Quan ets mestre-home i vas a l’escola d’estiu, t’adones que ets part d’un grup estadísticament minoritari. Aquesta darrera escola d’estiu de Rosa Sensat, per exemple, hi ha hagut un 86% de mestres dones. Això porta coses bones si ets home, com ara que no has de fer tanta cua per anar als lavabos a l’hora del descans, però no diu massa a favor dels homes-mestres, que continuem essent una minoria a l’hora de formar-nos.
Cada vegada hi ha més evidència que la socialització de gènere s’inicia amb el naixement, o fins i tot abans, durant l’embaràs, quan els progenitors coneixen el sexe del seu infant. Des dels primers anys de vida, els infants aprenen normes de gènere i com encaixar en rols de gènere estereotipats per respondre a les expectatives de les mares i pares, de la comunitat i de la societat.
Els educadors Patrick i Yildiz han estat treballant com a agents retribuïts per al gènere i la diversitat a INA.KINDER.GARTEN gGmbH a Berlín durant uns quants anys. No és habitual que un servei posi hores laborals a la disposició dels seus treballadors amb aquest objectiu. A l’entrevista, expliquen què defineix la seva tasca i per què és important.
Aquest projecte es va portar a terme amb el grup de Petits (amb infants de tres, quatre i cinc anys) de l’Escola de Rellinars. Volíem reflexionar amb les nenes i els nens sobre la perspectiva de gènere des d’un punt de vista vivencial i proper, així que va partir de les joguines i el joc que generen.
L’escola té un paper important com a espai per al desenvolupament de la identitat de gènere. Els centres educatius que no treballen d’acord amb conceptes de consciència de gènere contribueixen al desenvolupament primerenc d’estereotips en lloc d’acompanyar els nens i les nenes en la descoberta de mons diversos. Claudia Wallner planteja un seguit de suggeriments sobre com la diversitat de gènere pot trobar el seu lloc en la quotidianitat.
“No us penseu que el destí sigui res més que aquesta densitat de la infància”, afirmava el poeta Rainer Maria Rilke. Erigint la infància com a element essencial d’un destí personal, afirmava la importància determinant d’aquest moment en la vida d’un individu.
Identitat de gènere, orientació afectivo-sexual, expressió de gènere…, què en sabem de tot això? Com ho acull l’escola? L’equip de l’escola tenim eines i estratègies? Què ens provoca? Sovint aquests conceptes es desconeixen, es confonen entre ells, ens sonen aliens… Si a més hi afegim que estem parlant de temes que poden estar vinculats a criatures, aleshores el desconcert pot ser brutal.
Però anem a pams.
BINARISME
La llengua pot ser utilitzada com a eina per al canvi pel que fa a crear percepcions de gènere no estereotipades, inclusives i versàtils. Les paraules següents apareixen en el debat públic sobre gènere:
En el context català els temes de gènere han aconseguit entrar clarament als centres educatius i l’evolució de la lluita contra la desigualtat de gènere és innegable. Tanmateix, ens trobem en un punt d’inflexió on és crucial reflexionar sobre les limitacions de les intervencions educatives que majoritàriament s’estan portant a terme als centres educatius: es tracta de pràctiques puntuals que encara depenen massa de la iniciativa individual del professorat; es porten a terme per part d’agents externs i això fa que no amarin la dinàmica del centre; se segueix un plantejament binari de gènere; els discursos sobre la violència de gènere adopten una mirada adultocèntrica i els costa lidiar amb les resistències que presenta part de l’alumnat; el gènere es treballa independentment d’altres eixos de desigualtat, generant així biaixos i exclusions…
El ME2 (me too) és el tema d’aquest número d’Infància a Europa avui. La qüestió de la infància i el gènere sempre ha estat interessant, i malgrat que s’han assolit certes fites en la igualtat de gènere amb els anys, sembla que avui hi ha un nou prisma a través del qual cal considerar la noció mateixa de gènere. Va més enllà del marc tradicional de debat dels paradigmes home i dona que han guiat la nostra consciència social i les polítiques educatives a Europa. El moviment ME2# no té a veure només amb la igualtat; també té a veure amb la identitat, amb trencar normes de construcció social i reclamar el dret a ser qui s’és.
