Monogràfic. Escoles Rainbow

L’escola, després de la família, representa el primer esglaó per socialitzar, educar i donar serveis als petits i joves al nostre país. És per això que rep el pes de la responsabilitat de formar ciutadans i ciutadanes amb valors i coneixements que en el futur puguin ajudar a construir comunitats respectuoses i democràtiques.

Katy Pallàs

Presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes, Gais,Trans, Bisexuals i Intersexuals

Amb l’afany de tenir un model educatiu competitiu i eficaç, pel que demana la societat actual, s’han pres moltes mesures polítiques variades en eficàcia i en dotació pressupostària, tecnològiques, de ràtio i de personal docent per millorar el rendiment i els resultats acadèmics de l’alumnat de Catalunya. S’han promogut programes educatius per desenvolupar conductes responsables amb el medi ambient, o per millorar la inclusió de les minories ètniques o religioses i s’han establert protocols per combatre l’assetjament. Els menjadors de les escoles tenen en compte la diversitat alimentària, atenent a qüestions mèdiques, religioses o de preferència. S’ha avançat molt en la inclusió de la diversitat que afecta moltes i molt variades minories.

Malgrat tot, hi ha dos elements que podríem anomenar diferenciadors, que no acaben d’estar dintre del paradigma de possibilitats i que, quan des de l’escola ens plantegem d’incloure, d’anomenar-los o de tractar-los, no se sap com encaixar-los en aquest paradigma. A saber: discriminació per ser o per semblar dona, i discriminació per ser o semblar lesbiana, gai o trans.

És en aquest punt on incideix el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER) que ha elaborat l’entitat de Famílies LGTBI a Catalunya (FLG), amb una clara intenció d’anar a l’arrel del problema i posar sobre la taula un model estructurat per fer efectiva la inclusió al currículum educatiu de la quüestió del gènere. Si volem tenir una ciutadania no masclista i respectuosa envers la diversitat afectiva i sexual de les persones, no podem trigar més a prendre mesures.

El PEER sorgeix de la demanda per part d’un bon nombre de famílies homoparentals preocupades pel benestar dels seus infants en edat escolar. Aquesta preocupació ve donada pel fet que gairebé totes les persones lgtbi+ mai hem sentit ni vist a l’escola que es parlés de forma positiva de referents en qui trobar-nos reflectits i reflectides o que se’ns presentessin, aquests referents, o que ens expliquessin que hi ha moltes maneres de ser i sentir-se dona, o que hi hagués una sensibilització contra la violència i/o discriminació per gènere o contra l’homofòbia dintre de les escoles.

Cada any descobrim amb impotència com es repeteixen els estereotips de gènere i el binarisme heteronormatiu com si res hagués canviat al si de la nostra societat, com si no hi hagués cap llei que protegeixi la igualtat entre homes i dones i entre heterosexuals i lgtbis, com si les famílies amb dues mares o dos pares no existissin. Any rere any, seguim ratllant els formularis i la documentació de les escoles dels nostres infants, que no tenen en compte la possibilitat que alguna criatura pugui tenir aquest model familiar o qualsevol altre, o que una nena no pugui ser anomenada amb el seu nom sentit. Continuem trobant als llibres de text noms d’homes científics i poquíssimes referències a dones científiques. Els llibres de llengua empren textos i oracions que diuen que les dones són les que fan tasques a la llar i no els homes. Els de biologia diuen que l’heterosexualitat és la forma més saludable de sexualitat i que no és comparable a l’homosexualitat en termes de salut, sense explicar el perquè d’aquesta consideració, totalment ideològica i sense cap base científica, i acaben afirmant que, a més a més, l’heterosexualitat és l’entorn òptim per a l’educació dels fills.

Les editorials utilitzen els llibres de text per exercir una tasca continuista de l’estructura social binària, malgrat deixar fora d’aquesta estructura d’igualtats la meitat de la població i les minories afectivofamiliars i sexuals. Serveixi com a exemple l’editorial Santillana, que va haver de retirar un llibre adreçat a l’alumnat de 4t de l’ESO en què s’assegurava que «Los movimientos feministas radicales defienden la confrontación entre los sexos. […]» i «defienden el lesbianismo como la mejor opción sexual para las mujeres». Al llibre de llengua de 3r d’ESO, per explicar la coordinació copulativa usen exemples com «Ella trabaja, se ocupa de la casa y atiende a los niños», i per explicar la coordinació copulativa negativa usa l’exemple «Él no cocina ni se ocupa de la casa ni atiende a los niños», amb la qual cosa s’exemplifiquen de forma continuista els rols de gènere. Els llibres de literatura parlen d’autors i de la seva obra sense tenir en compte la manera en què una autora o autor lgtbi expressa l’afecte i la seva orientació. Eviten mostrar la influència en l’obra de l’autor d’aquest tret diferenciador. El biaix o la selecció de continguts que, en parlar de moviments socials, evita incloure la lluita pels drets de les persones lgtbi als llibres d’història, fa pensar en una premeditació per perpetuar l’estigma i seguir obviant l’existència de la diversitat afectiva i de gènere.

Tanmateix, l’experiència dels moviments socials per combatre la discriminació per raons de raça, gènere i orientació sexual ens ha ensenyat que, per revertir els efectes negatius d’una uniformitat «ideal» i convertir-la en respectuosa amb la diferència, no sols hem d’abastar la conquesta dels drets a nivell legal, sinó que requereix de tota una feina subjacent a la base social que ens costarà anys d’aconseguir.

Tant l’FLG com moltes altres entitats LGTBI arreu del nostre territori, s’han esforçat a fer tallers, xerrades amb adolescents, conferències testimonials per deixar de ser invisibles, per donar esperança i llum als i les joves. Les famílies de lesbianes, gais, persones trans, bisexuals o intersexuals ens hem fet visibles com a mares o com a pares per mostrar que podem tenir un futur en família. Hem elaborat documentals i hem fet llibres i guies perquè les generacions que pugen siguin més respectuoses amb la diversitat sexual i tinguin més informació per evitar tenir por a allò que desconeixen i així acabar amb l’estigma. Però no ha estat suficient. Ara fa quatre anys que un equip de professionals docents i sociòlegs de l’FLG, experts en gènere i didàctica, vam decidir analitzar diferents experiències dutes a terme sobre com incloure tots els conceptes abans esmentats als currículums educatius del nostre país. Aquesta recerca ens va fer aprendre força sobre les febleses del que havíem fet fins aleshores, però també de les fortaleses que aquesta trajectòria ens havia aportat. Vam veure que els projectes que des de la nostra entitat es duien a efecte, com ara el projecte «Llibres a l’escola» o «Contacontes» acabaven sent quelcom anecdòtic, puntual i que no acabava de tenir l’efecte desitjat ni en l’alumnat ni en el professorat, a llarg termini. No ens podíem quedar aturats, ateses les xifres d’assetjament escolar i d’homofòbia, coneixedores del malson que representa per a un infant o un adolescent haver de silenciar la seva realitat per seguretat pròpia en un entorn escolar.

Vam començar llavors una recerca que va donar els seus fruits. Vam contactar amb un projecte que feia deu anys que s’estava implementant amb èxit a les escoles del Regne Unit per part de la Dra. Elly Barnes, amb el nom «Educate & Celebrate», amb l’objectiu principal d’incloure la diversitat familiar i afectiva. Malgrat que el nostre sistema educatiu és força diferent al britànic, vam veure que podíem usar-lo com a exemple per elaborar el nostre propi projecte, i així ho vam fer.

Gràcies a l’empenta d’un grup de famílies LGTBI, amb infants escolaritzats a l’escola de Sant Felip Neri de Barcelona, vam començar a pilotar el programa a tota la Primària i Secundària. Després de dos anys, l’escola ha esdevingut un espai més obert i actiu envers la diversitat afectiva i familiar i l’alumnat pot sentir que és més lliure dintre i fora de les aules. En tenim un bon grapat de testimonis i anècdotes als quals, per quüestió d’espai, no ens referirem aquí.

El PEER es mou dintre del marc curricular de la coeducació, tal com es contempla en la llei d’ensenyament de Catalunya (LEC) i té una estructura semblant als programes d’innovació proposats pel Departament d’Ensenyament amb un seguit d’actuacions per formar el professorat, amb material de suport, seguiment i acompanyament de la implementació. L’escola també compta amb una certificació de la formació i de la participació en el projecte.

La metodologia d’aplicació gira al voltant de dos eixos o, com els anomenem, dos mètodes. El mètode QUOTIDIANITZAR, que té com a objectiu familiaritzar l’alumnat amb l’existència de persones lgtbiq+ fent referència a elles en els aprenentatges quotidians i d’aquesta manera aclimatar o acostumar l’alumnat a la coneixença d’aquest col·lectiu. Des de la familiaritat de la seva existència o presència ho fem palès, i per tant li donem una entitat pròpia, existeix a partir d’aquell moment. D’aquesta forma fem desaparèixer l’amenaça del que és diferent, del que no es coneix, i que ens pot generar por i discriminació. En aquest cas, podríem dir que l’aprenentatge és més passiu, al contrari del que passa amb el segon mètode, el NODRIR, que descriu i analitza en profunditat qüestions que el procés de quotidianitzar ha fet acceptables en part dins de l’aula. L’aprenentatge explícit incorpora al currículum temes amb objectius específics que inclouen un major coneixement i comprensió de la realitat i de les identitats de les persones LGTBIQ+, dintre sempre d’un marc de celebració i positivització d’aquesta realitat diversa. L’elaboració d’un codi igualitari, i la celebració del dia de la diversitat, formen part de les activitats possibles durant aquesta fase. La transversalitat ha d’estar present en tots dos mètodes aportant una visió més globalitzadora.

La valoració de tot aquest procés és molt positiva. Després de l’escola Sant Felip Neri, ha vingut l’escola Turó Blau de Barcelona, que ja té en marxa el programa. Altres escoles de Barcelona, hi han mostrat molt interès i, finalment, també hem pogut arribar al Departament d’Ensenyament, amb el qual estem treballant en el moment present. Confiem que tot plegat es pugui fer efectiu i que aviat tots els infants i adolescents puguin gaudir d’escoles Rainbow.

 

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!