Escola 0-3. Per què des de les escoles considerem que l’espai exterior és tan important?

L’espai exterior és una oportunitat educativa, un espai de vida que hem d’anar transformant les escoles de mica en mica, amb espais de joc i d’aprenentatge. Començar aquest procés no és una qüestió de modes, sinó un objectiu comú de participació democràtica entre tota la comunitat educativa.

Avui en dia hi ha molta informació a les xarxes, i és fàcil caure en la temptació de fer un copiar i enganxar sense una reflexió prèvia. Aquesta reflexió no solament ha de ser de l’equip educatiu, sinó que també ha de ser una reflexió conjunta, compartida amb tota la comunitat.

Quan parlem de comunitat educativa, volem dir tots els agents implicats en una transformació conscient i real. És a dir, ajuntament, empresa gestora si escau, famílies, infants i equip educatiu.

Primer ens podem preguntar per què volem un canvi a l’espai exterior. Què està succeint en aquests moments? Quines accions fan els infants? Com a família, ajuntament, educador, què esperem? Quina és la nostra posició? Com ens sentim a l’espai exterior? Respon al projecte educatiu? És la nostra zona d’esbarjo? Hi ha prou ombres? Quin tipus de propostes tenim? Per què? Limi­tem l’horari? Per què? Respectem la vegetació que ja tenim? La coneixem? El paper com a educador ha de ser el d’acompanyar o vigilar? Hort, sí o no? Per què? Podria ser un espai públic de ciutat?

És cert que la primera idea de molts equips és posar elements o estructures de joc per pujar, baixar, etc. Des de fa tres anys, sóc membre del grup de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat «Com està el pati?». En el grup, hi participem professionals de totes les branques, arquitectes, una antropòloga, educadores, jardiners, fusters, etc. L’objectiu és aprendre tots junts amb la conducció i l’experiència de Carme Cols i Pitu Fernàndez, per poder aportar el nostre granet de sorra a les escoles, ajuntaments, a tots els espais educatius. Jo ho veig com una comunitat d’aprenentatge. De fet, si poguéssim agafar aquest model per a altres aspectes pedagògics, ens permetria construir amb solidesa.

Al ceif Andreu Castells vam començar observant els infants: què fan durant l’estona que estan a l’espai exterior, quins són els seus racons preferits, on s’amaguen, on pugen, quins són els seus diàlegs, per què tenim limitada aquesta estona, etc. l en una reunió d’equip, el desembre de 2018, ens vam traslladar a la nostra infantesa i vam recordar quins eren aquells llocs, situacions, etc., que encara recordem perquè ens van deixar empremta al cervell. Les respostes van ser diverses: el pati de l’escola, i quan anàvem al bosc quan havia plogut i l’olor de terra mullada ens feia despertar els sentits, i anant a buscar mores amb els amics, o jugant amb fulles, pedres, o, fins i tot, perseguint una formiga.

Si us hi fixeu, totes les experiències viscudes van ser a l’aire lliure, perquè l’espai exterior educa tant o més que els espais tancats, però ens falta seguretat, reflexió i organització sobre aquest espai.

 

Sense emoció no hi ha aprenentatge
Arran d’aquesta reflexió, vam poder veure i sentir que no calen estructures, sinó elements naturals –aigua, terra, troncs, plantes, arbustos, arbres, etc.– per donar resposta al que realment volem. Volem més verd, on els sentits de cada persona que convisqui a l’espai exterior aboquin a l’exploració, la llibertat, la curiositat, la tranquil·litat, el moviment, la creativitat i tantes altres coses que podríem afegir, quan s’observa allò que passa a l’aire lliure.

Pensant en el pati i en el que ens agradaria que passés, veiem tots els beneficis que ens aporta viure més a fora:
• Un espai de tranquil·litat,
• A l’estiu, una temperatura més suau,
• Conviure amb petita fauna, com formigues, marietes…,
• Més privacitat,
• Racons per amagar-se i crear el joc lliure
i simbòlic,
• Aire més net,
• Espai més inclusiu.

Però això no ho podíem fer sols. Necessitàvem formació amb una professional que ens ajudés amb la part més tècnica: es pot posar un arbust aquí?, què hem de tenir en compte?, quin tipus de vegetació és la millor en el clima de ciutat on vivim?, amb quin gruix s’ha de plantar?, quina terra podem posar per amortir possibles caigudes?, quin gruix?, rec?, quins altres materials podem posar per tenir diferents textures al pati –escorça, pedra, etc.–?, què passa amb el manteniment?

I no només això, necessitàvem tots els membres de la comunitat educativa. A la formació, hi van assistir la cap de Secció de Centres Muni­ci­pals i la tècnica d’educació de l’Ajuntament de Sabadell, i també algunes famílies de l’escola.

La formació va anar a càrrec d’Inara Hasa­nova, arquitecta paisatgista, que ens va acompanyar durant dos dies i ens va ajudar a posar ordre a les nostres idees i a consolidar amb fermesa que el que necessita qualsevol pati és verd.

Són molts factors que s’han de tenir en compte per iniciar un projecte, i no és fàcil. A continuació us detallo per ordre el que farem nosaltres, que no vol dir que sigui la millor opció ni l’única. Cada equip, cada projecte, té la seva idea i la seva autenticitat, segons la seva realitat.

Primer de tot, hem fet una llista de tots els passos que volem seguir, tenint en compte temporalitzar-ho. Perquè si no ens organitzem bé, ho tindrem difícil!

1. Fer una reflexió d’equip –im­por­tantíssim–. Hem de voler el canvi, hem de ser conscients que s’ha de mantenir viu, etc.
2. Formar-se amb tota la comunitat educativa. Si impliquem tota la comunitat educativa, creem xarxa, creem espais de participació, tenim un escola més humanitzada, etc.

3. Crear una comissió per iniciar el projecte: amb qui podem comptar sempre?, qui hi pot col·laborar? Tota ajuda és bona.
4. Plasmar les idees en un plànol a escala.
5. Revisar la normativa de parcs –importantíssim–: joc infantil i parcs infantils públics (une-en 1176). La normativa utilitza molt el senti comú. Per tant, és important revisar-la i tenir-la en compte. Com diu en Pitu, permet trobar les llacunes, limitacions i contradiccions.
6. Tenir en compte el manteniment: qui n’és el responsable?, cada quan? Cal triar el material tenint en compte el manteniment que implica.
7. Fer un pressupost de tot el projecte i tenir en compte que, si es vol posar alguna estructura (no és el nostre cas), cal un import per certificar-ne l’homologació i pensar que aquesta homologació té data de caducitat i, per tant, cada dos anys com a màxim s’ha de tornar a homologar com a constatació que tot esta en bon estat.
8. Presentar en un consell escolar –importantíssim.
9. Esperar resposta de l’ajuntament o l’empresa gestora.
10. Si no es pot fer tot per falta de pressupost, buscar alternatives (d’on podem treure diners?, podem demanar subvencions?, podem rebaixar expectatives i buscar altres opcions?, etc.).
11. Dur a terme el projecte per fases. És important pensar-lo per fases, perquè hi ha projectes que després de deu anys encara hi estan treballant. L’espai exterior és un espai viu.

A continuació us adjunto les fases del procés a través d’una imatge dissenyada per Xavi Rodríguez –arquitecte i membre del grup de treball «Com està el pati?» de l’As­sociació de Mestres Rosa Sensat.

El que tenim clar al ceif Andreu Castells és que iniciar un projecte sempre requereix esforç. No és fàcil i sabem que implica voluntat, generositat, frustració, algun disgust, però també sabem que tot això és normal quan s’inicia un projecte.

Cal dedicar esforços per omplir de natura els patis i que això sigui un objectiu comú de tota comunitat educativa.

I estem segurs que, si es vol, es pot. Potser no tindrem el pati que ens agradaria perquè no ens arriba el pressupost, però també us diem una cosa: amb poc pressupost segur que també aconseguirem que els infants que venen al ceif Andreu Castells puguin gaudir i jugar, descobrir, experimentar, parlar, mirar, pensar, mullar-se, escoltar, sentir, moure’s, córrer, imaginar, gronxar-se, preguntar, investigar, cercar, enfadar-se, tocar, recollir, buidar, observar, saltar, córrer, admirar, mirar, imitar, estimar…, en un espai més verd.

Ita Sánchez, directora CEIF
Andreu Castells, Sabadell.

 

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!