Per què és urgent un canvi profund en educació?

“No vull empollar. El que jo vull és aprendre”. Això ho deia un noi de tercer d’ESO a principis d’aquest curs. Que savis que són, em deia la seva mare. I és que, sense tenir en compte les excepcions, que n’hi ha, l’escola d’ara, respon a uns patrons més tradicionals i desfasats del que ens pensem, que cal canviar de manera urgent.

Arribat el moment no es tracta només de fer canvis puntuals i de maquillatge sinó que es tracta d’anar al fons i de fer canvis en profunditat, i treballar amb l’objectiu que totes les escoles públiques del país, siguin escoles de qualitat que acullin tots els infants i joves perquè trobin allò que necessiten per formar-se i créixer com a persones.

Per arribar a aquest objectiu necessitem que tota la societat, tant la classe política com tota la resta, cregui que l’educació és un bé comú que cal preservar. D’una banda calen tots els recursos necessaris per fer veritablement una escola que sigui un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal, però de l’altra també cal plantejar i definir per a què eduquem i com ha de ser l’escola que respongui a aquest objectiu. De l’altra la responsabilitat dels professionals per fer veritable aquest canvi.

L’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. Un lloc on aprenem junts, perquè no pot ser d’altra manera, perquè sempre aprenem amb la interacció amb els altres. I hi aprenem tots: nens i nenes, joves i mestres, perquè els mestres també aprenem ensenyant… Un lloc on aprenem a viure amb els altres i a posar en joc tots els valors que ens fan viure en comunitat, perquè la funció socialitzadora de l’escola és importantíssima. Un lloc on no només es prepari per la vida, sinó que sigui la vida mateixa i que per tant tot el que es faci tingui sentit i interès en el present.

No eduquem només per al demà, perquè el futur ningú sap com serà, i l’objectiu és fer persones responsables, amb criteri i satisfetes, que sàpiguen viure en comunitat i compromeses amb el món. Un lloc on tots els nens i nenes, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin tinguin el seu lloc i trobin el seu espai per desenvolupar el projecte personal de cadascú.

En aquest model tradicional, que encara és força present al nostre país, tots els nois i noies fan la mateixa activitat al mateix temps i és el professor que exposa el tema i el que marca la pauta de l’activitat. La disposició del mobiliari, també reafirma aquest model: unes files de pupitres mirant tots a una pissarra i la taula del professor mirant als alumnes. Per superar aquest model tradicional en què es produeix molt poc aprenentatge, no es poden fer només canvis puntuals. No es tracta de posar més o menys exàmens o més o menys deures, perquè els canvis en profunditat afecten tota l’estructura des sistema educatiu. El canvi d’una peça afecta tota la resta.

No eduquem només per al demà, perquè el futur ningú sap com serà

Més que canvis parlem de transformacions a molts nivells, que es relacionen. La transformació del currículum i de l’avaluació (què s’aprèn i com es mesura l’aprenentatge); la dels rols de l’alumnat i el professorat (què s’espera que faci cadascú i què fa en cada moment); la de l’organització (com són les relacions entre les persones de la comunitat escolar), i la de l’arquitectura (com es dissenyen els espais en funció de l’activitat que es fa).

Primera sessió de Xarxes per al canvi

Si volem introduir canvis en un centre educatiu per transformar-lo tothom ha de prendre responsabilitats, no només el claustre de mestres, sinó tota la comunitat. El treball ha de ser conjunt: del professorat, de l’alumnat, de les famílies, del personal no docent, dels agents externs… Aquest treball conjunt (en equip) ha de fomentar la participació de tothom dins del seu nivell… Però, a més, com que no estem sols, i l’escola no és un sistema aïllat enmig del no-res, és imprescindible el treball en xarxa amb altres escoles i organitzacions, que estan properes, en primera instància i les que no estan tan properes. Imprescindible obrir-nos al món que tenim al costat i al de més lluny.

Els canvis no s’han de fer per què sí, perquè estigui de moda, o perquè quedi bé

Fer canvis no és fàcil. Hem de ser conscients que correrem riscos, que ens equivocarem, però això no pot ser un fre, i que també aprendrem de l’error, com sempre s’aprèn, amb una alta dosi de valentia, però també de responsabilitat.

Els canvis no s’han de fer per què sí, perquè estigui de moda, o perquè quedi bé. Si ara el que es porta es treballar per projectes, o fer “ambients”, hem de saber molt bé què vol dir, i per què ho fem. Necessitem d’una banda fonaments teòrics que ens donin suport a l’acció, i de l’altra, es tracta d’un procés de reflexió conjunta, de debat d’idees, de pensar en profunditat i d’actuar en profunditat, amb un pla d’acció coherent que s’adapti a les nostres necessitats i a les nostres possibilitats.No es tracta de copiar el que fa l’escola del costat o la de més enllà, sinó trobar el sistema que s’adapti a la manera de ser de cada escola, a la dels nens i nenes. En definitiva, pensar en profunditat i actuar en profunditat perquè l’escola esdevingui aquest lloc privilegiat d’aprenentatge i coneixement que tots necessitem urgentment.

Llegeix altres articles de Francina Martí: Per anar més lluny.

(Aquest article també s’ha publicat a la revista Opcions)

Francina Martí Cartes @francinamarti
Professora de llengua i literatura. Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat