Escola. Aproximació del món maker a l’escola

Concepte «maker» i metodologies actives

Apropar l’aprenentatge a l’alumnat amb el món maker prové dels nostres pares, ma­res, avis, oncles… de gent de generacions anteriors. En el cicle de la vida d’aquestes persones es donaven situacions, ja sigui per manca de recursos o simplement per temes relacionats amb els seus orígens, en què tenien la necessitat o el costum de fer coses (de fabricar-se peces de roba, reparar eines, cultivar…).

Quan parlem de la paraula maker (en cas­tellà hacedores o fabricantes i en català faedor/a), estem fent referència a persones o grups de persones que es dediquen a idear, pensar i / o fabricar objectes, ja sigui de manera artesanal o a través de la tecnologia.

El concepte maker, quan s’apropa a l’es­cola, es pot convertir en una eina molt potent que ens permet potenciar meto­dologies actives, obertes, col·laboratives i interactives, amb l’objectiu que els infants puguin aprofundir en multitud de conei­xements i habilitats potenciant el treball col·laboratiu, el treball per projectes, els espais d’aprenentatges, els ambients, els entorns… Aquestes metodologies i orga­nitzacions d’aula tenen un punt en comú: el fet que l’important no és l’eina ni el recurs que s’utilitzi, sinó que el centre de tot és l’infant.

La meva experiència

Com a mestre, he portat a terme algunes pràctiques docents sota aquest paradigma del moviment maker. Aquestes experiències m’han permès apropar els aprenentatges amb una visió oberta, motivadora i útil per a tots els nens i les nenes i el seu context.

Sota aquest concepte maker (el ‘poder fer’, o més concretament, el ‘fes-t’ho tu mateix’: «Do it yourself»), s’obre un ventall molt ampli que permet apropar l’infant a situacions en què ell és el protagonista, ja sigui a través d’eines digitals (impressora 3d, robòtica…), de reciclatge o reutilització (motors, cartrons, taps, imants, suros…). La intenció és que l’infant potenciï la seva creativitat, el seu disseny, i inventi allò que necessita per a ell mateix o per al grup.

Quan parlem de construir quelcom per al propi ús o per a l’ús d’un col·lectiu, implica que allò que fem ha de tenir un sentit, una utilitat. El procés de creació ha de permetre, per una banda, potenciar la col·laboració entre companys, la confiança entre nens i adults, la creativitat i la curio­sitat, la satisfacció d’allò que s’aconsegueix

Partint d’un treball previ de recerca d’in­formació, conferències, exposicions, aprofundiment en els diferents aspectes sobre l’energia, es va proposar la creació d’un drawboot. Per construir el drawboot es va utilitzar un petit motor elèctric, un portapiles i tres o quatre retoladors engan­xats a un got de plàstic. D’aquesta manera es va crear un robot que dibuixava cercles.

Els diversos muntatges i elaboracions que van fer aquests alumnes van permetre veure diferents produccions (robots amb més mobilitat, més parats, amb més o menys equilibri…), amb la qual cosa van deduir diferents maneres de muntatge.

Posteriorment, es van utilitzar tots aquests robots amb els infants més petits de P5, de tal manera que els alumnes de 4t van poder explicar la seva experiència als més petits i utilitzar-los.

Una segona proposta que també pot ser molt interessant és la creació d’hologrames.

Escrivint la paraula Hologrames a la pà­gina de Youtube es poden veure diferents vídeos ja preparats per fer servir sobre una piràmide hologràfica.

La intenció d’aquesta proposta és que els nens puguin crear, per una banda, la imatge hologràfica i, per l’altra, la creació de la piràmide de base quadrangular per fer-la servir sobre la pantalla de la tauleta.

Per portar a terme aquesta activitat es va utilitzar l’aplicació Scratch Junior com a eina de creació d’un personatge o objecte repetit en els quatre eixos de la pantalla d’edició del programa, aplicant un mateix tipus de moviment, girs, salt… als quatre personatges.

La corresponent creació de l’holograma amb paper PVC transparent permet visio­nar-ho de manera tridimensional.

Els nens de cinquè que van fer aquesta proposta la portaven a terme en grups de 2-3 alumnes i escollien personatges o elements relacionats amb els temes dels planetes i/o satèl·lits —que era el projecte que estaven treballant a l’aula—, i programaven el moviment, afegien veu en off, seleccionaven el fons, preparaven els diàlegs…

La darrera proposta fa referència a la impressora 3d com a recurs digital que permet crear dissenys en 3 dimensions, és a dir, objectes reals.

La idea és poder portar a la realitat dibui­xos i/o creacions fetes pels alumnes de manera col·laborativa i imprimir-los amb la impressora 3d.

La intenció és que tots els alumnes, des d’Infantil fins a l’últim curs de Primària, puguin iniciar-se en el disseny amb tres dimensions. Per poder portar a terme aquesta idea utilitzarem dues aplicacions, Tinkercad i Doodle 3d.

Una vegada tenim el nostre disseny creat, es fa necessari canviar el format de la peça a un format que pugui ser entès per la im­pressora, i aquest pas es fa amb l’aplicació Cura, que ens permet fer múltiples opcions (escalar l’objecte, fer-ne diverses còpies, girar-lo, moure’l, donar-li més o menys consistència, suports…).

D’entre la gran quantitat d’aplicacions per dissenyar en 3d que podem trobar al mercat, aquestes dues són eines bastant in­tuïtives i apropiades per a alumnes d’entre 3 i 12 anys. El potencial de poder passar un dibuix creat pel nen a una pantalla a un objecte real i que es pot agafar i tocar per a ells és tota una màgia .

En el mateix blog trobareu més exten­sament les explicacions d’aquestes tres experiències i moltes altres que tenen la mateixa intencionalitat: que el nen sigui el protagonista i el creador dels seus aprenentatges.

Noves propostes impliquen nous espais

Per concloure podem dir que el paper que té el mestre com a dinamitzador i acom­panyant de l’infant, des de molts sentits (estima incondicional, suport necessari quan s’equivoca, acompanyant mentre creix, capacitat d’aprendre dels seus errors, esperit de superació…), és molt important, tant com el fet de potenciar aquesta forma d’aprendre dintre de l’escola amb l’objectiu d’aconseguir més creativitat, més llibertat de procediments, l’experimentació i la creació de contingut digital i/o material en contraposició a ser un simple consumidor.

És a dir, donar una visió diferent d’allò que es pot fer amb les eines digitals (tec­nològiques o de reciclatge), i d’aquesta manera despertar el «maker» que tots portem a dins.

La meta principal de l’educació és crear homes que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes que siguin creatius, inventors i descobridors.

Jean Piaget

PEDRO ANTONIO FÁBREGA PÉREZ
Mestre d’Educació Especial
Escola Pública Agnès Armengol,
Sabadell (Vallès Occidental)

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!