En aquests temps de dades quantitatives i comparatives, ens arriben informacions sobre els conceptes educació i gènere que han de ser motiu de reflexió:
- El percentatge de noies que cursen carreres tècniques i científiques és significativament inferior al dels nois;
- Segons les dades del 2016, al grau d’Educació Infantil de les universitats catalanes el percentatge dels estudiants homes, de nou ingrés, era entre un 4% i un 6%.
Per al primer punt, s’han impulsat moltes iniciatives institucionals dins dels programes educatius stem (acrònim de Science, Technology, Engineering and Maths) per promoure les vocacions científiques entre les noies que cursen l’eso. Sens dubte una bona mesura, que constata que en el trajecte educatiu hi ha alguna cosa que fa que les noies no s’apropin als àmbits tècnics i científics.
Per al segon punt, en canvi, no s’inverteixen ni es dediquen esforços, recursos o suports. Què cal fer per canviar aquesta tendència? No hi ha vocació entre els nois per escollir un grau d’infantil? O no hi ha informació? O el que hi ha són molts prejudicis?
És evident que hi ha pocs homes en professions vinculades a la salut, l’educació i el benestar, al 0-6. La raó pot ser l’estereotip que a l’infant només se l’ha d’acollir en termes de cura. Aquesta idea contrasta amb la realitat dels països nòrdics, on el percentatge d’homes i dones mestres està molt més equilibrat.
Segurament la manca de referents propers a les escoles té un efecte mirall. Si no hi ha homes a les escoles bressol o als parvularis deu ser perquè culturalment no són rellevants.
Els estereotips mediàtics tampoc no ajuden a percebre la figura del mestre home. Aquesta figura es relaciona amb etapes educatives d’infants més grans.
Quant a la perspectiva històrica, econòmica, social i de gènere, i de forma molt influent en l’escolarització obligatòria, es divideixen els treballs en feines més masculinitzades, que requereixen exercir més l’autoritat, i d’altres de més feminitzades, amb una elevada funció de cura. Sovint aquestes diferències tenen a veure amb l’ambició professional, el poder econòmic i amb el prestigi social.
Davant d’aquests fets, el primer escull a superar és el plantejament d’un discurs professionalitzador on es visualitza només el marc econòmic i de poder. S’han de posar més en evidència els valors vinculats al camp educatiu per capgirar aquestes idees. Sense un model educatiu associat a la qualitat democràtica i de ciutadania no hi ha garantia que l’actiu d’un país avanci positivament.
És essencial percebre l’efecte del mestratge en les edats primerenques. I cal fer-ho també amb programes com stem, posant la llavor en els estudiants de secundària. Però sobretot amb un objectiu més polític i social del que no hem de descuidar: treballar i exigir més prestigi social per als infants més petits. Aquí hi ha una trobada entre la poca consideració de la dona al món del treball, i el desinterès polític i social cap a tot el que té a veure amb els infants petits. La relació entre aquests dos aspectes és a l’arrel del problema i l’absència dels homes a les escoles infantils n’és només el símptoma.
