Escola. DISLEXIC2: Ajudes tècniques davant el codi escrit

L’aparició de l’escriptura divideix en dues parts l’estudi de l’evolució de l’ésser humà: la prehistòria i la història. L’escriptura va anar evolucionant fins a les escriptures fonètiques (cada signe correspon a un so), que intenten representar la fonètica de la llengua oral. La majoria de «la cultura» que compartim està basada en la codificació de la llengua oral en un sistema permanent on el que s’escriu sempre queda per a les generacions posteriors.
La inèrcia cultural de milers d’anys d’acumulació de coneixements dels éssers humans en documents escrits ha tingut una influència fonamental en l’organització dels sistemes d’ensenyament. Així, malgrat estar immersos en sistemes educatius que teoritzen els principis de l’educació inclusiva, que vol atendre els alumnes adaptant·se a les seves característiques i, amb això, afavorir el desenvolupament dels diferents tipus d’intel·ligències possibles en l’ésser humà, continua sent habitual que els coneixements s’adquireixin en la major part dels casos a través de la lectura, de manera que les conegudes com a intel·ligències múltiples solen acabar passant pel filtre de la intel·ligència lingüística.
Mentre això segueixi sent una realitat, farà falta aplicar mesures igualitàries que facilitin l’accés a la cultura a les persones amb dificultats davant la lectura. Els alumnes caracteritzats per aquestes dificultats da· vant els textos escrits solen tenir problemes de fracàs escolar, com s’ha comprovat en diversos estudis.1. Lògicament, la distància en relació amb els lectors eficients va augmentant a mesura que els cursos avancen i que la quantitat de conceptes i continguts va augmentant.
En un sistema que s’autoanomena «inclusiu», és un contrasentit parlar de dificultats d’aprenentatge dels alumnes, perquè, per definició, és el sistema el que ha d’adaptar·se a les característiques dels alumnes i no a l’inrevés. Seria més adequat parlar de les dificultats del sistema per adaptar-se a les característiques dels alumnes que diu que vol atendre.

El llenguatge oral
Molts animals usen diferents tipus de llenguatges (oral, gestual…), i normalment, com nosaltres, de forma combinada, cosa que facilita la comprensió del missatge i l’aprenentatge del llenguatge oral.
El llenguatge oral de la resta d’animals està sempre associat a algun fet observable en l’entorn. En canvi, el llenguatge oral humà és un acord arbitrari entre els components d’una comunitat sobre com anomenarem les coses, els fets, etc., i funciona de ma· nera independent del que estigui ocorrent en l’entorn (pot referir·se a alguna cosa que va passar, a alguna cosa que imaginem que passarà, etc.). Això permet planificar, preveure, imaginar…
L’adquisició del llenguatge oral es dona, malgrat ser arbitrari, d’una manera bastant natural (segons Noam Chomsky estem genèticament preparats) mitjançant les relacions amb altres membres de la co· munitat (Lev Vigotski).
El fet que el llenguatge sigui arbitrari marca una diferència fonamental en la transmissió dels coneixements, de manera que els humans som éssers culturals que podem transmetre les nostres experiències més enllà de les lleis instintives, tant en les cultures amb llenguatge escrit com en les cultures de transmissió oral.
Òbviament, la major profusió de formes de representació dels llenguatges arbitraris augmenta les potencialitats de desenvolupament i transmissió dels coneixements. Però, a la base, la transmissió cultural es va iniciar amb la transmissió oral.
Així, trobarem alumnes sense una adequada funcionalitat lectora per comprendre textos escrits que, no obstant això, poden entendre el contingut de molts d’aquests textos si els reben per via auditiva o audiovisual. No cal dir que accedint a la informació també podran participar en les activitats.
Quan les dificultats per a l’adquisició del procés de lectoescriptura impliquin la pèrdua de continguts, dificultin l’expressió dels coneixements o limitin la producció escolar, en aquests casos la tecnologia pot compensar el problema i ajudar aquests alumnes. Això també millorarà la seva motivació, el seu autoconcepte i la seva autoestima.

Del llenguatge oral a l’escrit
La comunicació oral no es percep com una sèrie d’unitats amb les quals entenem una frase. Els infants perceben un continu de sons que implica un missatge. Això explica que en els seus primers escrits no separin les paraules quan intenten reproduir aquest continu que senten.
L’adquisició del llenguatge oral és més senzilla que la de la seva transcripció analítica en llenguatge escrit. En el llenguatge oral ja estan presents els aspectes bàsics de la morfologia i la sintaxi, de manera que els infants adquireixen la seva lògica i l’apliquen (gramàtica generativa, N.Chomsky), de vegades amb resultats «xocants» quan s’enfronten amb les excepcions de la llengua, però lògics en la seva construcció (per exemple, en castellà: «sa morido» per «se ha muerto», «tú jugas» per «tú juegas», etc.).
D’altra banda, el pas al llenguatge escrit és més abstracte i comporta, per a una minoria molt significativa, dificultats que poden estar a la base d’un retard escolar.
Actualment, les tecnologies informàtiques permeten tant la conversió del text a llen· guatge oral com la conversió del llenguatge oral en text escrit (tant en ordinadors com en altres dispositius, com ara telèfons mòbils, tablets…).

Ajudes tècniques
Des de fa dècades han augmentat els avenços i els intents tècnics per ajudar les persones que tenen una percepció del text escrit diferent de la de la majoria.
Un cas paradigmàtic és el de les ajudes tècniques per a persones amb capacitats cognitives normals i sense discapacitats visuals que mostren alteracions «dislèctiques» (ulleres especials, optometria…).
També hi ha hagut desenvolupaments tècnics informàtics per facilitar la lectura i l’escriptura –síntesi de veu, correctors ortogràfics, text predictiu–, i fins i tot desenvolupaments específics, com les tipografies creades expressament per a alteracions dislèctiques.
Diversos autors han elaborat programes gratuïts que usen aquests recursos, però dins de la finestra pròpia del seu programa (Joaquim Fonoll: «Adaptacions Word» i altres; Jordi Lagares: «El lector» i altres; Bernat Orellana: «AlfawinLex» i altres; Ilya Morozov: «Balabolka»; etcètera).
Aquests programes no inclouen descobriments importants que s’han fet recentment sobre el format dels textos.

La importància del format del text
Uns estudis publicats l’any 2012, de col·laboració entre els departaments de psicologia infantil de les universitats de Trieste, Pàdua i Marsella,2 van concloure que una determinada separació entre les lletres facilitava una millora d’un 20% de mitjana en la velocitat i la comprensió lectora a les persones amb dislèxia. Aquests estudis van ser ampliats des de 2014 per la doctora Luz Rello3 de la Carnegie Mellon University.
D’altra banda, totes les proves de velocitat lectora faciliten un espai en blanc més generós entre paraules, perquè és un factor que facilita identificar les paraules com a unitats independents. Això se sap des del segle xi, quan es va generalitzar a tot el territori europeu l’ús de l’espai en blanc per separar les paraules (Sergio Pérez Cortés).4

Plantilla Dislexic2
L’objectiu de crear aquesta plantilla per als processadors de texts més habituals és facilitar recursos i ajudes als alumnes amb dificultats davant el text escrit, perquè puguin treballar amb el mateix programa que els seus companys. La plantilla té dues versions, una per al Microsoft Word i l’altra per al Libre Office Writer, amb les mateixes funcionalitats. Poder desenvolupar-la per al sistema Linux serà el proper objectiu.
També vol ajudar perquè tots els alumnes puguin aprendre a l’escola, i que el seu èxit escolar no depengui de si poden pagar·se una reeducació externa.

Lectura
La plantilla Dislexic2 permet una adaptació de diferents aspectes del text i variar els diferents paràmetres segons les prefe-rències de cada usuari.
La plantilla incorpora un dels valors d’expansió entre lletres que va donar més bons resultats en els estudis esmentats, i permet que l’usuari l’adapti al seu gust. També facilita la separació entre les línies i entre les paraules, i permet escollir el tipus i grandària de lletra preferits. La plantilla per defecte usa Arial (tipus de lletra més útil en els estudis de Luz Rello), i permet adaptar altres textos copiats al format de la plantilla («Copiar com a text sense format»), amb una altra funció si és text copiat des d’un document PDF.

Síntesi de veu
La plantilla reconeix síntesi de veu de 32 bits, tant les SAPI5 que Microsoft inclou per a anglès i altres llengües majoritàries en el seu sistema Windows com les síntesis de veu gratuïtes de Microsoft (Microsoft Speech Platform).
La plantilla està preparada per a català, es· panyol, portuguès, anglès, francès, alemany i italià. L’autor podria configurar·la per a altres idiomes, sempre que existeixin síntesis de les característiques comentades.
La plantilla originalment està en català però existeix la possibilitat d’adaptar la plantilla en tots els seus aspectes, i guardar així una altra plantilla amb un altre nom i les mateixes funcionalitats.
Les possibilitats d’usar la síntesi de veu per a la lectura són:
• Variar la velocitat de la síntesi de veu per adequar-la a la velocitat lectora de l’usuari o segons interessi en diferents moments.
• Diferents opcions per llegir el text: tot el text o text seleccionat (paraula, etc.), llegir frase a frase, línia a línia.
• Permet també convertir en fitxer d’àudio tot un text o una part. Pot ser útil per repassar o per memoritzar (poesia, paper de teatre…).

Escriptura
A més de poder acompanyar la lectura, també es pot acompanyar l’escriptura, a través de dues possibilitats: la síntesi de veu i el text predictiu.
Síntesi de veu A través de les funcions «Dice» i «No_dice» es pot comptar amb dues formes diferents:
• En la primera forma llegeix la paraula escrita en posar un «espai en blanc» i la frase en posar un «punt».
• La segona està pensada com a comuni· cador, i llegeix només la frase en posar un «punt».
Clicar «Dice» activa una forma i «No_dice» la desactiva; cal tornar a prémer «Dice» per activar l’altra forma.

Text predictiu
Entre els programes inclosos hi ha una ver· sió portable del programa Comfort Typing de text predictiu (és una demo completa per a trenta dies). Aquest programa també facilita diccionaris de diferents idiomes a la seva pàgina web. Són diccionaris extensos, tot i que per al català he preferit un diccionari més reduït, pensant en alumnes amb poc repertori de vocabulari (un diccionari molt extens podria confondre més que ajudar).
El text predictiu no s’ha incorporat per a alumnes amb dislèxia (el format de les paraules a la finestra del text predictiu no es pot adaptar), sinó pensant en:
• Alumnes amb poc repertori de vo· cabulari. Es poden afegir automàti· cament les paraules de qualsevol tema nou, aprofitant una funció del mag· nífic programa Plaphoons (és preferible que ho faci el docent).
• També pot ser d’ajuda per a alumnes amb limitacions motrius, ja que completa la paraula prement un nombre i afegeix un espai en blanc després. En aquests casos, amb la funció «+Dicc» es poden incorporar no només paraules, sinó també frases al diccio· nari, que pot usar per escriure, o per comunicar·se associant·la a la funció «Dice».
La plantilla està disponible al primer enllaç, i pot visionar·se un vídeo demostració al segon:
http://www.acpo.cat/eines/ http://xtec.cat/~agassol/

Per saber-ne més
2012, estudi de col·laboració entre de· partaments de psicologia infantil de les universitats de Trieste, Pàdua i Marsella. http://www.pnas.org/con· tent/109/28/11455

Luz Rello de la Carnegie Mellon Univer· sity, doctora especialista en investi· gació i creació de recursos per al diagnòstic i tractament de la dislèxia. http://www.luzrello.com/ http://pielot.org/pubs/Rello2016· Fontsize.pdf

Article «Separación entre palabras» de Sergio Pérez Cortés, doctor en Lin· güística y Filosofia. http://www.uam. mx/difusion/revista/dic99/perez.html

Joaquim Fonoll, docent especialista en TIC, diversitat i NEE, creador de pro· grames informàtics i expert en «re· cursos de baix cost». http://www.xtec. cat/~jfonoll/

Jordi Lagares, docent especialista en TIC i creador de programes per a l’EE i d’altres. http://www.xtec. cat/~jlagares/

Bernat Orellana, docent especialista en TIC i creador de programes per a l’EE i d’altres. https://bernat·edu.blogs· pot.com/

Ilya Morozov, creador de programes in· formàtics (com Balabolka_console, que és el gestor de síntesi de veu que usa la plantilla Dislexic2). http:// www.cross·plus·a.com/es/balabolka. htm

AMBROSIO GASSOL
Assessor psicopedagògic a l’EAP de Sant Martí, Barcelona

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!