En encetar aquest número 400 de PERSPECTIVA ESCOLAR em venen dues coses al cap: quanta feina feta i quanta feina per fer! Ara fa més de cinquanta anys començava l’aventura de Rosa Sensat i es plantava la llavor d’una revista: PERSPECTIVA ESCOLAR. Una publicació que germinaria nou anys més tard com a fruit de la creativitat d’un grup de gent visionària i de tots els qui els han anat seguint. Jordi Tomàs va ser un d’ells, director de la revista que esteu llegint del número zero fins al 207, i les seves paraules, a propòsit del maig del 68, que va viure de molt a prop, continuen vigents:
Saps que aquesta gent del moviment de maig reivindica la creativitat, la poesia, el joc? La creativitat és joc i el joc apareix com una manera de viure i de pensar que permet d’entreveure el que és la felicitat, la vida que es converteix en el seu propi fi. […] «Creeu» deia una inscripció de la Sorbona. Crea! Crea! Què voldries crear tu? Jo, vida, vida proporcionada a una aspiració enorme (que ara em fa mal dintre el pit); comunicació total a nivell interpersonal; gèrmens i fruits de bellesa i amor; felicitat per a tothom; la justícia i la veritat necessària perquè això sigui possible arreu del món. Crea, crea, crea…1
Aquestes paraules, basades en la idea que la recerca d’una nova consciència per a la humanitat ha de fonamentar-se en la creativitat i en la comunicació, inspiren i es fan realitat en aquests 400 números de PERSPECTIVA ESCOLAR, i en aquests més de cinquanta anys de vida d’un somni creat i fet realitat que avui té el nom d’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Tota la feina feta des del 1965 és fruit d’un treball rigorós de molta gent que va reinventar l’escola a partir de reinventar la formació dels mestres, una feina feta amb tossuderia per assolir uns objectius clars: «la necessitat de viure i de fer veure com la responsabilitat pedagògica i la responsabilitat social del mestre són dues cares de la mateixa moneda»2. Una feina que no s’acaba mai, perquè avui el moviment de renovació pedagògica continua sent necessari per fer evident que la responsabilitat social dels mestres no és una cosa que es pugui aprendre a les universitats, sinó que és una actitud que s’aprèn compartint entre tots: mestres, professors, infants, joves, famílies i la societat implicada. Perquè treballem per una «formació permanent autogestionada per un moviment socialment responsable».3
Des dels inicis, a Rosa Sensat la formació de mestres ha estat definida, sobre els tres eixos que la fonamenten: pràctica, reflexió i autoformació. La pràctica, entesa com a punt de partida, amb tots els interrogants que ens planteja, i amb el repte de posar les condicions perquè es donin veritables experiències d’aprenentatge. La reflexió, com el motor que ens fa avançar de manera fonamentada i que ens esperona a plantejar-nos més interrogants a què donar resposta. I l’autoformació, perquè es parteix de l’experiència de les «escoles tossudament estructurades en equip», donant, rebent i compartint.
I en tot aquest viatge, PERSPECTIVA ESCOLAR ha estat una baula més d’aquesta autoformació. El número 0, de desembre de 1974, portava com a títol del monogràfic «La formació del mestre». Des d’aquell número fins ara, ha estat una eina de formació entesa com un diàleg entre els mestres, un contacte constant amb la realitat escolar, i amb una independència de criteris i d’opinions: «Podem remarcar la independència dels editorials respecte als poders polítics, la qual permet la crítica i l’actitud reivindicativa, quan cal».4
Escric això el mes de maig del 2018, i et faig (em faig) la mateixa pregunta que es feia Jordi Tomàs fa cinquanta anys, al maig del 68. «Què voldries crear tu?».
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, des de PERSPECTIVA ESCOLAR, se’ns gira molta feina! Volem continuar el viatge treballant de manera col·lectiva, en equip, promovent la trobada i el diàleg de les persones que treballem per l’educació dels infants i joves, tot mantenint el compromís amb una escola que volem que sigui de qualitat, per a tots, sense adjectius, tot bastint una xarxa oberta al món. I ho fem explorant noves vies de comunicació que vagin més enllà del paper imprès, amb els mitjans de què disposem en l’actualitat, amb diferents canals i espais, tot donant un valor més gran a la trobada cara a cara… L’objectiu és crear una comunitat de mestres, educadors i gent interessada en l’educació que vulgui tenir un paper actiu, implicar-se socialment, empoderar-se i ser protagonista de la creació de l’escola del present. Lluitem per trencar l’aïllament, el treball en solitari, i crear un circuit per construir de manera col·lectiva: del mestre a l’equip, de l’equip a l’escola i de l’escola a l’entorn… compartint la saviesa i l’experiència, per fer una escola connectada al món i a la vida.
Sabem que l’escola és el lloc on aprenem junts i aprenem a viure amb els altres, a més d’aprendre coses, i a fer coses. Un lloc on el valor essencial és el respecte per l’infant com a centre de l’acció i el mestre guia aquest aprenentatge. Un lloc que ha de fomentar l’equitat, construint una xarxa d’escoles públiques, de gran qualitat, que ajudin a compensar les diferències que socialment tenim avui, per fer una societat més cohesionada i més igualitària.
A finals del segle XX els iniciadors de Rosa Sensat somiaven l’escola global i plural del segle XXI. Ara, el 2018, la responsabilitat dels mestres és ser creatius, construir-la i fer-la possible. Creeu! Creem!
Francina Martí
Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
- Jordi Tomàs Bonell, una absència relativa. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, gener de 2010.
- M. A. CANALS (i altres). La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980). Barcelona: Edicions 62, maig 2001.
- Ibídem.
- Jordi Tomàs Bonell… (op. cit.).
