La senyora cilíndrica té el seu origen en una col·lecció de cilindres que els infants van anar aportant amb el seu afany col·leccionista.
Vam anar recollint i exposant cilindres de tota mena: amples, estrets, llargs, curts, petits, grans… De diferents materials: cartró, plàstic, ferro…
Vam desmuntar cilindres de cartró que, en tallar-los, es convertien en quadrats o rectangles. Vam veure la diferència entre una figura plana i una que té volum. Vam construir cilindres. Vam estudiar-ne algunes característiques. Vam fer una exposició.
Qui té una bona idea sobre què podríem construir amb tots aquests cilindres?
Les aportacions individuals dels infants podien agrupar-se a fi de construir entre tots quelcom col·lectiu.
Les idees van ser diverses:
- fer calidoscopis amb els rotlles provinents del paper higiènic o del paper de cuina;
- amb els cilindres grans, construir una bateria que amb els seus sons pogués acompanyar les nostres cançons;
- amb els cilindres petits, fer altres instruments de percussió perquè, a dins seu, hi posarien diferents grans –arròs, mill, mongetes, cigrons, llenties…–. Aleshores es podien ordenar els cilindres pel so, des del que sonava més fort fins al que sonava més fluix, i ordenar-los també segons el pes;
- amb cilindres de tota mena, fer una senyora cilíndrica.
No us penseu, construir una senyora no és cosa fàcil.
Amb cola forta van haver d’enganxar molts rotlles de tota mena per donar forma al cap, al cos, a les cames. Van haver d’embolicar moltes tires de filferroplastificat per poder donar forma cilíndrica i rinxolada als cabells. No podien oblidar-se dels ulls, que van enllestir amb taps de suro també cilíndrics. Les orelles, les van solucionar amb potets de plàstic.
Ja la teníem llesta, li vam retallar un vestit, li vam calçar unes sabates. Era tan maca, tan alta, tan impressionant! Només faltava que parlés, que ens digués alguna cosa.
La vam exposar al passadís de l’escola, juntament amb altres treballs i va suposar un esdeveniment molt gratificant tant per als més petits com per als més grans. Per exemple, les famílies es van sorprendre de la quantitat d’idees que s’havien generat i les realitzacions que s’havien fet a partir dels taps, pots, rotlles, cordills…, que havien ajudat els seus fills a buscar a fi de donar sortida a la seva demanda. I els infants protagonistes van poder explicar tot el procés que s’havia seguit a les famílies i, també, a altres companys més petits.
Aquest treball esplèndid que es va allargar en el temps va permetre unes primeres nocions intuïtives de volum, de dimensió, d’amplària, de llargària… Va suposar, també, la recerca dels materials, la intervenció de l’ajuda de les famílies, el seu permís per portar a l’escola segons quins materials, la classificació i la construcció, que va suposar organitzar-se en equips per poder construir una obra conjunta, una obra de tot el grup.
Josepa Gómez, mestra.
Extret de: Senyora Cilíndrica, Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2005
(col·lecció Temes d’Infància, 52).
