Escola 3-6. Reflexionant sobre l’autonomia dels infants

A l’Escola Els Pinetons de la Garriga, enguany hem intentat fer una reflexió, tan exhaustiva com hem pogut, al voltant de la pregunta «¿com podem millorar l’etapa d’educació infantil a la nostra escola?». Com que el tema és molt ampli, ens centrem en l’autonomia i transformem la pregunta «què fem a l’escola perquè els infants siguin el màxim d’autònoms possible?».

L’article de Constance Kamii «La autonomía como objetivo de la educación: implicaciones de la teoria de Piaget» ens desgrana dos tipus d’autonomia, la intel-lectual i la moral. Juntament amb l’autonomia funcional (i definida per autors diversos), han estat els tres eixos on posar el punt de mira per analitzar la nostra pràctica educativa.

• Autonomia intel·lectual: és, segons Piaget, aquella autonomia que permet als infants diferenciar entre les veritats o les falsedats intel·lectuals independentment del càstig o recompensa que se’n pugui rebre.
• Autonomia moral: és aquella autonomia amb la qual ens capacitem per poder discernir entre allò que és cert o erroni en el terreny moral.
• Autonomia funcional: és aquella autonomia que permet als infants moure’s, crear, jugar i créixer en llibertat en l’entorn escolar, sense la necessitat de tenir un adult al costat que li recordi què cal fer en cada moment.

La consciència d’aquests tres tipus d’autonomia ens porta a identificar quatre conceptes clau que giren sobre un mateix eix: acompa­nyar l’infant en un desenvolupament més complet de la seva pròpia autonomia.

La mirada que els adults tenim dels infants i la metodologia que utilitzem en cada espai de temps ens dona informació suficient per refer i repensar metodologies, dinàmiques i propostes.

Els conceptes que ens semblen més rellevants són els de la cura del temps, dels espais, dels materials i de les persones involucrades en aquesta sinergia contínua d’ensenyament i aprenentatge. Són alhora el marc mitjançant el qual retoquem, repensem i refem les nostres propostes, dinàmiques i metodologies.

La metodologia a emprar per tal que aquests conceptes estiguin en equilibri és clau. En el nostre cas, el treball a l’escola per espais, les descobertes al nostre entorn proper i el treball als tallers, són moments que ens permeten treballar aquests conceptes de la manera més fluida possible.

El temps
Creiem que els temps han de ser llargs. Hi ha d’haver temps per parlar –capacitat que permet estructurar el pensament–; temps per prendre decisions o resoldre conflictes –que és un camí cap a l’autonomia–; temps per omplir-se de complicitats, resoldre malentesos, compartir moments difícils o bonics i, també, cal temps per ser amb els altres i temps per ser i edificar-se un mateix. Sense aquests temps flexibles i llargs, l’autonomia moral és difícil de ser contemplada perquè requereix un diàleg empàtic entre dos infants i el guiatge, si cal, d’un adult. Entendre’s a vegades no és fàcil i cal temps per entendre’ns a nosaltres mateixos («què estic sentint?») i per entendre a qui m’està parlant («què li passa?») i trobar un eix d’entesa comú (encara que aquest sigui expressar les diferències d’un i d’altre o la manera que ens agradaria a cadascú que la propera vegada es resolgués una situació similar).

El temps d’aprendre és un temps individual (tot i que es pot fer a partir de les idees de l’altre), i és més llarg o més curt segons cada infant.
Per a Loris Malaguzzi, «l’experiència ens confirma que els infants necessiten molta llibertat per indagar, provar, equivocar-se i corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva curiositat, les seves emocions, per apreciar els infinits recursos de les mans, de la vista, de l’oïda, de les formes, dels sons i dels colors».

L’espai
Pensem que les classes haurien de ser espais de petits contextos educatius on els infants hi duguin a terme tres propòsits. D’una banda, els espais haurien d’ajudar a desenvolupar les capacitats bàsiques, com l’atenció, la concentració, la creativitat, la destresa fina i l’autonomia –en els tres sentits–. D’altra banda, també haurien d’ajudar a desenvolupar aquells conceptes o procediments adequats a l’edat o al moment maduratiu i, per últim, haurien de ser una manera d’enfortir i millorar les relacions que s’hi estableixen entre l’infant i la resta de persones que l’envolten.

«Els espais educatius significatius són ambients d’aprenentatge que afavoreixen no només l’adquisició de múltiples «coneixements», sinó també les competències afectives, socials i cognitives necessàries per afrontar de manera creativa les demandes creixents de l’entorn durant els primers anys de vida», afirma Yenny Otálora (2010).

A l’escola mirem de crear molts petits espais, tant a les aules i als passadissos com al pati. Cada espai per on passa l’infant, per on interactua, hauria d’estar ben pensat, a punt per rebre la mirada atenta i encuriosida dels infants. Nosaltres estem intentant omplir
l’escola d’espais pensats amb cura, que siguin acollidors i estiguin preparats per permetre aprenentatges. Ens trobem en aquest camí de reflexió i reelaboració que potser no acaba mai, perquè aprendre i ensenyar és un procés viu, que contínuament canvia.

Els materials
Dins d’aquests espais, els materials tenen un pes molt gran perquè s’esdevingui l’aprenentatge. Cada espai té el seu material concret, que és el que li dóna la seva identitat. Com diu Bonàs, «cada ambient es configura com un paisatge, sota una estètica, uns materials i unes accions que els diferencien d’uns altres» (Bonàs et al. 2007).

És tan important el tipus de material –obert, divers, estètic– com la manera de situar-lo a l’espai –ben endreçat, ben classificat, amb un número determinat d’elements–. El material ha de convidar a crear vivències noves o a recrear-ne de viscudes. Ha de ser font de curiositat i alhora d’investigació.

Com està presentat l’espai convidarà a crear, a interactuar i a pensar. Els espais cal que estiguin ordenats amb un plus de valor estètic i funcional per ajudar els infants després a poder interactuar amb els objectes, saber on són i on s’han d’endreçar. Tenim en compte, així, l’acompanyament en l’autonomia funcional dels infants.

A la nostra escola fem servir els materials que més s’acosten a la realitat del nen. A les safates d’experimentació, per exemple, hi tenim pells seques de cítrics que assequem a l’escola o porten els nens de casa, fulles o restes de menjars vegetals –plantes aromàtiques, fulles de porro– per incorporar-les a la cuineta. Cada vegada més intentem evitar ser consumidors de plàstic i reciclem tot el cartró possible –oueres, caixes, safates– per incorporar-lo a les activitats. Els espais d’art o la creació d’hàbitats on juguen amb els animals, per exemple, en són un bon exemple d’ús.

Les persones
Les persones, infants i adults, som els que creem els espais i provoquem la interacció ensenyament–aprenentatge.

La mirada de l’adult està alerta, intentant copsar què aprèn cada infant, i alhora present i atenta per recollir les descobertes dels nens i les nenes. A l’escola, intentem documentar allò que aprenen els infants per poder donar valor a allò que fan i a la nostra feina de mestres. Recollim converses d’infants, descobertes de ciències i les seves petites interaccions al voltant de les diferents propostes de cada espai.
Amb aquest recull «de dades» fem una documentació amb imatges per «deixar l’empremta» dels aprenentatges que van adquirint els infants, com també les diferents respostes a diferents conflictes. Ens donen informació del punt maduratiu en què estan i d’allò que saben. Amb aquesta informació dels processos podem regular la nostra pràctica educativa, ja sigui canviant el material dels espais, canviant la dinàmica, l’organització de les classes o l’actitud de l’adult.

La qualitat de les interaccions entre infants i adults –mestres i famílies– també ve donada pels tres conceptes anteriors.

Tenim temps per atendre els infants i les famílies? El material que posem al seu abast desperta el seu interès? És l’espai adequat per poder aprendre amb confort i tranquil·litat?

En el procés d’aprendre res és imprescindible i tot és important.

La mirada dels adults cap als infants i la idea que tenim d’ells i elles és clau també, ja que sense una mirada d’infant capaç, creatiu i curiós, res del que féssim tindria sentit, o al revés, a través d’aquesta mirada, tot té sentit.

Així doncs, amb el replantejament continuat d’aquests conceptes anem creant espais, propostes i interaccions per tal de millorar el pas dels infants per l’escola, tot mirant que siguin el màxim d’autònoms, competents i, evidentment, feliços.

Carmen Ferrer, mestra del grup de 4 anys, i
Gemma Tomàs, mestra del grup de 5 anys
de l’Escola els Pinetons, la Garriga.

Bibliografia

Altimir, D.: Com escoltar els infants?, Asso­ciació de Mestres Rosa Sensat, 2006, col·lecció Temes d’infància.

Bonàs, M.: Veus. Relats d’El Martinet, La Garriga: Associació Amics d’El Martinet, 2013.

Bresser, I., i R. Caro: «Característiques bàsiques de l’organització d’espais, d’ambients i dels tipus de materials que hauria d’estar present en les escoles d’educació infantil (3-6) per garantir pràctiques educatives de qualitat». Treball de final de grau de mestre d’educació infantil, maig 2014.

Bueno, D.: Neurociència per a educadors, Barcelona: A. M. Rosa Sensat, 2017, col·lecció Referents, núm. 11.

Currículum i orientacions educació infantil segon cicle. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament, 2016.

Els espais, una mirada estètica http://xtec.gencat.cat/ca/centres/espais_escolars/espais_mirada_estetica/

Kamii, C.: «La autonomía como objetivo de la educación: implicaciones de la teoría de Piaget», Infancia y Aprendizaje, núm. 18, 1982.

Otálora, Y.: «Diseño de espacios educativossignificativos para el desarrollo de competencias en la infancia», CS, núm. 15, pàg. 71-96, 2010.

Riera Jaume, M. A.: «La organización del espacio por ambientes de aprendizaje en la Educación Infantil: significados, antecedentes y reflexiones», Reladei, vol. 3 (2), pàg. 19-39, agost 2014.

 

 

 

 

 

 

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!