Debido a la pandemia covid-19 hemos sentido la incertidumbre, el miedo, la desconfianza, la inseguridad, la angustia de separación, la sensación de desapego, así mismo, el cariño, las miradas reafirmantes, el cobijo de una sonrisa, el aliento de una voz protectora… No ha sido fácil, indudablemente esta ola de circunstancias desafortunadas no ha hecho más
Arxiu: Revista
Experiencias. Desafíos y oportunidades para la pedagogía hospitalaria
Salida pedagógica virtual, estudiantes caracterizados de sus animales favoritos, visitan el zoológico y aprender acerca de los animales. En Chile, cuando un niño o niña es diagnosticado con una enfermedad oncológica y/o crónica, su vida y la de sus familias se transforma radicalmente, puesto que deben afrontar experiencias desconocidas, como hospitalizaciones, exámenes y controles médicos
Cultura y expresión. En una sociedad que trastoca la vida en cosa, los niños trastocan la cosa en vida
Introducción En el marco de una lógica social que pondera el valor de las cosas a la par que debilita el valor de la vida, es necesario reconsiderar la mirada sobre las infancias, el arte y la educación para la construcción de proyectos que tensionen esa lógica que el poder busca instituir, en pos de
As 100 linguagens da infância. A educação infantil no contexto mapuche em tempos de pandemia
Mari maripulamgen, mari marikompu che, inche Verónica MaliqueoNeicoPingeñ, inchetuwün nueva imperial warriamew, welu tañí lof folilcatrianchepiñgey. Olá a todos os irmãos e irmãs, e a todas as pessoas, sou Verónica MaliqueoNeico, venho da cidade de Nueva Imperial, mas minha comunidade se chama Catrianche.
História da educação. Professora do povo Yagán. Cristina Calderón Harbán (1928-2022)
Quando se aborda o tema da Educação Infantil, logo vêm à mente da maioria das pessoas nomes de educadores destacados ou educadores profissionais, com os quais aprendemos muito em seus inúmeros livros. Pestalozzi, Froebel, Agazzi, Decroly, Montessori são alguns desses grandes professores cujo conhecimento revisamos repetidamente em suas obras. No entanto, na América Latina também
Cultura e expressão. “Os Cheiros da Revolução”
Eu sou Paloma Castillo, a Agente Educativa que coordena o Centro Comunitário de Atenção à Primeira Infância (CCAPI) chamado “Um bom começo” número 15, localizado no bairro Blanca Esthela, no município de Ramos Arizpe Coahuila no México, desejo que com minha história possamos viajar para este lugar maravilhoso onde os sonhos são construídos com meninas e meninos por meio de cuidados amorosos e sensíveis que fortalecem as práticas parentais acompanhadas de seus principais cuidadores e se aproximam não só com o que eu digo agora, mas com o que eles puderam ver, sentir, ouvir e cheirar se estivessem no meu centro.
Entrevista. María Angélica Kotliarenco: Esconde-esconde, venha brincar. Eu brinco, você brinca, nós brincamos
O que aconteceu na vida afetiva das crianças e suas famílias, nestes tempos sem precedentes de pandemia?
Existem exaustivas revisões de evidências empíricas tanto a nível nacional como internacional, nomeadamente no CEANIM (Centro de Estudos e Atendimento à Criança e à Mulher). Ouvimos os testemunhos de mulheres/mães, e familiares em geral, nos quais apontam que as mudanças aconteceram desde as rotinas diárias, como as longas horas de exposição à televisão, à percepção de insegurança do presente e à incerteza do futuro, alterando as relações familiares dentro dos lares.
Tema. Formação dos/as educadores/as da infância em contextos de (pós) pandemia. Uma oportunidade para o seu fortalecimento
Contextualização
Como sociedade e certamente como profissionais dedicados à educação, enfrentamos uma das maiores crises pandêmicas da história, o que para muitos constitui um ponto de inflexão em relação a como são compreendidas e valorizadas as dinâmicas que norteiam as relações sociais, políticas, educativas, afetivas e educativas, valorizadas a nível global. Isso é observado com especial atenção no campo da educação onde devem ser projetadas mudanças essenciais que contribuam para superar as limitações de uma sociedade desgastada e desigual desde antes da pandemia e apostar em aspectos de comunicação para além das ferramentas virtuais para focar efetivamente em um ambiente mais relacional na forma de comunicação (Reimers & Schleicher, 2020).
Editorial. A escola na América Latina: desafios em tempos de pandemia
Representantes do Conselho do Chile (Esquerda para a direita – Eugenia Aránguiz, Eliana Corsi, Ma. Victoria Peralta, Pamela Díaz, Alicia Lobose Irma Branttes) Durante a pandemia, os direitos das crianças foram violados de várias maneiras, principalmente o direito de educar-se na interação face a face com seus/as colegas e professores/as na escola, o direito de
Vols comprar aquest exemplar ?
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Geografia de l’educació. les aules Montessori de la Universitat de Vic
A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya hi ha les Aules Montessori, «pensades i organitzades amb les proporcions reals d’infants d’escoles bressol i parvulari per tal que els estudiants manipulin i aprenguin amb comoditat i d’acord amb els mateixos processos que experimenten els infants», tal com podem llegir a la pàgina web en què les promocionen. També expliquen que permeten practicar amb materials dissenyats per la mateixa Maria Montessori i certificats per l’Associació Montessori Internacional. Estan situades a la planta baixa de l’edifici de la Masia de la Torre dels Frares, al carrer d’en Perot Rocaguinarda de Vic. El dia que les vam anar a visitar amb un grup d’estudiants del grau de Doble Titulació de Mestre de la Universitat de Girona ens van atendre Marta Camps i Berta Vila, que també ens van ensenyar l’Aula Teresa Buscart-Laboratori d’Educació Infantil, un escenari de simulació preparat perquè estudiants de mestre i professionals de l’Educació Infantil puguin observar, experimentar i reflexionar sobre les bones pràctiques a l’escola. L’espai permet fer una aproximació als processos d’investigació, experimentació, exploració i raonament que fan els infants en interacció amb els materials i recursos de l’Aula.
Propostes d’autor
Després de l’aturada estiuenca no hi ha res millor que iniciar de nou el curs escolar amb les lectures que proposem des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, tres títols que mostren la vitalitat del seu servei de publicacions, amb una oferta variada i completa que va des de l’educació infantil fins als àlbums il·lustrats. És observant la diversitat de títols que tenim a l’abast quan hom s’adona de com de necessària és la formació permanent. No us els deixeu perdre!
Semblança. Joaquim Arenas i Margarida Muset i els anys decisius per a la llengua
Els anys vuitanta, Margarida Muset i Joaquim Arenas van viure en primera persona i van orquestrar moltes accions socials i polítiques que havien de garantir que l’ensenyament al Principat fos en català. Avui, a la tercera dècada del segle xxi, en moments d’incertesa per al país i la llengua, fan balanç de la feina feta.
Sempre a punt!. La Federació Catalana de Voluntariat Social
Amb 33 anys d’història i formada actualment per prop de 330 entitats d’arreu del territori, la Federació Catalana de Voluntariat Social és l’entitat de referència del voluntariat social a Catalunya.
Referents. Ellen Key
Ellen Key (1849-1926) va néixer a Suècia. Estem davant d’una llegidora voraç, d’una escriptora prolífica i d’una conferenciant apreciada. De formació autodidacta, les seves concepcions, també les que tenia sobre educació, són, en essència, fruit de les seves lectures (Rousseau, Pestalozzi, Goethe, Montaigne, Nietzsche, Comte…), i la van convertir en una pionera incisiva i controvertida en molts camps.
Han fet història. l’escola parc del guinardó
Catalunya ha estat i és un referent internacional en molts àmbits i sectors d’innovació. També en el cultural i educatiu. La ciutat de Barcelona ho és en particular com a pol de projecció d’idees i projectes. Quant a renovació pedagògica al llarg del primer terç del segle passat, excel·lí en realitats escolars capdavanteres i en la diversitat de riquesa emprada en metodologia activa.
Experiència. Un debat sobre feminisme i noves masculinitats
L’exposició Tros de dona del Museu de la Vida Rural convida els estudiants a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, la corresponsabilitat, el reconeixement de les cures i els estereotips.
Experiència. El pont del verntallat
L’escola Verntallat és un centre públic que acull l’alumnat dels diferents pobles de la Vall d’en Bas i que, en aquest moment, està immersa en un procés de canvi i transformació. Des del 2022 el centre es va adherir al projecte Educació 360 per anar-nos convertint en un centre referent amb aquesta mirada a la Vall i a la comarca de la Garrotxa.
Entrevista. Dominica Díez Marcet
«La introducció massiva dels dispositius mòbils afecta la capacitat d’aprenentatge»
Un camí vers la igualtat d’oportunitats
L’alumnat gitano arriba a les escoles i instituts amb la seva motxilla vital. Cal aconseguir una autèntica inclusió que superi els prejudicis i els estereotips vers aquest poble per aconseguir que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la població; que les diferències no provoquin desigualtats.
L’educació superior com a ascensor social
Nelson Mandela deia que l’educació és l’arma més poderosa que pots emprar per canviar el món. I abans que ell, moltes altres persones, des de diferents esferes polítiques, socials i científiques, han fet veure la importància de l’educació per superar desigualtats, i com pot esdevenir, sens dubte, un ascensor social dels grups més vulnerats, com ara el poble gitano.
Els docents amb gitanos, experts a aprendre
La diversitat del poble gitano, les diferents aspiracions envers l’escola, els prejudicis mutus que es donen entre gitanos i no gitanos, la importància d’un treball coordinat en xarxa amb els agents de l’àmbit socioeducatiu de l’entorn proper, el vincle afectiu amb els alumnes, les metodologies que implementem a l’aula, la relació que establim amb les famílies, són temes que hem de repensar a l’hora d’abordar l’acció educativa amb gitanos.
El treball comunitari
El treball comunitari fa referència a l’esforç cooperatiu d’una comunitat que pren consciència dels seus problemes, s’organitza i desenvolupa els seus recursos i potencialitat, des de la base mateixa de la comunitat local. La salvaguarda dels drets dels infants i joves gitanos exigeix l’esforç mancomunat de tots els agents, des del coneixement i el respecte de la cultura gitana.
Enfocament integrat, igualtat de tracte i interculturalitat
Sovint el binomi educació i poble gitano es lliga a absentisme, abandonament prematur i conflicte. No és la nostra mirada. Sí que ho són les propostes des de la nostra experiència.
La necessària col·laboració amb les famílies
Acollir, tenir cura, és condició necessària perquè l’escola pugui desenvolupar les seves funcions de socialització i aprenentatge. Una condició que es basa en comportaments i representacions col·lectives fruit d’aprenentatges culturalment organitzats. Si no en som conscients, podem projectar-los com a models universals, col·laborant en el manteniment d’un ordre social injust a les nostres escoles.
La figura professional dels promotors escolars
El Departament d’Educació va crear la figura professional del promotor escolar, implantada a una trentena de municipis catalans, però encara no està plenament reconeguda dins del sistema educatiu.
Dossier. L’alumnat gitano a l’escola
Després d’un llarg camí (aules pont, patronat de suburbis, compensatòria…), els infants gitanos estan escolaritzats. Els objectius actuals passen per disminuir un cert absentisme i l’abandonament prematur per tal que les dades siguin semblants a la majoria de l’alumnat del país. Aquest dossier vol incidir en diversos aspectes sobre escolarització i acolliment de l’alumnat gitano als centres escolars i els suports adequats des d’altres instàncies: les administracions i tota la comunitat, gitana i paia.
Observatori Internacional. L’Escola Catalana de Londres
Aquest article pretén ser una breu aproximació sobre els orígens de l’Escola Catalana de Londres, un punt de trobada de la llengua i la cultura catalana, i la metodologia emprada per ensenyar català com a llengua d’herència fora del domini lingüístic.
Reportatge. El projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és un dels cors litúrgics més antics d’Europa, format per una quarantena de nois d’arreu del país que cada dia omplen el monestir amb les seves veus i captiven els seus visitants. Més enllà de la tasca al cor i de l’extensa formació musical que reben, els nens assisteixen a l’escola del monestir i viuen a la residència, beneficiant-se de tot un projecte pedagògic que posa l’educació integral i els valors en el centre.
Quan jo anava a estudi. Joan Domènech Francesch
«El Signe, d’Albert Jané, m’ajudà a escriure una mica millor la llengua prohibida a l’escola»
Ve a la memòria. l’Escola de Bosc del Parc de Montjuïc
El millor elogi d’una escola és dir que s’assembla a una casa. I l’Escola de Bosc, situada al vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, s’assemblava a una casa. Una casa on s’aprenia a viure. A viure en plena natura, factor essencial d’una cultura integral. On s’educava per esdevenir persona. Res d’aprenentatges mecànics, sense relació amb la vida. Una escola que era un llibre, sempre obert, de ciència, art i moralitat. Es va inaugurar el maig del 1914 i va ser la primera escola activa pública de Catalunya. Al capdavant de la secció de nois hi havia Antolín Monroy Paz; al capdavant de la de noies, Rosa Sensat Vilà, de la qual estem celebrant el 150è aniversari del naixement, en el marc de l’Any Rosa Sensat, decretat per la Generalitat. A la fotografia, elaboració d’un herbari.
Columna. Pedagogies crítiques de base comunitària a l’escola
Naveguem enmig de crisis i, mentre l’escola se’n fa ressò, sovint confonem símptomes –alt abandonament escolar prematur, baixa competència lectora, manifestació de violències masclistes, etc.– amb les causes que, alimentades per les crisis, s’originen fora l’escola. Durant la pandèmia hem constatat que les organitzacions educatives han esdevingut potents i resilients quan han enriquit la seva col·laboració permanent. De fet, quan això s’ha omès, les desigualtats i les problemàtiques no han fet sinó augmentar.
Sumari
Columna. Pedagogies crítiques de base comunitària a l’escola
Naveguem enmig de crisis i, mentre l’escola se’n fa ressò, sovint confonem símptomes –alt abandonament escolar prematur, baixa competència lectora, manifestació de violències masclistes, etc.– amb les causes que, alimentades per les crisis, s’originen fora l’escola. Durant la pandèmia hem constatat que les organitzacions educatives han esdevingut potents i resilients quan han enriquit la seva col·laboració permanent. De fet, quan això s’ha omès, les desigualtats i les problemàtiques no han fet sinó augmentar.
Edgar Iglesias
Ve a la memòria. l’Escola de Bosc del Parc de Montjuïc
El millor elogi d’una escola és dir que s’assembla a una casa. I l’Escola de Bosc, situada al vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, s’assemblava a una casa. Una casa on s’aprenia a viure. A viure en plena natura, factor essencial d’una cultura integral. On s’educava per esdevenir persona. Res d’aprenentatges mecànics, sense relació amb la vida. Una escola que era un llibre, sempre obert, de ciència, art i moralitat. Es va inaugurar el maig del 1914 i va ser la primera escola activa pública de Catalunya. Al capdavant de la secció de nois hi havia Antolín Monroy Paz; al capdavant de la de noies, Rosa Sensat Vilà, de la qual estem celebrant el 150è aniversari del naixement, en el marc de l’Any Rosa Sensat, decretat per la Generalitat. A la fotografia, elaboració d’un herbari.
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. Joan Domènech Francesch
«El Signe, d’Albert Jané, m’ajudà a escriure una mica millor la llengua prohibida a l’escola»
Redacció Perspectiva Escolar
Reportatge. El projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és un dels cors litúrgics més antics d’Europa, format per una quarantena de nois d’arreu del país que cada dia omplen el monestir amb les seves veus i captiven els seus visitants. Més enllà de la tasca al cor i de l’extensa formació musical que reben, els nens assisteixen a l’escola del monestir i viuen a la residència, beneficiant-se de tot un projecte pedagògic que posa l’educació integral i els valors en el centre.
Clara Puig Carreras
Observatori Internacional. L’Escola Catalana de Londres
Aquest article pretén ser una breu aproximació sobre els orígens de l’Escola Catalana de Londres, un punt de trobada de la llengua i la cultura catalana, i la metodologia emprada per ensenyar català com a llengua d’herència fora del domini lingüístic.
Helena Pujol Bech
Dossier. L’alumnat gitano a l’escola
Després d’un llarg camí (aules pont, patronat de suburbis, compensatòria…), els infants gitanos estan escolaritzats. Els objectius actuals passen per disminuir un cert absentisme i l’abandonament prematur per tal que les dades siguin semblants a la majoria de l’alumnat del país. Aquest dossier vol incidir en diversos aspectes sobre escolarització i acolliment de l’alumnat gitano als centres escolars i els suports adequats des d’altres instàncies: les administracions i tota la comunitat, gitana i paia.
Redacció Perspectiva Escolar
La figura professional dels promotors escolars
El Departament d’Educació va crear la figura professional del promotor escolar, implantada a una trentena de municipis catalans, però encara no està plenament reconeguda dins del sistema educatiu.
Miguel Ángel Franconetti
La necessària col·laboració amb les famílies
Acollir, tenir cura, és condició necessària perquè l’escola pugui desenvolupar les seves funcions de socialització i aprenentatge. Una condició que es basa en comportaments i representacions col·lectives fruit d’aprenentatges culturalment organitzats. Si no en som conscients, podem projectar-los com a models universals, col·laborant en el manteniment d’un ordre social injust a les nostres escoles.
Eva Bretones
Enfocament integrat, igualtat de tracte i interculturalitat
Sovint el binomi educació i poble gitano es lliga a absentisme, abandonament prematur i conflicte. No és la nostra mirada. Sí que ho són les propostes des de la nostra experiència.
Miquel Jiménez, Carme Méndez
El treball comunitari fa referència a l’esforç cooperatiu d’una comunitat que pren consciència dels seus problemes, s’organitza i desenvolupa els seus recursos i potencialitat, des de la base mateixa de la comunitat local. La salvaguarda dels drets dels infants i joves gitanos exigeix l’esforç mancomunat de tots els agents, des del coneixement i el respecte de la cultura gitana.
Salvador Carrasco Calvo
Els docents amb gitanos, experts a aprendre
La diversitat del poble gitano, les diferents aspiracions envers l’escola, els prejudicis mutus que es donen entre gitanos i no gitanos, la importància d’un treball coordinat en xarxa amb els agents de l’àmbit socioeducatiu de l’entorn proper, el vincle afectiu amb els alumnes, les metodologies que implementem a l’aula, la relació que establim amb les famílies, són temes que hem de repensar a l’hora d’abordar l’acció educativa amb gitanos.
Maika Vaquero Molina
L’educació superior com a ascensor social
Nelson Mandela deia que l’educació és l’arma més poderosa que pots emprar per canviar el món. I abans que ell, moltes altres persones, des de diferents esferes polítiques, socials i científiques, han fet veure la importància de l’educació per superar desigualtats, i com pot esdevenir, sens dubte, un ascensor social dels grups més vulnerats, com ara el poble gitano.
Fernando Macías-Aranda
Un camí vers la igualtat d’oportunitats
L’alumnat gitano arriba a les escoles i instituts amb la seva motxilla vital. Cal aconseguir una autèntica inclusió que superi els prejudicis i els estereotips vers aquest poble per aconseguir que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la població; que les diferències no provoquin desigualtats.
Joan M. Girona
Entrevista. Dominica Díez Marcet
«La introducció massiva dels dispositius mòbils afecta la capacitat d’aprenentatge»
David Pujol
Experiència. El pont del verntallat
L’escola Verntallat és un centre públic que acull l’alumnat dels diferents pobles de la Vall d’en Bas i que, en aquest moment, està immersa en un procés de canvi i transformació. Des del 2022 el centre es va adherir al projecte Educació 360 per anar-nos convertint en un centre referent amb aquesta mirada a la Vall i a la comarca de la Garrotxa.
Mireia Vilalta, Anna Riu
Experiència. Un debat sobre feminisme i noves masculinitats
L’exposició Tros de dona del Museu de la Vida Rural convida els estudiants a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, la corresponsabilitat, el reconeixement de les cures i els estereotips.
Gemma Castanyer
Han fet història. l’escola parc del guinardó
Catalunya ha estat i és un referent internacional en molts àmbits i sectors d’innovació. També en el cultural i educatiu. La ciutat de Barcelona ho és en particular com a pol de projecció d’idees i projectes. Quant a renovació pedagògica al llarg del primer terç del segle passat, excel·lí en realitats escolars capdavanteres i en la diversitat de riquesa emprada en metodologia activa.
Salvador Domènech i Domènech
Ellen Key (1849-1926) va néixer a Suècia. Estem davant d’una llegidora voraç, d’una escriptora prolífica i d’una conferenciant apreciada. De formació autodidacta, les seves concepcions, també les que tenia sobre educació, són, en essència, fruit de les seves lectures (Rousseau, Pestalozzi, Goethe, Montaigne, Nietzsche, Comte…), i la van convertir en una pionera incisiva i controvertida en molts camps.
Xavier Besalú Costa
Sempre a punt!. La Federació Catalana de Voluntariat Social
Amb 33 anys d’història i formada actualment per prop de 330 entitats d’arreu del territori, la Federació Catalana de Voluntariat Social és l’entitat de referència del voluntariat social a Catalunya.
Joan Toledo
Semblança. Joaquim Arenas i Margarida Muset i els anys decisius per a la llengua
Els anys vuitanta, Margarida Muset i Joaquim Arenas van viure en primera persona i van orquestrar moltes accions socials i polítiques que havien de garantir que l’ensenyament al Principat fos en català. Avui, a la tercera dècada del segle xxi, en moments d’incertesa per al país i la llengua, fan balanç de la feina feta.
Pitu Basart
Després de l’aturada estiuenca no hi ha res millor que iniciar de nou el curs escolar amb les lectures que proposem des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, tres títols que mostren la vitalitat del seu servei de publicacions, amb una oferta variada i completa que va des de l’educació infantil fins als àlbums il·lustrats. És observant la diversitat de títols que tenim a l’abast quan hom s’adona de com de necessària és la formació permanent. No us els deixeu perdre!
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. les aules Montessori de la Universitat de Vic
A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya hi ha les Aules Montessori, «pensades i organitzades amb les proporcions reals d’infants d’escoles bressol i parvulari per tal que els estudiants manipulin i aprenguin amb comoditat i d’acord amb els mateixos processos que experimenten els infants», tal com podem llegir a la pàgina web en què les promocionen. També expliquen que permeten practicar amb materials dissenyats per la mateixa Maria Montessori i certificats per l’Associació Montessori Internacional. Estan situades a la planta baixa de l’edifici de la Masia de la Torre dels Frares, al carrer d’en Perot Rocaguinarda de Vic. El dia que les vam anar a visitar amb un grup d’estudiants del grau de Doble Titulació de Mestre de la Universitat de Girona ens van atendre Marta Camps i Berta Vila, que també ens van ensenyar l’Aula Teresa Buscart-Laboratori d’Educació Infantil, un escenari de simulació preparat perquè estudiants de mestre i professionals de l’Educació Infantil puguin observar, experimentar i reflexionar sobre les bones pràctiques a l’escola. L’espai permet fer una aproximació als processos d’investigació, experimentació, exploració i raonament que fan els infants en interacció amb els materials i recursos de l’Aula.
David Pujol
Los 100 lenguajes de la infancia. Ricardo Alejandro Bautista Salas “Richi”
“El Melel” es la forma como las niñas, niños y adolescentes que trabajan vendiendo artesanías, juguetes o comida en la Plaza Catedral nos nombran y nombran el espacio donde el juego, la pintura, la lectura, la risa, el trabajo colaborativo, los sueños y miedos se comparten, el lugar donde reflexionamos sobre los temas que les preocupan como sus derechos, la identidad, el territorio, el trabajo digno, las violencias, la familia, la escuela o la alimentación.
Historia de la educación. La constitución y los desafíos de la construcción social de los derechos de los niños y niñas
La concepción del niño como sujeto de derechos desde su nacimiento ha alcanzado una gran visibilidad en las sociedades contemporáneas, a pesar de que, paradójicamente, sufren altos índices de violencia física y simbólica. Los derechos humanos, así como los derechos de la niñez, no son del orden de la naturaleza, sino del orden social y político y fueron concebidos en un determinado momento histórico para gestionar nuevas prácticas de vida que considerarían una disposición sensible sobre lo que no era “más aceptable” en la vida comunitaria.
Reflexiones pedagógicas. Encendiendo memorias
La experiencia de los Fogones de la Memoria es una propuesta de un Colectivo de educadoras/es uruguayas de primera infancia que tiene como objetivos principales contribuir a la construcción de memoria y DDHH con infancias y a través de lenguajes diversos que le son propios.
Experiencias. Participar en la vida cotidiana de la escuela: La comanda, construyendo comunidad.
La Fundación Pública Local Granada Educa, cuenta con cuatro Escuelas Infantiles que vienen funcionando desde 1980. Desde sus inicios tienen una importante tarea: compartir con las familias la educación y la crianza de niños y niñas, desde los cuatro meses hasta los seis años. Entendemos la educación como un proceso de crecimiento y aprendizaje entre NNA (Los niños y niñas), familias y profesionales; donde los tres protagonistas participan en la configuración de la vida cotidiana de la escuela infantil.
Experiencias. El territorio como derecho, voz de la Infancia Awá
Somos un grupo de seis educadores del centro educativo indígena Awá Calvi perteneciente al distrito especial de Tumaco Nariño, y una madre comunitaria , encargados de la educación de niños y niñas de la básica primaria de la organización unidad indígena del pueblo Awà (UNIPA). Tenemos la dicha de trabajar en este territorio habitado por gente humilde, sencilla y trabajadora que vela incansablemente por la defensa del territorio ancestral. Una población que desde su cosmogonía trabaja cada día por sus costumbres, inkal Awà (gente de la montaña), donde se lucha por la pervivencia en medio del conflicto armado y abandono estatal.
Experiencias. Plantamos Memoria: un puente entre generaciones
Durante los años 2020 y 2021 la educación, en todos sus niveles y modalidades, se vio mediada por las tecnologías. En la Argentina, como en otros países de Nuestra América y del mundo, el intento de seguir haciendo escuela aún sin presencialidad, hizo que se fueran construyendo progresivamente modos de enseñar y aprender lejos de los edificios escolares. En los institutos de formación docente esto presentó un doble desafío. Por un lado el diseño de intervenciones de enseñanza en aulas virtuales1 resultó para muchas y muchos docentes una práctica nueva o poco habitual. Por el otro, se ponía de manifiesto la necesidad de considerar especialmente las nuevas formas en que los niveles educativos obligatorios2 llevaban adelante sus propias acciones para seguir haciendo escuela cada día. Dialogar con esos modos, considerar en cada caso cómo aprenden las niñas y los niños en un territorio marcado por la desigualdad, y construir intervenciones en el marco del diseño de las políticas educativas nacionales y provinciales que iban ofreciendo orientaciones para la tarea en ese contexto, fue un reto en tiempos complejos.
Cultura y expresión. Jugando a ser. Relato vivencial del juego desde el hacer, sentir, pensar y relacionarse
En la actualidad las niñas y los niños, desde que son bebés, están inmersos en un mundo de imágenes y juegos virtuales a través de diversos dispositivos electrónicos, y son cada vez menos las acciones lúdicas con su cuerpo. La tecnología no puede sustituir nunca las interacciones vividas con el entorno y con otras personas, ya que contribuyen a construir las referencias afectivas y cognitivas.
Entrevista. Marcia Ramos, Movimiento de los Sin Tierra (MST)
Marcia Ramos es militante del Movimiento de los Sin Tierra (MST) de Brasil, educadora e investigadora de las infancias.
Tema. Manifiesto. Genocidio del pueblo y de los niños y ninãs Yanomami
Mi nombre es Luci Guidio, soy de São Paulo, nací aquí en el extremo sur de esta ciudad casi guaraní. Soy maestra de Escuela Pública, pedagoga, freireana por elección, integrante del Foro de São Paulo para la Educación Infantil1 (Fórum Paulista de Educação Infantil- PFPEI).
Projectes ecosostenibles
Al jardí d’una escola infantil de Florència, la Simone (quatre anys) hi troba un cuc de terra. El col·loca damunt una fulla i el passeja per mostrar-lo als seus companys. Després se’n va a un racó del jardí, diposita la fulla i el cuc i se’n va a buscar més fulles. “És la taula de menjar del cuc”, li diu a un company. Aleshores recull un grapats de pedretes i les disposa al voltant de la “taula”. Altres infants s’hi apropen i es queden meravellats amb el cuc, les fulles i les pedretes disposades al seu voltant. “És bonic”, diu la Simone. L’Antonio es mira la “taula de menjar” i diu: “Jo vull fer un hotel per a animals”. I marxa.
Canvi climàtic: actuar des de l’educació ambiental a Vic i altres municipis
Els científics fa molts anys que ens van alertant de les conseqüències que suposarà i el canvi climàtic: pujada de les temperatures, pèrdua de biodiversitat, fenòmens extrems, migracions climàtiques, morts i malalties prematures… Els governs i la ciutadania no han fet massa cas d’aquests advertiments i mirem cap una altra banda esperant que no ens toqui.
Sobre el Projecte Outgoing – repensar les formes de relació amb el món
En una època de canvis ràpids i incertesa, de molts reptes i desequilibris mediambientals, socials i culturals, així com econòmics, s’acostuma a considerar l’educació com una prioritat per tal que puguem construir un món més sostenible (UNESCO, 2017).
Esperança i temor: com parlem amb els infants sobre el canvi climàtic?
Pot fer la impressió que el canvi climàtic és un tema massa tètric per parlar amb els infants. Però en lloc d’evitar el tema, cal que les institucions infantils trobin maneres d’abordar la sostenibilitat com a part de la pràctica pedagògica i mostrar als infants maneres d’actuar i d’implicar-se.
Ecogastronomia per a infants
L’ecogastronomia o menjar lent (Slow Food) és un moviment que neix a Itàlia i té seguidors en altres parts del món. Va ser fundat per Carlo Petrini als anys 1980 en oposició al fenomen creixent del “menjar ràpid”. L’objectiu del moviment és protegir i promoure un patrimoni cultural d’una alimentació que sigui “bona, neta i justa”. És a dir, bona per menjar, conreada amb mètodes sostenibles, i produïda, del camp a la taula, per treballadors amb unes condicions laborals justes.
Residu Zero. Menys és més
Menys, local i sostenible: si podem reduir el nostre consum a això, no només podem estalviar CO₂, sinó també recursos importants. L’editora Emilia Miguez descobreix a través de Jana Papenbroock, una de les mares fundadores, com s’aconsegueix amb l’ajuda dels principis Residu Zero en un centre infantil de Berlín.
L’educació és sostenibilitat
Qui som? El projecte ReMida Bologna_Terre d’Acqua, Centro di Riuso Creativo dei Materiali di Scarto Aziendale, neix el 1996 a Reggio Emilia d’una idea de les escoles bressol i parvularis de Reggio Emilia, conjuntament amb la Fundació Reggio Children, que s’acabarà desenvolupant a escala nacional i internacional donant vida a una xarxa de centres de reciclatge molt important. ReMida, està gestionat per l’Associazione Funamboli, en col·laboració amb Geovest i està també aixoplugat per l’ajuntament de Calderara di Reno. Des del 2012 forma part dels centres de servei i assessorament a la regió italiana de l’Emilia Romagna.
Emergència climàtica i educació
Educar en temps de catàstrofes, una qüestió de responsabilitat
Travessem una profunda crisi climàtica que afecta tot allò que és viu; també els éssers humans, que la pateixen d’una forma asimètrica i desigual. La crisi no té solucions merament tecnològiques, sinó que requereix transformacions profundes en la manera de relacionar-nos amb la natura i entre les persones. L’educació té un paper fonamental en aquesta transformació. No es pot continuar educant com si no passés res.
