Parlar de mort i vida a l’aula

“La mort s’ha de naturalitzar, s’ha de normalitzar” apunta la Cristina Vallès a la primera sessió de la formació Com tractar la mort a l’aula després de la pandèmia: “És una realitat que la mort sempre ha estat allà, que som éssers vulnerables però sovint ho oblidem o no volem recordar-ho, segurament perquè és un tema que no sabem com gestionar. No és fàcil tractar amb el que es desconeix.”

A les aules, en molts casos, la mort és un tema que s’obvia perquè molts professors no han trobat eines per donar respostes als infants i joves. Aquí és on entra la feina de formadores com la Cristina Vallès o d’associacions com a la qual pertany: Associació pel Dret a Morir Dignament (DMD). Aquestes entitats ofereixen formació a les escoles, principalment al cicle de primària, per tal de donar una visió de la mort que fugi dels tòpics i que reprodueixi imaginaris o frases com “anar al cel”, força recurrent quan s’aborda el tema amb infants. Els recursos que utilitzen per al tractament del tema passen per l’art i la literatura, recomanada tant per a nens com joves i per totes les edats, perquè amb la història i les imatges poden reflexionar.

En el context actual se’ns generen moltes preguntes: ¿Com hem de tornar a l’escola? ¿Què fer si hi ha infants amb familiars que han mort? ¿Com han gestionat els infants el que ha passat? La formació que coordinen i de la qual avui s’han donat les primeres pinzellades, tractarà precisament sobre tots aquests temes: la gestió del dol però especialment la pedagogia preventiva sobre la mort. El nom de la formació fa menció explícita a la pandèmia però el seu enfocament està pensat per abordar especialment la part preventiva, que amb el confinament i la gestió de la mort durant la pandèmia ha adquirit un protagonisme que abans no tenia.

La mort s’ha imposat de manera sobtada i moltes persones han perdut familiars o amics en unes condicions especialment dures. Alhora, potser aquesta situació excepcional ens ha permès preparar-nos millor davant la mort, i treballar-la des de la reflexió i no des de l’espontaneïtat, que sol generar respostes cap als infants poc recomanables o tot perjudicials. En aquesta línia, Vallès assenyala a les mestres un dels seus principis Primum Non Nocere: “el primer és no fer mal”.

Cal tenir present que l’experiència d’aquest temps ha estat molt desigual, hi ha infants que poden haver patit molt i d’altres menys. Cada casa té els seus antecedents i context familiar, i la feina de mestres i professorat és respectar les famílies i escoltar el que l’infant pensa però oferint la posició que s’ha establert des de l’escola pel que fa a la temàtica. En el cas de la mort, com encara no està molt present a les escoles, cal crear un protocol coherent sobre el tractament a totes les escoles, evitant creences, religió o idees preconcebudes: si l’avi ha mort, ha mort.

Aquesta és una reflexió que cada mestra ha de fer per si mateixa i plantejar-se si està preparada per afrontar-la. La reflexió sobre el que ens és desconegut és fonamental per crear un espai on els infants se sentin segurs, alhora que el tema s’aborda buscant el seu punt de vista positiu: què hem après, què sabem, com hem gaudit? Ela alumnes ho necessiten i s’ho mereixen.

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!