De l’aula a la comunitat: educant des d’una perspectiva socioemocional

Àngels Àlvarez, Daniel Costa, Alícia Cuello,
Rosa García, Alejandra Muñoz,
Conxita Roca i Cristina Rodríguez

Mestres de l’Escola El Viver
Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

El projecte d’educació socioemocional de l’Escola El Viver forma part de la nostra manera de ser i de relacionar-nos. Sabem que les emocions són el motor de la nostra vida, i una bona gestió emocional ens ajuda a aconseguir benestar personal i a crear un bon clima de centre. És aquesta mirada afectiva la que ens permet resoldre conflictes de forma constructiva, establir forts vincles entre tota la comunitat educativa i identificar-nos amb el projecte de centre. Infants, mestres i famílies persegueixen objectius comuns i caminen cap a una mateixa direcció, amb la finalitat de fer de l’escola un espai on compartir, aprendre i conviure.

La mirada del mestre i el vincle afectiu amb l’alumnat

L’escola presenta situacions de gran complexitat; molts alumnes no disposen d’una atenció socioafectiva adequada. En alguns casos, l’alumnat creix en situacions desfavorides, no viu la infantesa com caldria, i el seu dret a sentir-se feliç és vulnerat. Un context familiar desfavorit afecta directament en el seu desenvolupament social i personal. Moltes de les necessitats afectives de l’alumnat no estan cobertes o presenten certes mancances.

És per això que el desenvolupament de la dimensió afectiva i emocional esdevé un pilar fonamental en l’acompanyament dels mestres cap als seus alumnes. La mestra intenta compensar les mancances afectives de l’alumnat oferint un espai de seguretat on l’alumne pugui sentir-se estimat, valorat i reconegut. Alhora, ofereix les eines necessàries perquè pugui tenir èxit en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i sigui capaç de socialitzar-se i, en el futur, viure en societat.

A la nostra escola la mirada afectiva dels mestres cap als alumnes és un factor clau. La mestra acompanya creant una relació de confiança i construint un vincle positiu que repercuteix en una visió positiva de l’alumne vers l’escola, els seus mestres, els seus companys i el seu propi aprenentatge.
Per construir aquest vincle, la mestra crea els espais necessaris perquè l’alumne pugui expressar-se, compartir les seves inquietuds i preocupacions i posar nom a allò que sent. Poder expressar les emocions i els sentiments, a la rotllana o individualment, ajuda els alumnes a posar paraules a allò que senten i a reconèixer les pròpies emocions.

La consciència emocional no és l’únic aspecte que treballem sinó que també intentem crear un clima idoni on l’infant aprengui a gestionar les emocions i sigui capaç d’actuar de forma adequada. Els espais de silenci, la relaxació o els massatges són hàbits molt interioritzats i que formen part del dia a dia a l’aula. En el nostre dia a dia, el mestre ofereix estratègies per desenvolupar una bona regulació emocional, amb la finalitat d’assolir el benestar personal i social dels alumnes.

Sovint, a l’escola, és difícil guanyar-se la confiança dels infants només amb la tasca educativa. Per això és imprescindible que el mestre sigui proper emocionalment i accepti l’infant tal com és. La mestra valora l’infant, el reconeix, i l’empeny a poder desenvolupar les seves capacitats des del primer moment. La mirada sempre és positiva i posa l’atenció en les virtuts i no tant en les debilitats. Això ajuda a promoure l’autoestima de l’infant i a gestionar millor la frustració que sovint es manifesta.

Per construir el vincle amb l’alumne les actuacions més freqüents són l’observació, l’escolta activa, el diàleg i la comprensió; mostrar empatia i entendre tot allò que el nen expressa i per què ho fa. La mirada de la mestra sempre ha de ser empàtica, ja que això ajuda a entendre’l, a donar valor a les seves preocupacions, a poder acompanyar-lo i a oferir una resposta positiva a les seves necessitats.
Un altre aspecte que creiem important és tenir clara la diferència entre autoritat i autoritarisme. Per nosaltres, l’autoritat es construeix des del respecte, la confiança, l’estima i la seguretat que el mestre transmet a l’infant. No creiem pas en una relació basada en l’obediència i la imposició.
Crear aquest vincle afavoreix un clima d’aula positiu en les relacions on tothom té cabuda. Quan existeix un clima tranquil, sense hostilitat, l’alumne és capaç d’obrir-se i mostrar els seus sentiments tant a través de la paraula com del dibuix; creiem que cada nen/a té una manera diferent d’expressar-se i hem de respectar-la.

En el nostre dia a dia l’educació socioemocional sempre hi és present, implícitament els nostres alumnes també aprenen a relacionar-se de forma empàtica.
En molts dels casos, la manera de relacionar-se de l’alumnat és agressiva o violenta. Davant d’això el diàleg esdevé un element fonamental en la resolució dels conflictes. Qualsevol acció agressiva cap a un adult o els companys comporta una actuació i a la vegada, va acompanyada d’una reflexió. Quan hi ha un conflicte, es crea l’espai perquè l’infant torni a la calma. Una vegada el nen està tranquil, pot parlar amb els companys i reflexionar sobre el que ha passat. A través de la reflexió busquem mostrar a l’alumne altres maneres de resoldre un conflicte. L’objectiu és fer ús del diàleg per arribar a un acord entre les parts del conflicte i alhora que es produeixi un aprenentatge. Fem ús de diferents estratègies com el conte de la tortuga, on es convida l’alumne a fer una reflexió individual sobre el conflicte seguint els següents passos: Stop, respiro fondo, quin problema tinc?, i com em sento?
Una altra estratègia que fem servir és el Racó de la Pau: un espai on els infants, de forma autònoma o guiada, van a resoldre els petits conflictes de la vida de l’aula.
L’objectiu final és que el nen assoleixi l’autocontrol en una situació de ràbia o frustració, sent capaç de regular la seva conducta.

La pertinença a la comunitat: les famílies

L’escola El Viver és un espai acollidor i un bon lloc per aprendre a conviure.
A l’escola es reflecteix la realitat social del barri, es creen vincles de pertinença que ajuden a canviar o, si més no, a suavitzar les mirades de desconfiança cap als altres. La dinàmica del centre afavoreix un entorn positiu i referent de bones actituds.
L’objectiu comú i prioritari de totes les famílies, vinguin d’on vinguin, és aconseguir el benestar dels seus fills mostrant l’interès en els aprenentatges i en els diferents moments de la vida a l’escola.
La pertinença a la comunitat ve acompanyada per la confiança entre les famílies i l’escola. El primer contacte entre l’escola i les famílies és la direcció i la secretaria del centre; el fet que sigui oberta facilita aquesta confiança. Després d’aquest primer contacte amb direcció, els tutors passen a ser els referents directes per a les famílies i amb qui estableixen els vincles afectius. Gràcies a aquest vincle les famílies participen més de la vida d’escola. Això no treu que sorgeixin conflictes o desacords, però gràcies al clima de confiança es pot arribar a acords i a solucions compartides.
Aquests sentiment de comunitat entre famílies, alumnes i mestres és un punt fort de l’escola El Viver, que fa que tots plegats actuem en coherència i de forma compartida, de manera que el nen creixi en un entorn segur i estable. Aquesta coherència es veu reflectida en molts moments al llarg del curs. Són moltes les ocasions on les famílies poden col·laborar i compartir moments d’escola: festes, activitats de classe, activitats esportives, decoracions, teatre…
Cal destacar també el paper de l’AMPA, que col·labora activament en molts moments importants i és un nexe d’unió entre famílies i escola. Tot plegat facilita la confiança en el centre.

El bon clima de l’equip docent

A la nostra escola, el benestar dels docents també és una part fonamental de la cultura del centre.
L’equip de mestres treballa per l’alumne i el seu benestar. Les relacions positives entre alumnes i mestres són clau en la mateixa mesura que ho són les relacions entre els mestres.
Des de l’acolliment dels mestres nous i durant tota la seva trajectòria, totes les persones que formem El Viver ens cuidem que tothom se senti estimat.
Les relacions que s’estableixen en els espais no formals ens ajuden a conèixer millor les persones i a desenvolupar, a poc a poc, un sentiment de pertinença vers l’escola. Per això, des de l’escola es potencien moments compartits, esmorzars d’aniversaris, àpats temàtics i festius, el viatge sorpresa o l’activitat de final de curs. Aquests espais compartits fan que cadascun de nosaltres faci créixer el seu compromís vers l’escola i s’impliqui en el seu projecte.
Sovint, el dia a dia a l’escola no és fàcil, però l’excel·lent clima del centre afavoreix el suport dels companys i facilita que tothom se senti còmode per compartir les dificultats obertament. Les persones que treballem a l’escola sabem que, en qualsevol moment i/o situació podem comptar amb el suport dels companys. Saber que tots, en un moment o altre, ens hem sentit desbordats per determinades situacions ajuda a donar-te seguretat i créixer a nivell personal i professional.
Aquest bon clima docent ve donat també per la gestió i manera de fer de l’equip directiu. Gràcies a la seva visió global són capaços de gestionar les virtuts per tal d’aconseguir el bé comú i afavorir un treball en equip on tothom pot aportar i sentir-se part del grup. L’acompanyament tant professional com personal fa que tots els mestres se sentin cuidats. Aquest tarannà està tan arrelat a l’escola que és la manera de fer de totes les persones que hi treballem.

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!