Monogràfic. A quina edat ha de tenir el primer telèfon mòbil, el meu fill?

El martell serveix per penjar quadres. Li faries penjar quadres al teu fill amb 12 anys?

Als 10 anys el 25% dels infants fan servir el telèfon mòbil; als 11 un 45,2% ja disposa de terminal, i als 12, un 75%. Als 14 anys, nou de cada deu nens i nenes tenen un terminal mòbil amb connexió a Internet (Font: Institut Nacional d’Estadística – INE). El 83,4% de les llars espanyoles tenen accés a la xarxa, i l’Estat espanyol és el país amb més adolescents addictes a la xarxa d’Europa (21,3%).

Són dades reals, pel que veig quan passejo pel carrer, però alhora em nego a pensar que són dades que convenen a la societat o que no m’alerten.

Cal fer una reflexió general. Si esmorzo o sopo responent un importantíssim correu de feina, la meva filla contestarà al seu importantíssim amic per Snapchat. Som el seu mirall.

Una pacient em deia no fa gaire: «Marc, has d’entendre que si no tinguéssim nor­mes sobre el telèfon al col·legi i a casa, els joves faríem servir el mòbil tot el dia, és una cosa que jo veig normal.»

Això em va preocupar molt: de debò els sembla tan normal, que els rarets siguem els que prioritzem que mirin la vida i no una pantalla? Què és el que hem fet tan malament?

Pregunta: què és el que més desitgem tots com a éssers humans? Amor, salut, famílies, amics, diners, felicitat, reco­neixement… o tot això junt. Però el que és evident és que si ens tanquen en una habitació sols amb tot això no en podrem gaudir, ni tan sols ho voldrem. El que més desitja l’ésser humà com a tal és la LLIBERTAT. Sentir-se lliure és fonamental.

I bé, com aconsegueixo llibertat? Tria:

PORTA A PORTA B

Triïs la que triïs, no saps res del que hi ha darrere; per tant, serà pura intuïció i atzar. Si, per contra, t’explico que la porta A amaga una mala experiència i que darrere la B trobaràs una fantàstica reunió d’amics, ja pots escollir amb més criteri.

Bé, has pogut escollir perquè sabies el que hi havia darrere la porta. Tenies més coneixement. D’aquí l’origen: com més coses sé, com més coses conec, millor puc triar. EL CONEIXEMENT ÉS L’ORIGEN DE LA LLIBERTAT.

Mireu, quan li donem un telèfon a un jove hem de ser conscients que li estem donant accés a una llibertat del cent per cent. I la meva pregunta és: quant de coneixement té sobre el bon ús que ha de fer-ne? Segurament gens o gairebé gens. Per tant, té tota la llibertat sense cap tipus de coneixement. I si el coneixement és la base de la llibertat… és una combinació poc estable, sens dubte.

Sempre em pregunten a quina edat els hem de donar el telèfon mòbil als nostres fills… bé, crec que abans de dir una edat hem de tenir en compte quatre ítems:

  1. Estar preparat com a mare/pare perquè el meu fill tingui un telèfon. Formar-me jo abans.
  2. Formar el meu fill en el bon ús de les noves tecnologies.
  3. Educar-lo de manera correcta en la part humana, real i de valors.
  4. Tenir entès que puc haver-me equivocat i que posteriorment puc rectificar.

Una gran idea abans de donar-li un telèfon al meu fill o filla és signar un con­tracte d’ús. És útil. Les normes queden clares, i si no en fa un bon ús potser és perquè no està preparat per dis­posar d’un aparell tan potent.

Aquest contracte ha d’incloure premis i càstigs, però tenir més connexió mai no ha de ser un premi. Els premis han de ser més propers al món real, i els càstigs, al tecnològic.

Recorda que és molt important ajustar-te bé al pla que hagis establert i no fer servir el telèfon mòbil com a moneda de canvi.

L’educació tecnològica va per lliure: no importa si és més bon estudiant, esportista o persona; l’hem d’educar en el bon ús tecnològic.

Aquí som injustos amb ells. Els donem un ordinador de bord amb totes les utilitats i ningú no els explica com utilitzar-lo, ni tan sols arriba amb llibre d’instruccions. A casa, els pares no sabem què dir-los, no arribem a la seva actualitat, i a l’escola no tenen una formació reglada de l’ús tecno­lògic. La societat encara no està preparada per educar en pantalles.

I bé, a quina edat li dono el seu primer telèfon mòbil?

Si parlem d’un telèfon sense connexió a Internet, només per trucar o escriure uns missatges, puc entendre qualsevol edat, és un mètode de comunicació i preven­ció excel·lent. Però quan parlem d’un smartphone, recomano no fer-ho mai abans dels setze anys.

Setze anys!!! És clar, actualment fer-ho a aquesta edat sembla una quimera. Però tinc les meves raons:

  • Abans el cervell no és prou madur per utilitzar un ordinador d’aquesta potència.
  • Els nois i noies no estan preparats ni educats per no cometre una mala jugada.

I el més important: NO CONEC CAP JOVE DE MENYS DE SETZE ANYS QUE NECESSITI TENIR UN SMARTPHONE. NO EL NECESSITEN. Tot i que els adults tampoc… però això ja seria tema per a un altre article.

Per cert, les excuses que vulguis posar-te com a adult no em serveixen.

«Sense telèfon mòbil el meu fill no tindrà amics.»

És mentida, els nois i noies que no tenen smartphone fins que estan preparats es relacionen molt millor amb els seus iguals i amb els adults. Actualment, pateixen més d’aïllament social que no d’incapacitat per interrelacionar-se.

«Si li passa alguna cosa porta el telèfon.»

No entenc què farà el telèfon si per des­gràcia li passa res al teu petit o petita. En qualsevol cas, si té una emergència i pot trucar, amb un telèfon convencional serviria. Si el cas és més greu, no cal dir que el telèfon és el primer que quedarà inhabilitat.

«Només el fa servir per parlar amb els seus amics.»

Pot parlar-hi cara a cara. Serà molt millor. És important fomentar la mirada, el tacte, l’empatia, que puguin entendre la impor­tància de sentir-se humans.

«No hi està enganxat, només el fa servir quan jo el deixo.»

Ara tens uns límits, és clar, ell els segueix, però què passarà quan sigui autònom i en faci l’ús que vulgui? L’has educat per fer-ne un bon ús? Potser ha adquirit un hàbit que no podrà canviar… Els límits són importants, però requereixen una formació continuada. No em serveix que un fill faci les coses bé per llei, em serveix que les interioritzi i les faci bé per ell mateix.

En definitiva, el telèfon mòbil és una eina MOLT ÚTIL, però abans hem d’educar en com utilitzar-la correctament. Si ho penses, el martell ens serveix per penjar quadres i al mateix temps ens pot fer mal. Però mai donaria un martell a un infant de dotze anys, perquè NO ESTÀ PREPARAT.

Per saber-ne més

Guyard, Virginie. Desconecta. Barcelona, Editorial Planeta, 2018.

MARC MASIP MONTANER
Director de l’Institut Psicològic Desconect@
www.programadesconecta.com

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!