Història. Rosa Sensat 1983-2015

Maria Nadal Espinasa

Mestra 

Anna Palomar Briansó

Mestra 

 Joan Soler Mata

Professor de Pedagogia. Universitat de Vic 

L’article pretén construir una primera aproximació a l’evolució de l’Associació de Mestres Rosa Sensat durant el període 1983 – 2015. La data d’inici, més enllà de buscar la necessària continuïtat amb el treball de Josep González-Agàpito publicat en aquest mateix número de Perspectiva Escolar, té una forta significació amb relació al context on s’inscriu la institució que estem analitzant. L’any 1983 es van aprovar tres lleis rellevants en l’àmbit educatiu i es va celebrar a Barcelona el I Congrés estatal de Moviments de Renovació Pedagògica en un moment de canvi d’orientació de la política educativa espanyola. L’any 2015 es va celebrar el 50è aniversari de la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat de la qual l’actual Associació és hereva i continuadora. També és un any de canvi en la presidència de la institució, un canvi que significa un veritable relleu generacional.

Entre aquestes dues fites cronològiques, 1983 – 2015, s’emmarquen trenta-tres anys de la història d’una associació que, sense cap mena de dubte, ha estat i és un referent que ens serveix per explicar i comprendre una part important de la història de l’educació a Catalunya. Trenta-tres anys conformen la tercera part d’un segle, tot i que aquests que ens ocupen queden a cavall del segle xx i el segle actual. Aquest és un dels motius pels quals l’article, d’extensió limitada, no pot tenir altre objectiu que l’aproximació i el dibuix de traç gruixut d’alguns elements, no pas tots. Hi ha almenys dos altres motius per justificar les limitacions de l’article. En primer lloc, el considerable volum de documentació existent, escrita i digitalitzada, que caldria llegir i estudiar, i les nombroses i múltiples fonts orals que caldria escoltar i confrontar, per abordar l’evolució de l’Associació Rosa Sensat en tota la seva complexitat. L’altre motiu té a veure amb la proximitat dels anys estudiats amb el present que vivim i la dificultat de transformar els records encara vius i les opinions i visions subjectives en coneixement i interpretació més objectiva o almenys amb mirada polièdrica.

Malgrat les limitacions reconegudes i les dificultats de temps, hem analitzat una quantitat important de documentació de l’arxiu de l’Associació, hem llegit els llibres i les revistes publicats per la mateixa institució i hem preguntat i escoltat algunes veus imprescindibles. Amb tota aquesta base documental, oral i escrita, directa i indirecta, hem estructurat l’article d’una manera temàtica sense seguir necessàriament l’ordre cronològic dels fets i els moments.

Després de situar el context polític, social i educatiu, abordarem l’evolució de l’organització i l’estructura interna, la projecció externa i les relacions amb grups i institucions. El nucli central de l’article està estructurat en tres eixos: primer, el treball i posicionament de Rosa Sensat en els principals debats educatius del període estudiat; després, les aportacions pedagògiques arrelades a l’escola i la pràc-
tica educativa, i en tercer lloc, les propostes de formació dels mestres en el canvi de segle. La part final de l’article té l’objectiu de projectar el 50è aniversari de la fundació de l’entitat més enllà de l’any de celebració i entroncar-lo amb el debat intern posterior, encetat l’any 2016 i encara vigent, sobre el paper de l’Associació de Mestres Rosa Sensat en un context nou i totalment canviant.

 

1. El context polític, social i educatiu

1984. Premi de Pedagogia. Sebastia Sorribas Angeleta Ferrer Jordi Maduell

La política educativa del període 1983-2015 té dos àmbits d’acció. Per una banda l’àmbit estatal del que podríem anomenar la post-transició democràtica de l’estat espanyol encetada a partir de 1982 amb la primera victòria electoral del PSOE de Felipe González i que inaugura l’alternança entre els dos grans partits, el socialista i el Partit Popular. Per una altra banda, el desenvolupament de l’autonomia catalana i la voluntat de construir un sistema educatiu propi, amb les limitacions constitucionals, pilotada i monopolitzada pel reformisme nacionalista català de centredreta. Durant el breu però significatiu parèntesi liderat pel govern dels tripartits d’esquerres entre els anys 2003 i 2010, s’aprovà un nou estatut d’autonomia (2006), escapçat uns anys més tard pel Tribunal Constitucional, i en el terreny educatiu es va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya, la LEC, de 2009.

El llarg període de govern socialista va suposar, a escala estatal, la fi de la timidesa reformista i molt contestada dels governs de la Unión de Centro Democrático. Per contra, es va iniciar el desplegament legislatiu dels principis establerts en la Constitució de 1978, que es va concretar en tres lleis rellevants, i com a fet destacable, es va produir un acostament entre els grups de renovació pedagògica i el ministeri que va propiciar l’acceptació per part del govern d’alguns postulats de la renovació pedagògica. En primer lloc, es va aprovar la LODE (1985), que regulava el dret a l’educació i establia els mecanismes de participació de la comunitat educativa, al costat d’un fet important: el pacte que va suposar la institucionalització de les subvencions a l’escola privada a través dels concerts educatius. La segona llei va abordar la necessària reforma del sistema educatiu espanyol que havia quedat totalment obsolet des de la darrera llei educativa del franquisme, la Ley General de Educación (1970). Efectivament, la LOGSE de 1990 va culminar un llarg procés de debat i experimentació que, a Catalunya, ja s’havia iniciat amb el pla experimental de Reforma des del curs 1984-85 i que a escala estatal s’havia instituït amb el projecte de reforma de 1987. Al costat de la nova ordenació i estructura del sistema educatiu s’incorporava una fonamentació psicopedagògica sòlida i uniforme que orientava el desenvolupament curricular, i que condicionaria les metodologies didàctiques que calia aplicar a l’escola. El debat i les conseqüències de l’aplicació de la LOGSE van eclipsar l’aprovació de la LOPEG de l’any 1995, que regulava la participació, l’avaluació i el govern dels centres educatius.

L’alternança en el poder central dels dos grans partits espanyols ha comportat també una alternança de reformes i contrareformes, ben poc o gens justificades des del punt de vista de les necessitats del sistema educatiu, que obeïen a la voluntat de deixar empremta en la política educativa i imposar un model determinat que restava lluny del consens de la comunitat educativa. L’exemple més significatiu i recent és l’anomenada llei Wert, o sigui la LOMCE de 2013, una de les lleis més contestades i impugnades en la recent història de la política educativa espanyola. Una llei que responia a la reforma de la Ley Orgánica de Educación del govern socialista de 2006, que, en el seu moment, havia derogat la Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE, 2002), elaborada pel govern conservador del Partit Popular, que també va suscitar una gran oposició i va provocar, entre altres reaccions, la sortida de Marta Mata de la vicepresidència del Consejo Escolar del Estado.

1985. 100 numeros de Perspectiva Escolar

En la política educativa espanyola, el canvi de segle ha comportat el triomf de les tesis dels models neoliberals i conservadors que dominen en el panorama internacional, els quals, al costat d’altres mesures, imposen i apliquen retallades en el sistema públic de l’estat del benestar, estratègies de privatització i mesures correctores del model educatiu comprensiu més propi de les polítiques socialdemòcrates de la dècada de 1990 que a l’estat espanyol s’havien desenvolupat amb la LOGSE.

En l’àmbit social volem fer esment de dues situacions que van influir de manera clara en l’evolució de la política educativa. En primer lloc, la llarga vaga del professorat de la primavera de l’any 1988, que va sotraguejar fortament el funcionament del sistema educatiu a Espanya i a Catalunya, i va suposar una esquerda en el teixit de complicitats, confiances i consensos que s’havien generat, fins a provocar la dimissió del ministre Maravall. L’altra situació social que no podem passar per alt, pel fort impacte en l’escolarització, ha estat l’onada migratòria que va marcar la darrera dècada del segle xx i els primers anys del segle actual. L’arribada de nous alumnes a les aules en una proporció molt significativa segons els territoris, les ciutats i els barris, va canviar la fisonomia de les aules i va plantejar noves necessitats i respostes des de la política educativa, generant nous debats entorn de la segregació i la inclusió educativa i social. A partir de 2008, la greu crisi econòmica potser va frenar l’arribada de famílies immigrants però va generar noves desigualtats socials i, per tant, també educatives, accentuades amb les retallades pressupostàries que van afectar i encara afecten sensiblement el sector públic.

Tot el que hem assenyalat de manera sintètica en el context espanyol ha tingut una influència directa a Catalunya. Ara bé, en el resum no podem ignorar els elements específics derivats del règim d’autonomia establert en l’Estatut de 1979 i del resultat de les eleccions autonòmiques de 1980 que van portar al govern de la Generalitat un llarguíssim període de pujolisme concretat en els successius governs de Convergència i Unió fins a l’any 2003. Ja s’ha fet esment en l’article precedent del procés de traspàs de competències entre l’Estat i la Generalitat i, paral·lelament, de la construcció d’una administració educativa pròpia, amb mancances evidents en temes com la participació i la descentralització o territorialització dels serveis.

A nivell legislatiu, l’any 1983 està marcat per l’aprovació, amb un ampli consens, de tres lleis importants al Parlament de Catalunya. En primer lloc la llei de normalització lingüística, que va apuntalar el model d’escola catalana amb relació al tema de la llengua per avançar en el model de la immersió lingüística, el qual, malgrat els conflictes polítics generats de manera interessada per l’espanyolisme conservador, ha obtingut uns èxits socials més que notables sobretot des del punt de vista de la cohesió, i més encara després de l’onada migratòria de la darrera dècada del segle passat i la consegüent diversitat lingüística i cultural de les escoles. En el seu moment, la política lingüística, tant en relació amb l’anomenat decret del 1982 sobre l’ús del català i castellà en l’ensenyament com de la mateixa llei de l’any següent, va generar debats i documents crítics en el si de la comissió de política educativa de Rosa Sensat, que reclamaven una visió més àmplia en el tractament del tema amb el benentès que «no es pot separar la normalització lingüística d’un procés més general de reforma pedagògica i que la catalanització de l’escola a Catalunya va lligada a la millora general de la seva qualitat».[1]

La segona llei a tenir en compte va ser la llei de centres educatius experimentals, que va facilitar l’avançament de l’experimentació de la reforma educativa a Catalunya. Finalment, cal fer esment de la llei que regulava la integració de centres docents privats a la xarxa pública, la llei del CEPEPC, en referència al col·lectiu d’escoles que la reclamaven. Hem de recordar el clar posicionament a favor de la llei per part de l’Associació Rosa Sensat i l’impuls que, des de l’acció política, va realitzar Marta Mata des del Partit dels Socialistes de Catalunya. Tampoc podem passar per alt la controvèrsia que la llei va generar en alguns sectors, que veien possibles privilegis per a algunes escoles privades en el seu pas al sector públic, al costat d’altres sectors que hi veien una possibilitat de reforçar la renovació pedagògica de l’escola pública. La llei va encetar un llarg i dificultós procés d’integració que no va acabar fins a l’any 1988 i va donar sortida als anhels i les necessitats d’un col·lectiu d’escoles amb forts lligams, personals i institucionals, amb l’Escola de Mestres Rosa Sensat d’ençà de la constitució de Coordinació Escolar l’any 1967 i del CEPEPC l’any 1978.[2]

La política educativa de Catalunya en el període 1980-1986 va ser objecte d’un número monogràfic de la revista Perspectiva Escolar en el qual s’assenyalaven llums i ombres i notables aspectes crítics des de diferents posicionaments polítics, presents en el si de Rosa Sensat.[3]

En un altre nivell també van tenir una important rellevància la creació dels Centres de Recursos Pedagògics que van entrar en funcionament el curs 1982-83 i la posterior transformació en Serveis Educatius a partir de 1994. També cal esmentar els programes d’innovació generats i impulsats des del mateix Departament d’Ensenyament i, de manera significativa, el PIE, Programa d’Informàtica Educativa (1986). El desenvolupament de programes d’innovació des de l’administració educativa mateix va generar un tipus diferent de relacions amb els grups de renovació pedagògica que no sempre han sigut complementàries ni fluïdes. En relació amb aquest tema, sobre el qual caldrà aprofundir algun dia, cal esmentar el Pla de formació permanent del professorat de Catalunya (1989-1996).

Davant la impossibilitat de fer una anàlisi més aprofundida del context educatiu català en el llarg període 1983–2015, però amb la certesa d’haver assenyalat alguns elements emergents i rellevants, no voldríem tancar aquest apartat sense fer esment de tres moments en els quals el govern ha impulsat documents o dinàmiques de planificació i/o replantejament davant de noves necessitats i situacions. En primer lloc, l’elaboració i la discussió del Mapa Escolar de Catalunya (1989) en temps del conseller Laporte, una eina important per desenvolupar la reforma educativa de la dècada de 1990 que, més tard, es va veure afectada per l’onada migratòria que ja hem esmentat. El canvi de segle va propiciar el segon moment al qual ens volem referir: la Conferència Nacional d’Educació impulsada per la consellera Carme Laura-Gil entre gener de 2000 i juny de 2002, una iniciativa que es va veure afectada directament pel canvi de color polític en el govern de la Generalitat com a conseqüència de les eleccions de 2003. En un nou horitzó de reforma de l’Estatut d’Autonomia i d’un procés de promulgació d’una llei catalana d’educació, el govern Maragall va impulsar un Pacte Nacional per l’Educació, signat l’any 2006 per vint-i-una entitats de l’àmbit social i educatiu però no polític, amb no poques controvèrsies en el si dels moviments de renovació. El pacte va ser el preàmbul de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’any 2009, amb l’objectiu polític de construir les bases d’un veritable sistema educatiu català.[4]

2. L’Associació: evolució de l’organització i l’estructura interna

 

Ja s’ha explicat el canvi d’estatut jurídic de l’entitat en els anys immediatament anteriors al període que estem analitzant: la constitució de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i els estatuts aprovats el 5 de desembre de 1981, materialitzat en la inscripció en el registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya amb data 14 de juliol de 1982. Era l’acte jurídic que deixava constància de la transformació iniciada l’any 1980 i, a la vegada, la continuïtat de l’Escola de Mestres Rosa Sensat: «És finalitat general de l’Associació la continuació de la tasca que durant quinze anys ha portat a terme l’Escola de Mestres Rosa Sensat».[5] Aquesta voluntat de continuïtat també es manifesta en la següent reforma dels  estatuts realitzada l’any 1993 en els quals, en l’article 3, s’insisteix en el fet que l’Associació «es va crear amb la voluntat de continuar i ampliar la tasca realitzada, durant quinze anys, per l’Escola de Mestres Rosa Sensat». La definició de les onze finalitats de l’Associació és una bona prova d’aquesta voluntat. De fet, hi ha ben pocs canvis entre les finalitats establertes l’any 1981 i les de 1993. No varia ni el nombre ni el contingut de cadascuna, exceptuant la desaparició de l’objectiu de «consecució de l’Escola Democràtica de Catalunya» en la finalitat primera. Un objectiu plasmat en els estatuts de 1981 i que ja no s’esmenta l’any 1993. Aquest fet obeeix no tant a l’abandonament de l’objectiu que sempre ha estat i està molt present en el treball i la posició de Rosa Sensat, sinó al context diferent entre els dos moments. Els actuals estatuts de l’Associació són fruit de la reforma realitzada l’any 2009 per adequar-los a la nova llei d’associacions.

La Fundació Artur Martorell ha tingut un paper clau en la trajectòria de Rosa Sensat, tant en l’etapa de l’Escola de Mestres com després de convertir-se en Associació. També va tenir un paper clau en les gestions per a la dissolució i liquidació d’AAPSA (Archivo y Asesoramiento Pedagógico, SA) —la societat que donava cobertura legal a l’Escola de Mestres i que va coexistir amb l’Associació fins a l’any 1992—, un fet que va comportar que els treballadors passessin a estar contractats per l’Associació de Mestres.[6] També va tenir un paper clau en el canvi de seu de l’Associació quan va passar dels locals del carrer Còrsega a l’edifici de Drassanes a través d’un conveni de cessió per deu anys signat l’any 1997 i renovat l’any 2007 pel mateix període. El conveni estableix que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat cedeix la titularitat de l’edifici a la Fundació Artur Martorell. La nova seu, inaugurada l’any 1999, va significar un salt qualitatiu molt important per a les activitats de l’Associació.

L’equip humà i la gestió

 

1985. Escola dEstiu. Curs de mascares Amadeu Ferrwe

«L’equip s’ha anat defensant, construint, transformant, des de l’inici fins ara. Sense equip no es pot fer escola. Hi ha d’haver temps per compartir, per discutir, per crear, per pensar junts… i si no hi ha aquest temps, l’escola no podrà avançar. Per tant, el treball en equip és un element definidor de Rosa Sensat i de l’escola pública. És un dels motius pels quals vam estar en desacord amb la Llei d’Educació de Catalunya». Aquestes frases extretes de l’entrevista a Irene Balaguer són ben explícites en relació amb la importància de l’equip humà en la gestió de l’Associació.[7]

L’estructura organitzativa de l’entitat no ha sofert canvis en els aspectes de direcció i gestió més enllà dels relleus en les persones que han desenvolupat càrrecs directius i que, òbviament, hi han deixat empremta com succeeix en totes les organitzacions en les quals les persones tenen un paper important. L’Assemblea General i la Junta Rectora han estat i són els òrgans de gestió i la Comissió Executiva, integrada per tres persones, entre les quals la Presidència, és l’òrgan encarregat d’executar i dirigir l’Associació en el seu dia a dia i de representar-lo de cara enfora. A part dels òrgans estatutaris i obligatoris l’organització interna s’ha adequat quant als serveis i als projectes a la realitat de cada moment. Els àmbits clau han estat des de sempre la formació i els cursos (que inclouen l’Escola d’Estiu), els seminaris i grups de treball, les revistes, les publicacions, la biblioteca i els aspectes de gestió més interna: l’economia i la comunicació. Els caps o responsables de les àrees més importants formen part de la Junta Rectora de l’entitat al costat dels membres escollits directament per l’Assemblea General.

L’Associació Rosa Sensat es caracteritza pel funcionament democràtic i el replantejament i debat cíclic sobre les finalitats i l’actuació sempre que s’ha cregut necessari. L’existència de comissions i consells per a les diferents àrees, serveis i àmbits de treball garanteix els mecanismes de participació i el debat intern. En aquest sentit podem afirmar que l’Associació es preocupa de no enquistar-se i renovar-se constantment. La importància de les persones és molt clara, fins al punt que es pot afirmar que Rosa Sensat són les persones que formen la institució, siguin sòcies, professionals que hi treballen o voluntaris, que constitueixen un capital humà amb un gran pes específic dins l’entitat. No és estrany que la desaparició d’algunes persones —Eulàlia Bota (2002), Teresa Majem (2004), Marta Mata (2006)— hagi sacsejat fort la dinàmica de l’Associació. El cas de la mort de Marta Mata, el 27 de juny de 2006, va ser un punt d’inflexió important que va coincidir, fruit de la casualitat, amb una crisi interna per decidir el lideratge i la direcció de la institució. Justament, el 13 de juliol del mateix any l’assemblea extraordinària de socis va votar a favor de la candidatura encapçalada per Irene Balaguer (180 vots) enfront de la que encapçalava Joaquim Làzaro (101 vots). Moments difícils amb un rerefons de caràcter polític que es van superar amb debat intern i treball d’equip. La crisi tenia l’origen, segons alguns dels actors, en la tensió entre els vincles amb la FMRPC i la identitat pròpia de Rosa Sensat i la crítica a la manca de democràcia interna en la gestió.

1985. Escola destiu

L’adaptació als nous temps i la vocació dinàmica de l’organització es manifesta en els debats interns que s’han succeït. L’any 1993, es va debatre sobre el plantejament de Rosa Sensat com un moviment social i l’assoliment d’un equilibri entre la identitat associativa, el fet de sentir-se moviment i també l’activitat com a empresa de serveis. L’any 2000, durant la presidència de Tina Roig i amb motiu dels 35 anys de la fundació, es va celebrar una Junta Rectora oberta amb un debat centrat en el document «Qüestions que (us i ens) fem a Rosa Sensat». La preocupació i finalitat era clara: «Rosa Sensat començà a treballar en el camp de la renovació pedagògica fa trenta-cinc anys, com a alternativa gairebé única a una realitat educativa de baixa qualitat i en una situació política no democràtica. Fa vint-i-cinc anys s’inicià el procés de normalització política, fins a arribar a aconseguir la regulació i la gestió del sistema educatiu com a competència de la Generalitat el 1981. Això ha exigit de Rosa Sensat un constant replantejament del contingut i l’estil de les seves activitats, ja no per via d’alternativa, sinó d’avançada i de col·laboració. Preocupa també, en conseqüència, la viabilitat econòmica d’aquestes activitats, ja sigui pròpia, ja sigui per via de patrocini o de subvenció, que respectin la independència dels projectes».[8]

El document ens ofereix la imatge d’una organització activa amb múltiples i diversos projectes i serveis que no es conforma i cerca, de cara enfora, allò que podríem anomenar «la renovació de la renovació» i, de cara endins, un major grau de participació i implicació dels socis en els òrgans de l’Associació, una assignatura sempre pendent en una organització amb un alt grau de democràcia interna. Els grups de treball que van debatre les preguntes del document van formular propostes genèriques al costat de concrecions i/o demandes rellevants. En són un exemple, la necessitat de superar l’àmbit de l’Educació Infantil i Primària, la presència en el conjunt de les comarques més enllà de la ciutat de Barcelona, la potenciació de la veu i el posicionament propi de l’entitat, la recerca de temes emergents per a la formació del futur, la superació de la lentitud en el treball de les comissions, el repte de les tecnologies de la informació i comunicació, l’equilibri entre associació i empresa de serveis i, finalment, l’obertura de noves relacions i xarxes de relacions.

Les actes de les reunions de la Junta Rectora reflecteixen alguns elements i característiques de l’Associació. La prioritat de l’Escola d’Estiu en la programació anual, la preocupació per establir relacions amb altres associacions i entitats de l’àmbit educatiu, el repte de la participació dels socis i de la informació i comunicació, la definició d’objectius i línies de treball i la planificació de l’activitat, el treball en equip i les responsabilitats compartides, els debats sobre temes i els processos participatius però lents per portar-los a terme, en serien alguns exemples destacables. Hi ha una manera de fer que es visualitza molt clarament en moments d’especial rellevància, com ho va ser l’homenatge a la Marta Mata celebrat el 14 d’abril de 2007 a les Drassanes de Barcelona. En aquell acte l’Associació Rosa Sensat va explicitar la voluntat d’anar més enllà d’un reconeixement institucional, absolutament necessari, i va convertir la jornada en una festa de la participació i del debat educatiu entorn dels temes que havien forjat durant anys les trajectòries paral·leles de Marta Mata i l’Associació Rosa Sensat: educació activa i escola nova, política i educació, participació i ciutadania, formació de mestres, i el català com a llengua de cohesió.

Les actes de la Rectora —que és com s’anomena col·loquialment aquest òrgan— també reflecteixen els alts i baixos de l’organització i les preocupacions i prioritats davant les crisis internes de caràcter més ideològic o de caràcter econòmic. En aquest sentit cal dir que qualsevol anàlisi, encara que sigui breu i incompleta, de la trajectòria de l’entitat ha de fer referència a les dificultats de tipus econòmic viscudes en el període 2007 – 2013 que han marcat el desenvolupament posterior.

El finançament econòmic de Rosa Sensat ve de tres vies diferents: les quotes dels socis, les activitats pròpies (cursos, venda de publicacions, etc.) i les subvencions de les administracions públiques, amb el suport de la Fundació Artur Martorell. Durant l’exercici 2007 es va produir una davallada d’ingressos en les aportacions dels socis i les matrícules de cursos que es van ajuntar amb retards i deutes en l’abonament de subvencions de les administracions. Aquesta situació va generar problemes per equilibrar el pressupost de l’any següent que es van resoldre amb una forta contenció en la despesa i la congelació salarial de tot el personal. Superada aquesta primera situació difícil i després d’un parèntesi més favorable, el resultat negatiu de l’exercici 2011 i la previsió negativa de confecció del nou pressupost va generar la necessitat d’un pla econòmic de viabilitat. L’acord de la Junta Rectora del 13 de desembre de 2011 és ben clar: «Malgrat el dolor de les accions que es plantegen, s’aprova tirar endavant aquestes decisions que avui són traumàtiques però que generen escenaris on l’equilibri és possible. S’ha fet l’esforç de discutir sobre diferents altres possibilitats que malauradament no garantien la continuïtat de la institució. La Junta Rectora és conscient del cost pel conjunt de treballadors de la casa i del sacrifici personal que algunes d’aquestes decisions generen a les quatre persones afectades més directament».[9] Les causes eren les reduccions de més d’un 50% de les subvencions i dels ingressos per activitats pròpies. Era evident que la crisi econòmica i les retallades de la despesa pública impactaven de ple en la trajectòria de la institució. Les accions van consistir en la reducció de personal amb amb prejubilacions i
acomiadaments (de trenta a setze) i reducció de sous. La situació era molt crítica i el pla de contenció es va haver de mantenir durant tot l’any 2012. Al costat de les mesures econòmiques, el compromís amb la institució de les persones que la dirigien i de les persones que hi treballaven va contribuir a pal·liar la crisi i trobar el camí de sortida. El maig de 2013 es va produir un altre moment difícil en rebre la comunicació d’anul·lació d’una subvenció compromesa per part de la Generalitat. Només un nou ajustament de caràcter estructural i una subvenció extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona gràcies a la voluntat de l’alcalde Trias van aplanar el camí de sortida de la crisi.

Malgrat la difícil situació econòmica, l’activitat de l’entitat només es va reduir en allò que evitava i contenia la despesa, però es va mantenir intensa i extensa en tots els àmbits d’actuació. N’és una prova aquesta reflexió de la presentació de la Memòria 2013: «Des d’aquesta perspectiva l’Associació ha crescut més enllà de les previsions fetes. Per exemple: es tanca aquest any amb més associats que el 2012. Els grups de treball no només s’han mantingut, sinó que han augmentat. Els convenis de col·laboració amb altres entitats s’han incrementat. Les visites i demandes d’intercanvi són constants, l’oferta de fer treball voluntari per a Rosa Sensat creix, s’ha demana suport econòmic en forma de micromecenatge per fer realitat un projecte i la resposta ha superat en velocitat i quantitat el que s’havia previst».[10]

El resultat econòmic de l’exercici 2014 ja va ser positiu i es van esvair tots els fantasmes de cara a la celebració del 50è aniversari de la fundació de Rosa Sensat. Aquesta recuperació de l’estabilitat econòmica es va mantenir en el balanç de l’exercici 2015 en el qual, al costat d’una liquidació positiva, es nota el fet remarcable d’un redimensionament del volum de tota l’activitat econòmica de l’Associació amb unes xifres d’ingressos i despeses al voltant de 700.000 euros. Si ho comparem amb la xifra d’1.600.000 euros del volum d’ingressos i despeses del presuspost de l’any 2008, tindrem una magnitud de l’impacte de la crisi econòmica.

L’organització i la coordinació del treball pedagògic

 

En David Altimir, membre actual de la Comissió Executiva, defineix la posició i el treball pedagògic de Rosa Sensat amb el sintagma «heterogeneïtat pedagògica», que defineix com a no monolítica i acollidora de diversitat de mirades. Aquest punt és important perquè una bona part de l’activitat de Rosa Sensat té l’empremta pedagògica i és desenvolupada de manera participativa a través dels seminaris i grups de treball, una de les primeres activitats en la història de l’Associació, que són l’expressió viva d’una manera de ser i de treballar i constitueixen una part important del capital humà i pedagògic de Rosa Sensat. Certament, a més de la tasca pròpia dels grups que és l’intercanvi d’experiències i activitats de recerca pedagògica, en alguns casos se n’ha derivat l’organització de cursos, xerrades, jornades i edició de materials. De fet, en un document de propostes de línies de treball de l’Associació, els grups de treball eren considerats com el fonament de les activitats específiques de l’Associació i s’afegia que «l’especificitat de la seva tasca, en el marc d’un moviment, ve donada per la coherència dels models pedagògics propugnats, amb el model d’Escola Pública».[11]

L’any 1983 els grups de treball estaven centrats sobretot en aspectes didàctics d’àrees d’aprenentatge i l’Associació es proposava potenciar o encetar noves vies: reflexió, debat i opinió sobre aspectes de política educativa; reflexió, debat i opinió sobre aspectes sociopsicopedagògics globals; nous camps de reflexió o nous enfocaments; obertura a col·lectius professionals específics. Rosa Sensat assumia la definició de grup de treball generada en el si dels MRP i que els caracteritzava per:

La reflexió a partir dels plantejaments bàsics del model d’escola pública.

La coordinació i coherència en el treball dels diferents grups.

L’elaboració de propostes alternatives que tinguin difusió externa de cara a dinamitzar el moviment pedagògic i influir en la política educativa.

Segons les dades de la Memòria del 2015 comptabilitzem cinc grups específics de l’Educació Infantil, quatre grups que abasten l’Educació Infantil i Primària; un grup específic de Primària; dos grups d’Educació Secundària i, finalment, cinc grups o seminaris comuns, en una orientació transversal que l’Associació té interès a potenciar.[12] O sigui un total de 17 grups que podem contrastar amb els 14 de l’any 2014 i els 21 que existeixen actualment. Si reculem uns anys trobem que l’any 2000 hi havia també 21 grups que aplegaven un total de 180 persones de les quals, segons dades de l’arxiu, un 56% eren mestres o professorat de centres públics, un 22% de centres concertats, un 17% d’altres àmbits educatius i un 6% estaven a l’atur. El curs 1987-88 van treballar dins de l’Associació un total de dinou grups que van aplegar cent vint-i-vuit mestres. En aquell moment dominaven els grups d’Educació Primària, una situació que s’ha invertit en l’actualitat, i ja existien grups de treball comuns a tots els cicles entre els quals un dels seminaris amb més trajectòria com és el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil «Quins llibres», en el qual cal destacar el paper d’Assumpció Lisson.

La projecció externa i les relacions amb grups i institucions

 

1986. 10 e aniversari de Perspectiva Escolar. Jordi Tomas

La projecció externa és una de les raons de ser de Rosa Sensat tal com defineixen clarament els estatuts en una de les seves finalitats: «Participar i cooperar amb organitzacions públiques o privades, en totes aquelles iniciatives que, amb objectius semblants, estiguin encaminades a la millora de l’educació tant a Catalunya, Espanya, Unió Europea, com a altres països del món». D’aquesta finalitat se’n deriven, segons la nostra anàlisi, dues línies d’acció diferents però complementàries. Per una banda, l’Associació té la voluntat de construir xarxa educativa amb altres institucions coincidents en algunes de les finalitats, una xarxa educativa que comença a la ciutat de Barcelona, per raons de definició de la territorialitat de l’entitat, però que continua connectant amb altres nodes de Catalunya, l’estat espanyol, Europa i el món. Per altra banda, Rosa Sensat té voluntat de presència social i de fer sentir la veu en temes del seu àmbit d’acció, teixint complicitats amb altres entitats o moviments. Aquest seria per exemple el cas de les relacions establertes amb SOS Racisme per temes de diversitat cultural i discriminació, o amb el moviment del 15-M o dels indignats, a través de la participació directa en els fòrums de debat que es van organitzar durant aquelles jornades de 2011 a la plaça Catalunya de Barcelona. En la projecció externa de Rosa Sensat no podem deixar d’esmentar la importància que han tingut, sobretot, les escoles d’estiu i les revistes. Tampoc podem obviar la importància actual de la presència activa en les xarxes socials i la funció comunicativa dels dos blogs de l’associació: el blog propi, «Educar avui», i el vinculat al Diari de l’Educació.[13]

És evident que des dels darrers anys del segle passat i al llarg d’aquesta primera dècada i mitja del segle xxi el ventall de relacions s’ha ampliat en dues direccions: en una dimensió territorial i en una dimensió més estratègica. Les relacions de sentit més territorial tenen, a la vegada, una raó de proximitat i una lògica d’internacionalització. De fet podríem dir que Rosa Sensat ha aprofundit en la vinculació amb l’entorn més local i s’ha eixamplat en l’entorn global. Per una banda, la participació a nivell de barri i ciutat ha estat i continua sent significativa: Fundació Tot Raval, Consell Escolar Municipal de Barcelona, Projecte Educatiu de Ciutat, Biblioteca Artur Martorell, l’Escola lliure El Sol i, en altres moments, els Plans unitaris de formació permanent de Barcelona.

L’augment de la internacionalització és un dels canvis més notables i visibles, sobretot des de l’any 2000. Els viatges, els intercanvis, la presència de referents internacionals en les activitats de Rosa Sensat i les publicacions han contribuït a una projecció internacional de l’Associació. En aquest sentit voldríem destacar la participació a CONCRIT (CONstructive CRITicism), una xarxa europea d’educadors que ha fet reunions a Barcelona en diferents edicions (2006, 2009, 2010, 2012, 2015 i 2017) i a DECET (Diversity in Early Childhood Education and Training). Cal remarcar que les edicions europea i llatinoamericana de la revista In-fàn-ci-a han contribuït notablement a aquesta projecció internacional.

En una dimensió més estratègica, o sigui sustentada en l’activitat i les finalitats pròpies de Rosa Sensat, la xarxa de relacions s’ha teixit en la mesura que ha augmentat la complexitat i heterogeneïtat de les relacions educatives a nivell institucional. Rosa Sensat ha tingut relacions amb els diferents nivells de l’administració educativa però sobretot ha intensificat la participació i les relacions amb les entitats i moviments que confluïen en el seu camp d’acció. Hi ha relacions amb una llarga trajectòria com la pertinença i participació, des de l’inici, a la FMRPC o la participació a la Comissió d’Infància de Justícia i Pau, però també n’hi ha d’altres amb menys història, però importants, com el Moviment Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), Som Escola, SOS Racisme, la Taula d’Infància i Adolescència de Catalunya o el Consell d’Audiovisual Català, per posar alguns exemples. La participació de l’Associació ha estat determinant en la creació de la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya 0-6, una xarxa de professionals constituïda l’any 2004 per iniciativa conjunta de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya i l’equip de l’etapa d’Educació Infantil de Rosa Sensat. Malgrat que és impossible esmentar totes les entitats amb qui Rosa Sensat es relaciona, no podem oblidar la Fundació Marta Mata ni tampoc la relació estructural amb la Fundació Artur Martorell que ja hem esmentat.[14]

L’Associació Rosa Sensat i els Moviments de Renovació Pedagògica

 

L’any 2006, la signatura del Pacte Nacional per l’Educació exemplifica les relacions entre l’Associació Rosa Sensat i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC). En aquest cas, com en d’altres moments, coexisteixen una voluntat de participar i d’implicar-se en les activitats dels moviments per part de Rosa Sensat amb la reclamació d’una veu pròpia i un posicionament diferenciat per part de la mateixa institució. Aquesta coexistència no sempre és fàcil i/o possible, i per aquest motiu s’han alternat moments de forta discrepància amb moments de col·laboració més estreta. Sigui com sigui, l’Associació Rosa Sensat va ser crítica amb el contingut del Pacte Nacional signat per la FMRPC i va fer sentir la veu pròpia a través del document Per la transformació educativa a Catalunya: Una reflexió després del Pacte Nacional per l’Educació, aprovat per la Junta rectora el 25 d’abril de 2006.

De totes maneres, és innegable la presència i el pes específic de Rosa Sensat en el procés iniciat l’any 1979 per fer confluir diversos grups de mestres en una coordinació de moviments educatius que va culminar amb la constitució de la FMRPC, de la qual Jaume Aguilar del Moviment Educatiu del Maresme va ser el primer president. Estem parlant de les II Jornades dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya celebrades a Lleida els dies 28 de febrer i 1 i 2 de març de 1986. Entremig va haver-hi les I Jornades celebrades a Roses el 5 i 6 de novembre de 1983 i el I Congreso Estatal de Movimientos de Renovación Pedagógica celebrat a Barcelona el mes de desembre de 1983 amb l’assistència activa del ministre socialista Maravall i la participació de 503 representants de cinquanta-quatre col·lectius.

També és innegable la definició d’objectius i preocupacions comuns per la formació permanent i el desenvolupament professional dels mestres, i l’aposta per l’escola pública de qualitat. La presentació que es fa de l’entitat en un opuscle informatiu de 1990 és ben clar: «L’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb seu a Barcelona, forma part de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, i s’adreça a tots els mestres, professors i professionals relacionats amb l’ensenyament que treballen per la renovació i la qualitat de l’escola de Catalunya».[15]

A l’espera de tenir un estudi aprofundit sobre la història i les relacions dels moviments de renovació pedagògica a Catalunya, trobem alguns paral·lelismes i elements importants en l’evolució d’ambdues organitzacions, Rosa Sensat i la Federació, durant el període que ens ocupa: la perspectiva politicopedagògica, el creixement i la implantació, l’esforç per convergir amb els plantejaments polítics progressistes, la institucionalització de la innovació a partir de la dècada de 1990, la crisi i el replegament dels moviments, i el replantejament i debat constants entorn de les finalitats i els camins per fer avançar la renovació.

En un article de Jaume Carbonell publicat a Perspectiva Escolar sota el títol «De Roses a Salou» (que fa referència al lloc de les III Jornades dels MRP celebrades els dies 3, 4 i 5 de març de 1989), l’autor assenyala quatre temàtiques que caracteritzen la preocupació i l’acció dels moviments de renovació pedagògica: el model d’escola; l’autonomia i territorialització de l’administració educativa; la normalització del català a l’escola; el mestre i la formació permanent.[16] Hi ha més motius i àmbits per a la confluència que per a les divergències. Les causes d’aquestes darreres cal cercar-les, en part, en els diferents posicionaments polítics vinculats a determinades opcions legítimes de partit que no sempre coincideixen dins el ventall de l’esquerra política catalana, sense perdre de vista l’especificitat de l’Associació Rosa Sensat, que, malgrat tenir la seu i la major part d’activitat a Barcelona, també ha tingut una vocació territorial no sempre entesa des d’alguns grups renovadors. D’una banda, s’ha reclamat més presència i constància, i fins i tot implicació, de Rosa Sensat; de l’altra, s’ha reclamat també més participació i democràcia en les decisions.

L’any 1993, Joan Domènech, que aleshores presidia la FMRPC, escriu una llarga carta que constitueix una interessant reflexió sobre les relacions entre Rosa Sensat i els MRP.[17] Amb el pretext d’un debat intern de Rosa Sensat sobre l’organització i el paper de la institució, Domènech respon a la crida per recollir opinions i assenyala punts de confluència i de divergència que, segons el seu criteri, han marcat i marquen la relació. Destaca més els elements comuns i intenta cercar explicacions per als moments de divergència: el model d’escola pública, la vocació territorial o la posició política. En aquell moment, el president de la FMRPC proposa més col·laboració i treball conjunt, i «convertir l’estructura de serveis de Rosa Sensat —i per extensió d’altres MRP que en tinguin, per mínima que sigui— en serveis dels Moviments», amb l’objectiu d’oferir més pistes per al debat intern de Rosa Sensat al qual l’havien convidat a participar. Eren moments interessants de debat en el si del conjunt dels moviments de renovació que l’any 1991 havien llençat, des d’una FMRPC dinamitzada per Joan Domènech, Teresa Casas i Jesús Viñas, el Projecte 100 Mesures amb l’horitzó fixat en el Congrés de Renovació Pedagògica que es va desenvolupar durant el període 1992–1996.[18]

 

3. Política i pedagogia: Rosa Sensat i els principals debats educatius

 

No és fàcil sistematitzar els debats de política educativa en el si de l’Associació i tampoc és fàcil limitar-se a la veu expressada en els documents oficials perquè la complexitat i l’heterogeneïtat de Rosa Sensat mostren sovint un pluralisme i una riquesa d’opcions que es manifesten per vies diferents en les revistes, les publicacions, els debats interns o les conclusions del Tema General de les Escoles d’Estiu.

El lligam política i pedagogia va acompanyat d’un altre lligam inherent a la manera de fer i expressar-se de Rosa Sensat: la relació entre teoria i pràctica, o si es vol, entre pensament i reflexió d’una banda i acció de l’altra. Per això, malgrat que en determinats moments la veu de l’entitat s’expressi com a reacció a una actuació política concreta o a una llei promulgada, es tracta sempre d’una veu propositiva que planteja alternatives al costat d’una dimensió crítica sempre contundent. El següent fragment, extret de l’actual web, és prou eloqüent en aquest sentit: «Per fer arribar el pensament i fer sentir la veu de l’Associació al món educatiu, a la societat i a les administracions públiques, a més a més de les activitats habituals i de les publicacions, s’elaboren documents per donar a conèixer l’opinió de l’Associació, per contribuir-hi amb un pensament que desitgem que pugui ser compartit i que ajudi a fer realitat els canvis que molts mestres reclamem per a una escola del nostre temps, diversa i coherent».

Hem escollit cinc eixos de debat per intentar explicar, de manera sintètica, els plantejaments de Rosa Sensat en el context de la política educativa de les darreres dècades del segle xx i la primera del segle xxi. La tria no esgota els temes tractats però ajuda, per una banda, a comprendre la vocació de continuïtat de l’entitat, i per l’altra, a valorar la capacitat de donar resposta al present i avançar línies de futur.

La llengua i l’escola catalana

 

1986. Escola dstiu curs prehistria

«Per a nosaltres, estimar-se la llengua és tan important com utilitzar-la»[19]. En relació amb la llengua, Rosa Sensat planteja dos objectius innegociables: un és la competència lingüística i l’altre la cohesió social, i proposa fer una comunitat, independentment dels usos lingüístics i culturals.

La qüestió de la llengua i l’escola catalana ha provocat diversos posicionaments dins de l’Associació i una evolució al llarg del temps, marcada pel context històric i social, i contemplada des de múltiples vessants: la sociolingüística, la lingüística, la fonètica i/o l’experiència dels mestres, entre d’altres. En una primera etapa, a mitjans de la dècada de 1960, Rosa Sensat va apostar per l’ús de la llengua materna (català o castellà) en la primera fase d’acollida dels infants i l’ensenyament gradual de les dues llengües, fent servir el català com a llengua de comunicació i relació escolar. A partir dels anys vuitanta, aquest posicionament va anar evolucionant cap a la defensa de l’ús de la llengua catalana en tots els seus àmbits, el que avui en dia es coneix com a immersió lingüística. Segons Jordi Maduell[20], la qüestió de la immersió bàsicament va sortir de Rosa Sensat, per les següents raons: conèixer el país i no dividir-lo per qüestions lingüístiques.

El model actual d’immersió lingüística té les bases legals en la Llei de Normalització Lingüística de 1983. La Llei és una resposta a la situació precària de la llengua catalana, a la seva presència en àmbits oficials, en els mitjans de comunicació social i també en l’ensenyament. Un dels fonaments de la Llei és promoure i garantir la igualtat plena del castellà, com a llengua oficial, i el català, com a llengua oficial i pròpia.

La llei, amb la finalitat de superar la desigualtat entre el català i el castellà, «posa com a objectiu de l’ensenyament el coneixement de totes dues llengües, les equilibra en els mitjans de comunicació social, eradica qualsevol discriminació per motius lingüístics i especifica les vies d’impuls institucional en la normalització lingüística a Catalunya»[21]. Un d’aquests impulsos institucionals serà la determinació del català com a llengua pròpia i vehicular en tots els nivells educatius de l’ensenyament, tant en les activitats internes com en les de projecció externa.

La societat actual es caracteritza, però, per una diversitat cultural i lingüística que supera la dicotomia de l’ús de les llengües catalana i castellana a l’escola. Mitjançant la immersió lingüística, el sistema educatiu català ha aconseguit consolidar un model bilingüe on tots els infants assoleixen objectius lingüístics comuns en català i en castellà, i també en una llengua estrangera, independentment del seu origen social i cultural. Ara, ha canviat el paradigma.

El repte actual és atendre la diversitat. Possiblement, l’experiència prèvia de la immersió lingüística que, no ho oblidem, té un objectiu inclusiu, pot servir per encaixar aquesta nova complexitat. En opinió de Jaume Cela, «avui en dia Rosa Sensat continua defensant el model de la immersió lingüística, però ara defensa que hi ha un marc plurilingüe i les coses han canviat […] ara busca que es reconeguin totes les llengües existents i es proporcioni el domini de la llengua d’aquí».[22]

Veiem, doncs, que el tema de la llengua ha estat molt debatut i estudiat des dels inicis de l’Associació. Aquesta, com una associació de mestres amb una identitat pròpia, fonamentada amb referents teòrics sòlids, sempre ha defensat la llengua catalana pel seu valor social i patrimonial de país. Al llarg de molts anys, i en situacions i contextos variants, ha estat conscient de la dificultat d’assolir acords en termes educatius i de llengua, temes que requereixen un treball complex i de molta finor, ja que els agents que hi intervenen són molts i són qüestions que afecten tota la societat. L’Associació no ha dubtat en la defensa del model d’escola catalana i en la promoció d’altres entitats que, com per exemple Som Escola, s’orienten envers el mateix objectiu.

L’educació pública

 

«Pensem que l’escola pública és una escola de tots i per a tots»[23]. Un dels pilars de Rosa Sensat sempre ha estat treballar en la creació d’una bona xarxa d’escola pública, una xarxa de qualitat, lluitant per la millora de totes les escoles.

Com és prou conegut, els anys 1975 i 1976 es van aprovar a les Escoles d’Estiu els documents Per una nova escola pública i Per una nova escola pública catalana. Són documents que s’integren en un moviment de renovació pedagògica que lluitava pel dret a una educació pública i de qualitat. En coherència amb aquesta implicació, posteriorment l’Associació va donar suport al Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), constituït l’any 1978, que tenia com a objectiu contribuir al desenvolupament i la transformació de l’escola pública catalana durant els anys de la Transició.

«Més enllà de les finalitats explicitades anteriorment, l’activitat del CEPEPC estava orientada per uns principis pedagògics molt clars que entroncaven clarament amb l’ideari dels moviments de renovació pedagògica: la consideració de l’ensenyament com a servei públic, la catalanitat de l’escola, la gratuïtat, l’homogeneïtat tècnica entesa com a coordinació i coherència dels mètodes pedagògics, la gestió democràtica amb total respecte al pluralisme ideològic i la llibertat d’ensenyament i, finalment, la defensa d’una línia pedagògica vertebrada entorn del coneixement de la realitat nacional catalana, l’esperit crític, la no discriminació, la formació entesa més enllà de l’aprenentatge de continguts, l’educació personalitzada, la cooperació, la diversitat, la participació i la recerca»[24].

L’any 1983 es va aprovar la llei del CEPEPC[25], que en el seu desenvolupament va suposar, al llarg de cinc anys, la integració de 71 escoles a la xarxa d’escoles públiques. El procés va ser llarg, lent i molt complex, i no es va correspondre amb les expectatives generades quan el Govern de la Generalitat de Catalunya va obtenir les competències d’ensenyament i es van fer efectius els traspassos de serveis entre els anys 1980 i 1981.

L’any 2005, en la 40a Escola d’Estiu de Rosa Sensat es va presentar i aprovar la Declaració Per una nova educació pública, un document que té com a referent la declaració ja elaborada feia trenta anys. En la introducció parteix d’una anàlisi dels canvis produïts en el context: la construcció de la nova Europa; el diàleg entre la diversitat dels pobles; la crisi educativa en un món condicionat per les polítiques econòmiques neoliberals i la globalització; l’impacte de la societat de la informació; i la sensació d’una profunda crisi i de malestar humà (increment de les desigualtats, més inseguretats, creixement de la xenofòbia, deteriorament del medi ambient, etc.). A desgrat d’aquest context, la Declaració considera que l’educació més que en crisi es troba en una cruïlla, i aposta per construir una nova utopia cap a un desenvolupament respectuós de la humanitat, entre les persones i en el seu entorn. Parteix del concepte de l’educació al llarg de la vida, que té en compte els contextos socials, amb especial èmfasi en l’educació de la infància i la joventut, i presenta un decàleg de principis i objectius per tal de construir una nova educació pública: «Una educació que és un procés de co-construcció d’identitat, coneixement i valors, de persones democràtiques […] que té per objectiu l’emancipació i la llibertat. […] La vella dialèctica entre educació i societat ens porta a pensar que ni l’una ni l’altra, per separat, poden canviar, que l’una i l’altra han de contribuir i contribueixen a canviar-se. Proposem, doncs, una nova educació de tothom per a tothom, una educació com a responsabilitat social, responsabilitat pública, una nova educació pública»[26].

El posicionament de Rosa Sensat en relació amb l’escola pública es va manifestar de nou en el procés de debat de la Llei d’Educació de Catalunya i, abans, en el Pacte Nacional per l’Educació, tal com hem esmentat.

El mes de juliol del 2009 es va aprovar la LEC[27], una llei en la qual l’Associació de Mestres juga un paper important. Un any abans, en un document de juliol de 2008, va expressar les seves opinions sobre l’avantprojecte i una visió força crítica en relació amb l’evolució en les darreres dècades de la realitat educativa i escolar.[28] La mala situació considera que és producte de l’abandonament, del desgovern i de polítiques contràries a la recuperació pedagògica i cultural del país. En el document mostra la preocupació respecte al paper social de l’escola pública, la renovació pedagògica, la gestió democràtica dels centres, el paper de les famílies i els infants a escoles i instituts, o el paper dels servidors públics, dels mestres i els professors. És també un document propositiu en què l’Associació planteja els eixos de la futura llei i la consideració dels conceptes bàsics que aquesta llei hauria de recollir.

El 19 de gener de 2009, Rosa Sensat compareix davant de la Comissió del Parlament de Catalunya, que debat el projecte de la LEC[29], i demana que la Llei reculli tres idees compensadores: garantia d’igualtat d’oportunitats, reconeixement i respecte per les bones pràctiques, i la

creació d’un sistema educatiu que garanteixi coherència, flexibilitat i adequació a la realitat. També planteja que la Llei aculli sis aspectes o conceptes bàsics: «la nostra idea de l’infant i jove» i els seus drets; «la nostra idea d’educació», propostes de canvi per afrontar el futur d’una manera positiva i constructiva; «la nostra idea d’escola i institut» que, sobre la base de l’escola pública, laica i oberta, ha de garantir la construcció d’un projecte social democràtic; «l’educació infantil» i la importància d’aquesta etapa; i «la nostra idea de formació permanent», en la qual la teoria i la pràctica han de ser dos elements igualment importants.

La lluita per l’escola pública de qualitat és una lluita continuada i inacabada. Des de l’Associació es denuncia que la doble xarxa de l’escola, pública i privada, pràcticament no ha canviat i continuen defensant la importància de regular i limitar l’existència d’escoles privades i concertades, ja que conceben l’escola pública com el millor instrument per assolir una educació més justa, de qualitat i enfocada a crear una societat més democràtica, que respecti els drets dels infants i les persones, «perquè està demostrat que és l’escola publica el que contribueix a fer una societat cohesionada»[30].

L’escola comprensiva

 

1986. Escola destiu. Curs de Zoltan P. Dienes

Una bona part del debat entorn del projecte plantejat en el Libro Blanco para la Reforma del sistema educativo (1989)[31] i que es va concretar en la LOGSE de 1990, es va centrar en l’orientació comprensiva de l’Educació Secundària Obligatòria, la nova etapa 12-16 anys que la reforma es proposava desplegar: «De totes les mesures de reforma proposades pel Ministeri, sens dubte la més important és la d’augmentar l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys i la segona en importància és la de prendre l’opció de fer-ho en un sistema d’escola comprensiva, és a dir, d’escola única igual per a tothom, no discriminatòria ni segregadora de la població escolar».[32]

En síntesi, i per centrar millor els elements del debat, recordem que la comprensivitat de la reforma se sustentava en tres elements clau: l’extensió de l’escolarització obligatòria fins als 16 anys i el disseny d’una etapa educativa comuna 12-16; un currículum comú per a la nova etapa; l’atenció a les diferències individuals a través d’adaptacions curriculars.

Des del primer moment, l’Associació Rosa Sensat, de manera coordinada amb els moviments de renovació pedagògica, va entrar en el debat dels punts nuclears de la reforma educativa que, a Catalunya, tenia una derivada en el model d’aplicació de la reforma que desplegava el govern de la Generalitat. Tant les revistes Perspectiva Escolar i In-fàn-ci-a, com el Tema General de les Escoles d’Estiu i, òbviament el conjunt de la formació, es van orientar cap a les implicacions de la reforma educativa. L’Escola d’Estiu de 1987 va dedicar el Tema General al tractament integrador de la diversitat, un tema clau de la reforma sobre el qual els MRP ja havien elaborat un document en la trobada estatal de 1986. L’Escola d’Estiu de 1988 va abordar les relacions entre reforma i currículum. L’any 1989 no va haver-hi Tema General però l’Escola d’Estiu va estar pensada per acollir debats, trobades i espais per «pensar i debatre» sobre la reforma. Finalment, la XXV edició de l’Escola d’Estiu, l’any 1990, va dedicar el Tema General a la reforma del sistema educatiu confrontant el debat entre experts i persones dels moviments de renovació pedagògica i generant múltiples reflexions recollides en un document. Més enllà d’una simple confrontació ideològica i política, Rosa Sensat mostrava la preocupació per encetar, i aprofundir-hi, el debat pedagògic sobre els diferents temes que s’obrien.

Les ponències, debats i documents de l’Escola d’Estiu de 1990 es van recollir en un número monogràfic de Perspectiva Escolar sota el títol «Condicions per a la Reforma».[33] L’acord genèric envers les finalitats no amagava una visió crítica de llums i ombres expressada en la «Declaració sobre la reforma del sistema educatiu» que recollia les aportacions realitzades al llarg de les sessions i grups de treball i contenia una llista de trenta-cinc principis i enunciats estructurats en cinc apartats que feien un ampli recorregut pel contingut de la reforma educativa:

Necessitat de la reforma educativa i de la innovació permanent en connexió amb els ideals i les aspiracions de la renovació pedagògica expressats des de sempre en els documents i les declaracions de Rosa Sensat.

Un projecte pedagògic integrador i promocionador que aborda directament el tema de la comprensivitat de l’escola proposant el pas a una «cultura pedagògica de la integració i la promoció de tot l’alumnat enfront el predomini de la cultura de la selecció i la classificació» (p. 41).

El centre educatiu com a unitat de treball eficaç, de cooperació i de participació defensant l’autonomia del centre, el paper de la comunitat educativa, la participació i el debat col·lectiu, la importància del treball en equip i de l’equip docent, la necessitat d’estabilitat en els equips docents, etc.

La professionalitat docent per superar les mancances i millorar les expectatives davant els reptes de la reforma. En aquest punt es plantejava la demanda d’un cos únic d’ensenyants i la necessitat de replantejar la formació inicial i la formació permanent.

Les condicions per a la renovació de l’escola com a expressió de les condicions per a l’aplicació de la reforma: autonomia del centre, descentralització de l’administració educativa, reconeixement del paper dels municipis, coordinació de la xarxa dels serveis de suport, elaboració i promoció de materials curriculars a càrrec dels mestres mateix i rigor en la confecció del mapa educatiu 0-18.

El document es tanca amb una conclusió que expressa, segons la veu de l’Escola d’Estiu i de Rosa Sensat, el sentit que hauria d’inspirar la reforma educativa i les característiques d’una veritable escola comprensiva: «[…] la principal finalitat de la reforma educativa, que és estendre l’educació per a tothom de manera integradora tot incrementant la seva qualitat, dependrà de la implantació d’una nova escola caracteritzada pel RIGOR en el seu funcionament, per la DEMOCRÀCIA en el seu contingut cultural i en la presa de decisions, pel seu caràcter INTEGRADOR i PROMOCIONADOR de tot l’alumnat en la seva diversitat i per la INNOVACIÓ permanent dels continguts, dels mètodes i dels projectes» (p. 46).

La situació de l’educació infantil a la LOGSE també va ser objecte d’anàlisi en la revista In-fàn-ci-a, sobretot en els editorials i sovint amb una mirada crítica envers el desenvolupament de la reforma.[34]

La reforma i l’escola comprensiva han estat presents en l’activitat de Rosa Sensat en la dècada de 1990 quan es va desplegar de manera progressiva i, més tard, quan en la primera dècada del segle xxi, o fins i tot abans, es va qüestionar fortament el model integrador i comprensiu. Rosa Sensat, ja sigui de manera directa o a través dels MRP, ha fet sentir una veu crítica en determinats aspectes com podrien ser la implantació d’un model de formació permanent monopolitzat des de l’Administració, el tractament de l’educació infantil i molt especialment, del cicle 0-3, o l’homogeneïtzació que s’ha volgut seguir en molts àmbits.[35] També ha sortit en defensa del model comprensiu i en contra de les temptacions segregadores impulsades des d’alguns àmbits corporatius del mateix professorat o des de les polítiques neoliberals i contrareformistes.

El document Per una nova educació pública, que ja hem esmentat i que va constituir la declaració final de l’Escola d’Estiu de 2005, és ben clar en relació amb el caràcter de l’escola, tant en la visió global com en paràgrafs concrets: «En la nova educació pública l’escola ha de ser un espai de tots, entenent espai en un sentit físic i també social, cultural i polític»; «La nova educació pública contempla l’escola com la institució que garanteix l’accés de tothom a tot. En conseqüència és incompatible amb qualsevol lògica de selecció. Ha de permetre a tots els infants accedir al conjunt de sabers considerats indispensables, i també fer que aquests sabers siguin desitjables, per a tothom. […] L’heterogeneïtat en les maneres d’agrupar els infants és un dels seus pilars, la qual cosa significa que l’escola aporta a cadascú l’ajuda, el suport i l’acompanyament que necessita. Això significa que les escoles no poden separar els infants per cap concepte, ètnia, gènere, llengua, família, religió o creença».[36]

L’educació democràtica i els drets de  la infància

 

1986. Escola destiu. Curs dinformatica

«Entenguem-nos bé: designo per “educar en la democràcia” l’intent de transmetre, des de les institucions educatives, actituds i pautes de comportament adequades per induir al comportament com a bons ciutadans».[37]

Dins de l’Associació, l’educació democràtica i els drets i les responsabilitats dels infants són un dels temes més treballats i desenvolupats al llarg de les Escoles d’Estiu realitzades. És evident, doncs, que també és un dels temes que més ha anat canviant i evolucionant, al mateix temps que la societat i l’educació.[38] «La pregunta que es planteja, però, és si democràcia continua volent dir avui el mateix que havia volgut dir abans; si l’extensió quantitativa de les institucions i dels processos democràtics no és només un canvi epidèrmic, que no resol problemes reals profunds, sinó que, ben al contrari, els amaga i serveix només per legitimar velles o noves opressions».[39]

Evidentment, i com no pot ser d’altra manera, des de la fundació de l’Associació fins a la transició democràtica el concepte d’escola democràtica anava molt lligat amb el punt de vista polític. Rosa Sensat era un oasi entre tanta foscor, era un lloc per debatre i opinar de forma lliure sobre el sistema i sobre la relació entre el sistema i l’educació. L’objectiu de l’escola democràtica era arribar a assolir-ne el nom, és a dir, arribar a aconseguir la llibertat necessària per tal de construir una veritable educació per a tothom.

Després dels anys de la Transició el concepte de democràcia agafarà, dins de Rosa Sensat, una nova dimensió més vinculada amb la participació de tots els agents educatius implicats per tal de decidir i avançar cap a una educació per a tothom. L’objectiu és treballar perquè aquesta participació i implicació, a través de diferents canals, arribi a donar l’educació democràtica de qualitat en la qual ningú quedi fora. Per tant, una de les fites que té l’educació democràtica és aconseguir una educació pública on tothom tingui l’oportunitat de ser-hi.[40] Es tracta d’una posició en la qual les aportacions de Philippe Meirieu han tingut un pes específic molt important aquests darrers anys. En síntesi, educació pública i escola democràtica formen una unitat indissoluble.

En relació directa amb l’escola democràtica hi ha la Convenció dels Drets de l’Infant aprovada el 20 de novembre de 1989. Aquesta data és tan rellevant per a l’Associació que, des d’aleshores, cada any se celebra aquest dia amb el compromís de fer visibles aquests drets i extreure una idea clara sobre l’infant i el jove, una vocació que històricament ha estat present com a continuació de la tasca de Jordi Cots, un dels membres fundadors de Rosa Sensat i el primer adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya per a temes d’infància.

La Convenció serà estudiada i treballada per promoure els drets dels infants dins de l’escola democràtica, per tal de poder teixir una gran xarxa en creixement continu en què tothom tingui lloc. L’any 2006, el Tema General de l’Escola d’Estiu va ser: «Drets i responsabilitats d’infants i joves».[41]

Durant l’any 2008, l’Escola d’Estiu va tornar a centrar la mirada en l’escola democràtica i el Tema General va ser «Fer de mestre a l’escola democràtica». Aquell any es presenten unes conclusions molt interessants, que Rosa Sensat compartirà per tal d’impregnar la Llei d’Educació de Catalunya que serà aprovada un any més tard. Vegem una conclusió fruit de l’Escola d’Estiu d’aquell mateix any: «Primer de tot, cal tenir en compte l’infant o jove com un agent central de l’escola democràtica: El nostre propòsit és formar ciutadans amb esperit crític que tinguin capacitat per comprendre el món i ser solidaris, que siguin persones responsables perquè són lliures i es mouen en l’esfera de la dignitat».[42]

A grans trets i a través de les diferents idees que l’Associació ha marcat com a importants, trobem la necessitat de confiar en la comunitat: docents, infants, famílies, veïnat i tots els agents implicats per tal de garantir els drets dels infants i donar resposta ferma a la diversitat. L’escola és un element essencial per a la cohesió social i aquesta només es pot aconseguir amb una base democràtica sòlida on l’educació arribi a tothom. Només amb tothom i per a tothom podrem construir l’escola que volem. I, sobretot, l’altra necessitat que trobem és continuar reflexionant sobre la pràctica educativa per tal d’ajustar-nos a la realitat d’un món complex i en constant canvi: «La democràcia és una realitat, o una manera d’articular la realitat i les relacions entre les persones; és una manera de viure, i per tant és una realitat canviant, dinàmica, que reclama una renovació en el concepte i en la pràctica, un replantejament en funció de les transformacions socials i de la necessitat d’avançar».[43]

La diversitat i l’escola inclusiva

 

1986. Escola dEstiu

El tractament de la diversitat ha estat un tema destacat i debatut al llarg de la trajectòria de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les persones relacionades amb l’Associació diuen que no es podria entendre Rosa Sensat sense la vinculació i la defensa a favor de la diversitat i l’escola inclusiva. La tasca de persones com Maria Teresa Codina o Joan Maria Girona, dins i fora de la institució, és una mostra d’aquesta afirmació. També cal destacar que la llarga història de l’Associació i els diferents moments socials, econòmics i polítics han anat marcant la idea sobre la diversitat que ha anat evolucionant.

Ja hem esmentat que el Tema General de l’Escola d’Estiu de 1987 es va centrar en com acollir les diferències individuals a l’escola i es comença a qüestionar la pràctica homogeneïtzadora d’aquesta. El tema de discussió és la diversitat cultural i l’exploració d’experiències i pràctiques educatives que ajudin a construir una escola per a tothom. El concepte de diversitat havia de donar resposta en molts àmbits per tal que l’escola no quedés al marge de la realitat del país conformada socialment per una diversitat cultural que, més endavant, aniria en augment. En aquest sentit el número 119 de Perspectiva Escolar es va fer ressò del tema i va oferir un complet monogràfic coordinat per Montserrat Company, Carme Sala i Carme Tomàs, amb aportacions ben diverses.

L’any 1993, a l’Escola d’Estiu es va tornar a tractar el tema: «Educar la igualtat en la diversitat». Aquell any es va debatre sobre la situació intercultural de la societat i com aquest fet tenia conseqüències en l’educació. Catalunya s’estava convertint en un país d’acollida de persones d’arreu i l’escola havia de buscar una resposta eficient i, sobretot, educativa i justa. L’any 2009 el Tema General de l’Escola d’Estiu s’anomena «Caos i diversitat, educar en una societat complexa». En aquesta Escola d’Estiu el concepte de diversitat és més global i ampli. Cada cop s’entén més la necessitat de treballar per tal de crear una societat més comprensiva i respectuosa a través de molts àmbits com l’espai i el temps o els recursos per tal de no excloure. D’altra banda, en la mateixa Escola d’Estiu també es planteja la necessitat que l’escola que lluiti per la diversitat ha de lluitar també per la democràcia i la llibertat en si: «Si considerem que cada persona és única, la diversitat ha definit des de sempre la humanitat: cada un de nosaltres és diferent de l’altre, però alhora és igual que l’altre. S’és diferent en gènere, en edat, en capacitats, en creences, en interessos, en habilitats…, la diversitat podria tenir tants matisos que arribaria a ser quasi inabastable. Però alhora, som iguals en drets socials i civils, en els Drets Humans».[44]

Lògicament, un altre concepte treballat des de l’Associació ha estat el de l’escola inclusiva, íntimament lligat a la idea de diversitat. Des de Rosa Sensat no hi ha cap altra manera de veure i entendre l’educació si no és a través de la igualtat d’oportunitats, de l’escola per a tothom i on ningú quedi exclòs. És per això que a través de cursos i formacions, Rosa Sensat continua defensant aquesta idea i en fa difusió. Cal que els mestres, les famílies i la societat en general prenguin consciència de la importància de la inclusió dins i fora de l’escola.

La inclusió s’ha vist afectada i en altres moments impulsada a través de les diferents polítiques i lleis que han anat establint el marc legal. Josep Maria Jarque, en un article de Perspectiva Escolar titulat «El lent procés de l’escola inclusiva» planteja indirectament el perill que el món polític pugui perjudicar la feina de mestres i agents implicats a afavorir una educació per a tothom: «Si en el curs 1981-82 només el 41% de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) estava escolaritzat en centres ordinaris, el curs 1986-87 s’havia arribat al 60%, i el curs 1994-95, al 67%».[45]

Aquest increment era del tot optimista per tal de dur a terme una educació totalment inclusiva. Ara bé, com hem dit anteriorment, les lleis i els mandats democràtics gestionats pels diferents governs han fet que sovint la feina feta quedi desestabilitzada. Ho demostra el fet que el curs 1998-99 el percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats als centres ordinaris cau un 50%. Per aquest motiu l’Associació de Mestres Rosa Sensat continua activa en aquest front, perquè la seva veu a través de molts mestres i agents educatius diversos es continuï sentint: «Vindrà que la paraula “escola” tindrà un significat universal i no caldrà que l’acompanyem d’adjectius com ara “activa”, “catalana”, “inclusiva”…».[46]

 

4. Repensar l’escola i renovar la pràctica educativa

 

Si el debat intern i el posicionament extern sobre temes molt relacionats amb la política educativa ha estat un nucli important de l’activitat de Rosa Sensat, no ho ha estat menys tot el treball educatiu relacionat més directament amb la pràctica educativa a l’aula. Aquest treball pedagògic, al qual ja ens hem referit parcialment en parlar de la coordinació pedagògica i els grups de treball en el si de l’Associació, té una clara dimensió teoricopràctica en el sentit que qualsevol proposta didàctica sempre ha anat acompanyada, ha avançat i s’ha construït paral·lelament a la seva fonamentació teòrica.

La renovació pedagògica que ha impulsat Rosa Sensat no ha estat simplement una renovació metodològica sinó un procés amb amplitud de mirada que ha tingut un dels seus puntals en la reflexió per repensar l’escola perquè les pràctiques d’aula també estan estretament interrelacionades amb el model d’escola dinàmic i contextualitzat que s’ha anat construint amb la finalitat de repensar l’escola.

Encara que sigui un exemple força recent, el que acabem de dir va quedar ben explícit en el procés de reflexió pedagògica «Refem l’escola», coordinat per Enric Vilaplana durant l’any 2012. El treball del grup va partir d’una reflexió sobre els coneguts 30 punts de l’Escola Nova redactats per Ferrière que van orientar el moviment de la Lliga Internacional de l’Escola Nova durant el primer terç del segle xx, amb la finalitat de fer-ne una relectura actual i fer-los servir de referent per repensar i transformar l’escola del present. El grup va generar un document amb l’objectiu d’obrir «la reflexió i el debat. Les propostes que recull no són més que una primera etapa cap a la necessària reconstrucció d’una utopia educativa per fer front als desafiaments del segle xxi. Han de ser completades i enriquides per tots els homes i dones que creuen que més que mai és necessari pensar en el futur».[47]

Des d’un punt de vista transversal o més comú al conjunt de les etapes educatives, són els temes generals de les diferents Escoles d’Estiu que ens donen una imatge de la importància d’aquest procés de repensar l’escola: «El treball pedagògic i la seva avaluació» (1983); «Educar la igualtat en la diversitat» (1993); «L’escola oberta al món» (2002); «Creuant fronteres» (2003); «Educar avui. Noves necessitats, noves respostes» (2004); «Caos i diversitat. Educar en una societat complexa» (2009); «Treball cooperatiu, utopia o realitat?» (2010); «Aprendre a ensenyar a aprendre» (2011); «La societat canvia, i l’escola?» (2014). Potser no seria agosarat afirmar que la freqüència en la periodicitat d’aquests moments de repensar l’escola ha augmentat en les dues darreres dècades, quan la intensitat i celeritat dels canvis socials a tots els nivells ha interpel·lat més directament l’escola.

De manera complementària a aquesta visió més general, que també podem extreure d’un repàs als temes monogràfics tractats en la revista Perspectiva Escolar[48], volem apuntar algunes idees entorn del treball pedagògic diferenciat per etapes educatives (Educació Infantil, Primària i Secundària) que, de manera desigual, s’ha desenvolupat en el si de l’Associació Rosa Sensat, amb el benentès que ens limitarem a aportar alguns apunts que en un futur caldrà desenvolupar.

L’Educació Infantil

 

No ens fa por d’equivocar-nos si afirmem que l’Educació Infantil és la punta de llança del treball pedagògic de Rosa Sensat. Aquesta intensitat i interès per aquesta etapa educativa es va consolidar a partir de 1981 amb la creació de la revista In-fàn-ci-a, el paper de la qual analitzarem més endavant. La vocació per fer «moviment» des de l’àmbit de l’Educació Infantil ha reeixit al llarg dels anys i va fer un salt qualitatiu quan, amb el debat de la reforma educativa de la LOGSE, es va posar damunt la taula l’etapa 0-6. Aquest fet va intensificar encara més, si és que això era possible, la preocupació de l’Associació per l’Educació Infantil: «La LOGSE s’ha d’aplicar avançant frontalment i ordenadament com pertoca a una llei d’ordenació, combinant tàctiques pedagògiques, socials i econòmiques; i en el nostre cas reconeixent, per superar-la, la dificultat de l’educació dels 0-6 quan gairebé no hi ha 0-3; cal complir el compromís de la LOGSE fent l’escola 0-6 on sigui possible i la del 0-3 on sigui necessària».[49]

Si bé Rosa Sensat ha creat moviment i ha constituït equip en l’àmbit de l’Educació Infantil, no es pot negar l’important paper desenvolupat per algunes persones al capdavant de les quals hi ha hagut Irene Balaguer, la primera directora d’In-fàn-ci-a i presidenta de l’Associació durant el període 2006-2015.

El Primer Congrés d’Infància celebrat a Barcelona els dies 3, 4 i 5 de novembre de 1994 va ser un moment clau: 639 congressistes inscrits, procedents de les diverses comunitats autònomes de l’Estat i d’alguns països d’Europa i de l’Amèrica del Sud; 61 ponents (representants del mateix nombre d’equips de treball); 109 persones de l’organització dels consells de redacció de les dues revistes, In-fàn-ci-a i In-fan-cia; i un miler de persones en els actes d’inauguració i clausura. El congrés va generar un manifest final com a conclusió del treball realitzat en tres direccions: el marc pràctic, amb experiències educatives de gran interès en l’etapa 0-6; un marc teòric amb participació d’importants experts i especialistes; un marc sociopolític amb el debat d’accions de política educativa adreçades als infants de 0 a 6 anys. Les tres direccions del treball realitzat encaixen perfectament amb l’orientació dels plantejaments de l’Associació: renovació del treball a l’aula; construcció dels referents teòrics i debat de política educativa. També coincideixen amb la dinàmica de la trajectòria de Rosa Sensat, que es mou, tal com hem assenyalat a l’inici, entre la continuïtat i fidelitat i el canvi: «Els nostres plantejaments no són nous, entronquen amb una llarga tradició, esclatant en alguns moments, clandestina en d’altres, amb dificultats i recerca de possibilitats sempre, però amb una voluntat de continuïtat que ens obliga al rigor i la serietat en el treball de cada dia, ens orienta en l’aprofundiment i l’obertura, en el diàleg i la innovació, ens fa estar atents a cada infant i la seva evolució, i ens fa estimar i gaudir en la tasca de l’educació».[50] Les propostes són una crida al respecte dels drets de l’infant i un compromís per construir una xarxa, de caràcter internacional, des dels diferents equips de treball.

Els referents pedagògics tenen un paper rellevant en tot aquest treball educatiu. La revisió dels programes de les Escoles d’Estiu i dels articles de les revistes dedicades a l’etapa 0-6 fan emergir els noms de Reggio de l’Emília, Pistoia i Bolonya com els llocs geogràfics d’una pedagogia italiana influent en els grups de treball de Rosa Sensat. La geografia també ens porta a Lóczy (Hongria), a Dinamarca i els països nòrdics. La llista de noms propis és llarga i diversa, en consonància amb l’heterogeneïtat pedagògica a la qual ja ens hem referit i que en cap cas s’ha de confondre amb l’eclecticisme. Malaguzzi, Moos, Pikler, Tardos, Goldschmied, Fornasa, Dolci, Lurçat, Falk, entre molts d’altres, configuren la nòmina de referents i d’especialistes externs. De totes maneres hi ha una total coincidència en l’opinió de diferents actors de l’Associació que la intensitat i profunditat del treball pedagògic ha generat importants i rellevants referents interns amb una notable projecció externa.[51] No podem deixar de citar els noms de Marta Mata, Maria Antònia Canals, Tere Majem, Pepa Òdena, Teruca Buscart i d’altres que, al costat d’Irene Balaguer, són un patrimoni valuós de Rosa Sensat. La col·lecció «Temes d’Infància» constitueix, en el seu conjunt, una excel·lent aportació a la millora de l’Educació Infantil.

Cal destacar també l’interès i la preocupació de Rosa Sensat per la formació i el prestigi professional de les educadores de llars d’infants i l’impuls dels plans especials per procurar-los una formació de nivell universitari com a continuació de la formació professional de la qual disposaven. El darrer d’aquests plans, orientat a la consecució de la diplomatura de Mestre d’Educació Infantil i coordinat per David Altimir i Maite Pujol, es va des-envolupar durant els anys 2009 – 2012 en col·laboració amb la Universitat de Vic.

L’aposta de Rosa Sensat pel treball pedagògic en l’àmbit de l’Educació Infantil és ferma i es demostra en el rigor, la profunditat i la continuïtat de les iniciatives que es desenvolupen. L’organització i la celebració de la Jornada «Quina pedagogia per a l’Educació Infantil, avui» que va tenir lloc el 9 de juliol de 2011 i el Congreso Internacional de Educación Infantil, «El derecho a la educación que queremos», amb participació de professionals de l’Amèrica Llatina i Europa, que va tenir lloc també a Barcelona els dies 30 de juny i 1 de juliol de 2012.[52]

L’Educació Primària

 

1986. Maria Teresa Codina i Jaume Cela Escola dEstiu

En el cas de la Primària el treball didàctic impulsat i/o reconegut per Rosa Sensat també ha obeït al principi de l’heterogeneïtat pedagògica que s’expressa amb paraules diferents i el mateix sentit: «Rosa Sensat no defensa cap metodologia concreta, ni cap didàctica concreta. La característica de Rosa Sensat és que defensa uns principis bàsics i és més integradora de diferents aportacions, però amb uns principis elementals molt forts»[53]. O bé: «Rosa Sensat no ha fet clarament una defensa de mètodes o metodologies concretes, sinó que ha defensat un model i uns programes que estiguin al servei que el nen aprengui més i millor i en millors condicions»[54].

Si els primers anys de l’Associació el treball didàctic estava orientat a transformar i renovar la didàctica de les diferents àrees i nivells de l’EGB, la reforma educativa de la dècada de 1990 va comportar una mirada cíclica de l’etapa 6-12, l’Educació Primària. En aquest sentit cal dir que Rosa Sensat sempre ha desplegat una notable activitat en l’àmbit de la renovació metodològica i didàctica de les àrees d’ensenyament-aprenentatge de l’Educació Primària.

La didàctica de la llengua, que va evolucionar vers la didàctica dels llenguatges, i la didàctica de les matemàtiques han estat dos puntals d’aquest treball didàctic. En el cas de la llengua, la preocupació de Marta Mata per aquest àmbit de l’ensenyament ha marcat des de sempre el treball de l’Associació. En el cas de les matemàtiques cal esmentar el treball continuat, intens i profundament rigorós i renovador de Maria Antònia Canals, un referent que ha generat altres referents interns en el si de Rosa Sensat. Les nombroses publicacions de Canals en les diferents col·leccions de Rosa Sensat en tots els períodes fins a arribar als Quaderns i Dossiers més actuals han estat el fruit de recerques, experiències pràctiques, treball en grups de mestres i cursos que, d’alguna manera, han quedat i quedaran recollits en el CAÀREM (Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per l’Educació Matemàtica) inaugurat a Rosa Sensat el mes d’octubre de 2014 com a continuació del GAMAR de la Universitat de Girona. El grup de treball Almosta també és un bon exemple de les valuoses aportacions sobre didàctica de les matemàtiques fetes des de Rosa Sensat.

Seria injust no esmentar el treball realitzat en aquelles àrees que desenvolupen un dels principals principis de l’escola renovadora: l’escola lligada a l’entorn i al territori. Certament que l’activitat i les aportacions en ciències socials i ciències naturals i, més endavant, en coneixement del medi o de l’entorn social i natural ha estat igualment valuosa, així com en la didàctica d’aquelles àrees com l’expressió artística (plàstica, música, etc.) que sovint han estat menys-tingudes en els currículums oficials. Neus Sanmartí en l’àmbit de les ciències naturals i Pilar Benejam i Montserrat Casas en la didàctica de les ciències socials serien referents que il·lustren prou bé la intensitat i el rigor del treball realitzat en aquestes àrees. Les col·leccions «Materials per a l’acció educativa» i «Dossiers» són un bon exemple de continuïtat amb altres col·leccions com «Didàctiques» i conjuntament expressen el volum de les aportacions de Rosa Sensat en l’àmbit de la didàctica. Val la pena també constatar la preocupació de Rosa Sensat per la formació d’un mestre més generalista que especialista i, per tant, l’impuls de línies de treball orientades als temes transversals, el treball per projectes o la interdisciplinarietat com a motors de renovació.

En el moment de la introducció de la informàtica a l’escola també van sorgir grups i activitats orientat a aprofitar les possibilitats d’allò que en el moment inicial s’anomenaven les noves tecnologies. Finalment, també cal destacar el treball realitzat entorn de les possibilitats educatives de la biblioteca escolar, en aquest cas molt vinculades a la Biblioteca Rosa Sensat que va veure reforçada l’activitat i les possibilitats amb l’ampliació dels locals del carrer Còrsega i la inauguració d’un nou espai per a la biblioteca l’any 1988 sota la direcció de Concepció Martínez.[55] L’interès perquè la Biblioteca Rosa Sensat fos un eix important en l’activitat de l’Associació es va mantenir amb el trasllat a Drassanes. Les noves possibilitats de l’espai i el treball rigorós de les bibliotecàries Pau Raga i Amàlia Ramoneda, del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i del Seminari de Lectures Pedagògiques de l’Associació, van ser una conjunció de condicions favorables per a la continuació del treball pedagògic en aquest àmbit.

L’Educació Secundària

 

1987. Escola dEstiu Patronat Ribas

L’Educació Secundària ha estat, generalment, una assignatura pendent en els processos de renovació educativa i això es reflecteix també en la trajectòria de Rosa Sensat. Malgrat la preocupació i la mirada envers l’Educació Secundària a causa de la implantació de la reforma educativa, el treball realitzat va centrar-se més en aspectes de plantejament general que en la didàctica centrada en les àrees del currículum. El fet que la formació en l’àmbit de l’ensenyament secundari anés a càrrec d’altres institucions com, per exemple, el Col·legi de Doctors i Llicenciats ha estat en l’origen d’aquesta absència de l’Educació Secundària en l’òrbita del moviment Rosa Sensat. Malgrat aquesta constatació ens consta que a l’Escola d’Estiu de 1983 es van recollir de manera explícita i es van tractar i destacar el valor i la importància de cadascuna de les etapes (Escola Bressol, Parvulari, Primària i Secundària) i, l’any següent, en el debat del Tema General sobre «La qualitat de l’escola pública i els moviments de mestres» s’hi va introduir el «Tronc comú. L’educació bàsica 12-16 anys».[56] De totes maneres, és molt simptomàtic que en cent números de la revista Perspectiva Escolar —del núm. 101 al 200 del període 1986 – 1995— no es puguin localitzar més de quinze articles dedicats a aspectes didàctics d’alguna àrea o tema transversal del currículum de Secundària. O que, després de ser una prioritat des de feia anys, no va ser fins a l’any 2011 que es va constituir amb més estabilitat l’etapa d’Educació Secundària com a àmbit de treball dins la programació anual de Rosa Sensat. És a partir d’aquest moment que, amb més regularitat, dins de l’Associació cada mes hi ha un espai de trobada i diàleg en el qual s’ofereix als professors de Secundària reflexionar sobre qüestions concretes que es desenvolupen als instituts.

Actualment i des de fa uns anys, les Escoles d’Estiu o els diferents cursos al llarg de l’any també volen donar respostes a les inquietuds de l’Educació Secundària. Tot i això, és evident que l’oferta de l’Associació és visiblement menor que en les altres etapes educatives: Infantil i Primària. Francina Martí, professora de Secundària i actual presidenta de l’Associació constata que Rosa Sensat ha tingut mancances en l’Educació Secundària Obligatòria. Jaume Cela també ho corrobora i opina que on sempre hi ha hagut més problemes per arribar ha estat en aquesta etapa. També és veritat que la tendència s’ha començat a corregir i els cursos i les jornades organitzats i dedicats a la Secundària tenen una important acceptació.

Seguint una línia encetada en les altres etapes educatives, cal destacar la voluntat de l’Associació per aconseguir una escola més transversal: «L’escola està molt sectoritzada per etapes i des d’aquí també estem lluitant per la transversalitat. Quan preparem jornades de formació, ho tenim separat… però lluitem perquè no sigui així. El que passa és que la demanda per part de la gent és separar-ho i especialitzar-se per etapes. Ho intentem fer més transversal per trencar amb la rutina que està instaurada a l’escola».[57]

 

5. Formar mestres en el canvi de segle

 

La formació permanent dels mestres és un dels objectius principals de Rosa Sensat, tant en el desenvolupament teòric com en l’experimentació i en la pràctica educativa, i des d’una perspectiva individual i col·lectiva. Segons l’opinió de Francina Martí, «un dels eixos cabdals de Rosa Sensat segueix sent la formació dels mestres i la responsabilitat de crear un espai de debat, reflexió i formació contínua».[58]

La importància de la formació dels mestres i les mestres queda palesa al document Per una nova educació pública de l’Escola d’Estiu de 2005. Segons aquest document, el perfil professional del docent exigeix una formació teòrica i pràctica dins d’una recerca contínua en l’exercici de la seva professió. Proposa garantir la formació inicial i permanent, en renovació constant, dels educadors per poder exercir la responsabilitat pública que se’ls atorga, com el compromís de participar activament en la cultura contemporània, el seu paper d’intermediaris entre el projecte educatiu i els infants i joves, i el treball en xarxes de col·laboració mitjançant l’intercanvi d’experiències, entre d’altres.

La idea de la formació de l’Associació fuig de la transmissió magistral de continguts o la implantació de valors i s’orienta cap a la creació d’un espai per debatre idees, generar diàlegs, compartir experiències i inquietuds, confrontar dubtes i créixer conjuntament. Un altre aspecte que s’ha tingut en compte en el plantejament de la formació és l’equilibri entre les qüestions tècniques i metodològiques, i l’aprofundiment en els valors i plantejaments ideològics, que sempre han estat presents a Rosa Sensat: «En la formació continuada la teoria i la pràctica han de ser dos elements igualment importants. […] Als mestres i professors els cal una formació en teoria i pràctica per conèixer a fons el seu ofici, perquè és precisament aquest coneixement que els porta ineludiblement a ser persones cultes. Amb una cultura viva, la de la curiositat. Aquella cultura que es construeix de manera contínua, la cultura atenta a les descobertes de les ciències, de les arts, dels esdeveniments del món»[59].    

Segons Irene Balaguer, la formació dels mestres té moltes vessants, hi ha moltes maneres de formar i formar-se, com a través de cursos, seminaris de discussió, jornades, articles de revistes, llibres, documentals, entre d’altres. Són múltiples les formes i l’abast. Les més consolidades i que han aportat un major prestigi a l’Associació en aquest àmbit són les Escoles d’Estiu i les revistes i publicacions.            

Les Escoles d’Estiu i els cursos

 

Rosa Sensat és un espai de trobada, diàleg i opinió i la seva Escola d’Estiu n’és un clar exemple. L’any 2015 l’Escola d’Estiu va celebrar el cinquantè aniversari, i amb una xifra tan gran i significativa, cal fer balanç i comprendre aquest recorregut llarg i intens. Un camí amb moltes veus diferents, cada una, que han deixat empremta i han lluitat per un mateix objectiu: pensar i concebre una millor educació.

«Les escoles d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat van ser, des dels inicis, un lloc de lluita per la democràcia. La creació d’un ambient que facilitava els contactes i l’intercanvi d’experiències entre totes les persones que hi participaven actuava com una caixa de ressonància en la renovació pedagògica».[60] Al llarg dels anys, l’Escola d’Estiu s’ha transformat i, a través dels temes generals, podem veure les inquietuds i els debats que s’han desenvolupat. De fet, hi ha qüestions que es van proposar fa més de trenta anys com a temes generals i que avui encara són ben actuals, presents i vius en el món educatiu. Així doncs, les escoles d’estiu són la representació d’allò que preocupa a la societat i, per tant, allò que preocupa a l’escola.

De fet, si observem els temes generals proposats en les diferents escoles d’estiu podrem entendre millor què passava a nivell polític, econòmic i social en aquell moment i comprendre les accions que Rosa Sensat duia a terme. A continuació presentem una taula amb dades del període 2005-2015 sobre els temes generals, locals, nombre d’assistents, cursos realitzats i formadors:[61]

L’any 1983 hi ha un debat destacable i especial, el ressò de la Llei del CEPEPC, amb la qual es regula el procés cap a l’escola pública. L’intercanvi d’experiències centrarà gran part de les trobades entre els mestres. Tot i això, un dels intercanvis i debats més rellevants al llarg dels que s’han promogut a través de les Escoles d’Estiu ha estat el de la democràcia i la participació. De fet, l’Associació de Mestres Rosa Sensat «ha concebut l’escola com un espai amb clares connotacions ideològiques plurals, obertes i tolerants amb les diferents maneres de pensar i de viure».[62]

Amb la idea de democràcia hi enllaça la necessitat de tenir i lluitar per una escola per a tothom, una escola pública. Aquest és un tema molt debatut sobretot durant els anys 1984, 1985 i 1986. L’any 1987 el Te-
ma General està centrat en l’acolliment a l’escola de les diferències individuals i es comença a posar en dubte l’escola homogeneïtzadora. Més endavant, els anys 1993 i 2009, l’Escola d’Estiu tractarà també la diversitat però des d’un punt de vista més obert i real en la societat dels nostres dies.

L’any 1987 hi ha un total de 26 Escoles d’Estiu a tot Catalunya. La de Rosa Sensat perd força davant l’allau de noves ofertes que neixen arreu del territori català i es produeix una forta davallada en el nombre d’inscrits. L’any 1984 hi ha haver 5.863 participants mentre que tres anys més tard, l’any 1987, la xifra va baixar a 1.800 inscrits. Així mateix, si ens fixem en les xifres més actuals, observem una nova davallada de les matriculacions, sobretot entre 2012 i 2015. Un dels principals factors és la competència directa d’altres Escoles d’Estiu descentralitzades de la Ciutat Comtal. També cal tenir present la quantitat de cursos online que apareixen a les xarxes; la possibilitat de cursar un curs educatiu des de casa és una oferta molt assequible i còmoda per al professorat. A més de poder llegir articles, debatre mitjançant les xarxes socials o tenir accés a vídeos, entre d’altres possibilitats. Així doncs, l’abast de formació i informació farà que la baixada de matrícules durant l’any 2015 sigui una de les més notables, si exceptuem els primers anys.

Tot i això, l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat és encara un referent, i per això, tot i els moments viscuts de més i menys participació, encara persisteix i la seva continuïtat és indiscutible. «Hauríem d’aconseguir que aquests primers dies de juliol, tots els mestres tinguessin (l’escola d’estiu) apuntada a l’agenda».[63]

El llegat de les Escoles d’Estiu, dins de Catalunya i fora d’ella, és totalment inqüestionable ja que la influència de tants anys i tantes experiències ha marcat més d’una generació de mestres. Un aspecte fonamental per entendre l’èxit acumulat durant més de 50 anys ha estat l’equilibri entre la teoria i la pràctica amb la qual Rosa Sensat ha apostat i cregut des dels seus inicis.

D’altra banda, no ens podem oblidar de la projecció de Rosa Sensat fora del territori ni de la riquesa que això suposa. Al llarg d’aquests 50 anys han passat per les Escoles d’Estiu grans pedagogs i referents mundials. Aquest fet, ens ajuda a entendre millor la rellevància i implicació de l’Associació per fer una escola d’estiu oberta, participativa i de renom. Alguns d’aquests personatges destacables són, per exemple, Zoltan P. Dienes, Philippe Meirieu, Emmi Pikler, Loris Malaguzzi o Francesco Tonucci. La llista és molt incompleta perquè la totalitat dels noms confegeixen una nòmina llarguíssima.

Aquest recorregut formatiu no acaba aquí. Tot i que l’Escola d’Estiu té una gran rellevància, hem de parlar també de l’escola de tardor-hivern per tal que durant el curs els mestres que vulguin puguin compartir experiències i, per tant, no deixar mai de créixer i aprendre. La participació no és tan rellevant com en les d’estiu però també és una oferta engrescadora i interessant que l’Associació proposa al món educatiu.

Marta Mata parlava sempre de la importància de la formació permanent dels mestres: «no és la ciència, o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola, sinó l’infant, al voltant del qual gira l’activitat i el contingut de l’educació»[64]. Evidentment, doncs, a partir de la idea de la formació permanent dels mestres, Rosa Sensat ofereix també cursos, monogràfics i tastets. Aquesta oferta està destinada a temes diversos que ens acosten a les inquietuds dels mestres en el seu dia a dia i són una bona oportunitat per a aquells mestres que tenen necessitats i busquen respostes a través de l’Associació.

Les revistes i les publicacions

 

1988. Escola estiu. Grups dinfants

Les revistes i les publicacions són un mitjà per difondre les pràctiques i les teories pedagògiques. Tanmateix, per a l’Associació són també un espai de trobada de persones preocupades i compromeses amb l’educació. No són només publicacions, sinó que són una branca més del que s’entén com a formació continuada dels mestres. Són un espai de debat pedagògic plantejat sempre des del rigor, que no obeeix a l’atzar o a una moda. Un espai de reflexió sobre perspectives teòriques i amb un enfocament fonamentat en la pràctica, a partir de l’experiència a les aules. Les revistes permeten establir un interessant diàleg entre el desenvolupament teòric i la pràctica educativa.

Segons Rosa Maria Securun[65] les revistes són una eina útil per al professorat en la reflexió i en la pràctica de la seva tasca, donen a conèixer els corrents pedagògics actuals, donen veu i resposta a les inquietuds del professorat, exposen el que s’està fent a les escoles i donen a conèixer el concepte d’infant i educació que es proposa des de Rosa Sensat.

L’Associació publica i edita materials, revistes i llibres en diferents formats. Les publicacions més importants i consolidades en el temps són les revistes Perspectiva Escolar i In-fàn-ci-a, i cadascuna d’elles ha generat una sèrie de publicacions vinculades. Tot i la importància d’aquestes revistes, Rosa Sensat també publica monografies i llibres que es poden trobar a les següents col·leccions: Dossiers Rosa Sensat, Els dossiers de la Maria Antònia Canals, Els Quaderns de la Maria Antònia Canals, Escoltem-los, Fragments, Jo sóc de…, Jo vinc de…, MARS, Premis, Referents, Reggio Children, Tema General, Temes d’Infància, Testimonis.

La revista Perspectiva Escolar va aparèixer el desembre de l’any 1974. És una revista publicada en català, actualment amb periodicitat bimensual i de tipus monogràfic. Des de la fundació, la gestió és a càrrec d’un consell de redacció. Està adreçada als professionals de l’educació i contribueix a la difusió d’experiències educatives innovadores i a promoure reflexions teòriques sobre l’ensenyament obligatori, particularment dels 6 als 16 anys i l’educació en general.

Els temes monogràfics tractats a Perspectiva Escolar són un reflex de les necessitats i el pols pedagògic de cada moment. Els textos de l’editorial també ens ofereixen un recorregut a través de més de quaranta anys de l’educació a Catalunya. En un documentat, extens i interessant article publicat a la revista l’any 2000, Jordi Tomàs fa una anàlisi de més de dos-cents quaranta editorials publicats des de l’any 1974 i es pregunta: «Ens permeten, els editorials de Perspectiva Escolar, resseguir la història dels últims vint-i-cinc anys de l’educació a Catalunya? Penso que seria agosarat afirmar-ho, sobretot basant-nos només en els editorials i no en tot el contingut de la revista (monogràfics i seccions). Però, potser sí que seria possible seguir-hi la majoria de les grans línies de la política educativa i d’altres temes que podem dir que han estat i són una mena d’obstinació tenaç i incansable de la revista».[66]

L’article ens mostra com la revista, a través dels editorials que són la veu i el batec de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, fa un ampli recorregut que l’autor sistematitza en sis àmbits temàtics, destacant-ne la vigència de molts i la coherència «que, en general, demostra el tractament d’aquests temes en els seus plantejaments de base, en les raons pedagògiques i polítiques (en sentit ampli) en la defensa de l’actitud de col·laboració i crítica, quan convé, envers les administracions públiques».[67]

L’any 1981 va néixer la revista In-fàn-ci-a (en català), amb la vocació de constituir un fòrum viu de comunicació, reflexió, diàleg i col·laboració per a tots els que estan relacionats amb l’atenció i educació dels infants de 0 a 6 anys. Segons Irene Balaguer, «l’objectiu de la revista és fer moviment i donar a conèixer aquelles coses extraordinàries que fan els mestres d’arreu». Igual que Perspectiva Escolar aquesta revista, té un consell de redacció que és el que acorda les línies de fons i els articles que es publicaran durant l’any, però la seva periodicitat és bimestral.

Al llarg del temps, la revista In-fàn-ci-a ha anat expandint-se, cercant noves complicitats fora de Catalunya, i ha generat publicacions a Espanya, a Europa i a Llatinoamèrica. El número 200 de la revista, publicat els mesos de setembre-octubre de 2014, va ser una oportunitat per fer balanç i ens ofereix uns interessants articles per valorar la trajectòria de la revista que, a la vegada, reflecteix la importància del treball pedagògic sobre educació infantil realitzat a Rosa Sensat.[68]

In-fan-cia (en castellà) va aparèixer l’any 1990, quan es va voler construir un punt de reflexió i debat entorn de l’educació dels 0 als 6 anys, entre els mestres d’arreu d’Espanya. Posteriorment, l’any 2001, es va publicar per primer cop la revista Infància a Europa que es publica simultàniament en 15 llengües per tot Europa, inclosos el català i el castellà, amb l’objectiu de ser una font important d’informació, reflexió i inspiració sobre nous desenvolupaments i noves iniciatives per millorar la vida dels nens i les nenes. La revista europea es va deixar de publicar a partir de març de 2016.

Finalment, l’any 2011 es va crear la més jove, la revista Infancia Latinoamericana (en castellà i portuguès). És una revista virtual i gratuïta, que pretén articular una xarxa entre professionals del camp de la infància dels països llatinoamericans per tal de crear un mitjà de comunicació i intercanvi d’idees i experiències pedagògiques, així com una eina de reflexió i col·laboració des de la pràctica i la teoria, al servei de la formació contínua i la renovació pedagògica dels mestres d’educació infantil.

Les revistes dels diferents àmbits territorials tenen una identitat pròpia i, malgrat que totes tenen la seva dinàmica, coincideixen, però, en la seva vocació internacionalitzadora. Prova d’això és que cada any s’organitza un viatge d’estudi per tal de veure i conèixer com és l’educació infantil en el món. De moment ja s’han visitat més de 30 països, dels quals cada un aporta experiència i coneixement per seguir treballant per una educació infantil de qualitat, amb idees noves i contrastades. La relació amb la resta de països i gent de tot el món han ajudat a teixir una xarxa àmplia i extensa sobre l’educació infantil i aquest és un dels grans valors de la revista In-fàn-ci-a.

 

  1. Les lliçons de la història: del balanç de 50 anys a les perspectives de futur

      

«I ara què? Què som avui?», es preguntava la presidenta Francina Martí al blog de Rosa Sensat del Diari de l’Educació el 6 d’octubre de 2015 amb motiu de la celebració dels 50 anys de la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.[69] Dues preguntes que ella contestava en el mateix text: «Per dir-ho clar i en xifres, avui, el 2015, som més d’un miler de socis, més de mig miler de voluntaris, prop de 2.300 persones fent cursos cada any, 300 persones formadores, 17 grups de treball, gairebé 300 llibres en catàleg, 7 revistes, una biblioteca amb prop de 70.000 documents i un important arxiu històric, més de 17.000 seguidors a Facebook, més de 15.000 a Twitter, i gairebé 200 vídeos publicats a Internet. Però més que amb xifres, ens sentim més còmodes descrivint la Rosa Sensat d’avui amb substantius, perquè d’aquesta manera en dibuixem l’essència a més de la realitat. Avui som compromís, som participació, creativitat, xarxa, recerca, utopia, diversitat, som formació, som acció i emoció, som història, present i futur. Som mestres».[70]

L’any 1983, a l’inici del nostre particular viatge a través de l’evolució de l’entitat, s’havia començat un camí per consolidar les expectatives d’una nova etapa oberta amb el canvi d’Escola a Associació. Un document d’aquell any que ja hem esmentat ens presenta les propostes de línies de treball, que és fruit de la reflexió interna. El text també ens presenta una fotografia d’aquell moment: la imatge de les expectatives i les necessitats de canvi. En l’àmbit de la formació hi visualitzem la necessitat d’impulsar nous temes per als grups de treball, l’enfortiment de la projecció de Rosa Sensat a través de les Escoles d’Estiu, la recerca de noves fórmules per reestructurar-les i l’oportunitat per establir vies de col·laboració amb els plans de formació permanent de la ciutat de Barcelona, l’àmbit territorial d’actuació de l’Associació. En la fotografia també hi surten els moviments de renovació pedagògica que, per una banda, plantegen el repte d’assegurar una presència més activa de Rosa Sensat en la Junta de la Federació i, per l’altra, la voluntat de consolidar el treball de Rosa Sensat com a moviment de renovació pedagògica amb veu pròpia. Aquell any s’havia creat el grup de treball de política educativa —un grup que es volia potenciar— per sustentar i fonamentar l’acció de Rosa Sensat en la política escolar i, al capdavall, per garantir la reflexió interna prèvia a la participació de l’Associació en els diferents òrgans i plataformes on estava integrada. Finalment, en la fotografia també hi apareixien els serveis que reclamaven una atenció particular per revisar l’organització interna i adequar l’estructura a una nova realitat, a la vegada que posaven damunt la taula una prioritat: agilitzar la informació i afavorir la participació dels socis.

1990. Escola dEstiu. Pasqual Maragall, Marta Mata i Joan Domenech

Formació, debat i reflexió, Escola d’Estiu, publicacions, recerca i participació són també avui els eixos de l’activitat de Rosa Sensat ben explícits en les finalitats i activitats presents en els estatuts. Seria un error pensar que la fotografia no ha canviat en una associació que, al llarg d’aquest període, s’ha manifestat dinàmica i impulsada pels dos vectors que ja assenyalàvem a l’inici: la continuïtat d’uns principis —l’essència— i el canvi per donar resposta a la nova realitat —l’existència—. Sense cap pretensió de fer la síntesi de la síntesi no voldríem passar per alt alguns elements que han emergit amb força en el nostre relat:

Una sòlida trajectòria més cíclica que lineal perquè les persones que la integren s’han preocupat i ocupat de viure en el temps i de veure els canvis.

Una activitat intensa i extensa marcada pels segells de la qualitat i el rigor.

Uns actors, noms propis en singular i equips en plural, que s’han convertit en referents del moviment de renovació pedagògica.

Una veu potent que cada vegada s’ha trobat amb més veus no sempre en la mateixa sintonia.

Unes escoles d’estiu i unes revistes que han estat baluards segurs davant les dificultats.

Una vida llarga amb les crisis pròpies de qualsevol cicle vital i amb les impròpies que generen dificultats i encenen llums d’alerta.

Un compromís de les persones amb la institució i de la institució amb les persones.

Una institució democràtica amb llums i ombres pròpies del debat i els processos participatius.

 

«I demà què?», es preguntava a continuació Francina Martí en el text que hem començat a transcriure. «Parlem de futur? Parlar de futur sempre és aventurar-se en un terreny incert i desconegut. El futur és incert i no tenim cap bola de vidre. El que sí que sabem avui són els eixos i les coordenades que, com a Associació de Mestres Rosa Sensat, ens han de marcar el camí. Ho hem resumit en sis punts, però en podrien ser més:

Mantenir el compromís ètic amb l’escola pública, una escola que volem que sigui de qualitat per a tots, sense adjectius.

Vetllar per tenir uns referents sòlids que justifiquin la nostra acció com a mestres.

Treballar de manera col·lectiva, en equip, tot bastint una xarxa oberta al món.

Adequar-nos a les necessitats dels temps, amb una adaptació constant a les novetats que vagin sorgint, perquè avui no sabem què caldrà demà.

Contribuir perquè el lloc que ocupi l’infant en aquest projecte sigui el central. En paraules d’una de les nostres pedagogues, que l’infant ocupi el lloc de plena llum, i que el paper del mestre sigui més modest, en un lloc de penombra.

Fer-ho sempre des d’una actitud d’humilitat, perquè no ho sabem tot, però també amb convenciment i amb una actitud tossuda i ferma».Potser no n’hi haurà prou amb sis punts perquè el context és més canviant que la capacitat de les persones i les institucions per adaptar-s’hi. El ritme és cada vegada més frenètic i, entre molts altres elements, han aparegut nous actors en l’ampli horitzó de la renovació pedagògica i una situació política que ha afectat de ple l’escola i l’educació. I com sempre ha fet, l’Associació veu la necessitat d’aturar-se i promoure el debat intern. Per això es va plantejar el Seminari prospectiu realitzat els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2016 que analitza i recull propostes i acaba amb l’apartat «Com continuar».[71] Doncs, com sempre al llarg de tota la trajectòria, continuant i canviant.

[1]. Documents i actes de reunions de la Comissió de Política Educativa 1982-1983. Arxiu de l’Associació Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva).

 

[2]. Vegeu Soler Mata, J. «Les escoles del CEPEPC i la renovació pedagògica a Catalunya: En el 50è aniversari de l’escola Andersen de Vic (1966-67 al 2016-17)», dins Sitjà, R. (coord.). Andersen, 50 anys fent escola. Vic: Escola Andersen, 2017, p. 8-14.

 

[3]. Vegeu dins «Monogràfic», «L’educació a Catalunya 1980-1986», Perspectiva Escolar, núm. 114, abril de 1987. Conté articles de Jaume Carbonell, Marta Mata, Jaume Bellmunt, Eulàlia Vintró i Josep M. Masjuan.

 

[4]. Vegeu, per exemple, Farré, R. Crònica de la Llei d’Educació de Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2009. Col·lecció «Informes breus», núm. 21.

 

[5]. Article 3. Estatuts de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, aprovats en Assemblea el 5-desembre-1981.

 

[6]. Vegeu: Udina, M. J. (ed.). La Fundació Artur Martorell 1969 – 2009. Barcelona: Fundació Artur Martorell, 2009.

 

[7]. Entrevista a Irene Balaguer. Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat, 9 d’abril de 2018.

 

[8]. Document de treball «Qüestions que (us i ens) fem a Rosa Sensat». Carpeta «Rectora oberta», 22 de gener de 2000. Arxiu Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva).

 

[9]. Acta de la reunió de la Junta Rectora, 13 de desembre de 2011. Carpeta d’actes de la Junta Rectora – any 2011. Arxiu Rosa Sensat.

 

[10]. Vegeu la presentació de la Memòria 2013. Disponible a: <http://www2.rosasensat.org/files/memoria2013-3.pdf>.

 

[11]. Document «Propostes de línies de treball en els diferents àmbits d’actuació de l’Associació». Any 1983. Arxiu Rosa Sensat/ Caixa 1979-1983 (pendent de classificació definitiva).

 

[12]. Vegeu la Memòria 2015. Disponible a: <http://www2.rosasensat.org/files/memoria_2015-2.pdf>.

 

[13]. Vegeu: <http://www.blogrosasensat.org/> i també, <http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/>.

 

[14]. Per a la consulta exhaustiva de totes les entitats i associacions en les quals participa Rosa Sensat o amb què es relaciona actualment remetem el lector al web de l’entitat: <http://www2.rosasensat.org/pagina/participem>. Les memòries anuals també ens donen l’estat de la qüestió a cada moment.

 

[15]. Vegeu l’opuscle Associació de Mestres Rosa Sensat. Qui som? D’on venim? Què fem? Publicacions. Biblioteca. Gestió. I tu?, editat l’any 1990. Arxiu Rosa Sensat. Carpeta documents Organització (pendent de classificació definitiva).

 

[16]. Vegeu Carbonell, J. «De Roses a Salou», Perspectiva Escolar, núm. 138, octubre 1987, p. 2-5.

 

[17]. Carta de Joan Domènech. Carpeta «Debat organitzatiu Rosa Sensat – 1993». Arxiu Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva).

 

[18]. Vegeu el monogràfic «100 mesures per millorar l’escola», Perspectiva Escolar, núm. 166, any 1992; i també el document Conclusions del Primer Congrés. Documents del Primer Congrés, núm. 15. Barcelona: FMRPC, juny 1996.

 

[19]. Entrevista a Irene Balaguer. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 9 d’abril de 2018.

 

[20]. Entrevista a Jordi Maduell. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 13 de març de 2018.

 

[21]. Vegeu l’apartat introductori de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de Normalització Lingüística a Catalunya. DOGC, núm. 322, 22 d’abril de 1983, p. 5.

 

[22]. Entrevista a Jaume Cela. Barcelona, 24 de març de 2018.

 

[23]. Entrevista a Irene Balaguer. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 9 d’abril de 2018.

 

[24]. Vegeu: Soler, J. Les escoles del CEPEPC i la renovació pedagògica a Catalunya. En el 50è aniversari de l’escola Andersen de Vic (1966 – 2016), p. 6.

 

[25]. Llei 14/1983, de 14 de juliol, reguladora del procés d’integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades. DOGC, núm. 346, 20 juliol 1983.

 

[26]. Vegeu el document Per una nova educació pública. Declaració de la 40 Escola d’Estiu. Barcelona: Rosa Sensat, juliol 2005, p. 8.

 

[27]. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya. DOGC, núm. 5422, 16 de juliol de 2009.

 

[28]. Document «Opinions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat a l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya». Juny de 2008. Arxiu de Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva).

 

[29]. Document «Parlament de Catalunya: Compareixença de l’Associació de Mestres Rosa Sensat en relació al Projecte de Llei d’Educació de Catalunya». Barcelona, 19 de gener de 2009. Arxiu de Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva).

 

[30]. Entrevista a Irene Balaguer. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 9 d’abril de 2018.

 

[31]. Les línies principals del projecte ja s’havien anunciat l’any 1987 en el Proyecto de Reforma de la Enseñanza: Propuesta para el debate del ministeri aleshores dirigit per Maravall.

 

[32]. Mestres, J. «Reforma i estructura d’escoles», Perspectiva Escolar, núm. 126, any 1988, monogràfic «La incògnita de la Reforma», p. 11.

 

[33]. Vegeu Monogràfic «Condicions per a la Reforma», Perspectiva Escolar, núm. 148, octubre 1990, p. 2-51.

 

[34]. «Perspectives inquietants», Editorial, In-fàn-ci-a, núm. 62, setembre-octubre 1991, p. 1.

 

[35]. Vegeu, per exemple: «La implantació de la LOGSE a Catalunya: Posició dels Moviments de Renovació Pedagògica», Perspectiva Escolar, núm. 174, abril 1993, p. 63-71.

 

[36]. Document Per una nova educació pública. Barcelona: Rosa Sensat, 2005, p. 12-13.

 

[37]. Vegeu: Botella, J. «Massa democràcia?», Perspectiva Escolar, núm. 326, juny 2008, p. 11.

 

[38]. Vegeu: Informació Bibliogràfica. Biblioteca Rosa Sensat. Fer de mestre a l’escola democràtica. Núm. 45, juny 2008. Disponible a <http://www.rosasensat.org/antiga/biblioteca/Democracia-adu.pdf>.

 

[39]. Vegeu: Botella, J. «Massa democràcia?», Perspectiva Escolar, núm. 326, juny 2008, p. 7.

 

[40]. Vegeu: Simó, N.; Feu, J. «L’educació democràtica a les escoles d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (1966-2008)», Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 25, gener-juny 2015, p. 177-209.

 

[41]. Drets i responsabilitats d’infants i joves. Barcelona: Rosa Sensat, Escola d’Estiu 2006, p. 137.

 

[42]. Fer de mestre a l’escola democràtica. Barcelona: Rosa Sensat, Escola d’Estiu 2008, p. 145.

 

[43]. Ibídem, p. 143.

 

[44]. Caos i diversitat, educar en una societat complexa. Barcelona: Rosa Sensat, Escola d’Estiu 2009, p. 152.

 

[45]. Jarque, J. M. «El lent procés cap a l’escola inclusiva», Perspectiva Escolar, núm. 375, maig/juny 2014, monogràfic «L’escola sense adjectius», p. 10.

 

[46]. Paraules de Jordi Badiella. Vegeu: <http://www2.rosasensat.org/pagina/jornada-escola-inclusiva>.

 

[47]. Vegeu el document sencer a: <http://www2.rosasensat.org/files/centenari_dels_30_punts_de_l_escola_nova-1.pdf>.

 

[48]. Vegeu alguns exemples: «L’escola a examen» (núm. 135, maig 1989), «Temps de reflexió i alternatives» (núm. 156, juny 1991), «L’educació en el futur» (núm. 200, desembre 1995), «Escoles del món» (núm. 342, febrer 2010), «Canviar l’escola, transformar la societat» (núm. 356, juny 2011).

 

[49]. «El canvi sobre el canvi en l’educació dels 0-6». Editorial, In-fàn-ci-a, núm. 73, juliol-agost 1993, p. 1.

 

[50]. Extret del «Preàmbul», Manifest del Congrés d’Infància. Barcelona, 1994. Separata de la revista In-fàn-ci-a, núm. 81, novembre-desembre 1994.

 

[51]. Entrevista col·lectiva amb David Altimir, Marta Guzman i Maria Vinuesa. Barcelona, Associació Rosa Sensat, 10 d’abril de 2018.

 

[52]. Manifiesto por la educación infantil que queremos. Congreso Internacional de Educación Infantil. Barcelona, 2012. Disponible a: <http://www2.rosasensat.org/es/post/el-manifest-i-els-videos-del-congres-internacional-d-educacio-infantil>.

 

[53]. Entrevista a Francina Martí. Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat, 17 de març de 2018.

 

[54]. Entrevista a Jaume Cela. Barcelona, 24 de març de 2018.

 

[55]. Vegeu com a exemples del treball didàctic de Rosa Sensat sobre la biblioteca escolar les publicacions: Lisson, A.; Martínez, C. (coord.). La nova biblioteca escolar. Barcelona: Edicions 62 / Rosa Sensat, 1999; Lladó, C.; Solé, S. Projecte marc per a la biblioteca mediateca. Barcelona: Rosa Sensat / FMRPC, 1997.

 

[56]. Vegeu l’obra col·lectiva Dies i camins: 40 Escoles d’Estiu de Rosa Sensat (Barcelona, 2005), p. 79-80.

 

[57]. Entrevista a Francina Martí. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 17 de març de 2018.

 

[58]. Ibídem.

 

[59]. Document «Compareixença de l’Associació de Mestres Rosa Sensat en relació al Projecte de Llei d’Educació de Catalunya», 19 de gener de 2009, p. 8. Arxiu de Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva); i també el document «Unes primeres consideracions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat sobre el document: BASES PER A LA LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA», febrer de 2008. Arxiu de Rosa Sensat (pendent de classificació definitiva).

 

[60]. Feu, J.; Simó, N. L’educació democràtica a les escoles d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (1996-2008). Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació. Núm. 25 (gener – juny, 2015), p. 190.

 

[61]. Aquesta taula vol completar la que hi ha en la publicació col·lectiva Dies i camins: 40 Escoles d’Estiu de Rosa Sensat de l’any 2005, una memòria completa de les Escoles d’Estiu del període 1966-2005.

 

[62]. Ibídem, p. 181.

 

[63]. Entrevista a Francina Martí. Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat, 17 de març de 2018.

 

[64]. L’Educació Pública, l’Escola Pública. Discurs de Marta Mata a l’acte d’investidura celebrat a la sala d’actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona el 5 de maig de 1999. Bellaterra.

 

[65]. Entrevista a Rosa Maria Securun. 24 d’abril de 2018.
Via online.

 

[66]. Tomàs, J. «Més de dos-cents quaranta editorials de Perspectiva Escolar», Perspectiva Escolar, núm. 247, setembre 2000, p. 91.

 

[67]. Ibídem, p. 66.

 

[68]. In-fàn-ci-a, núm. 200, setembre-octubre de 2014.

 

[69]. Vegeu: Martí, F. «50 anys de Rosa Sensat, i ara què?». Disponible a: <http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/
2015/10/06/50-anys-de-rosa-sensat-i-ara-que/>.

 

[70]. Vegeu també la Memòria de 2015. Disponible a: <http://www2.rosasensat.org/files/memoria_2015-2.pdf>. Les dades i xifres més actuals de la memòria de l’any 2017 estan disponibles a: <http://www2.rosasensat.org/pagina/rosa-sensat-en-xifres>.

 

[71]. Vegeu el document «Recull de les aportacions i propostes del Seminari prospectiu 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre 2016». Disponible a: <http://www2.rosasensat.org/files/seminari.pdf>.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!