Ressenyes. Economia crítica a l’aula

L’última crisi econòmica va posar de moda l’economia, els mitjans de comunicació van augmentar les notícies eco­nòmiques i, a la vegada, els i les economistes van guanyar en protagonisme, amb una cessió d’espais exclusius als mitjans analògics o digitals per explicar el que havia passat o el que podia passar. Però el que es va fer molt evident és la manca d’una educació econòmica o financera de la ciutadania, que doni resposta a les necessitats quotidianes de les persones i que les capaciti per resoldre els seus problemes de manera autònoma i fonamentada.

Aquest llibre aposta per la formació d’una ciutadania eco­nòmica, concepte proposat per Adela Cortina, és a dir, una ciutadania crítica que accepta el compromís i reclama la seva responsabilitat per prendre decisions econòmiques en els diversos contextos de la seva vida: a l’empresa, a les institucions públiques, en els grups on convivim, etc. Per assumir aquest compromís és evident que cal un coneixement que s’ha d’assolir per comprendre com funcionen l’economia o el sistema financer.

Davant de la percepció —que s’ha instal·lat a la societat de fa temps— d’incertesa en referència al que podria passar els pròxims temps, amb una sensació continuada de por al que es pugui esdevenir amb l’economia i com pot afectar això la nostra vida, la proposta suggereix que fem protagonista l’alumnat del seu propi futur posant a les seves mans coneixements i instruments per analitzar la realitat i saber quins canvis socioeconòmics són necessaris, i com es poden realitzar.

La presència de l’economia al currículum des de Primària a Secundària s’ha entès en moltes ocasions com una solució als aspectes de gestió econòmica de les famílies a favor d’una planificació econòmica que s’adaptés a les fluctuacions i les exigències del siste­ma capitalista actual, però una educació econòmica que no sigui crítica i no tingui en compte una defensa dels drets humans, de la justícia social i la solidaritat no és pròpia d’un país verdaderament democràtic.

El llibre s’estructura en dues parts. La prime­ra és més teòrica i tracta sobre les diferents maneres d’entendre l’economia. La segona part està dividida en vuit blocs o temàtiques, des d’una perspectiva crítica del capitalisme, amb una metodologia basada en el plante­jament de preguntes i en la formació del pensament crític. Cada tema conté activitats per a l’alumnat i una guia per al professorat, amb orientacions didàctiques i materials de suport i ampliació per aprofundir en les temàtiques que s’han de treballar.

La proposta didàctica inclou una gran quantitat d’activitats d’una gran diversitat que van des del joc fins a la simulació, l’estudi de casos, els dilemes, l’anàlisi i la contrastació de fonts, la recerca d’informa­ció, l’argumentació o el debat. En especial fomenten la interacció entre iguals, i són una excel·lent eina per ensenyar i aprendre a pensar de manera crítica i creativa. Les possibilitats que s’ofereixen per treballar a classe l’economia són d’una gran riquesa i, a més a més, la majoria es poden adaptar a diferents nivells de maduresa de l’alumnat.

Les temàtiques que es plantegen fan re­ferència a la subsistència i el consum, el mercat i el sistema de l’oferta i la demanda, la producció i el creixement econòmic, el treball, el diner i el sistema financer, el co­merç i la globalització o el paper de l’Estat en l’economia. Un últim apartat proposa una reflexió crítica sobre el sistema econòmic en què es qüestiona la desigual distribució de la riquesa, el paper dels bancs o el model de creixement, per exemple, a partir de quins tipus de transports prioritzem, quin tipus de serveis públics de salut considerem ne­cessaris o quin paper ha de tenir l’educació pública a la nostra societat.

Un dels encerts de l’obra és aportar recursos per entendre els mecanismes de l’economia a es­cala global alhora que es treballen aspectes de la vida quotidiana que poden ajudar l’alumnat a aplicar els coneixements en situacions reals i conegudes. D’una banda, es posen exemples i dades sobre la situació mundial del comerç, l’energia, la fam o els conflictes, i de l’altra, es proposa l’estudi de casos relacionats amb diferents aspectes de la vida de les persones com el treball, el consum responsable, el co­merç local i aspectes del pressupost familiar, entre d’altres.

Hi ha moltes maneres de treballar l’economia a les aules; no és un coneixement neutre, al contrari: l’economia es pensa sempre des d’una determinada ideologia, i en educació no es pot obviar aquest fet. Els autors i les autores no defugen els temes controvertits com l’atur, la desigualtat, la pobresa, l’explo­tació, la corrupció política, etc. Al contrari, posen al centre de l’educació econòmica el que Legardez anomena les Qüestions Social­ment Vives per fer de l’economia una eina útil de transformació social per a les persones.

Podríem dir que aquesta obra no només de­fensa una altra manera d’ensenyar i aprendre economia, sinó que sembla recordar-nos que si en el passat vam lluitar pels drets civils i els drets polítics, en l’actualitat i en el futur haurem de lluitar també per aquells drets que s’han anomenat «drets de segona gene­ració», és a dir els drets econòmics i socials que asseguren unes condicions de vida i de treball dignes, unes condicions de qualitat de vida mínimes per a tothom, tot i tenir en compte que aquestes reivindicacions signi­fiquen una redistribució de la riquesa que qüestiona l’ordre capitalista actual. Aquest és també el repte de l’educació econòmica que el professorat ha d’afrontar.

Aquesta obra combina d’una manera molt encertada la teoria i la pràctica, un coneixement rigorós del funcionament i dels principis de l’economia, i un ventall de propostes didàctiques per a l’educació econòmica d’una gran diversitat i que són plantejades per a un ensenyament que ha de partir de preguntes i de problemes, de problemes econòmics i socials, de reptes per superar i aspectes per descobrir, i d’una gran quantitat d’idees perquè l’alumnat desenvolupi una consciència ciutadana crítica i un compromís social.

Robert J. Shiller, premi Nobel d’economia, considera que, més enllà de criticar el sistema econòmic o financer, hauríem de defensar aquells canvis del sistema que promoguin el bé comú, una economia més justa i més equitativa, pensar models que promoguin la justícia social i ajudin a elimi­nar la desigualtat i la pobresa. Aquesta és també una de les aportacions fonamentals d’aquesta proposta didàctica d’educació econòmica crítica: d’una banda, vol ajudar l’alumnat a comprendre el món, i de l’altra, vol capacitar-lo per a la participació activa i el canvi social.

ANTONI SANTISTEBAN
FERNÁNDEZ
Universitat Autònoma
de Barcelona
Antoni.Santisteban@uab.cat

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!
Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!