Escola 3-6. Els ambients d’aprenentatge: l’organització del temps, dels espais i els materials

L’ús dels ambients d’aprenentatge és una estratègia metodològica i organitzativa que ens ofereix la possibilitat de posar a l’abast dels infants propostes estimulants, riques i variades que prèviament hem dissenyat i disposat d’una forma curosa. Això ens permetrà captivar l’interès de l’infant a partir de l’experimentació, la manipulació i el joc, i generar preguntes que l’ajudin a descobrir el món que l’envolta. Reflexi­o­nem sobre alguns aspectes clau en el funcionament dels ambients d’aprenentatge de lliure circulació, com són l’organització del temps, dels espais i els materials.

Un infant que creix i es desenvolupa d’una manera sana és un infant amb interès per descobrir els enigmes del món que l’envolta. Si com a adults estem atents i som curosos quan mirem l’infant, podrem adonar-nos de quines són les seves necessitats i acompanyar-lo en el seu desenvolupament evolutiu.

L’aprenentatge és intrínsec a l’espècie humana. Entenem que l’infant és un ésser complet generador del propi aprenentatge. La mirada dels adults que l’acompanyen serà de vital importància en aquest procés, ja que li donarà seguretat i li oferirà experiències riques i estimuladores per al seu creixement. La seva presència ha de ser activa, per tal de regular l’autonomia que pot assolir l’infant en cada moment. Uns límits clars i coherents permetran una bona convivència.

A l’escola, una organització pensada en què l’alumne sigui el centre de l’aprenentatge haurà de permetre que l’infant s’autoreguli i circuli lliurement escoltant les seves necessitats, seguint els seus interessos i desenvolupant les seves potencialitats. Els ambients d’aprenentatge són una estratègia metodològica i organitzativa que, partint de l’experimentació, la manipulació i el joc, permeten el desenvolupament holístic de l’infant.

Tot seguit, reflexionarem sobre alguns aspectes que creiem importants per al funcionament dels ambients d’aprenentatge de lliure circulació, com són l’organització del temps, dels espais i els materials.

El nostre ritme, el ritme a l’escola

La societat en què vivim ens pot portar a viure a un ritme massa ràpid i poc respectuós amb les nostres necessitats vitals físiques, emocionals i cognitives. Com a adults, el fet d’oferir-nos temps i donar-nos l’oportunitat de viure sense pressa ens dona flexibilitat i ens permet un ritme sa per a nosaltres i els nostres infants.

El temps és un aspecte important en el treball per ambients. L’horari hauria de garantir franges temporals llargues que respectin el cicle de necessitats dels infants, per tal que cadascun trobi el ritme que ell mateix requereix per viure el seu procés d’aprenentatge. Que els nens i les nenes disposin de temps llargs els permet que el seu joc vagi transformant-se segons les seves necessitats, els materials o la intervenció d’altres infants o adults que poden generar noves situacions d’aprenentatge. Reprendre activitats els dona l’oportunitat d’enfrontar-se d’una manera diferent a la mateixa situació, de buscar altres solucions o estratègies, d’acceptar el canvi com a procés de vida, d’equivocar-se i viure l’error com a oportunitat d’aprendre, d’experimentar rols diferents i comunicar-se i argumentar les seves decisions.

És important tenir en compte que, perquè tot això es produeixi, hem d’oferir propostes que permetin diferents tipus d’agrupacions. És a dir, materials de joc individual, en parelles, en petit grup i en gran grup. Cada agrupació generarà diferents sinergies i, per tant, diferents aprenentatges.

El fet de disposar d’un horari obert, poc parcel·lat, amb unes franges clares que es repeteixen durant la setmana, permet donar estructura al dia a dia de l’infant i que aquest pugui ordenar també el seu pensament. Anticipar allò que es trobarà li dona seguretat i li ofereix l’oportunitat d’actuar amb iniciativa i autonomia.

Així doncs, l’organització del temps és un aspecte clau quan es parla de processos d’infants. Com a acompanyants haurem de respectar que cadascú necessita un ritme diferent i, a la vegada, tenir present i cuidar el propi ritme.

Els espais, entorns amables i harmoniosos

L’escola, un espai de convivència, acaba esdevenint la segona llar dels infants. Quan pensem a habilitar casa nostra, intentem tenir cura dels espais, amb detalls i elements agradables, de confort i de caliu, per viure-hi en benestar. Hem de plantejar-nos estructurar l’escola des de la mateixa perspectiva. Solu­cions creatives ens ajudaran a treure profit de les limitacions i condicionants que ens podem trobar en l’espai.

L’espai hauria de ser un ambient que faci sentir còmode. Per tal d’oferir calidesa podem prioritzar el mobiliari de fusta i els colors naturals. Optar per tons neutres, clars, terrosos… apropa a la natura, transmet una sensació de calma i benestar que predisposa a l’aprenentatge.

Cuidar l’estètica és parar atenció als petits detalls, buscant l’equilibri i l’ordre en la disposició dels elements. La col·locació del mobiliari permetrà crear microespais pensats per dur a terme propostes que donin resposta als diferents llenguatges. Dissenyarem els espais de manera que delimitin les agrupacions segons ens interessi. Creiem necessari que hi hagi un microespai:

  • De trobada, on compartir converses i estones de grup.
  • De tranquil·litat i intimitat per poder relaxar-se sol o en companyia.
  • De joc simbòlic, que permeti evocar la pròpia realitat i crear escenaris imaginats.
  • De representació, on expressar gràficament les descobertes.

Altres microespais poden oferir la possibilitat d’experimentar, manipular, construir, destruir, crear… i acostar així als infants el coneixement a través de l’observació, l’exploració i la investigació de les seves descobertes.

L’espai de referència ha de mostrar-nos la identitat del grup que l’habita. Per tant, ens oferirà elements que el dotin de significat col·lectiu, com fotografies del grup, diari del grup, documentació de processos… Així doncs, es converteix en un espai viu en constant transformació on els infants també són creadors.

La riquesa de l’espai de referència s’hauria d’estendre de forma natural a la resta d’espais comuns o de transició de l’escola. D’una banda, els passadissos, a part de la utilitat de pas, poden oferir-nos oportunitats d’aprenentatge tot prolongant els espais dels grups més enllà dels límits de les portes. Aquests espais també ens poden ajudar a transmetre, a partir de documentació, quins són els eixos vertebradors de l’escola i la imatge d’infant i d’aprenentatge que compartim. D’altra banda, el menjador ha de ser un espai de trobada on els infants puguin dinar relaxadament, en espais petits i no massificats que convidin a un ambient poc sorollós.

Tradicionalment l’espai exterior ha estat entès com un espai i un temps de descans del qual s’ha valorat poc el valor educatiu. Però com diu el Currículum i orientacions del segon cicle d’educació infantil (2016): «L’espai exterior, convenientment articulat, ofereix possibilitats de joc i aprenentatge de gran valor educatiu. L’espai a l’aire lliure pot esdevenir un entorn de qualitat per als infants i els adults que aporta el contacte amb la natura i el món social.» Entenem el jardí com un ambient més d’aprenentatge on l’infant pot entrar i sortir lliurement, tot escoltant i regulant la seva necessitat motriu. Per tant, els moments a l’exterior no són una pèrdua de temps sinó un guany de vida.

La importància dels materials

Els materials que disposem en aquests espais amables haurien de seguir la mateixa línia de ser materials cuidats i ben triats. A l’hora de posar un material a l’abast dels infants haurem de preguntar-nos: què ofereix aquest material?, és adient per l’edat?, i quina riquesa aporta? Una presentació minimalista donarà protagonisme al material i facilitarà que els mateixos infants mantinguin l’ordre.

Prioritzarem pocs materials, però de qualitat, que estiguin a l’abast i que convidin a l’experimentació. Malgrat que l’infant tria l’activitat que vol dur a terme, l’adult pot oferir material o una disposició determinada que provoqui exploracions i descobertes concretes.

Optarem per materials naturals i orgànics que ens ofereixin diferents textures, olors, temperatures…, que ens acostin a l’entorn a través d’objectes reals. És interessant oferir materials no estructurats, que permetran a l’infant personalitzar-ne l’ús d’una forma variada i creativa; i materials estructurats amb un objectiu concret, que suposin un repte cognitiu per a l’infant i fomentin el desenvolupament de les seves capacitats. Així, doncs, una bona tria de material ens ajudarà que els infants puguin desenvolupar les potencialitats i tenir múltiples oportunitats d’aprenentatges.

L’educació que volem

En un món canviant on tenim tota la informació al nostre abast, l’escola ha deixat de tenir l’objectiu de ser transmissora de coneixements per convertir-se en un espai de creixement integral de la persona. Això permetrà que l’infant es conegui, es relacioni des del respecte i participi activament i amb responsabilitat del món al qual pertany.

Com explica Claudio Naranjo al seu llibre Cambiar la educación para cambiar el mundo (2013): «La transformación de la educación es nuestro mejor puente hacia un futuro mejor». Aquest canvi passa perquè els docents ens auto­qüestionem, treballem conjuntament i repensem la nostra mirada cap a la infància. És moment de canvi, moment d’una educació més conscient.

Bibliografia

Trueba, Beatriz: Espacios en armonía. Propuestas de actuación en ambientes para la infancia, Bar­ce­lo­na: Octaedro, 2015.

Naranjo, Claudio: Cambiar la educación para cambiar el mundo, Barcelona: La Llave, 2013.

Wild, Rebeca: Educar per ser. Vivències d’una escola activa, Barcelona: Herder, 2013.

Aida Caballero i Aroa Pareja, mestres de l’Escola dels Encants de Barcelona.

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!