Bones pensades. L’equilibri entre el dins i el fora

L’equilibri entre el dins i el fora vol ser l’harmonia en la distribució dels espais, els materials, el temps de cada infant i l’actitud dels adults. Una distribució ben ponderada de les coses. Per aconseguir aquest equilibri vàrem iniciar un procés de transformació de la metodologia per tal d’aconseguir una escola més viva i activa amb noves maneres d’afavorir l’aprenentatge a través del joc com a activitat natural del nen.

La transformació, en un primer moment, es va centrar en els espais interiors. Es va optar per modificar l’organització tradicional de les estances i crear diversos ambients acollidors on incloure una sèrie de microespais amb propostes lliures o suggerides per l’adult. Alhora, per dur a terme aquests ambients, vam considerar que la manera d’obtenir el màxim profit d’aquestes experiències era barrejant els nens de tot el cicle d’educació infantil, i que ells mateixos escollissin l’ambient, atenent als seus interessos i a les seves inquietuds. Amb aquesta interrelació s’aconsegueix un enriquiment mutu entre grans i petits.

Aquests ambients interiors ens van permetre no solament gaudir, sinó també descobrir un munt de noves possibilitats d’aprenentatge que se’ns presentaven amb aquests canvis metodològics, i que, tal com hem pogut comprovar, afavoreixen el seu procés evolutiu, el diàleg entre iguals i amb l’adult que els acompanya. Les vivències dels ambients interiors ens han fet qüestionar l’espai, l’organització i el temps en els adults. Obrir les portes a l’exterior ens ajuda a reorganitzar el disseny de l’escola contemplant les terrasses i les pinedes tot passant de la zona d’esbarjo a un espai d’aprenentatge.

L’adequació d’aquest espai esdevé possible sumant l’expertesa i les habilitats de tota la comunitat educativa: escola i famílies. Amb aquest procés de transformació dels espais exteriors preteníem aconseguir un entorn natural, agradable i relaxant. Afavorint:

 

  • Beneficis en la salut: les sensacions que rep l’infant en els primers anys de vida ocupen una part fonamental en el seu desenvolupament, allò que li permet captar informació, processar la rebuda per tal d’utilitzar-la, per relacionar-se, i adaptar i regular la seva conducta per elaborar coneixement.
  • Establir un contacte directe: una font principal de construcció de coneixement, no solament sobre l’entorn, sinó també sobre si mateix i els altres.
  • Viure un temps molt més plàcid: el temps que permet fer-ho, un temps molt més plàcid que el temps de l’adult. Aquest temps marca els ritmes més pacients, permet l’escolta del món i la seva tranquil·litat. En el contacte amb allò que creix lent i seguint les lleis naturals, el diàleg sense presses, molt més íntim per al nen.
  • La saviesa més profunda de l’entorn: un entorn canviant ens possibilita un pensament també més acollidor als canvis. Ens obre la porta a la creativitat i la generació de formes. Vincular-se al medi, formar-se amb una consciència més profunda envers ell. Viure des del dret d’educar-se en un espai d’harmonia amable i de benestar.

 

Setembre de 2008: Parlen d'uns espais buits, poc organitzats, que provoquen conflictes, i d'un joc poc atractiu per als nens i nenes.Setembre de 2008: Parlen d’uns espais buits, poc organitzats, que provoquen conflictes, i d’un joc poc atractiu per als nens i nenes.

Setembre de 2013: Nens i nenes sense un joc concret i un espai poc pensat, simplement per a l'estona de l'esbarjo.Setembre de 2013: Nens i nenes sense un joc concret i un espai poc pensat, simplement per a l’estona de l’esbarjo.

 

Març de 2014: L'equip de mestres es mostra inquiet i s'autoexigeix una formació per repensar els espais.Març de 2014: L’equip de mestres es mostra inquiet i s’autoexigeix una formació per repensar els espais.

Març de 2014: Comencem a fer les primeres observacions del joc dels infants, a través de les filmacions i fotografies, copsades des de diferents mirades; comencem a moure’ns.

Setembre de 2014: L’equip de mestres es planteja obrir el projecte a tota la comunitat educativa (escola-famílies) per iniciar diferents propostes de col·laboració i ajudant a fer-se seu el projecte. Idea d’un projecte viu.

 Setembre de 2014 i juny de 2015: Primers plantejaments sobre el terreny. Es posen en joc els plànols de l’escola i sorgeix una primera intervenció per desaiguar bé el terreny. Experts en jardineria fan les primeres intervencions.

Novembre de 2015: Sorgeix un joc ric d’aprenentatges, de relacions i un gran pas a la flexibilitat dels adults i dels nens i nenes, tot generant un espai verd i de benestar.

La riquesa d’aquests espais rau en la varietat de formes, colors, olors, textures, sons i sensacions, un ecosistema viu i canviant. Que facilita el joc del nen. Un nen que juga és un nen que aprèn, un nen que descobreix, un nen que troba respostes. El joc constitueix una eina bàsica per observar, per qüestionar-se, per experimentar, per imaginar, per provar, per equivocar-se, per reorientar-se, per crear, per comunicar. En definitiva, per apropar-se al món en tota la seva complexitat.

Per tant, entenem que la connexió del dins i el fora enriqueix la quotidianitat de l’escola. En el moment de portar a terme aquest procés de reformulació de l’exterior, es genera tota una transformació de l’àmbit educatiu, personal i professional, que implica el projecte educatiu de l’escola i com s’entén l’aprenentatge i la infància.

Emmirallar-se en la natura, la fascinació per tot allò vist i viscut als espais exteriors, juntament amb la voluntat de garantir els drets naturals dels infants, de sobte requereix portar a terme dia rere dia una proposta real i coherent on cada infant se sent més lliure i pot jugar segons les seves possibilitats, seguir el seu ritme natural d’aprenentatge, on els continguts són els mitjans i no la finalitat.

Com diu Anna Tardos (2014), l’infant no juga perquè sap que el joc li és útil i el «prepara per a la vida», sinó perquè satisfà els seus desitjos i aspiracions, perquè li agrada i el fa feliç.

 

 

 

 

 

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!