El conte. L’aneguet troba la seva veu

En aquest conte popular, l’aneguet explora el món a partir de diversos sons animals fins a retrobar la pròpia veu i l’escalf de la mare. Tal com diu el vell refrany, «roda el món i torna al Born». És una història rítmica, d’argument senzill i d’estructura circular. El fet que sigui acumulativa agrada molt als infants perquè es poden anticipar a les respostes dels personatges. La repetició de la veu narrativa, la interpel·lació, l’ús d’onomatopeies, la musicalitat de les paraules noves, potser fins i tot la utilització de titelles senzills, els farà viure el conte amb una gran satisfacció.

Vet aquí que una vegada hi havia un aneguet molt grassonet que volia veure món. Un dia d’hivern es va escapar de casa seva i, caminant d’un cantó a l’altre, es va trobar un gatet.

–Meu! Meu! –va dir el gat.

–Oh! –exclamà l’aneguet–. Em sembla que jo també puc miolar així.

Però creieu que l’aneguet pot dir «meu, meu»? De cap manera! Ho va intentar, però només va aconseguir dir «miac, miac» i no sonava gaire bé.

   

Llavors l’aneguet se’n va anar tot fent el balanceig que fan els ànecs quan es mouen. Va caminar una bona estona enmig del fred i la pluja i, de cop i volta, es va trobar amb un gos.

–Bub! Bub! –va dir el gos.

–Oh! –exclamà l’aneguet–. Em sembla que jo també puc bordar.

Però creieu que l’aneguet pot dir «bub, bub»? De cap manera! Ho va intentar, però només va aconseguir dir «bac, bac», que no sonava gens però que gens bé.

Llavors l’aneguet se’n va anar tot fent el balanceig que fan els ànecs quan es mouen. Va caminar una bona estona enmig del fred i la pluja i, de cop i volta, es va trobar amb un ocell groc dalt d’un arbre.

–Tuiit! Tuiit! –va dir l’ocell groc.

–Oh! –va exclamar l’aneguet admirat–. Em sembla que jo també puc refilar així.

Però creieu que l’aneguet va poder cantar «tuiit, tuiit»? De cap manera! Ho va intentar, però només va aconseguir cantar «tuac, tuac!», que no sonava gens però que gens bé.

Llavors l’aneguet se’n va anar tot fent el balanceig que fan els ànecs quan es mouen. Va caminar una bona estona enmig del fred i la pluja i, de cop i volta, es va trobar amb una vaca.

–Muu! Muu! –va dir la vaca.

–Oh! –va pensar l’aneguet–. Em sembla que jo també puc bramular així.

Però creieu que l’aneguet va poder bramular «muu, muu»? De cap manera! Ho va intentar, però només va aconseguir dir «meec, meec!», que no sonava gens però que gens bé.

Llavors l’aneguet es va posar molt trist. No podia dir «meu» com el gat, no podia dir «bub» com el gos, no podia dir «tuiit» com l’ocell groc, i no podia dir «muu» com la senyora vaca.

Aleshores l’aneguet se’n va anar tot fent el balanceig que fan els ànecs quan es mouen. Va caminar una bona estona enmig del fred i la pluja i, de cop i volta, es va trobar amb la seva mare, que li va dir «cuac, cuac».

–Oh! –va dir molt alegre l’aneguet–. Aquest és el so més bonic del món. Em sembla que jo puc clacar així.

I creieu que l’aneguet va poder fer «cuac, cuac»? És clar que sí! L’aneguet podia dir «cuac, cuac!». I ho feia molt bé. I ell i la seva mare se’n van tornar a casa seva, on s’estava calentet, tot clacant «cuac, cuac, cuac, cuac!».

De Primeres narracions. Contes recollits per les escoles Waldorf. Barcelona: ing, 2012.

La cançó
Els meus ànecs
(popular alemanya)

Mireu els meus ànecs,
fan un capbussó.
El cap dins de l’aigua,
no tenen cap por.

Mireu els meus ànecs,
juguen en el fang.
Piquen amb les potes,
fan un bon xip-xap.

Mireu els meus ànecs,
corren sobre el prat.
Busquen entre l’herba,
s’han ben atipat.

Mireu els meus ànecs,
dormen al paller.
El cap sota l’ala,   
noi que s’hi està bé!     

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!