Mirada.Què hem rebut d’Alexandre Galí? Un apunt en el mig segle de la seva mort

Moltes vegades no tenim prou consciència que pedagògicament som on som gràcies a allò que altres construïren abans que nosaltres. En bona part, estem edificant, sortosament, sobre l’herència pedagògica rebuda.
Alexandre Galí (1886·1969) ha estat, en aquests darrers cent anys, un dels educadors més determinants per transformar la nostra educació. Va contribuir a aixecar una escola viva i activa capaç de fer eclosionar tot el potencial de cada infant, dotant-lo de les eines per esdevenir una persona en tot el profund sentit del mot i tenint ben clar que sols es dona un aprenentatge significatiu si s’aprèn a través de l’experiència d’un mateix. Això és vàlid tant per als continguts culturals, tècnics i científics com per aprendre a viure en els valors humanístics i cívics.
Galí ajudà a posar les bases del «futur d’una escola catalana, amb ciència i doctrina pròpia, amb personalitat característica, alternant amb els altres valors pedagògics que pel món circulen» a través de la formació permanent dels mestres amb eines com ara les escoles d’estiu, d’un mes de durada, que ell coordinà durant anys.
Devem a Galí l’impuls per dotar de rigor i eficiència l’acció educativa. Des del Butlletí dels Mestres, indicava que «mancats de tradi-ció, sense elements consolidats per a l’escola, hem de fer dos treballs simultanis […] Hem de seguir el vol rapidíssim de la pedagogia moderna, puix és aquesta per a la nostra pàtria una raó d’ésser intrínsecament i en el concert dels pobles, però no podem ésser aventurers, hem de fer cosa fixa i segura com la tradició, que ens permeti, tot seguit, posar el peu i aixoplugar-nos.» I contribuí a la cultura de treball en equip dels mestres i de la revisió crítica de la pràctica educativa.
Encapçalà, entre nosaltres, el plantejament experimental de l’educació. Dedicà anys a la investigació a la Mútua Escolar Blanquerna, fundada el 1923, fruit de la qual serà La mesura objectiva del treball escolar, una obra cabdal que obrí un nou paradigma en el camp de l’avaluació i la pedagogia experimental, partint de la quotidianitat de la vida escolar i no pas de proves desarrelades i fetes exter- nament. També, entre altres qüestions, es preocupà per renovar la didàctica de l’ortografia i de la gramàtica partint dels principis de l’educació activa.
Junt amb un petit comitè, renovà profundament la concepció i el format del llibre escolar, bastint la magnífica producció de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que encara ara ens produeix admiració per les seves propostes didàctiques i per la seva bellesa.
Galí també estudià les conseqüències pedagògiques de la trobada de diverses llengües a l’escola com a fruit de la immigració, po- sicionament que ha evolucionat avui en resposta a la realitat i la diversitat de la immigració actual.
Represaliat pel franquisme i expulsat del medi educatiu, des del seu exili interior va mantenir viva la renovació educativa, convençut que, malgrat la dictadura, si se salva la persona que hi ha en l’infant, es té tot salvat.
Som deutors d’Alexandre Galí perquè va transmetre els seus coneixements i punts de vista a les noves generacions de mestres, malgrat l’opressió del franquisme, els quals impulsarien el rebrotament i l’expansió d’un segon moviment de renovació pedagògica que té en l’Escola de Mestres Rosa Sensat, fundada el 1964, el seu millor exponent. Ell suggerí els objectius i el pla de treball de l’entitat, i també en va proposar el nom en homenatge a la modèlica mestra i feminista.
Aquestes són sols algunes de l’important nombre d’anàlisis, propostes, idees i realitzacions d’Alexandre Galí que continuen interro-gant-nos i plantejant reptes sobre el nostre present. L’ampli llegat de Galí permeté, com he dit, començar el que educativament som avui des d’una base sòlida i amb unes eines de política educativa eficients. Parafrasejant Newton, nosaltres hem pogut veure i anar més enllà perquè som a collibè de l’obra pedagògica d’Alexandre Galí i d’un estol més de grans mestres i d’educadores i educadors.

JOSEP GONZÁLEZ-AGÀPITO
Professor d’Història de l’Educació i la Pedagogia Universitat de Barcelona

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!