Moviment ciutadà de lluita contra la segregació escolar a Salt

Cristina Sibina
crissibina@gmail.com

Èlia Llinàs
eliallinas@gmail.com

Salt’Educa,
Plataforma per l’Educació a Salt (Gironès)
http://plataformaperleducaciosalt.cat
peducaciosalt@gmail.com

L’origen de la iniciativa parteix de l’Espai Antiracista Salt-Girona i de la Coordinadora d’AMPAs de Salt, i actualment està format per associacions de famílies d’alumnes, mestres, directors, entitats del tercer sector i persones a títol individual.
La primera qüestió que va sorgir, de manera reiterada en diverses trobades i plantejada per gent de diferents perfils, és la de l’existència de la segregació escolar a Salt. Així doncs, el grup impulsor vam demanar dades a l’Ajuntament i al Departament d’Ensenyament per aconseguir indicis prou evidents per no poder posar-ho en dubte.
La segona idea que vam tenir clara és que calia ampliar el focus i fixar-nos objectius amplis i que poguessin aconseguir el consens de totes les parts, inclosos els centres privats concertats. Així doncs, vam consensuar els següents eixos prioritaris:

  • el rendiment escolar i l’excel·lència educativa de tots els infants del municipi,la cohesió social de la ciutadania de Salt, ila no estigmatització del territori.

Sistema educatiu i segregació escolar

Entenem la segregació escolar com una forma de racisme institucional ja que és una disfunció del sistema educatiu que li impossibilita prestar el servei equitativament per a tothom. Els efectes que té sobre el conjunt del sistema educatiu, i especialment sobre la societat, són molt negatius.
En paraules de Xavier Besalú, expert en educació intercultural de la Universitat de Girona, podem dir que «parlem de segregació escolar quan en un mateix barri o ciutat els seus centres educatius escolaritzen majoritàriament un determinat perfil d’alumnat que no es correspon estadísticament amb la composició socioeconòmica i cultural de la població de la zona en què es troben ubicats. És a dir, que alguns centres acumulen alumnat pertanyent a sectors socials posseïdors d’un capital social i instructiu per sobre de la mitjana, mentre que altres concentren alumnat pertanyent a sectors socials desfavorits» (Besalú 2017).
A Salt ens veiem obligats a centrar les dades de segregació escolar en termes d’immigració ja que no es poden recollir ni l’estatus socioeconòmic de les famílies ni el seu capital instructiu. S’hi afegeix també la dificultat de comptabilitzar l’alumnat de necessitats educatives específiques.

Algunes dades de Salt

El padró municipal del 2016 ens indica que Salt té 29.404 habitants, dels quals el 37,39% és de nacionalitat estrangera. També sabem que la població és molt jove; el 21,7% correspon a infants de 0 a 15 anys.
Salt és un dels municipis amb la renda familiar disponible més baixa de Catalunya. El percentatge d’atur és un 5% superior a la mitjana catalana, l’ajuda alimentària a la població és del 15,7%, i si ens fixem en la població d’infants de 0 a 8 anys puja fins al 30,7%.

Mapa de centres escolars


Tenim dues escoles i un institut públics en barracons; en el cas de l’institut, fa més de catorze anys.
Actualment, com a la resta de municipis la pressió és a la Secundària per l’augment d’alumnat i la baixa oferta de línies disponibles. Això obligarà el Departament d’Ensenyament a obrir dues línies extres per al curs 2018/19. Aquest augment demogràfic, sumat a la forta mobilitat de l’alumnat, amb un nombre elevat d’incorporacions tardanes, fa que en aquest curs 2017/18 totes les línies de Secundària estiguin per sobre de la ràtio de 27 marcada pel Departament d’Ensenyament. En canvi, els centres concertats admeten fins a 32/33 alumnes a les preinscripcions, omplint les aules a principi de curs i evitant així haver d’assumir cap alumne d’incorporació tardana.

Distribució de l’alumnat

Tenim una distribució desigual de l’alumnat als centres educatius, en funció de la renda familiar (la quota d’aportació de les famílies fixada pels centres concertats és una barrera clara per a determinats alumnes) i del seu origen familiar.
Així doncs, i amb dades del curs 2015/16, veiem que a les escoles públiques hi ha un percentatge del 67% d’alumnat estranger, enfront del 9,29% als centres privats concertats. Si observem les dades per a l’educació secundària obligatòria, veiem que als instituts públics hi ha una mitjana del 54,86% de joves estrangers per l’11,35% als centres privats concertats.
Curs 2015/2016, alumnes matriculats per nacionalitat


Una altra dada destacada és l’elevat percentatge d’alumnes de quart d’ESO que certifiquen sense graduar als instituts públics: el curs 2015/16 va ser del 28,65% (37% per als nois i 20% per a les noies). Per contra, als centres privats concertats el percentatge no arriba a l’1%. Un altre aspecte rellevant és l’elevat nombre d’alumnat que escolaritzen les poblacions limítrofes:

Fuga alumnat escolaritzat fora de Salt

Primeres passes

La llavor del moviment prové de l’Espai Antiracista Salt-Girona i de les diferents Associacions de Mares i Pares d’Alumnes que participen a la Coordinadora d’AMPAs, entitat que des de fa anys impulsa diverses accions (2009, edició del fullet «Segueix a Salt»; 2011, debat sobre educació amb els partits polítics amb representació a l’Ajuntament; 2012, manifest «Per una educació de qualitat» en què es denuncien els riscos que suposava l’obertura d’un nou centre privat concertat a Salt; des del 2016, Mercat de Segona Mà de les Ampes; 2016, forcem la revisió de les adscripcions Primària-Secundària, etc.).
Amb el moviment ciutadà hem aconseguit reforçar el sentiment de comunitat educativa saltenca entre els diferents agents que hi intervenen i s’han superat la visió individualista i els recels que fins llavors hi havia. Per fer aquesta sensibilització, hem buscat la complicitat de diferents entitats del municipi com el Consell Escolar Municipal, el Consell de Ciutat (òrgan de participació ciutadana), les entitats del tercer sector, les entitats de lleure (agrupaments escoltes), etc. Malgrat tot, una mancança que tenim és l’absència dels centres privats concertats i les seves famílies.

amb dades del curs 2015/16, a les escoles públiques hi ha un percentatge del 67% d’alumnat estranger,enfront del 9,29% als centres privats concertats”

Alguns fets ens han ajudat a centrar el debat públic entorn de la segregació escolar. l el novembre del 2016 vam poder sentir la veu de les famílies de les escoles més estigmatitzades expressant la seva perplexitat amb l’article «Per què els nostres fills no poden aprendre i jugar amb nens d’aquí?» (Ara). L’abril del 2017 el Seminari de directors de centres públics va organitzar una xerrada sobre segregació escolar a càrrec de Xavier Bonal, oberta a tota la ciutadania. La revista local 17190UniverSalt va publicar el reportatge «El repte d’afrontar la segregació escolar» en el seu número de juliol del 2017.
El primer èxit assolit com a grup ha estat forçar l’Ajuntament de Salt a encarregar l’elaboració d’una Diagnosi de la situació educativa actual i d’un Pla Educatiu de Ciutat amb propostes concretes i realistes. Actualment disposem ja d’un primer esborrany de diagnosi on ha quedat palesa la greu situació de segregació escolar.

Paral·lelament al procés participatiu que donarà com a fruit el Pla Educatiu de Ciutat, com a moviment ciutadà hem fet visites a municipis que han engegat plans contra la segregació com Barcelona i Manlleu, i també hem sigut part activa en la inclusió de Salt com a municipi pilot per a «Educació 360º», amb la voluntat de superar aquesta segregació social dins i fora de l’escola.

Cap a on hauríem d’anar?

El recorregut a fer és llarg, però ens hem marcat unes línies vermelles prioritàries que combatrem fermament: no al tancament de línies de P3; no a les infraestructures de mínims (centres en barracons, centres massificats); repartiment equitatiu d’alumnat amb NEE.
El canvi de visió envers l’escola pública és una de les altres tasques que volem abordar, i per fer-ho començarem editant un díptic informatiu per a les preinscripcions amb argumentari i eslògans del tipus «la teva escola, segrega o cohesiona?».
També creiem que hi ha molta feina a fer en el tema de les expectatives, creences i pràctiques dels docents sobre l’alumnat que tenen un fort impacte i sovint es tradueixen en una disminució de les aspiracions acadèmiques dels alumnes dels centres. Per això estem elaborant propostes formatives per als docents de Salt.

ens hem marcat unes línies vermelles: no al tancament de línies de P3; no a les infraestructures de mínims; repartiment equitatiu
d’alumnat amb Nee”

Som conscients però de la necessitat d’una agenda política de lluita contra la segregació escolar que inclogui la lògica de servei públic i de corresponsabilitat, informació i pedagogia, detecció eficient d’alumnat amb NEE i una clara intervenció per augmentar la qualitat de l’oferta educativa. Aquesta agenda política és principalment responsabilitat del Departament d’Ensenyament, que fins al moment no ha engegat cap acció en aquesta direcció i tot sovint les decisions que ha pres han anat en la direcció oposada. Per això pressionarem, també els representants polítics locals, perquè s’executin les propostes que sorgiran del Pla Educatiu de Ciutat.

Per saber-ne més

Besalú, Xavier (2017). La segregació escolar, un mal evitable: Diari de l’Educació, 11 de gener de 2017. <http://diarieducacio.cat/la-segregacio-escolar-un-mal-evitable/>.
«El repte d’afrontar la segregació escolar». 17190UniverSalt, número 13, juliol-desembre 2017. <http://17190.org/2017/10/el-repte-dafrontar-la-segregacio-escolar/>.
«Per què els nostres fills no poden aprendre i jugar amb nens d’aquí?». Ara, 24 de novembre de 2016. <https://www.ara.cat/comarquesgironines/nostres-fills-aprendre-jugar-daqui_0_1693030705.html>.
«Front comú per combatre la segregació escolar a Salt». Ara, 18 de gener de 2018. <https://www.ara.cat/comarquesgironines/Front-combatre-segregacio-escolar-Salt_0_1945005520.html>.

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!