Mirades. La granja escola de Sriniketon, creada per Tagore el 1922 Un model de reconstrucció rural

En el bell article La ciutat i l’aldea, Robindronath Tagore explica de forma diàfana, clara i fins i tot poètica els motius pels quals va decidir crear aquesta institució educativa, i com va néixer aquest desig d’ajudar els pagesos i pobladors del medi rural bengalí, essent com era un intel·lectual i una persona d’ambient plenament urbà fins als vint anys.
En aquest article, Tagore diu: «El temps que vaig passar als pobles de Bengala vaig entrar per primer cop en contacte amb la vida rural… A una banda hi havia l’escenari exterior de rius, prats, camps d’arròs, cabanes de fang arrecerades pels arbres gegantins; a l’altra, la vida íntima d’aquella gent, les seves preocupacions i dificultats que formaven part de les meves obligacions. Soc fill de la ciutat; els meus avantpassats foren uns dels primers habitants de Calcuta, i els anys de la meva infantesa es van esdevenir sense cap contacte amb la vida de les aldees…
»Em vaig obsessionar a conèixer la vida de pagès fins als seus mínims detalls. L’exercici de les meves funcions m’obligava a solcar rius i canals per arribar als racons més allunyats, i m’oferien l’oportunitat de conèixer la vida de l’aldea en tots els seus aspectes. Les tasques quotidianes dels habitants i la diversitat dels seus cicles de treball em donaven contínues sorpreses. Educat a la ciutat, l’encant de la vida rural em va guanyar».
I acabava així: «Hi va haver un temps que els rics consideraven meritori el proveïment d’aigua i d’educació, i les aldees estaven ben ateses. Però quan es van traslladar a les ciutats, va començar l’escassetat i la població rural va perdre l’alegria. Jo no hi veia solució. Era molt difícil fer res per aquells que, durant un temps, no van saber com ajudar-se a si mateixos… Com que calia fer alguna cosa, vaig comprar aquesta casa. Vaig gastar molts diners a reparar-la i tenia els meus dubtes… El que volia demostrar era que, si no era possible iniciar un experiment a tot el país, sí que es podia intentar en una o dues aldees. Si aconseguim alliberar una sola aldea de les cadenes de la ignorància i de la incapacitat, haurem donat un exemple a tot l’Índia. Això pensava llavors i encara ho penso avui…».
Naixement i creació de Sriniketon
L’octubre de 1912, Tagore compra la casa de Surul, i més de 28.000 metres quadrats al seu voltant, als seus propietaris. El 6 de febrer de 1922 hi instal·la la granja escola Sriniketon (Institut de Reconstrucció Rural). El seu objectiu era ajudar els aldeans a resoldre els seus propis problemes en lloc d’imposar-los una solució des de fora. Previsor com era, per tal de comptar amb docents ben preparats, havia enviat el seu fill Rothindronath i a Santosh Chondro Mojumdar a estudiar agricultura i ramaderia a la Universitat d’Illinois-Urbana (Estats Units d’Amèrica) entre 1906 i 1909. Els seus coneixements seran molt importants amb vista a poder ensenyar les noves tècniques agrícoles i de cria d’animals als estudiants. El primer director serà el seu amic anglès Leonard K. Elmhirst, un important filantrop i agrònom que havia introduït la inseminació artificial del bestiar al Regne Unit.
L’experiment de Sriniketon fou considerat el primer intent de desenvolupament rural a l’Índia. Com a part del seu programa, les mones i la malària foren eradicats ja en la primera fase. Posteriorment, es van introduir noves races de vaques, aviram i artesanies autòctones. Les portes de l’educació s’obriren tant als infants com als adults que, a més, foren instruïts en l’ús dels nous aparells agrícoles. El nivell de l’economia va millorar, així com el nivell de vida de les persones. Això no obstant, l’experiment no es va poder dur a terme fins al final per falta d’orientació professional i de personal capacitat.
Les idees i la influència de Tagore van inspirar i van penetrar en tots els racons de Sriniketon. Més enllà dels seus èxits concrets, va instar a desenvolupar recursos com la música, les cançons, el teatre i la dansa, per tal d’enriquir la vida dels camperols fins que ells mateixos poguessin generar riquesa econòmica i cultural.
Programa d’activitats de la granja escola de Sriniketon
El programa de la granja escola Sriniketon abasta sis grans àrees: formació professional i desenvolupament econòmic (amb els departaments d’agricultura, ramaderia i cria d’animals, piscicultura, artesania i indústries rurals, i cooperació); educació (amb els departaments d’educació d’adults, organització scout rural «Brati-bolaka», i benestar i assistència social a la dona); salut pública (preventiva i curativa); treball contra l’erosió; i, per últim, l’àrea d’investigació sobre l’entorn i el medi. Tot seguit ressenyarem el programa d’activitats dels diferents departaments.

Departament d’Agricultura i Ramaderia
Té tres seccions fonamentals: agricultura i conreus, cria d’animals i piscicultura i pesca. A la primera secció s’estudien els problemes del camp, del regadiu i els diferents mètodes de conreu, s’hi fa recerca i experimentació agrària, s’aporten solucions als problemes i compta amb una granja central experimental. En terrenys de la granja, s’experimenta el conreu de fins a deu varietats diferents de l’arròs, de canya de sucre, la rotació anual de conreus, el conreu de verdures i vegetals i la jardineria, dins d’un mercat sistemàtic de flors variades, entre les que destaquen les dàlies i els crisantems. S’intro- dueix també el conreu d’altres plantes, que tenen interès econòmic perquè es poden vendre en els mercats, com la soja, el gira-sol, la colza, els anacards, els cacauets, el cotó, la mandioca i altres. Es creen diversos horts on es planten, entre altres, tarongers xinesos, pinyes i oliveres. Tagore va fomentar l’estima pels arbres i la repoblació forestal per a la producció de fruita i fusta; també per la seda, ensenyant les tècniques i la cria de cucs de seda. Es comença a treballar amb tractors, s’ensenyen diferents sistemes de reg i de fertilització del sòl i l’ús d’abonaments naturals…
A la segona secció s’experimenta amb la cria d’animals: vaques i llet, aviram (gall dindis, ànecs, gallines), cabres i vedells, abelles i mel. S’experimenta amb diferents races de vaques i d’ocells de corral.
Pel que fa a la tercera secció, és molt important el treball de la piscicultura, ja que a Bengala és molt apreciat pels ciutadans el consum de peix, que forma part de la seva dieta alimentària habitual. S’entrenen els pescadors rurals a l’estany de la secció i s’experimenta amb vivers i planters de peixos. Cada aldea té el seu propi estany.

Departament d’Indústries Rurals i Artesanals
Aquest departament, a més de promoure entre els camperols el treball artesanal i la venda dels productes que elaboren, ho aprofita perquè els escolars de Santiniketon i Sriniketon aprenguin a fer treballs manuals i d’artesania. Destaquen les arts populars com els telers i treballs tèxtils, sastreria i costura, lacat, disseny de roba i vestits, treballs amb cuiro i pell, fusteria i ebenisteria, ceràmica, elaboració de paper, enquadernació, pintura, treball amb canya i bambú, collarets, braçalets i arracades, joies de plata, joguines de fusta, nines i titelles, paper maixé, etc. Aquests treballs després són comercialitzats i venuts a la fira anual, al mercat setmanal i en les diferents festes que es fan al llarg de l’any. Totes les activitats tenen un component educatiu i un gran valor econòmic per a la vida de les aldees.

Departament de Salut i Higiene
Quan es crea Sriniketon el principal problema de salut és la malnutrició generalitzada, la malària provocada pels mosquits i altres epidèmies. El departament fa un treball preventiu: mesures profilàctiques, control d’epidèmies, cures sanitàries; i curatiu, amb un dispensari central, un laboratori clínic i una cooperativa social de salut que s’ocupa de les urgències mèdiques, de manera que l’atenció arriba a més de quaranta pobles. Es vacuna contra la diftèria, els tètans i la tos ferina.

Departament d’Assistència Social Rural
Els seus coordinadors, a més de les activitats que duen a terme a la granja escola mateix, es desplacen a les diferents aldees per organitzar-hi activitats educatives i d’alfabetització, de salut i higiene, agràries, artesanals, socials, artístiques, lúdiques i, de forma destacada, de salut infantil i maternitat, orientant les futures mares. Als locals del Departament s’hi ensenyen mètodes de reg, funcionament de societats i cooperatives, introducció de nous oficis, creació d’allotjaments rurals, etc.
La qüestió de la dona i el seu benestar és d’enorme importància. Es fan xerrades, lectures, tertúlies i conferències sobre la cura dels fills i el desenvolupament de la maternitat, demostracions pràctiques de cures sanitàries, etc.
S’ocupa també de l’ús del temps lliure: s’organitza el cicle anual de festes populars, es recuperen la cultura i l’art folklòrics i, durant les festes, s’estableix un servei social d’ajuda.

Departament d’Investigació Econòmica
Tagore considerava que era molt important fer recerca sobre els diferents aspectes de la vida rural, dels seus pobladors i, molt especialment, de les condicions econòmiques dels pobles. Així es fan diversos estudis monogràfics sobre alguns pobles i sobre determinats conreus.

Departament d’Educació
El 1924 es va crear a Sriniketon l’escola de Primària i Secundària «SikshaSotro» i el 1988 l’escola infantil «Sontosh Pathsala», annexa a l’anterior, una i altra encara en funcionament. Es dona molta importància a l’educació d’adults: a la «Loka-Siksha Somsad» se’ls prepara per a l’obtenció del diploma d’alfabetització i de Primària. Funciona una biblioteca ambulant i es duen a terme cicles culturals de conferències i xerrades, amb projeccions, exposicions i mostres. Es van crear també altres escoles en pobles propers amb una població infantil de més de mil nens i nenes. Hi ha encara un centre de formació de docents, el «Siksha-Chorcha Bhovon», i una associació de boy scouts.

Cicle Anual de Fires i Festes Populars
Sriniketon té les seves pròpies fires i festes populars. Els estudiants de l’escola granja participen en les festes generals, com la Festa de l’Arbre, que se celebra a l’agost; la dels colors de la primavera; i, entre els dies 20 i 27 de desembre, la «Poux-Mela», una gran fira on es venen els productes elaborats a Sriniketon.
Són pròpies de Sriniketon la festa popular dels conreus i del bestiar, que es fa a l’agost, i la «Rothindro Mela», fira i festival anual d’artesania que se celebra el 27 de novembre. La més important és la fira «Sriniketon Mela», que se celebra del 6 al 8 de febrer, amb exposicions de flors, fruita i artesania variada. En paral·lel es fa una trobada de jocs populars i tradicionals. El 17 de setembre es fa el festival d’artesania «Silpo Utsov», amb processó d’artesans i treballadors manuals, cançons i exposició de treballs. El «Novonno Utsov» és el festival de les collites de la Bengala rural, a finals de novembre i primers de desembre. S’hi fa un menjar comunitari d’estudiants, docents i camperols, a base d’arròs i plàtans, amb recitals i cançons. També se celebren el «Sorodo Utsov» o festival de tardor i el «Borshomongol Utsov», a l’estació de les pluges, coincidint amb els monsons.

Sriniketon i la seva estructura en l’actualitat
Sriniketon, amb el temps, va provocar el sorgiment de nous centres que coordina la Universitat Internacional tagoreana de Visva-Bharati, que depèn del govern de l’Índia. D’entre aquests centres val la pena destacar el Centre d’Extensió Rural, amb el seu Departament de Treball Social, que forma treballadors socials, i una Secció d’Educació Permanent d’Adults i d’Extensió Cultural, que promou el desenvolupament de societats rurals, centres rurals per a la dona, grups d’autoajuda, activitats d’escoltisme per a joves, biblioteques rurals i biblioteca ambulant. Altres centres són: el Centre d’Investigació Agroeconòmica, l’Institut de Ciències Agrícoles, el Centre per als Estudis de Medi Ambient, el Centre per als Estudis sobre la Dona, el Centre de Formació de Docents Rurals, l’Institut de Reconstrucció Rural, etc.
La influència de Sriniketon ha estat gran i molt positiva, promovent el treball artesanal, agrícola i ramader, la pesca, el treball social i comunitari, i el naixement de diferents cooperatives. Des de fa diversos anys, tots els dissabtes a la tarda, s’hi celebra una gran fira d’artesania al bosc, al costat del riu. La visiten milers de persones.

Per saber-ne més
Das Gupta, Uma. Santiniketan and Sriniketan. Kolkata: VisvaBharati, 1983.
Neogy, Ajit K. Santiniketan and Sriniketan: The Twin Dreams of R. Tagore. Nova Delhi: National Book Trust India, 2010.
Sen, Sudhir. R. Tagore on Rural Reconstruction and Community development in India. Kolkata: Visva-Bharati, 1991.
Tagore, R. Hacia el hombre universal. Barcelona: Sagitario, 1963.
The Co-operative Principle. Calcuta: VisvaBharati, 1963 (1928).
Tagore, R.; Elmhirst, L. K. Sriniketan. Madrid: Etnos, 1991.

Nota important: la Universitat de Visva-Bharati va iniciar el 1924 una collecció de monografies. Re
lacionades amb Sriniketon hi hauria les següents (en ressenyem número, títol i any de la primera edició):
Núm. 6. The Institute of Rural Reconstruction Sriniketan. 1925.
Núm. 11. Sriniketan: The Institute of Rural Reconstruction. 1928.
Núm. 21. Siksha-Satra: An Experiment in Rural Education at Sriniketan. 1936.
Núm. 25. Health Co-Operatives. 1946 [escrit per Rothindronath Tagore].
Núm. 28. Supur: The Study of a Village. 1947.
Núm. 31. Silpa-Bhavana: Rural Industries Department of The VisvaBharati. 1947.
Núm. 32. Development of Cottage Industries by Silpa Bhavana. 1951.

JOSÉ PAZ RODRÍGUEZ
Universitat de Vigo (Galícia)
jose.paz.santida@gmail.com

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!