La quotidianitat de l’escola bressol té moments màgics de relacions entre grans i petits, i és en el tracte directe entre infants de diferents edats on podem observar gestos de complicitat, cura i respecte.
Són petits detalls que ens fan adonar de com són d’importants les nostres actuacions vers cada infant. Cada gest ens delata i és una mostra molt explícita del respecte cap als infants que acompanyem.
La Súria s’adona que en Dylan té mocs i actua per iniciativa pròpia amb una presa de consciència exquisida del que va a fer. En la seva mirada podem intuir una anticipació dels fets, com demanant permís. Quelcom que els adults mai hauríem d’oblidar.
La Súria reprodueix accions que observa en el seu dia a dia, aquest emmirallament de
l’altre. I al cap d’una estona es repeteix la situació amb l’Arlet. Semblança d’accions, gestos i complicitats. Hi ha un temps d’espera, d’assimilació…
Accions repetides una vegada i una altra, sense convertir-les mai en actes mecànics i sense sentit. Tant de bo els adults siguem sempre conscients del valor d’aquests detalls, sabent que en cada gest hi ha una atenció exclusiva, i que dels infants també n’aprenem molt.
Eva Sargatal
