Amb el pretext d’algunes lectures
El meu coneixement directe de Pere Darder arrenca l’any 1995 amb la creació del Grup interuniversitari d’escola rural. Fins aquell moment era – i era molt – un dels noms protagonistes de la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i, a més de l’Escola de Mestres de Sant Cugat i l’Autònoma, vinculat a l’escola Costa i Llobera. Sense el coneixement directe d’ell que hauria facilitat un treball educatiu compartit al llarg de molts anys i sense el bagatge d’un estudi aprofundit d’una obra pedagògica intensa i extensa com la seva, em refugio en algunes lectures que en un moment o altre m’han servit, ja sigui per estudiar i aprendre, ja sigui per conèixer i aplicar.
Recupero sobretot un capítol titulat “L’escola Costa i Llobera. Fundació, inicis, plantejaments i infraestructura” de la publicació col·lectiva Dos aniversaris i un projecte. Escola Costa i Llobera (Barcelona, abril de 1999). En el contingut d’aquest text de Pere Darder hi bateguen amb força algunes idees rellevants: la importància i la voluntat de construir un projecte; la col·laboració i la xarxa teixida amb altres escoles; la mirada al passat i el diàleg amb les veus de l’experiència (o sigui, les lliçons de la història de l’educació); la reflexió constant sobre el context i la realitat de l’escola; la recerca de respostes i alternatives per assolir reptes i superar contradiccions (En torno a una experiència de financiación escolar amb Josep M. Bas i Maria Teresa Codina l’any 1968); la claredat de les finalitats educatives; la formació de l’alumne i l’atenció a les seves necessitats individuals i socials; l’educació integral per “treure el millor d’un mateix, orientar-se en la vida i millorar la societat”; la preocupació envers el grup-classe i les relacions personals que el converteixen en una “totalitat complexa i integrada” (El grup-classe, un potencial educatiu fonamental amb Joaquim Franch l’any 1991); l’intercanvi d’experiències i coneixements per millorar el saber col·lectiu; l’entusiasme i la implicació en un projecte comú i obert; el treball d’equip dins i fora de l’escola; la dignificació del treball docent; l’exigència en la formació del professorat; la indispensable participació i col·laboració de i amb les famílies; les condicions per a la qualitat de l’educació.
El millor homenatge serà seguir escoltant (ara a partir de la lectura) i dialogant i debatent (ara a partir de la reflexió i l’acció).
Segur que em deixo temes importants, però segur que tots els de la llista anterior són molt importants. I per Pere Darder van ser importants a l’escola, a les altres escoles, a les Sessions de Pedagogia, a Coordinació escolar, a Rosa Sensat, a la universitat, al Consell escolar de Catalunya i en múltiples grups de treball i recerca com el Grup Interuniversitari d’escola rural (GIER), que ja he esmentat, o l’Experimentació sobre la coordinació de centres d’educació infantil i primària i centre de secundària (entre 1997 i 2000) que vam compartir. Temes nuclears aprofundits en el context adequat: de la necessitat, la dificultat i el problema al repte i la resposta “per avançar en l’educació” (manllevant paraules a Marta Mata). Les persones, els grups i els projectes. Debat i més debat perquè sense diàleg obert i debat d’idees no és possible el projecte ni, al capdavall, la pedagogia. Reflexió, acció i intercanvi per construir i compartir un projecte. Fer pedagogia. El millor homenatge serà seguir escoltant (ara a partir de la lectura) i dialogant i debatent (ara a partir de la reflexió i l’acció). Deixem parlar el mestre de capçalera mentre ens deixem aconsellar pels nois de Barbiana a Carta a una mestra: “Jo sóc un noi influït pel mestre i n’estic orgullós. Ell també n’està orgullós. Si no, l’escola en què consisteix?”.
Joan Soler Mata, professor emèrit de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
