Amics. Rosa Sensat i Eskoriatza: Un camí de col•laboració

nerea alzola

Facultat d’Humanitats i Educació.

Mondragon Unibertsitatea

 

Des de molt jove he viscut convençuda que el benestar de la gent, el treball per una educació justa i de qualitat, l’enriquiment cultural, les lluites per l’aspiració a una vida digna i equitativa, etc., no estan només en mans dels altres, no depenen exclusivament de l’Administració, sinó que depenen també de mi, del meu compromís i del treball d’organitzacions ciutadanes, ja siguin socials, culturals, educatives o polítiques.

Aquesta convicció m’ha portat a una praxi (treballo en una cooperativa i sóc participant activa de diverses associacions al País Basc) i a una actitud disponible en la vida; al seu torn, aquesta praxi m’ha arrelat en el convenciment que les organitzacions socials que treballen pel bé comú fan un servei públic.

Una d’aquestes agrupacions ha estat i és l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Rosa Sensat va néixer gràcies a la iniciativa de set mestres (entre ells Marta Mata i Maria Antònia Canals), per la preocupació de transformar l’escola i l’educació, i en el dia a dia, al llarg d’aquests cinquanta anys, l’Associació ha fet un servei inestimable a l’educació. Probablement, aquestes iniciadores no podien sospitar en aquell moment l’amplitud i el ressò que acabaria tenint aquella associació petita i humil. Crec que la història ha reconegut i reconeixerà la seva intuïció i generositat.

L’equip d’Irakasle Eskola d’Eskoriatza (ara HUHEZI – Facultat d’Humanitats i Educació de Mondragon Unibertsitatea) ha tingut la sort de participar, d’aprendre, de col·laborar amb l’associació durant molts anys.

No m’interessa fer un recorregut històric estricte ni ordenat sinó apuntar algunes col·laboracions i relacions que han estat significatives per a nosaltres.

Cap al 1983 Marta Mata, amb algunes col·laboradores de Rosa Sensat, es va posar en contacte amb nosaltres per dissenyar a Catalunya un pla especial de mestres. Tant en les ikastoles basques com en  «l’escola bressol» hi havia mestres que, pel seu coneixement de la llengua i la seva vocació, estaven treballant a l’escola sense la titulació exigida. Aquestes professionals experimentades necessitaven un reconeixement i una ajuda per regular la seva situació.

Irakasle Eskola, en col·laboració amb la UNED per al disseny de la prova de majors de 25 anys, necessària en aquest moment, va dissenyar i va implementar un pla adequat per a aquest col·lectiu. D’una banda vam adaptar el programa i la metodologia al perfil d’aquest alumnat que coneixia tan bé l’escola i la professió i, per una altra, ens vam adequar als horaris laborals, fent classe a la nit o durant les vacances.

Marta Mata, dedicada a la formació de mestres, al costat del seu equip, va mobilitzar totes les forces necessàries i, amb la necessària col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer realitat aquest projecte. Entre les participants en aquests cursos especials, recordem amb especial afecte la Tere Majem, morta el 2014, o la Carme Cols. La primera promoció va obtenir el seu títol de mestra el 1990 o 1991.

A partir d’aquesta experiència es van crear llaços d’afecte i cooperació entre Rosa Sensat i Irakasle Eskola d’Eskoriatza i al llarg d’aquests anys la seva aportació ha estat molt valuosa per a nosaltres.

Un tema en el qual hem après molt gràcies a Rosa Sensat és el que fa referència a les biblioteques i al llibre infantil.

1991. Homenatge a J. Albanell

Fa 25 anys al País Basc la situació de les biblioteques escolars, biblioteques infantils o el coneixement de la literatura infantil i juvenil (LIJ) eren bastant deficients. A Rosa Sensat es reunia el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil en el qual professionals de biblioteques escolars, mestres, etc., llegien la producció de LIJ en català i elaboraven guies per orientar els professionals o les famílies.

Gràcies a Rosa Sensat vam poder conèixer biblioteques escolars de Barcelona, el treball del seminari, els vam convidar a Eskoriatza (van ser presents, cap a l’any 1988, a la presentació pública del nostre seminari Haur eta Gazte Liburu Mintegia). Recordem diverses professionals, per exemple Assumpció Lisson, Rosa Mut i més recentment Amàlia Ramoneda.

D’altra banda, quan el 1990 Rosa Sensat va crear la revista In-fan-cia en castellà, ens va convidar a formar part del Consell de Redacció en el qual hem romàs durant anys. En aquest temps hem estat convidats a participar assíduament amb articles o comentant llibres en l’apartat Libros al alcance de los niños.

Amb la revista In-fan-cia hem tingut ocasió de conèixer diferents col·lectius i persones que treballen en educació infantil, hem gaudit de l’oportunitat de fer diversos viatges pedagògics i, així mateix, participar en alguna escola d’estiu. Recordem amb molt interès el viatge a Londres, on vam visitar Elinor Goldschmied a casa seva.

Així mateix vam ser convidats a presentar alguna ponència al Congrés d’Infància, l’any 1994.

D’altra banda diverses persones de Rosa Sensat, entre elles Marta Mata, Irene Balaguer o Pepa Odèna han participat en trobades o reunions pedagògiques organitzades per Eskoriatza.

Només podem dir que els professionals de Rosa Sensat, a més d’acollir-nos calorosament, han posat el seu coneixement, la seva experiència i els seus mitjans per ajudar-nos. Ens hem sentit companys en la tasca comuna de la formació de mestres i de la transformació de l’educació.

Des de la nostra òptica, ja sigui per la nostra pròpia experiència o per referències indirectes, Rosa Sensat ha tingut una enorme importància quan el treball dels moviments de renovació pedagògica era tan urgent: un treball de formació de mestres, una tasca de difusió d’informació, una funció de construcció d’equips de reflexió i renovació pedagògica, una tasca de creació de xarxes, etc. Encara que potser aquest afany de formació i renovació ha decaigut en alguns períodes, en aquest moment, des de diferents instàncies, pensem que és hora de transformació, de seriosa formació dels educadors, temps de compartir bones pràctiques, de recerca a l’escola; estem convençuts que molts mestres estan assedegats d’obrir noves rutes d’aprenentatge i col·laboració.

L’Administració sola no pot donar via ni a aquest nou impuls ni a les exigències educatives dels nous paradigmes socials i polítics i, per tant, segueix sent necessària, en col·laboració amb altres institucions públiques o privades, l’existència, el vigor i el servei públic d’associacions com Rosa Sensat.

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!