Escola 0-3. L’aigua, font d’investigació inesgotable

Quan observem moments quotidians sovint se’ns ofereix la possibilitat de conèixer millor els infants i d’ajustar les nostres intervencions per poder donar continuïtat a allò que realment els interessa. Són oportunitats que ens permeten ampliar la mirada i anar més enllà, acollir l’imprevist. Donar continuïtat als processos dels infants és tot un repte. Sabem per on començar, però no com continuar, ja que l’evolució de les continuïtats depèn en tot moment de la realitat observada. En aquest procés, la documentació ens permet valorar i fer visibles les accions, les intervencions i els aprenentatges dels infants, alhora que ens ofereix la possibilitat de dialogar i reflexionar per construir significats en equip.

 

Des de molt petits, els infants estan en contacte amb l’aigua. De fet és la primera matèria amb què tenen contacte abans de néixer: quan són a la panxa de la mare viuen en un medi aquàtic. Aquest podria ser un motiu de per què els infants tenen tanta atracció per aquest element.

L’aigua és un element molt quotidià que forma part de les nostres vides a diari. A la nostra escola bressol els nens i les nenes la poden trobar a les piques, que tenen a la seva alçada, on es renten les mans, beuen aigua… Ha estat en aquesta quotidianitat on hem observat un gran interès d’uns determinats infants dels espais dels grans (2-3 anys) per conèixer, explorar, descobrir i experimentar amb aquest element. Després de fer moltes observacions a aquests infants decidim donar continuïtat a l’interès comú, creant un context per donar resposta a la necessitat d’investigació.

Si pensem en infants capaços i competents que es desenvolupen com a protagonistes en els seus aprenentatges, tenim l’obligació de crear contextos provocadors que els possibilitin desplegar totes les seves potencialitats portant a terme els propis projectes d’acció.

«Una provocació no consisteix a col·locar coses… Una provocació neix d’uns interessos observats, els materials facilitats hi són perquè poden afavorir-los. Darrere de cada provocació hi ha una reflexió, una selecció de materials, unes hipòtesis que neixen d’un moment i d’uns infants en concret.»

 Laura Estremera Bayod

La nostra intencionalitat és la de crear un espai que capti l’atenció i provoqui la investigació amb l’aigua. Posem a l’abast dels quatre infants elements facilitadors: gots, culleres, pots, coladors, tubs de mànega, glaçoneres…, en una zona coneguda com és la zona d’higiene, que forma part de la seva quotidianitat. Pensem que el grup reduït d’infants, heterogenis quant a ritmes de desenvolupament, però amb un interès en comú, pot generar interacció en la investigació de l’aigua i provocar i generar aprenentatges. Aquest context requereix un sistema d’observació que ens permeti analitzar quines línies d’investigació-acció s’estan desenvolupant i com les retroalimentarem per donar-los continuïtat. Per això elaborem una graella d’observació, amb preguntes molt reflexionades que fem als infants i que acompanyarem de fotografies i vídeos que realitzem en el moment.

En aquesta primera sessió facilitem una pica gran mig plena d’aigua amb dues sortides d’aigua corrent, un panell de tubs col·locats en vertical per donar la possibilitat d’un circuit d’aigua, dues safates mig plenes d’aigua, una amb aigua calenta i l’altra amb aigua amb sucre, acompanyat de materials pensats per facilitar la investigació.

Després de reflexionar en equip al voltant de les observacions, fotografies i vídeos de la primera experiència, arribem a la conclusió que han estat dos els interessos: la investigació del comportament de l’aigua –com flueix i canvia de forma segons el contenidor– i com canvia de color segons l’element que la conté. Per donar continuïtat a aquests dos interessos decidim crear dos contextos diferents en dues sessions diferents.

Decidim donar continuïtat en primer lloc a la investigació del comportament de l’aigua. Per fer-ho creem un context a l’espai exterior. Pensem que, en aquest entorn natural, es poden donar provocacions espontànies a l’entrar en contacte l’aigua amb la natura. A part preparem l’espai amb aigua continguda en pla horitzontal a la taula i en pla vertical a les mànegues pastisseres acompanyades de materials pensats per a la investigació d’aquest interès.

Interpretació: La Blanca vol contenir l’aigua dins dels dos pots estrenyent l’un contra l’altre. Després vol veure la capacitat del bol de color blanc intentant posar l’aigua que conté un pot i després la dels dos alhora. Sembla que vol comprovar si el pot blanc pot assumir la capacitat d’aigua dels dos pots.

Descripció: Quan la sorra entra en contacte amb l’aigua, es produeix una provocació que la Blanca de seguida connecta amb una experiència prèvia amb fang.

Blanca: Mira qué ha pasado.
Patri: Què és això, Blanca?
Blanca: Lo que jugamos el otro día, barro.
Patri: Com ho saps que és fang?
Blanca: Porque está mojado.


Per donar continuïtat al segon interès observat –el canvi de color de l’aigua–, pensem a oferir en un primer moment materials translúcids i colorants alimentaris amb la finalitat de provocar l’observació del canvi de color i poder produir la barreja de color. En aquesta sessió també introduïm la foscor i la llum del retroprojector per observar d’una manera diferent l’efecte del color en l’aigua.

Els quatre infants van comprovar el canvi de color a través dels materials facilitats i com podien modificar l’aigua donant-li color mitjançant els colorants alimentaris. També van observar com, en barrejar molts colors alhora, l’aigua es tornava tan fosca que no deixava veure els objectes que hi submergien. Per últim, l’observació de com comprovaven que, en exercir una pressió sobre l’aigua, es produïen uns dibuixos a terra, ens va fer plantejar si donàvem continuïtat a tot aquest procés, però per manca de temps es va desestimar.

«És important mantenir vives les preguntes, les hipòtesis i les teories dels infants. El nostre paper és el de seguir-los, acompanyar-los i captar com busquen respostes a les seves inquietuds.»

David Castillo

Arribem a la conclusió que el fet d’haver pogut observar, interpretar, documentar i reflexionar en equip al voltant d’aquestes experiències ens ha ajudat a comprendre millor aquests infants, a acostar-nos-hi, a reconèixer que el seu aprenentatge en la investigació amb l’aigua ha estat a través del fer, de la vivència, de l’emoció i d’estar concentrats i connectats amb ells mateixos i amb allò que fan. Aquest projecte també ens ha permès reflexionar sobre el nostre paper com a acompanyants d’aquests processos, de quina manera ens apropem als infants, amb quin llenguatge i quines preguntes, i també sobre com documentem –quines fotografies fem, quins vídeos seleccionem per compartir amb les companyes, quin paper té la persona que documenta…– i així millorar la nostra presència tant en els projectes com en la quotidianitat mateixa.

Soraya Díaz Canelada i Patrícia Sánchez González, educadores de l’Escola Bressol La Llàntia de Mataró.

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!