El conte. El pet del bou-que-tenia- un-encàrrec-per-a-la-lluna

Quatre personatges de conte molt propis del repertori de tradició oral de les primeres edats. El bou, un animal bonàs, que gairebé mai no és presentat com un adversari peri­llós, ans al contrari. El pare Janàs, el gegant que amb els seus set pams de llengua i set pams de nas ofereix sempre que pot ajut a qui ho necessiti. Així ho va fer amb les vint-i-una germanetes capitanejades per la més petita i xalesta de totes, la Marieta. En Joan Ama­des va recollir aquesta rondalla. La Rín­xols d’Or, la nena que es va introduir a la casa dels tres ossos, com una ocupa, i després de malbaratar la propietat privada dels tres inquilins va marxar per cames bosc enllà. Tanmateix, és capaç de prestar ajut a qui ho necessiti. En Patufet, sempre a punt de fer-ne alguna per reivindicar allò que expressem amb una frase feta: en el pot petit hi ha la bona confitura. Però, i si s’hagués cansat d’estar entre nosaltres?

A la primera, tronera

El bou estava encaparrat.

L’animal tenia un encàrrec per a la lluna i no sabia pas com fer-l’hi arribar.

El pare Janàs li va demanar quina una li’n passava.

I el bou li va dir que estava encaparrat perquè tenia un encàrrec per a la lluna i no sabia pas com fer-l’hi arribar.

El pare Janàs es va oferir a ajudar-lo. Amb els set pams de boca i els set pams de nas, segur que ho aconseguiria!

El bou li va confiar l’encàrrec i el pare Janàs se’n va anar, tris-tras, tris-tras.

Però ca!, aquella era una nit de lluna cluca i el pare Janàs, tan grandot, no la va saber veure perquè estava en fase minvant i no s’hi veia gota.

A la segona, redona

I van passar set jornades i el bou estava encaparrat i capficat.

L’animal tenia un encàrrec per a la lluna i encara no havia trobat la manera de fer-l’hi arribar.

Se’l va trobar la Rínxols d’Or i li va demanar quina una li’n passava.

I el bou es va afanyar a dir-li que estava encaparrat i capficat perquè tenia un encàrrec per a la lluna i no sabia pas com fer-l’hi arribar.

La Rínxols d’Or es va oferir a ajudar-lo i el bou es va afanyar a dir-li que no calia, que el pare Janàs ja ho havia intentat i no se n’havia sortit.

Tanmateix, la nena ho va voler provar. No havia anat mai a la lluna, però es veia amb cor d’arribar-hi.

El bou li va confiar l’encàrrec i la Rínxols d’Or se’n va anar, tris-tras, tris-tras.

Però, ca! Aquella era nit de lluna marinera, i la Rínxols d’Or no es va atrevir a arribar fins allà perquè amenaçava pluja i a ella no li agradava gota mullar-se.

A la tercera, drecera!

I van passar set jornades i el bou estava encaparrat, capficat i amoïnat.

L’animal tenia un encàrrec per a la lluna i encara no havia trobat la manera de fer-l’hi arribar.

Va passar en Patufet i li va demanar quina una li’n passava.

I el bou es va afanyar a dir-li que estava encaparrat, capficat i amoïnat perquè tenia un encàrrec per a la lluna i no sabia pas com fer-l’hi arribar.

En Patufet es va oferir a ajudar-lo i el bou es va afanyar a dir-li que no calia, que el pare Janàs i la Rínxols d’Or ja ho havien intentat i no se n’havien sortit.

Tanmateix, en Patufet –tossut com és– va insistir i insistir. Deia que ell sabia com arribar a la lluna.

El bou no s’acabava de fiar de la traça d’un marrec tan remenut.

Però el pla d’en Patufet era ben senzill: que el pare Janàs i la Rínxols d’Or preparessin palla per donar al bou quan ell, en Patufet, fos dins la seva panxa. I en pic estigués ben tip, ben tip, el bou es tiraria un pet que ell, en Patufet, aprofitaria per sortir disparat cap a la lluna.

Tal dit, tal fet. Després d’escoltar l’encàrrec per a la lluna, en Patufet es va deixar cruspir pel bou. El pare Janàs i la Rínxols van donar palla i més palla al bou, que en pic va estar ben tip, va fer un peeeeeet! i en Patufet va sortir com si anés en coet.

Aquella nit, la lluna lluïa galtaplena i satisfeta. L’encàrrec havia arribat a lloc!

Voleu saber quin era l’encàrrec del bou? Lluna, t’estimo!

Caram de bou!

Després d’aquesta feta, d’en Patufet no se’n va cantar mai més ni gall ni gallina. Potser s’ha quedat a la lluna?

Quan la vegeu galtaplena dalt del cel mireu-la bé. No diríeu que és en Patufet aquell que es veu allà dins del disc de la lluna?

A la primera, tronera…

A la segona, redona

A la tercera, drecera!

Roser Ros

 

 

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!