El conte. La poma que volia ser una estrella

Vet aquí una vegada un camp de pomeres plenes de petites pomes que creixien lentament al sol. Enmig de totes les pomes, n’hi havia una que tenia un desig ben curiós: a ella no li agradava ser una poma, ella volia ser una estrella. Aquest era el seu anhel d’ençà que va néixer de la flor. Cada nit mirava el cel i s’imaginava com es devia veure el món des d’allà dalt i es preguntava com se sentiria si pogués brillar a la nit fosca.

Un bon dia, la poma va demanar als ocells que feien niu al seu arbre:
–Sabeu on van les estrelles quan es fa de dia?
Els ocells li van respondre:

–Benvolguda poma, les estrelles sempre són al cel, tant de dia com de nit, però la claror del sol no ens deixa veure-les.
Un altre dia, quan el vent bufava i feia dansar les branques de la pomera, la poma li va preguntar:
–Estimat vent, saps si les estrelles viuen sempre al mateix lloc o viatgen arreu com tu?

El vent li va contestar:
–Les estrelles es mouen pel firmament a una gran velocitat.

La poma, quan escoltava les paraules dels ocells i del vent, desitjava més que mai esdevenir un bell estel.

Van anar passant els dies, després de la primavera va venir l’estiu calorós i les pomes vermelles i sucoses havien crescut i madurat. El moment de la collita seria a principi de la tardor. La poma que volia ser una estrella se sentia molt trista perquè el seu desig no s’havia acomplert i la seva vida de poma no la feia del tot feliç. A més se sentia sola perquè mai no tenia ganes de conversar amb les seves companyes.

A final de setembre, una família que passejava pel camp es va asseure sota la pomera per berenar a la seva ombra. Els va venir de gust menjar algunes pomes que estaven ben al punt per ser collides, així que, entre tots, van sacsejar l’arbre i en van caure unes quantes, les més dolces i madures; entre elles, la poma que volia ser una estrella. Amb un ganivet la van tallar pel mig, amb molta cura, de manera horitzontal i van quedar meravellats en veure que al cor de la poma hi havia ni més ni menys que una preciosa estrella de cinc puntes.

La poma que havia viscut tota la vida trista, no sabia que dins seu hi guardava un bell estel i que, per veure’l, només havia d’obrir el cor.

La recepta
Compota de poma sense sucre
Ingredients per a 4 persones:
• 4 pomes madures
• Canyella (½ branca o 1 culleradeta en pols)
• La pela de ½ llimona
• 4 gots d’aigua
• 1 cullerada sopera de mel, melassa d’arròs o ½ cullerada de xarop d’atzavara
• Hi podem afegir fruita seca –panses, nous, ametlles…–
Pelem les pomes, les partim i en traiem el cor. Les posem en un cassó amb aigua freda, fins que quedin cobertes. Quan l’aigua bulli, hi afegim la pela de llimona, la canyella i la mel. Abaixem el foc i deixem que faci xup-xup 25 minuts fins que es consumeixi tota l’aigua. Quan la compota s’hagi refredat, serà el moment d’afegir-hi la fruita seca.

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!