Repensem l’escola: ambients portadors d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de qualitat

En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de ser una oportunitat perquè els infants, els mestres i les famílies puguin construir, en connexió amb el projecte educatiu del centre, propostes pedagògiques de qualitat. Les escoles d’Educació Infantil de la ciutat italiana de Reggio Emilia, hereves del pensament pedagògic del mentor Loris Malaguzzi, porten a terme una reflexió constant envers la construcció d’ambients educatius, reflexius i portadors d’experiències d’ensenyament-aprenentatge. Zini, en la mateixa direccionalitat argumentativa, esmenta que «las escuelas infantiles del ayuntamiento de Reggio Emilia constituyen en la actualidad uno de los modelos más implicados en la búsqueda de espacios escolares que estén en sincronía con la contemporaneidad, que soporten relaciones y nuevos modos de habitar para los niños – y los adultos – de hoy. Nuevas escuelas para una nueva imagen del niño y de la niña.» (2000:60)

Impulsarem una confrontació pedagògica de qualitat entre els professionals de l’educació per tal que els diferents coneixements, la varietat de plantejaments, i la multiplicitat de maneres de concebre el projecte d’escola esdevinguin una riquesa.

El conjunt de les institucions educatives del nostre país necessita portar a terme un debat fructífer, entre els diferents subjectes que conformen el si de les comunitats educatives, per tal de redefinir i redissenyar els seus espais perquè, en un futur proper, esdevinguin ambients plens de vida, d’experiències portadores de coneixements, de debats crítics, d’experiències d’ensenyament-aprenentatge, entre d’altres factors que incideixen, de manera directa i precisa, en la construcció d’ambients dins de les comunitats educatives de les escoles del nostre país. Així que, per tal de cercar un debat reflexiu de qualitat amb la finalitat d’impulsar la construcció d’ambients educatius caldrà tenir en compte les següents premisses: 

  1. Impulsar un debat intel·lectual dins de l’ens escolar amb tots els components que formen part de la comunitat educativa. De manera que, per tal d’efectuar amb precisió i excel·lència un debat de qualitat, caldrà que els mestres siguin acèrrims lectors envers el món pedagògic. La consciència pedagògica farà que el debat esdevingui més ric i, a la vegada, els coneixements siguin el motor pedagògic que impliqui coneixement educatiu dins de les escoles del territori.
  2. A través d’aquest debat intel·lectual immers en la conscienciació i implicació pedagògica que ha de tenir una escola per tal d’impulsar canvis en les construccions dels seus ambients, tal i com deia Loris Malaguzzi, impulsarem una confrontació pedagògica de qualitat entre els professionals de l’educació per tal que els diferents coneixements, la varietat de plantejaments, la multiplicitat de maneres de concebre el projecte d’escola i la diversitat de posicionaments pedagògics esdevinguin una riquesa que es defineixi en l’escolta entre iguals i, a la vegada, que les divergències es converteixin en convergències construïdes a partir del compartiment de plantejaments que cerquin el posicionament socioconstructivista de la construcció dels coneixements.
  3. La finalitat d’aquest procés d’introspecció personal i col·lectiu ha de ser el fet d’impulsar canvis dins de les institucions educatives del nostre país. 

L’escola, des de la seva pròpia autonomia, té dret a debatre i decidir com seran els hàbitats dels seus ambients educatius. Per tant, serà necessari, des dels diferents estaments polítics, donar les eines i les estratègies per tal d’incentivar la reflexió i el debat dels claustres educatius perquè puguin portar a terme la construcció d’espais educatius innovadors i creatius. En la mateixa direccionalitat, Loris Malaguzzi (1996) pensava que l’escola ha de tenir dret al seu propi ambient, a la seva pròpia arquitectura i, per últim, a una conceptualització i finalització dels seus espais. De manera que l’escola ha de tenir el seu propi dret a decidir com serà la configuració dels seus propis ambients que recauran en dos àmbits ben clars: el compartiment d’experiències entre éssers i la construcció de coneixements subjectius entre diferents homínids. 

Les comunitats educatives del nostre país han d’apostar, dins dels claustres educatius, per a l’impuls del debat, les lectures pedagògiques, la confrontació pedagògica.

La comunitat educativa, des de la seva pròpia complexitat, ha de recaure en la triangulació dels següents elements: l’escola és un constructe ètic, estètic i polític. L’ètica reggiana esdevé un impuls efectiu envers la mirada pedagògica que hem d’etzibar, el conjunt dels professionals de l’educació, en la construcció de les propostes pedagògiques per al conjunt dels infants: l’enfocament constructivista social (el conjunt dels infants aprenen a partir del compartiment d’experiències generadores de coneixements subjectius). Per altra banda, l’estètica esdevé un altre element rellevant per tal que els ambients de l’escola siguin indrets on recaigui la bellesa en sintonia amb els aprenentatges complexos i la significació complexa dels continguts educatius. Vea Vecchi esmenta que «los niños tienen el derecho de crecer en lugares cuidados, placenteros; la educación no puede eximirse de estas tareas. La atención a la dimensión estética es un método pedagógico que da óptimos resultados, visto que la búsqueda de la belleza pertenece a los procesos autónomos del pensamiento, incluidos también los del niño.” (1998:133). I, per últim, la política també és un element important en la configuració dels espais i ambients d’un ens escolar, ja que, a través de la mirada política, el professional de l’educació està capacitat per defensar una mirada d’infància on hi recaiguin els següents paràmetres: la defensa dels drets dels infants, una acció pedagògica i educativa constructivista social i una arquitectura dialògica.

En definitiva, les comunitats educatives del nostre país han d’apostar, dins dels claustres educatius, per a l’impuls del debat, les lectures pedagògiques, la confrontació pedagògica i, per consegüent, incentivar canvis espacials que propiciïn experiències d’ensenyament-aprenentatge de qualitat per al conjunt dels infants que habiten dins de les comunitats educatives del nostre país. 


Doctor Xavier Ollonarte Rovira
Professional de l'educació

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!