Bones pensades. La caseta

Observant l’espai i el joc dels infants, feia dies que els vèiem buscant raconets i espais petits de joc i d’intimitat. Amb cadires es construïen casetes, o s‘instal·laven sota la taula, o dins el lavabo. Però això entorpia una mica el funcionament del grup. Així que un dia, en l’espai de conversa del «Bon dia», els vam demanar si els agradaria tenir una caseta.

De seguida els vam veure entusiasmats i al cap d’un moment tots ja s’havien imaginat com havia de ser: «Ha de tenir una porta», «I una finestra», «No! Dues finestres», «Per mirar qui ve», «Pe­ti­ta, perquè nosaltres som petits»…

Vam anar a buscar cartrons per l’escola, però només hi vam trobar una caixa de nevera i tots van coincidir que no podia ser, perquè només hi cabrien un o dos nens i ells s’hi volien encabir tots!

Com per art de màgia, al cap de pocs dies va aparèixer la caseta i, a poc a poc, amb les diferents aportacions, la vam anar ajustant: «Volem una xemeneia!», «I un timbre que faci soroll!».

I, quan hi vam tenir la xemeneia, ens va aparèixer un dubte! «Però ara hi podrà entrar el llop!», «I se’ns menjarà!»… Així que, durant uns dies, vam jugar també a ser llops per superar la por.

Ara hi ha les nines, un sofà, una farmaciola, telèfons, bosses de mà, televisor!, comandament a distància…

I ja us podeu imaginar que a dins hi passen mil i una històries, aquelles històries petites que ens van ajudant a aprendre i a créixer!

Aquests dies és el racó preferit, a dia d’avui comptem que la porta la deuen haver obert unes 3.782.904.716 vegades! Això sí, sempre obrint i tancant amb clau!

Com sempre, cal dir que hi ha qui ho ha observat de lluny, seguint atentament tot el procés, i hi ha qui necessita estar en primer pla i no perdre’s detall, i uns necessiten fer, i uns altres parlar i retransmetre què va passant. I hi ha els que fan silenci. Però tots hem compartit aquesta vivència, i tot això ja és nostre!

«En el joc es combina activitat, pensament, sensibilitat i autonomia, perquè el joc és bàsicament una actitud, una manera d’utilitzar la ment, articulant realitat i fantasia, integrant el coneixement i l’emoció. Jugar es converteix en una activitat en què els infants mostren un alt grau de concentració, capacitat imprescindible per aprendre.

[…] Quan els nens juguen estan investigant i comprenen totes aquestes coses que els serviran per poder entendre com són els altres, com són ells i com funcionen les coses.

[…] És un mitjà d’aprenentatge que permet a l’infant entendre millor el món que l’envolta i també entendre’s a si mateix […].

[…] Una de les feines més importants que ha de fer un infant per a desenvolupar-se amb salut i felicitat és jugar.»

Currículum i orientacions. Educació infantil. Primer cicle, 2012

Aula de Gegants, Escola Bressol Municipal Petit Príncep de Manresa. Curs 2017-2018.

 

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!