L’Institut Escola Mediterrani de Tarragona Aproximació a unes estratègies d’èxit

Rafael Muñoz Melgar

Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona

La diversitat significativa de l’Institut Escola Mediterrani està per sobre de la mitjana de les escoles de la mateixa tipologia amb un altíssim percentatge de població immigrant. Actualment trobem tres grups d’alumnat molt definits: uns pocs alumnes de la població més «autòctona» del barri (<1%), un percentatge cada cop més important d’alumnes d’origen magribí (30%) i una majoria d’alumnes gitanos (prop del 70%), tot i que no existeix conflictivitat entre els diferents grups.

Una altra dada de context ens indica que els alumnes que gaudeixen d’ajut per adquisició de llibres o materials gairebé duplica la mitjana dels centres de la mateixa tipologia.

Pel que fa a l’absentisme d’alumnes s’ha aconseguit els darrers anys que sigui pràcticament inexistent gràcies a una bona actuació del centre combinada amb les accions programades de promotores gitanes (quan les van tenir), Serveis Socials i alumnes en pràctiques d’Integració Social. També va significar un punt d’inflexió el fet que l’escola es constituís en comunitat d’aprenentatge, ja que això va facilitar una major conscienciació de les famílies respecte del fet escolar.

L’AMPA, molt feble, amb pocs associats i amb pocs recursos, té com a repte fomentar la participació de les famílies per la qual cosa el seu paper sovint és subsidiari i testimonial. Malgrat tot l’associació es mostra absolutament col·laborativa amb el centre i la direcció de l’escola continua potenciant el paper de les famílies i ajudant a enfortir i consolidar una AMPA de futur. La integració a la pràctica educativa de mares i pares que col·laboren com a voluntaris en els grups interactius compensa, en part, aquesta feblesa associativa, tot i que no millora ni l’aportació de recursos econòmics ni, en conseqüència, la possibilitat d’una oferta adient d’activitats extraescolars.

L’Ajuntament de Tarragona havia estat en el passat un element clau en la col·laboració amb el centre mitjançant el Pla Integral de Campclar, finalitzat el 2012. Dintre d’aquest PIC el Programa de suport en l’àmbit escolar va permetre afrontar amb un cert èxit les accions dutes a terme per l’escola, així com millorar aspectes de convivència i mediació, integració social, formació de les famílies i lluita contra l’absentisme. Aquest Pla, juntament amb els projectes del Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona, es troben en aquests moments aturats i únicament se’n fan accions puntuals.

La «Comunitat d’Aprenentatge», un punt d’inflexió

El centre, creat el 1983, va passar per diferents fases que no són motiu d’aquest article, però que van portar l’escola a una situació de deteriorament caracteritzada per: un alt nivell d’absentisme, el fracàs escolar, problemes de convivència, manca de cohesió social i baixes expectatives vers l’alumnat i les famílies.

La baixa demanda de matriculació (inferior al 45%), va estar a punt de posar fi a la mateixa existència de l’escola.

La primera dècada dels 2000, el centre impulsa un projecte específic d’horari singular per tractar de millorar l’absentisme i la convivència, però això no va resoldre els problemes acadèmics ni va permetre la consolidació d’una matrícula estable.

El curs 2009/2010 una nova direcció proposa un Pla estratègic (PAC09) per tal de revertir la situació i per conèixer la realitat i saber què es volia prioritzar arran de les valoracions fetes pels diferents equips de cicle, l’equip directiu, l’AMPA…, i dels resultats dels alumnes.
Una de les primeres accions de la nova direcció fou l’eliminació de l’horari singular del centre i el pas a un horari marc de matí/tarda.

El canvi, demanat per les famílies, tot i suposar una millora en el control de l’absentisme, va posar de manifest una forta conflictivitat en el si del claustre en fer aflorar dues visions diferenciades respecte de com afrontar la singularitat que la diversitat del centre aportava: un cert conformisme fatalista amb la situació («els nens han de ser feliços i aquest tipus d’alumnat no cal que arribi a tot el currículum») contra la idea de la proactivitat per millorar la situació de l’alumnat.

El curs 2010/2011 la direcció del centre, amb l’assessorament de la Inspecció i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, inicia un procés clau per constituir l’escola en comunitat d’aprenentatge.
La decisió, presa el curs 2011/2012, després de l’assemblea de familiars, es va fer efectiva el 28 de febrer de 2012. Un element significatiu va ser posar en valor l’educació i aconseguir que el centre generés notícies positives i que les famílies apareguessin en positiu en aquestes notícies.

S’ha escrit molt sobre comunitats d’aprenentatge, per tant poca cosa pot aportar aquest breu article. Puc afirmar, però, que la implicació de tota la comunitat educativa en aquesta decisió va suposar el principi de la recuperació de l’escola que va anar consolidant el seu projecte fins a arribar a totes les actuacions educatives d’èxit pròpies d’aquest projecte: grups interactius, tertúlies literàries dialògiques, biblioteca tutoritzada, formació de familiars i participació de les famílies.

Sabem, a més, que els processos per tal que es doni un canvi en la metodologia són complexos ja que hi intervenen moltes variables: la falta de temps, no tenir clar com fer les coses, com fer-ho (organització), per on començar, com motivar el claustre, l’acompanyament en el procés, la funcionalitat i utilitat…
L’escola va començar prenent petites decisions pel que fa al desplegament del currículum com:

  • Facilitar espais de diàleg, intercanvi i reflexió sobre la pràctica docent propiciant la construcció de coneixement de manera compartida i la presa d’acords consensuats en el si del claustre i dels equips de cicle.
  • La metodologia de treball basada en el treball col·laboratiu, per reflexionar sobre la pròpia pràctica i prendre decisions en els cicles per tal d’afavorir els canvis.
  • Una millor pràctica docent i una millor concreció de les programacions amb metodologies més pràctiques, vivencials i significatives i amb activitats funcionals, que, partint dels interessos de l’alumnat, els provoquessin una necessitat.

Un canvi en profunditat exigia també comptar amb les famílies com a agents actius d’aquest canvi. Per tant es va impulsar la seva participació:
A l’aula amb els alumnes, a través dels Grups Interactius.

  • A la Biblioteca Tutoritzada, ajudant a realitzar els deures.
  • A les Tertúlies Literàries Dialògiques.
  • A les Comissions Mixtes amb els alumnes i els mestres per prendre decisions de l’escola.

La formació de familiars

El 2013, el centre va guanyar el premi Bones Pràctiques Educatives de la FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya) i es va convertir en centre pilot en la implementació de l’actuació educativa d’èxit Formació de familiars per formar gratuïtament dintre de l’escola els familiars de l’alumnat.
Amb el suport econòmic i la col·laboració del Pla integral del poble gitano (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies) i l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen es va abordar aquesta formació —Graduat d’ESO, Certificat Instrumental (Castellà, Català oral i escrit i Matemàtiques), Anglès, Informàtica i Tertúlies Literàries Dialògiques—, impartida per voluntaris i iniciada bàsicament amb dones, tant gitanes com magribines.
L’èxit ha estat notable i s’ha desenvolupat en un clima de treball agradable ja que respon als interessos i les necessitats dels participants, que decideixen què necessiten aprendre, com i quan poden fer-ho.
Destaquem el desig d’aprendre (d’ambdues cultures), la necessitat de formar-se i aprendre amb la finalitat de poder ajudar els fills (cosa que suposa convertir-se en model a seguir per la seva família), el fet de disposar de més autonomia a l’hora de fer tràmits o d’altres tasques del dia a dia que impliquin un cert nivell acadèmic, i, finalment, per elles mateixes, per poder millorar el seu futur.


L’«auditoria pedagògica»

El curs 2012/2013 el Departament d’Ensenyament decideix encarregar a la inspecció, a la vista dels baixos resultats acadèmics d’alguns centres, una avaluació externa sota la denominació d’«auditoria pedagògica».
Sense entrar a qüestionar la decisió del Departament de lligar aquesta auditoria al baix rendiment acadèmic, entenc que una escola d’aquestes característiques es construeix sobre dos eixos: l’assistència de l’alumnat amb tots els seus fets diferenciadors i el currículum competencial que desemboca en uns resultats acadèmics. Resulta evident que si som capaços de disminuir l’absentisme de manera important, els resultats acadèmics empitjoraran durant uns quants cursos, atès el retard acumulatiu d’alumnes pràcticament desescolaritzats que de cop assisteixen regularment a classe. Però passat aquest període tot indica que els dos eixos s’equilibren i milloren significativament.
Al llarg de l’auditoria vam copsar la satisfacció de les famílies amb el canvi viscut per l’escola els darrers cursos que atribuïen a la gestió portada a terme per la direcció i el seu equip. Dues frases resumeixen aquesta satisfacció: Antes éramos indios y ahora somos personas como las otras i Esta escuela va viento en popa. Estaven satisfets de poder participar en els grups interactius dintre de les aules i mostraven un profund agraïment per la formació de familiars i les oportunitats d’aprenentatge que tenien gràcies a l’escola (mateix horari lectiu que els fills o la possibilitat de portar els bebès en el cas de no poder-los deixar amb ningú).
Sobre el nou nivell d’exigència consideraven que l’escola s’havia acomodat durant molts anys amb la situació, però que això havia canviat, que l’exigència havia augmentat molt i que ara tenien l’esperança que el nivell dels alumnes els permetria afrontar la Secundària amb garanties, cosa que abans no succeïa. Ara bé, majoritàriament demanaven la possibilitat que els alumnes poguessin fer el primer cicle de l’ESO a l’escola.

La transformació en Institut Escola

L’auditoria pedagògica, finalitzada el 2014, havia ratificat allò que no era un secret per ningú: quan els alumnes acabaven sisè no volien anar a l’institut i, si ho feien, abandonaven els estudis sense assolir el graduat.
Les xifres absolutes eren esfereïdores: més d’un 90% de l’alumnat de l’escola es convertia en absentista a la secundària.
Des del convenciment que el tractament pedagògic en un entorn més proper i vinculat els garantiria l’èxit acadèmic posterior es va iniciar un pilotatge sota l’aixopluc d’una organització singular de l’institut de Campclar que va desplaçar dues professores a l’escola Mediterrani per atendre en una aula dependent administrativament de l’institut i organitzativament de la direcció de l’escola, els alumnes que havien acabat sisè.
L’experiència no va resultar del tot satisfactòria però va posar les bases per iniciar la conversió de l’escola en Institut Escola, cosa que s’ha produït legalment aquest curs.
Ja fa dos anys que tenim continuïtat efectiva de l’alumnat de Primària a l’ESO. És aviat per considerar una millora dels resultats acadèmics, però d’entrada les xifres de matriculació han augmentat, s’ha frenat l’èxode d’alumnat del barri a d’altres centres i l’alumnat de P3 ho és de primera opció.
Indubtablement altres factors estan contribuint a la millora del centre: la incorporació d’una TIS (Tècnica d’Integració Social), la millora en la formació del professorat, l’estabilització de la plantilla i la creació de llocs singulars, la consolidació del voluntariat tant en els grups interactius com en la formació de familiars, el lideratge pedagògic compartit, la col·laboració institucional (especialment amb la URV) i associativa…
En definitiva: el treball i la lluita de les comunitats educatives, convençudes que tots existim perquè hi ha alumnes, condueixen a l’èxit educatiu quan tots ens convertim en agents actius del canvi. Sempre ha de ser possible revertir situacions educatives desfavorables. Però necessitem temps i confiança, i, si és possible, més recursos.

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!