Portada y créditos

Cuando hablamos de espacios en educación infantil, hablamos de lugares de vida, donde continuamente se generan aprendizajes. Espacios pensados y planificados, con una intencionalidad clara. Los espacios exteriores, son lugares pensados para el disfrute del entorno natural y un entorno propicio para el aprendizaje y el juego en las edades de 0-6 años. Son espacios donde las posibilidades de juego han de ser ricas y variadas, pensados y dotados para actuar en ellos, convertidos en un elemento que favorezca aprendizajes significativos, que garanticen un desarrollo psicomotor sano y equilibrado, que prolonguen el aula hacia el exterior, como un ambiente más de la misma, al aire libre, en el que la naturaleza y sus elementos están presentes, como espacios que ofrecen infinitas posibilidades.

Mediateca. Música por todas partes

También en la red se pueden encontrar propuestas musicales para los más pequeños, para escuchar, claro, pero también para aplicar la música como remedio.

Libros al alcance de los niños. No estamos solos

Kintsugi Issa Watanabe Barcelona: Zorro Rojo, 2023. El kintsugi es un arte japonés iniciado a finales del siglo xv que consiste en la reparación de las roturas de la porcelana utilizando para ello una resina proveniente del árbol de la laca mezclada con oro o plata. Kintsugi evoca la épica de la resistencia y el

59ª Escuela de Verano

Proyectada es una escuela provocadora, con la intención de tocar los temas candentes que se debaten en los centros educativos. Tiene el propósito de ofrecer un espacio en el que profesionales de la educación ayuden a reflexionar.

El tema general apunta conceptos incómodos, pero necesarios: dignidad y educación, la rebelión hacia una escuela democrática.

A su alrededor, se organizarán diferentes mesas redondas abiertas a todo el mundo, con ponentes de distintos ámbitos, para escuchar puntos de vista diversos y puede que contrapuestos. Se requiere, por un lado, saber escuchar, y, por el otro, aprender a incorporar otras visiones.

Se ha potenciado la generación de espacios plurales, con la presencia de activistas sociales, periodistas, sindicatos y sociólogos, acompañados de voces de docentes que ayudarán a hacer aterrizar el discurso en el aula.

Hay que animarse a escuchar, a participar y generar debate donde se trate todo lo que se necesite expresar y comprender.

Como en cada edición de la Escu­ela de Verano, se recogerán las aportaciones por escrito para incorporarlas a un documento que se entregará al Departamento de Educación para su posterior seguimiento.

Franja B, Infantil (3-6)
Lunes 1, martes 2, miércoles 3, jueves 4 de julio,
de 15.30 a 18.30 h

Escritura y situaciones de aprendizaje en Educación Infantil: ¿qué podemos imaginar?
Gino Ferri

La formación profundiza en uno de los temas más relevantes que conciernen el segundo ciclo de Educación Infantil, el aprendizaje de la escritura, con respecto al cual plantea un nuevo paradigma de pensamiento y acción fundamentado en argumentos sólidos y referencias culturales acertadas. Además, en plena coherencia con la idea de situaciones de aprendizaje propuesta por el nuevo currículum.

Franja C, Infantil (3-6)
Lunes 8, martes 9 de julio,
de 9.30 a 13.00 h y de 15.30
a 18.00 h

Lenguajes en relación.Los lenguajes gráfico, fotográfico y musical en acción en la ciudad entendida como contexto de experimentaciones multisensoriales.
Mara Davoli y Gino Ferri

La formación se plantea como una oportunidad para seguir profundizando en el tema de los distintos lenguajes, entendidos como importantísimos recursos a nivel cognitivo, comunicativo y expresivo. En esta propuesta el enfoque se centra en los lenguajes gráfico, fotográfico y musical, en torno a los cuales se procurará valorar por completo todas sus posibles sinergias. Para ello, prácticamente todos los ejemplos que se presentarán tendrán que ver con experiencias realizadas en el contexto de la ciudad, pensada y vivida como gran laboratorio que permite experiencias importantes y enriquecedoras a través de múltiples lenguajes en mutua relación.

Franja C, Transversal

Jugar importa. Ficción digital infantil y juvenil y educación estética
Lucas Ramada

Mientras que el 78 % de la población en edad de escolarización obligatoria consume regularmente formas digitales de ficción, este campo de la cultura contemporánea es un espacio desconocido para las instituciones educativas y para la mayoría de los docentes. Proponemos este curso para que el profesorado vea las posibilidades comunicativas que este tipo de obras presenta a la hora de ofrecer educación literaria al alumnado y adquieran una serie de herramientas críticas con las que poder valorar críticamente las obras, seleccionarlas según sus contextos educativos, así como empezar a pensar posibles maneras de introducirlas en el aula y en la biblioteca del centro.

 

La Asociación Pikler Madrid ya es una realidad
El sábado 24 de febrero, en una jornada de presentación y formación, iniciaba su andadura oficial la Asocia­ción Pikler de Madrid. En el Centro Cultural Rafael de León de la ciudad, comenzaba esta jornada educativa con la presentación de las personas que han dado origen e impulsado este proyecto, todas ellas en formación actualmente en el Instituto Pikler-Lóczy de Budapest: Paula Nuño, Óscar Gómez Barrero, Marga Mora, Miriam Prada y Eduardo Rodríguez Huete. Son profesionales que tienen en común una trayectoria como docentes en Educación Infantil que complementan con formaciones en pedagogías activas, disciplina positiva, psicomotricidad y pedagogía Waldorf.

En palabras de sus fundadores, la entidad nace con el convencimiento de la importancia de tener una asociación en aquellos territorios donde hay un gran movimiento que se interesa por esta pedagogía, para poder ofrecer, acercar, regular y compartir un modelo de la forma más veraz y accesible para un gran número de personas que comparten interés e inquietudes, tanto en la propia comunidad como a través de la cooperación con el resto de asociaciones nacionales e internacionales.

La idea se empieza a gestar en el año 2018, cuando la propia experiencia de la formación en Budapest genera en este equipo una reflexión sobre la práctica educativa y el compromiso con la infancia y, alentados por Eszter Mózes, se empieza a construir desde los cimientos la base de este proyecto.

Las ponencias en torno al Acom­pañamiento del movimiento libre corrieron a cargo de Eszter Mózes, Borbála Szentpétery y Timea Juhász, que profundizaron en los ámbitos y dimensiones de la pedagogía pikleriana, tanto de la casita como de los espacios de juego Pikler JátékTér®. Carmen Pascual, cuarta ponente, ponía el acento en la importancia de la observación y de la autoobservación, del cuidado y del proceso intuitivo en el acompañamiento y respeto a la infancia.

Se cerraba la jornada con una mesa redonda en la que las ponentes contestaron a las preguntas y cuestiones que habían surgido tras las charlas.

Las pausas generaron entre las personas participantes una oportunidad para los reencuentros, para los tiempos de conversación y para compartir las emociones sentidas.
Desde este espacio les deseamos toda la suerte y energía para mantener el espíritu y el compromiso que les une por una infancia cuidada y respetada.

Poesía

Antonio Rubio Adornos vegetales Pomelo para tu pelo. Regaliz en tu nariz. Hinojos para tus ojos. Manzanilla en tu barbilla. Tapioca para tu boca. Cerezas para tus cejas. Madroño si llevas moño. Y con nueces bien pareces.   Estrella Ortiz El cerezo ¡El cerezo ha florecido! ¡En cada rama una flor! ¡Venid todos los amigos

Escuela 3-6. Los exteriores

Parte del conocimiento de la infancia se logra observando, con respeto y con una mirada de confianza, sabiendo que la búsqueda de su autonomía necesita la distancia justa del adulto. Hablamos de reconocer al niño como una persona capaz y, por tanto, de velar por sus descubrimientos, provocando situaciones que le brinden oportunidades nuevas para avanzar y ofreciendo seguridad sin exceso de protección.

Qué vemos, cómo lo contamos. Con los ojos y los oídos atentos

Pensando siempre en cómo estimular y disfrutar con nuestras criaturas en la escuela infantil El Lago, hace años que organizamos talleres compartidos entre los niños y las niñas de las tres clases de 2-3 años, mezclados y organizados en pequeños grupos de entre ocho y diez peques.

Escuela 0-3. Espacios exteriores amables. Un proyecto de reorganización y renaturalización de los espacios exteriores

Los espacios exteriores de los centros han sido, durante mucho tiempo y en la mayoría de los casos, los grandes olvidados: relegados a un segundo plano, cuyo único objetivo era la dispersión de las niñas y los niños (y también de educadoras y maestras), una zona de recreo con material poco variado, nada pensado y escasos elementos naturales. El patio se ha concebido durante mucho tiempo como ese espacio en el que correr, saltar, desfogarse y quemar toda la energía posible.

Escuela 0-3. El poder de la música

La música, más que una forma de entretenimiento, es un poderoso medio para el desarrollo emocional y cognitivo, especialmente en niños. Al aprender a tocar un instrumento, los niños y las niñas experimentan un crecimiento en diversas áreas como la memoria, la coordinación motora y la gestión emocional.

Educar de 0 a 6 años. La música en la etapa de educación infantil. Un enfoque realista y significativo

La musicalización del niño y de la niña en sus primeros años de vida es un proceso natural, que sucede de manera gradual, corporal y manipulativa siempre y cuando se cree un entorno sonoro a su alrededor. Por ello, debemos acompañar este proceso, similar a la adquisición del habla, desde la escuela. Explicamos las etapas del proceso, así como la manera de acompañarlo por medio de diferentes dinámicas y juegos, introduciendo la música en clase como parte del proceso, humano, evolutivo, espiritual, interpersonal e intrapersonal de nuestros niños y niñas.

Página abierta. La ausencia

Cuando hablamos de la situación de la Educación Infantil en la Comunidad Autónoma de Aragón,1 la palabra que a muchas docentes nos aborda y viene a la mente es ausencia.

Editorial. 1,2,3,…¡Música maestra!

Se repite el mismo discurso, generación tras generación: «la música de ahora ya no es como la de antes». Podemos decir que la música actual es muy diversa, con una amplia gama de estilos y artistas. Algunas personas pueden criticarla por ser demasiado comercial o carecer de profundidad lírica, mientras que otras personas la elogian por su innovación, mezcla de estilos y capacidad para reflejar los tiempos actuales. No entraremos en ese debate, pero lo que sí merece un amplio debate es el tratamiento de la música en Educación Infantil. ¿Cabe cuestionarnos por qué los niños y las niñas ya no escuchan música infantil?

Sumario

Editorial. 1,2,3,…¡Música maestra! Se repite el mismo discurso, generación tras generación: «la música de ahora ya no es como la de antes». Podemos decir que la música actual es muy diversa, con una amplia gama de estilos y artistas. Algunas personas pueden criticarla por ser demasiado comercial o carecer de profundidad lírica, mientras que otras

Portadeta i crèdits

La nostra portada Qui documenta a qui? Un dia més, el Guillem i el Biel es troben a l’escenari un adult que s’atura, observa i capta a través de l’objectiu el que passa al jardí. Un dia més, l’adult es troba a l’escenari unes xiquetes i xiquets que fan visibles les seves vivències. Moments quotidians,

Per saber-ne més. La documentació a l’abast

Webs Entrevista a David Altimir i Pilar Trabal www.rosasensat.org/david-altimir-i-pilar-trabal-documentar-es-un-exercici-collectiu-per-organitzar-la-practica-pedagogica-quotidiana/ L’entrevista està disponible tant en format de vídeo com transcrita a la pàgina web de l’A. M. Rosa Sensat. David Altimir, mestre de Taradell, i Pilar Trabal, mestra de Sant Pere de Torelló, hi intercanvien idees sobre la documentació. «Una estratègia que tenen els mestres per

Informacions

59a Escola d’Estiu Dignitat i educació. La revolta cap a una Escola Democràtica

Enguany la 59a Escola d’Estiu que projectem és una escola provocadora. Amb la intenció de tocar temes candents i parlats als centres educatius, volem oferir un espai on professionals de l’educació ens ajudin a reflexionar.

El tema general apunta conceptes incòmodes, però necessaris: «Digni­tat i educació. La revolta cap a una escola democràtica».

S’hi organitzaran diferents taules rodones obertes a tothom, amb ponents de diferents àmbits per escoltar punts de vista diversos i, a vegades, contraposats. Ens cal saber escoltar i aprendre a incorporar altres visions.

S’hi ha volgut generar espais plurals, amb activistes socials, periodistes, sindicats i sociòlegs, acompa­nyats de veus de docents que ajudaran a fer aterrar el seu discurs a l’escola. Cal animar-se a escoltar, participar i generar debat, per explicar tot allò que cal expressar i comprendre.

Com cada any, es recollirà tot per escrit i se’n redactarà un document que es lliurarà al Departament d’Edu­cació, per poder fer-ne un seguiment posterior.

FRANJA A 
Dilluns 1, dimarts 2, 
dimecres 3, dijous 4 de juliol, 
de 9.30 a 12.30 h 

ESCOLA BRESSOL

 

Montse Fabrés i Rosa Vidiella
A partir els diferents temps i vivències dels infants per mitjà de l’obser­vació i dels records que en tenim del dia a dia, es proposa fer un treball introspectiu dels propis valors i actituds que tenen a veure amb les respostes pròpies (escolta, paraules, mirades, gestos…). Una proposta per tenir l’oportunitat de transformar la pràctica des dels coneixements i les experiències
Un espai per reflexionar sobre la importància de l’atenció adulta, la comunicació i l’escolta. Sobre la influència de les interaccions en el procés de creació de la personalitat i la individualitat i en el procés de socialització. Els diàlegs es generen a dues bandes i en cada trobada amb l’altre alguna cosa es transforma.

ESCOLA BRESSOL/EDUCACIÓ INFANTIL
Qualsevol educador o mestre sap com n’és d’important la seva feina i és conscient que no n’existeix cap altra que tingui tanta influència sobre el benestar d’una comunitat social i sobre les possibilitats de projectar el propi futur. Però, malgrat que tothom ho tingui clar, i malgrat que els polítics sovint parlen de la importància d’invertir en educació, les paraules no van acompanyades de fets i, així, els serveis educatius 0-6 estan encara poc estesos, sobretot quan parlem dels primers anys de vida, on la tasca educativa gaudeix d’escàs reconeixement social i econòmic. Per això és fonamental desenvolupar projectes excel·lents en el 0-6, documentar les experiències dels infants i llur protagonisme, compartir reflexions al voltant de l’educació amb les famílies i insistir perquè la política entengui efectivament que el dret a l’educació neix juntament amb els infants i que només una major inversió en ensenyament ens podrà ajudar a construir un futur millor per a tothom.

 

EDUCACIÓINFANTIL/PRIMÀRIA

Eduard Torrent, Miquel Garcia
El curs pretén proporcionar una seqüència lògica de propostes i activitats, des d’I3 fins a 6è, amb l’objectiu de facilitar l’establiment d’una línia d’escola. Per fer-ho, es potenciaran sobretot les activitats vivencials i manipulatives, que ajuden els infants a entendre els diferents conceptes matemàtics i a posar-los en pràctica per tal de poder aplicar-los en situacions diverses de la vida quotidiana.

EDUCACIÓ INFANTIL/PRIMÀRIA

Explorant el potencial del podcast a l’aula

Marta Catalan
Els pòdcast representen una eina educativa versàtil i efectiva a tots els nivells educatius. Aquest mitjà ofereix una aproximació innovadora i lliure d’interfícies visuals, facilitant l’accés a la informació mentre promou l’apre­nentatge actiu. A més, fomenta el desenvolupament d’habilitats essencials per a l’èxit acadèmic i personal, com ara l’escolta activa, el desenvolupament del llenguatge i la comunicació verbal. En aquest curs, explorarem diverses idees i recursos per integrar els pòdcast a les diferents etapes de l’educació i coneixerem eines per a crear pòdcast a l’escola.

EDUCACIÓ INFANTIL/PRIMÀRIA

Quan les literatures entren de ple a l’aula
Roser Ros 

Quin lloc ocupa la literatura a l’esco­la? Proposem una formació per infantil i primària per entendre que aquest camí no s’acaba en un cicle sinó que és una tasca de llarga durada. Un plantejament que ha de ser necessàriament coherent, en què és bàsica la comunicació entre les mestres compartint estratègies i maneres de fer.
Amparo Fernández
A partir de la construcció d’una càmera fosca construïda amb cartró, es captaran imatges i es realitzaran diferents processos de revelatge analògic, i s’aprofundirà en el seu ús dins de l’art contemporani i les seves possibilitats creatives. Es donaran recursos per poder adaptar una sala o un espai i convertir-lo en un laboratori fotogràfic de forma senzilla i temporal, alhora que es reflexionarà sobre el que pot aportar la imatge analògica en relació a la imatge digital.
FRANJA B
Dilluns 1, dimarts 2,
dimecres 3, dijous 4 de juliol,
de 15.30 a 18.30 h

En el moment de construir un projecte educatiu de centre, podem deixar-nos portar i enlluernar-nos amb les modes o les tendències del moment. Però tot no hi cap. Cal triar i destriar amb sentit crític el que el document ha de tenir en compte. Amb el nou Decret a les mans, tenim l’oportunitat de revisar-lo i d’adonar-nos si la teoria i la pràctica es donen la mà. Una formació en què l’infant, el temps, els espais, els materials, la persona educadora i l’avaluació seran el punt de partida per debatre i reflexionar al voltant del Decret i el pec, així com per revisar què és el que ens demana el Decret i quins són els punts clau que el projecte educatiu ha de recollir i fer visible a la comunitat. La sessió en què es tractarà específicament el tema de l’avaluació comptarà amb la col·laboració de la Natàlia Grifé. També, ens aturarem a reflexionar com podem fer visible el nostre projecte educatiu a tota la comunitat.

ESCOLA BRESSOL

 

A partir d’exposicions teòriques i treballs en grups, acompanyats d’experi­ències pràctiques i vivències, veurem com i quan es desenvolupen les capacitats socials a 0-3 i com el paper de l’adult és clau per com integren les normes i com gestionen les normes de convivència amb els altres infants.

ESCOLA BRESSOL

 

Amèlia Vergés i Rosa Paixà

Proposem una formació per conèixer el desenvolupament motor dels infants en els primers anys de vida i com aquest el desenvolupament general i molt especialment el sentiment de la pròpia competència. La formació promou un acompanyament respectuós dels infants i els seus processos de desenvolupament i aprenentatge. A partir de la teoria del moviment lliure d’Emmi Pikler i del concepte d’infant capaç que proposa la seva mirada, com també de la teoria evolutiva de Jean Piaget, procurarem endinsar-nos en aquests conceptes per reflexionar sobre quines són les capacitats innates dels nadons i de quina forma podem acompanyar-les les persones adultes per tal que les despleguin.

Pau Sobrerroca
Què ens explica el nou Decret més enllà de les competències i les situacions d’aprenentatge? De quina manera explica com es produeixen els aprenentatges? Pot la nova legislació ser l’eina que necessitem per construir l’escola en la qual creiem i que volem? Quin significat té la paraula competència? Està renyida amb els coneixements i els sabers? Quin paper ha de tenir l’infant dins l’escola? I l’adult? I el temps? El Decret ens parla de benestar, però per què?
Gino Ferri
La formació aprofundeix en un dels temes més rellevants i controvertits que tenen a veure amb el segon cicle d’Educació Infantil: l’aprenen­tatge de l’escriptura, respecte al qual planteja un nou paradigma de pensament i d’acció fonamentat en arguments sòlids i referències culturals encertades, a més en plena coherència amb la idea de situacions d’aprenentatge proposada pel nou Currículum.
Francesc Martín
Sovint, en nom de la innovació, les mestres duem a terme pràctiques metodològiques sense pensar si provoquen en els infants un aprenentatge realment significatiu i perdurable. La formació vol facilitar moments per pensar, eines i models per dissenyar escenaris d’aprenentatge provocadors d’aprenentatge profund, basant-se en allò que l’evidència científica diu sobre com aprenen les persones.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

La màgia del Kamishibai

Marta Catalan
El Kamishibai, ’teatre d’imatges de paper’, és una forma tradicional japonesa de narració visual. És un recurs ideal per desenvolupar de forma lúdica i col·la­borativa el dibuix, l’escriptura i la lectura en veu alta, una experiència on la imaginació i la comprensió s’uneixen per fomentar un aprenentatge significatiu i perdurable.
Marc Guillem Molins
Tenint en compte les evidències científiques que provenen de la neurociència i les experiències educatives que les estan aplicant, es planteja què podem potenciar, reforçar o incorporar a les nostres propostes d’ensenyament-aprenentatge: facilitar l’atenció, l’adquisició i retenció d’aprenentatges, la maduració de les funcions executives, la reorganització dels espais, l’ús d’estratègies eficients, l’atenció a la diversitat i conèixer les diferències maduratives a partir de les nostres propostes a l’escola.
Iolanda Batallé
Compartir i aprofundir en les experiències que es recullen a l’assaig Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. A partir de l’observació íntima i vivencial de la pròpia experiència, se’n poden extreure lliçons valuoses sobre lideratge i la creació d’equips sense copiar els models masculins de lideratge que sovint es basen en la competència i l’indivi­dualisme. Reflexionar sobre com liderem és un exercici alliberador que ens convida a viure lluny de l’autoritarisme, amb la premissa de l’autoconeixement com a base d’una gestió empàtica, eficaç i feliç.
Ita Sánchez
L’objectiu de la formació és endinsar-se en la comprensió de la transformació de l’espai exterior, com un espai ric en cultura, un laboratori d’aprenentat­ges vius i un espai on l’infant se senti protagonista real dels seus aprenentatges. Com també reconèixer l’espai exterior com un context ple de potencial, on cada racó pot convertir-se en un recurs pedagògic.
FRANJA C
Dilluns 8 i dimarts 9 de juliol,
de 9.30 a 13.30h i de 15.30
a 18.00 h

ESCOLA BRESSOL

Situacions d’aprenentage al 0-3; de què parlem?
Bego Jiménez, Lidia Ferrer i Eva Sargatal

El nou currículum d’educació infantil defineix l’aprenentatge a partir de la creació de situacions d’aprenentatge ben contextualitzades i respectuoses amb el desenvolupament dels infants. Quins han de ser, doncs, aquests contextos? Com l’escola pot d’oferir un ventall d’opor­tunitats i situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, ben contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament dels infants, amb les seves potencialitats, interessos, necessitats i drets?
A la formació es reflexionarà, es revisaran i coneixeran eines pràctiques per poder oferir un canvi de bolquer i unes cures quotidianes significatives, de manera que es pugui construir vincle i presència amb l’infant i que aquest es pugui sentir actiu, competent i reconegut. En aquest curs es tindrà en compte el context de les escoles arreu de Catalunya i es buscaran solucions i oportunitats reals dintre de l’organització quotidiana, apropant-se a les solucions proposades per altres projectes educatius.
La formació es planteja com una oportunitat per aprofundir en els diferents llenguatges, entesos com a importantíssims recursos a nivell cognitiu, comunicatiu i expressiu. En aquesta proposta es posa el focus sobre els llenguatges gràfic, fotogràfic i musical, valorant totes les seves possibles sinergies. Per això, gairebé tots els exemples que es presentaran tindran a veure amb experiències fetes a la ciutat, pensada i viscuda com un gran laboratori que permet experiències enriquidores amb múltiples llenguatges en mútua relació.”

EDUCACIÓ  INFANTIL (3-6)

L’aprenentatge amb sentit com a fil conductor de la vida a l’escola
Iraida Cotrina, Cristina Erra, Anna Gutiérrez, Elena Sànchez, Mireia Sevilla, Alba Rizo i Pilar Trabal

Es proposa fer una formació entorn del fet d’aprendre amb sentit. Es vol reflexionar al voltant de les propostes que es plantegen als infants. Com han de ser? Com ens ajustem amb cura a les seves capacitats? És un bon moment per fer-ho, ja que segurament molts centres ja s’han plantejat canvis en els espais, els materials i el temps. Arribat aquest moment, la complexitat és quines propostes es fan als infants? Com s’acollen els seus interessos? Aprofitem la vida quotidiana i els adults aportem una mirada de respecte, d’acompanya­ment, d’idees? Es vol fer explicant alguns exemples pràctics que s’han dut a terme a les escoles.
La formació serà teòrica, pràctica i vivencial. S’endinsarà en el món de la psicomotricitat. Una disciplina en què els infants són els protagonistes dins un espai delimitat i un adult que intervé en el joc, posa paraules, conté i acompanya els infants a poder descobrir totes les habilitats motrius, a gestionar les emocions, a compartir el joc amb els altres i sobretot a poder expressar tot el que viu a través de la representació.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

Poesia a l’escola. Per què? Com? Quina?
Raimon Portell

A més de repassar algunes nocions de poesia, es vol donar a conèixer la poesia que es té a l’abast, els beneficis que aporta i com es pot presentar a l’escola. Se’n llegirà i recitarà molta. L’objectiu final és que es pugui incorporar la poesia en la pràctica quotidiana a l’escola i enriquir el recull propi que tota mestra hauria de tenir sempre a mà.

EDUCACIÓ  INFANTIL/PRIMÀRIA

Coeducació als centres educatius
Eura Mutiño

La perspectiva de gènere ja forma part de l’estructura reglada del nostre sistema educatiu. Cada vegada és més present a les institucions, al carrer i als nostres centres. És important que, dins de qualsevol àmbit educatiu, s’intervingui des de la coeducació, amb l’objectiu de promoure estructures socials i relacionals sanes i plenes d’oportunitats reals. Cal fer una intervenció intencional que abordi el dia a dia a l’escola, conscients de les violències que hi ha i acompanyant-les en la seva erradicació i transformació. En aques­ta formació es reflexionarà sobre com s’iden­tifiquen els estereotips sexistes i els rols de gènere que dominen la nostra societat patriarcal i, per tant, les nostres escoles. Es construirà una mirada crítica i es buscarà com fer front a les dinàmiques que afavoreixen el desenvolupament de desigualtats i l’aparició de les violències discriminatòries.

TRANSVERSAL

 

Comissió ReCreaCas
El projecte ReCreaCas (centre de Reciclatge Creatiu a la ciutat de Caste­lló) és un projecte cultural per desenvolupar la creativitat, orientat a la sostenibilitat i la recerca sobre les possibilitats expressives dels materials de rebuig. En aquesta formació es plantejaran diferents dinàmiques per conèixer els materials i les seves qualitats, i també es presentaran els referents del projecte, per continuar amb un taller que es desenvolupa a partir de la narració d’un llibre, amb la proposta d’una sèrie d’activitats que es realitzaran al llarg de tres sessions en què s’experi­mentarà amb materials del centre ReCreaCas amb diferents llenguatges: digital, corporal, musical, gràfic, plàstic…

TRANSVERSAL

 

Marta Esmarats Bigas
La narració oral i la lectura en veu alta són fonamentals en el dia a dia dels infants de diferents etapes, en les que cal desenvolupar com a docents les competències comunicatives i expressives. Per aquest motiu, en aquesta formació hi haurà una part teòrica breu on s’explicaran quins són els diferents elements expressius per tal d’aprendre a observar-los i poder-los millorar amb la pràctica. La part principal seran jocs d’expres­sió en grup i també es realitzarà una història breu amb manipulació d’objectes, la veu i el cos.

Poesia. Passeres, ponts infants i poesia

Cada infant rep la poesia de manera diferent. Sigui com sigui, aquest contacte esdevé el pont cap a un aprenentatge plaent on llenguatge i pensament estan estretament vinculats. Els gèneres poètics seran passeres per consolidar coneixements.

Llibres i documentació. La sang de l’escola

No cal pas que ho argumentem perquè aquí no hi ha debat possible. De la ressaca que pateix el sistema educatiu després del xafastre dels resultats de les proves pisa, sembla que el llibre en sortirà ben parat, perquè ara es torna a parlar amb molta força de la importància de les biblioteques escolars, tan menystingudes aquests darrers anys.

Infant i societat. En bolquer a l’escola. La llei educativa i el respecte als ritmes de desenvolupament

Als centres educatius parlem des de fa temps de la responsabilitat que tenim de respectar els ritmes de desenvolupament dels infants, una responsabilitat a la qual també ens obliga el currículum d’educació infantil –el nou i l’anterior–. Sabem que l’infant té dret que es respectin els seus ritmes i a un acompanyament curós que li permeti créixer amb harmonia, equilibri i una veritable autonomia de forma gradual i progressiva. Sabem tot això, però, quan apareix el tema del control d’esfínters, la cosa es complica i ens trobem davant d’una norma no escrita i estesa a molts centres educatius de segon cicle d’educació infantil que diu que «a l’escola no s’hi pot venir amb bolquer».

L’entrevista. Documentar la veu a l’escola. Conversa amb la Maite Pujol i en David Altimir

Ens trobem amb la Maite Pujol i en David Altimir, mestres d’infantil que han treballat a fons el tema de la documentació a l’educació infantil. En el seu llibre L’escola dels infants. Construir i documentar l’educació infantil exposen un seguit de reflexions sobre diferents aspectes relacionats amb la documentació, tots ells il·lustrats amb un material enllaçat, que de vegades té un suport imprès, de vegades en vídeo i també en pistes de veu amb converses amb els infants.

Experiències. El que ens diuen les parets

Quan entrem per primera vegada a un lloc, els sentits s’activen per copsar tot allò que vivim. Els ulls recorren l’espai, els sons i les olors també ens situen i ens connecten o evoquen situacions més o menys plaents… Si disposem de temps, ens aturem en els detalls, observem amb deteniment, llegim i ens fem una idea de com són les persones que l’habiten. Partint d’aquesta premissa, a l’equip de l’EBM La Cuna vam iniciar la reflexió sobre els nostres espais comuns: el vestíbul, la sala o els passadissos. Què transmetien? Què volíem que transmetessin?

Bones pensades. La pedagogia de les culleres

La vida col·lectiva en una escola infantil permeabilitza tres dimensions essencials: la dimensió quotidiana, la dimensió cognitiva i la dimensió afectiva. En totes elles, la mestra ha d’exercir una condició fonamental d’observadora activa i conscient del seu rol.

Experiències. El diari. Posem paraules a la quotidianitat

Aquí pretenem aportar una visió més pràctica de l’elaboració del diari d’aula o estança, aprofundir sobre el «com» sense la intenció d’oferir receptes o models per copiar (de fet, no existeix un model que s’ajusti a totes les realitats), sinó més aviat com a idees que provoquin la posada en pràctica a les escoles. L’objectiu és fer més fàcil i real aquest recurs dins del nostre dia a dia i que cada equip trobi la manera de fer-ho d’acord amb el seu projecte educatiu.

Educar de 0 a 6 anys. La documentació, un instrument d’investigació i de canvi

La documentació entesa com un instrument de canvi i de recerca és indispensable per investigar a l’escola. Segons Piero Sacchetto, la documentació és un instrument de rememorització i reutilització d’un patrimoni d’expe­riència (Sacchetto, 2005 i 2009). No com un simple arxiu tancat que conté la recopilació d’una informació, sinó com un repertori d’accions que han deixat unes empremtes que poden plantejar interrogants sobre la intenció de la nostra acció educativa.

Plana oberta. I a avaluar, quan ens hi posem?

Quantes vegades hem sentit la pressió per acabar els maleïts informes en apropar-se el final de curs? A quantes escoles es viu amb estrès i amb la sensació de falta de temps la realització d’aquesta tasca? Com pot ser que, si cada any duem a terme el mateix format d’avaluació i tenim un nombre d’infants molt similar, moltes vegades ho visquem d’aquesta manera?

Referents. Els temps i els dies de Dolors Canals

«L’escola 0-3 té una funció primordial d’alta responsabilitat social. L’educa­ció física ha de ser l’eix central de la maduració de l’infant fins als tres anys i, al contrari del que pensa la pedagogia tradicional, no s’ha d’embol­callar l’infant, impedint-li els seus moviments i convertint-lo en un ésser passiu.» Són paraules de Dolors Canals (1913-2010), una pedagoga d’em­penta, moderna, rebel i d’esperit lliure, una dona d’acció que es va anticipar al seu temps. Va treballar a Barcelona, a París, a Washington i a Nova York, on va dirigir l’Inwood Child Center. Raquel de la Arada i Conrad Vilanou, que van publicar-ne un resum biogràfic, expliquen que la seva pedagogia respon a un enfocament vitalista, a un plantejament de base romàntica que proclama la unitat funcional de l’infant. El nen és un microcosmos que ha de bategar, créixer i moure’s al ritme de la natura, sense salts, restriccions ni aturades. Ha de tendir a l’autoregulació i, per tant, quan es tracta d’infants menuts, la funció de les famílies i dels educadors és capital, però han de tenir cura de no entorpir el seu correcte desenvolupa­ment. Dolors Canals forma part de l’esforç que es va fer per adequar les escoles bressol als nous temps.

Editorial. El que no es veu, no existeix

Va ser el pedagog Loris Malaguzzi qui va posar paraules a la necessitat i el deure de fer visible tot allò que passa a l’escola per percebre la intel·ligència dels infants, que ell entenia com una cosa en què cal creure, com una manera de reivindicar amb força els seus drets i les seves potencialitats.

Geografia de l’educació. EL MONUMENT A FRANCISCO FERRER I GUÀRDIA

L’any 1990 es va instal·lar, a l’avinguda de l’Estadi que dona accés al Palau Nacional del parc de Montjuïc –seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya–, una escultura dedicada al conegut pedagog Francisco Ferrer i Guàrdia (1859-1909). Escric Francisco, i no pas Francesc, perquè aquest era el seu nom: no acabo d’entendre d’on ens ve aquesta dèria de canviar els noms de les persones… Francesc i Francisco són dos noms diferents, com ha demostrat Joan-Lluís Marfany a La llengua maltractada. Tornant a l’escultura, és un nu masculí atlètic, en tensió i de puntetes, que alça la torxa de la llibertat amb les dues mans. L’obra és una còpia de Robert Ghysels de l’original esculpit l’any 1911 per l’artista Auguste Puttemans (Brussel·les, 1866-1927), després de la protesta internacional contra l’afusellament de Ferrer, el 13 d’octubre del 1909. Precisament cada 13 d’octubre la Fundació Ferrer i Guàrdia hi organitza una ofrena floral, en la qual participen un bon nombre d’entitats, d’entre les quals l’Associació de Mestres Rosa Sensat. 

Propostes d’autor

Sembla que a poc a poc la producció de textos educatius de referència es va normalitzant, un fet que ens enorgulleix i tranquil·litza, ja que sempre i en tot moment els educadors hem de saber trobar temps per aturar-nos i reflexionar. Aquest exercici el podrem practicar a pleret amb els textos que us ressenyem a continuació. Som afortunats!

Semblança. Pep Admetlla o l’anatomia del coneixement

L’escola pública Eiximenis de Girona fa 38 anys que porta a terme un projecte que pretén que tots els alumnes del centre s’embarquin en el viatge de l’educació i en siguin protagonistes. A partir de la geometria i l’anatomia, i amb una eina antiga, el dibuix, desafien les omnipresents pantalles per accedir d’una manera decidida al coneixement.

Referents. MARTA MATA

Marta Mata i Garriga (1926-2006) no va ser mai consellera d’Educació a Catalunya. El motiu és prou conegut: entre 1980 i 2003 va governar Convergència i Unió i ella, el 1976, es va fer militant del PSC. Però tampoc no va ser ministra d’Educació durant el govern socialista (1982-1996)… Potser per això va acceptar amb tanta il·lusió, al final de la seva vida, de presidir el Consejo Escolar del Estado, un reconeixement a la seva trajectòria, però també un desgreuge…

Han fet història. ANTONI BENAIGES, LA PROMESA DEL MAR

Un mestre català que als anys trenta del segle passat exerceix en un poblet de Burgos i hi aplica un mètode pedagògic francès, la tècnica de Freinet, provoca un gran impacte educatiu i ideològic. Després d’un llarg silenci, es desenterra la història del mestre que va prometre el mar als seus alumnes.

Reportatge. Ralet, ralet, pica dineret

Durant segles, quan els infants anaven a aprendre de lletra i poca cosa més, la família i el veïnat eren els encarregats de transmetre el patrimoni cultural i lingüístic a les noves generacions. Penso en un aprenentatge no reglat, informal, però d’un valor incalculable.

PISA: Què demanen els infants a l’escola?

Els baixos resultats d’aprenentatge dels infants i adolescents porten a qüestionar-nos què hauríem de fer millor com a societat del benestar que volem ser. Escoltant-los obtenim algunes idees d’acció per orientar els nostres esforços i il·lusions. Text de Mari Corominas Investigadora a l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (Institut Metròpoli) Els últims resultats PISA del

Els infants lideren la defensa dels seus drets

Les plataformes de participació infantil són crucials perquè els infants fomentin la consciència dels seus drets, que es reconeguin com a actors socials i que exerceixin la ciutadania, liderant transformacions col·lectives.

L’Arbre dels drets de l’infant

Treballar per projectes és una opció pedagògica que es fa cada vegada més en moltes escoles. Com a exemple, presentem el treball dut a terme pels alumnes de l’Escola Les Pinediques de Taradell, i la gran escultura resultant, creada amb objectes quotidians, que representa els drets dels infants.

Una biblioteca ambulant temàtica

Protegir els infants és competència dels adults, però diàriament es manifesta la transgressió d’aquesta norma i la vulnerabilitat de qui no es pot defensar. Poder llegir, sentir, pensar i parlar per construir i impregnar-se d’un discurs democràtic, i ser més solidari, empàtic i crític, és el repte de la MiniBAT de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que posem a disposició d’escoles i instituts.

Eglantyne Jebb i la Declaració de Ginebra

La Declaració de Ginebra sobre els drets de l’infant és una de les primeres fites d’un llarg i inacabat itinerari. Redactada per Eglantyne Jebb a Ginebra l’any 1923, en el context del període d’entreguerres, pren actualment un significat renovat davant les imatges dels milers d’infants morts o que malviuen enmig de les bombes i les ruïnes de la Franja de Gaza.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!