Monogràfic. Identitats imPossibles, per reflexionar sobre la diversitat sexual i de gènere

De juny a novembre del 2016 Olot va gaudir de l’itinerari Identitats imPossibles, una proposta impulsada per l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa amb l’objectiu de reflexionar sobre la diversitat sexual i de gènere.

Tina Ruiz i Comellas

Serveis d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, Olot  (Garrotxa)

L’itinerari Identitats imPossibles aglutinava un reguitzell d’activitats: accions educatives, projeccions de pel·lícules, xerrades, obres de teatre, visites guiades, taules rodones, espectacles, contacontes i guies de lectura. L’activitat central era una exposició al Museu dels Sants: Identitats imPossibles, gènere, desig i iconografia[1], que abordava la temàtica tant des de la vessant sociològica[2] com també artística i iconogràfica. Més de 3.400 persones van gaudir d’una o unes quantes de les activitats ofertes i la reacció de les persones participants posava de manifest la necessitat de tractar aquest tipus de temàtiques i van valorar positivament la sensibilitat amb què es va fer.

En aquest article, ens centrarem específicament en les activitats educatives que es van dur a terme.

Jo soc els altres va ser la proposta educativa vinculada a l’exposició. Aquesta activitat constava d’una sessió introductòria a les aules i posteriorment la visita guiada a
l’exposició. Van participar-hi 445 alumnes d’edats entre els 12 i els 25 anys.

La sessió a l’aula emmarcava el concepte diversitat partint del reconeixement que totes les persones som diverses, que parlar de diversitat no és parlar de l’altre sinó de cada una de les persones que conformen el grup aula. Seguidament, i després de la visualització d’un vídeo, s’aclarien conceptes com: socialització de gènere, sexe, identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual. Amb això s’evidenciava l’existència d’aquelles maneres de fer i ser que segueixen la norma i per tant són acceptades (home-masculí-heterosexual, dona-femenina-heterosexual) i d’altres que es troben en situació d’exclusió i que són susceptibles de patir discriminació: lesbianes, gais, trans*[3], bisexuals i intersexuals, a partir d’ara LGTBI.

La visita guiada recorria els cinc àmbits de l’exposició, iniciava amb la presentació del projecte i el testimoni de persones que representen diversos perfils del col·lectiu LGTBI i que acompanyaven tota la mostra: un matrimoni gai amb un fill, un noi trans, una parella de lesbianes de més de seixanta anys, el pare i la mare d’un nen que flueix en gènere (infants que no tenen una identitat de gènere estable) i una persona intersexual[4]. Seguidament es parlava de la Identitat, el descobrir-se i la negació d’aquesta. Es continuava amb el Desig per després mostrar les Violències, la LGTBIfòbia i les conseqüències d’aquesta. Finalment, s’arribava a l’espai educatiu i de reflexió on es convidava adolescents i joves a reflexionar sobre ells i elles mateixes, sobre els estereotips, les creences i els prejudicis, alhora que s’abordava la complexitat de les dinàmiques discriminatòries i el bullying LGTBIfòbic.

Transcrivim algunes d’aquestes reflexions:

Servand Solanilla, professor de l’Àrea de Visual i Plàstica de l’Escola Cor de Maria d’Olot,apunta: «Tot l’alumnat d’ESO de l’escola va realitzar l’activitat Jo soc els altres. Més enllà de la vinculació de l’exposició amb l’art i la iconografia, la proposta era una oportunitat per abordar, a partir de la diversitat sexual i de gènere, el tema més general i pràcticament absent a les escoles de l’educació en la identitat. L’alumnat va agrair, amb respostes que eren reflex d’allò que se’ls havia transmès en la seva educació (des del riure avergonyit a la curiositat o a la intervenció madura) una exposició, necessària, que parlava de diversitat, que plantava cara a l’exclusió i que expositivament estava plantejada des del reflex (tant les pantalles reflectants dels testimonis del col·lectiu LGTBI com els miralls de l’espai educatiu habilitat a un costat de l’exposició), per buscar la identificació de l’alumnat amb les històries i els continguts exposats».

Marta Aumatell, del Servei Educatiu d’Identitats imPossibles[5] valora les visites en aquests termes: «S’ha vist i demostrat que és un tema prou important, dens i actual per poder generar una exposició permanent, o bé en forma de tallers, als diferents centres educatius d’Olot i d’arreu. Els professors i alumnes han preguntat i han comentat lliurement. Poder disposar del lloc i el temps adequat per poder opinar d’una manera natural, oberta i respectuosa és un primer gran pas per facilitar el diàleg, expressar els dubtes i evitar enfrontaments i/o violències. En alguns casos la formació de la temàtica de gènere i diversitat sexual és molt més necessària als professors que als alumnes. Aquesta exposició no ha deixat indiferent a ningú, a ningú. Tothom, de totes les edats, en algun moment o altre ha estat atent, en silenci, escoltant i pensant. Poder generar aquests espais i moments d’obertura, d’informació, de respecte i d’empatia enriqueixen «tota la societat».

L’armari… per als abrics! Prevenció del bullying LGTBIfòbic[6] és un taller que es va oferir previ a la posada en marxa de l’itinerari; tenia una durada de dues hores i van participar-hi 56 joves, alumnat de 3r de l’ESO de l’INS Montsacopa i de l’INS Garrotxa i el grup de grans de l’escola Joan XXIII. Es treballava que els i les joves visquessin la diversitat com un valor positiu, promovent una mirada positiva i apoderadora sobre el col·lectiu LGTBI amb l’objectiu de prevenir la discriminació i l’assetjament escolar. Es feia aclarint i aprofundint sobre els conceptes d’identitat sexual, gènere i opcions sexuals, ampliant l’imaginari sobre formes d’autodefinició personal, sensibilitzant sobre el bullying que es dona a les escoles i donant eines per combatre les discriminacions.

Bullying LGTBIfòbic: eines de prevenció, detecció i intervenció[7]va ser la proposta per a persones que treballen amb joves. En aquest cas van participar-hi 21 professionals de l’educació formal i no formal. Durant 4 hores es va apostar per integrar la diversitat afectiva, sexual i de gènere en la tasca professional. L’objectiu de la formació era entendre la complexitat de les dinàmiques discriminatòries i l’especificitat dels abusos contra els i les joves LGTBI, revisar els propis prejudicis i falses creences sobre la diversitat sexual i de gènere, i com afavorir un ambient respectuós amb la diversitat. Alguns dels continguts de la sessió van ser: definició dels conceptes bàsics, revisió dels propis valors i experiències, evolució dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals; efectes del bullying, com detectar-lo i pautes per a la intervenció. També es van oferir recursos educatius per treballar aquests temes.

Perspectives trans en l’àmbit educatiu[8] va ser una altra interessantíssima proposta de l’itinerari impulsada per la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i la Universitat de Vic dins la formació de cursos d’estiu. La formació abordava la intersecció sexe, gènere i orientació sexual visibilitzant altres formes de viure el cos, el gènere i l’orientació sexual més enllà de les identitats normatives. S’evidenciava la dificultat –moltes vegades per desconeixement i falta d’eines– que tenen els i les professionals de l’educació per acompanyar les vivències d’infants i adolescents trans, i la necessitat de coneixement i formació per poder atendre i acompanyar tant aquestes persones com les dels seus entorns de manera respectuosa. Van ser 15 hores i van participar-hi 10 persones.

L’hora del conte de la biblioteca municipal Marià Vayreda va organitzar dues sessions relacionades amb la temàtica i van tenir una assistència de 32 infants més acompanyants. Així mateix hi havia una extensa oferta bibliogràfica, que es podia agafar en préstec, i guia de lectura recomanada per a totes les edats.

Limbo[9],un espectacle de dansa, música i teatre que posa en escena l’experiència del trànsit de la Berta a l’Albert, també es va poder gaudir a Olot. Tot i que aquí no es va fer en aquest format, l’espectacle pot anar acompanyat de tallers educatius per treballar, abans i/o després de l’obra, temes de gènere, ja que aquest esdevé central en tot procés de socialització (a casa, a l’escola, al carrer, als mitjans de comunicació) assumint com a pròpies maneres de fer, ser i estar. És per això que podem dir que més enllà del fet trans, aquesta proposta escènica ens interpel·la d’una manera o altra a totes les persones.

L’itinerari va ser una suggeridora proposta per introduir el tema a la ciutat[10], es va visibilitzar que Olot assumeix que existeixen moltes maneres de ser i estimar. En aquest sentit, és important la tasca que es pot fer des dels centres educatius ja que, per una part, la infància i l’adolescència són moments clau en la construcció identitària, i el gènere i l’orientació sexual en són elements fonamentals; i, per l’altra, els centres educatius són espais on infants i adolescents passen bona part del seu temps durant el període d’escolarització.

La Llei 11/2014 pels drets de les persones LGTBI i per l’eradicació de la LGTBIfòbia ens recorda que l’àmbit de l’educació és cabdal per treballar aquests temes.

Olot ha assumit el compromís amb les qüestions de gènere i sexualitat. Us convidem a vosaltres, mestres i professorat, a treballar aquests temes amb la infància i l’adolescència. L’experiència de l’itinerari ens porta a unes reflexions / recomanacions que compartim per si us poden ser d’ajuda:

És clau, imprescindible, urgent i necessari que s’abordin aquestes qüestions als centres educatius (des de direcció, als claustres, amb l’alumnat i les famílies), que sigui una aposta de tota la comunitat educativa.

Cal garantir que les escoles i els instituts siguin espais segurs per a tothom, també per a les persones LGBTI.

Convé elaborar propostes concretes perquè els espais educatius siguin amables. Una opció és evidenciar les dinàmiques de poder dins el grup, que qualsevol situació s’abordi des de l’aula, sense negar-la ni silenciar-la; generant l’espai d’escolta i expressió emocional quan sigui necessari.

És important vetllar perquè es reconeguin les singularitats d’aquelles persones que tenen expressions de gènere no normatives o que la seva orientació afectiva i sexual dista de l’heterosexual, és a dir, que trenquen amb les expectatives socials.

Calen referents. Que una persona adulta visibilitzi una expressió de gènere o una orientació sexual no normativa representa un ser possible per a aquell alumnat que està indagant en la seva identitat.

Emplaçar el personal docent que abordi la diversitat, en sentit ampli: de gènere, sexual, cultural, de creences, de capacitats diverses… als seus continguts curriculars. Aquesta pot ser treballada en forma de taller o dinàmica un dia puntual a classe, però molt millor si pot ser incorporada en el ser i fer quotidià, sigui quina sigui l’assignatura que s’imparteixi.

[1]. Més informació a: <https://museus.olot.cat/museu-dels-sants/exposicio/identitats-impossibles/>.

 

[2]. En Gerard Coll-Planas, el comissari d’aquesta vessant, ha elaborat un material molt recomanable per treballar aquesta temàtica. Dibuixant el gènere: <http://dibgen.com/index-ca.html>.

 

[3]. El concepte trans* aglutina les diferents maneres d’identificar-se (trans, transgènere, transsexual, etc.).

 

[4]. Podeu veure els vídeos testimoni també a: <https://museus.olot.cat/museu-dels-sants/exposicio/identitats-impossibles/>.

 

[5]. Les visites guiades van anar a càrrec de la Montse, la Laura i la Marta. Més informació a: <http://martapetra.com/identitats-impossibles/>.

 

[6]. Aquesta activitat va anar a càrrec de dues formadores de l’Associació Candela per la investigació i l’acció comunitària: <http://candela.cat/inici/>.

 

[7]. Ídem: l’Associació Candela per a la investigació i l’acció comunitària: <http://candela.cat/inici/>.

 

[8]. Aquesta formació va ser impartida per Gerard Coll-Planas, Cristina Garaizabal i Miquel Missé.

 

[9]. <http://lesimpuxibles.com/wp/?project=limbo-2>.

 

[10]. Cal dir però que el col·lectiu feminista La Dalla havia realitzat anteriorment –i encara ho fa en l’actualitat–, diverses campanyes sobre diversitat sexual i de gènere a la ciutat: <http://ladallafeminista.cat/queer/>.

 

 

 

 

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!