Infant i societat. L’educació en l’etapa 0-3 anys, necessitat de les famílies o dret dels infants?

Ángeles Espinosa

La normativa internacional sobre protecció i garantia dels drets de la infància estableix una fonamentació jurídica prou sòlida per argumentar que el dret a l’educació hauria d’estar garantit des de les primeres etapes de la vida. L’edu­ca­ció en l’etapa 0-3 anys és un dret del qual haurien de poder gaudir tots els infants, independentment de qualsevol altra consideració.

Un dels elements que parla a favor de la importància que un país concedeix a l’equitat és l’organització i els recursos de què dota el seu sistema educatiu. Al nostre país aquest sistema ha patit molts canvis en els últims anys, la majoria centrats en l’ordenació i millora de les etapes superiors. Això no obstant, no s’ha atorgat la mateixa atenció a les etapes inicials del sistema, tot i que existeixen evidències científiques suficients que posen de manifest que rebre una educació de qualitat des de les primeres etapes de la vida afecta positivament el desenvolupament (Alcru­do, Alonso, Escobar, Medina i Vallejo, 2011 i 2015; Euridyce-eacea, 2010, i unicef, 2008); posa les bases per tenir èxit escolar en nivells posteriors del sistema educatiu (Euridyce-eacea, 2010; ocde, 2015) i compensa les desigualtats socials (Euri­dyce-eacea, 2010, i unicef, 2008). Per aquest motiu caldria que es plantegés una reflexió seriosa respecte de la necessitat d’ampliar el sistema educatiu pel límit d’edat inferior, garantint la disponibilitat d’una oferta de places públiques en el primer cicle d’educació infantil suficients per a totes les famílies que les sol·liciten, cosa que suposaria la garantia del dret a l’educació en l’etapa 0-3 anys. Per contribuir a aquest debat es planteja, a les pàgines següents, una anàlisi des del punt de vista de la normativa internacional que garanteix la protecció universal dels drets de la infància que permeti respondre, almenys, a les preguntes següents: en quin moment de la vida ha de començar a garantir-se el dret a l’educació?, quins objectius ha de perseguir?, com s’ha d’organitzar? i qui ha de tenir la responsabilitat de garantir l’accés a aquesta educació?

Educació, a partir de quan?
Pel que fa al moment de la vida en què s’hauria de garantir el dret a l’educació, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant (1989) –en endavant, la Convenció– estableix en l’article 28 el dret de tots els infants a rebre educació i en l’article 29 les característiques i objectius que ha de tenir aquesta educació. La pregunta que podria plantejar-se a la vista de l’articulat de la Convenció és el moment exacte, de la vida d’un infant, en què ha de començar l’educació gratuïta. Si ens atenim al punt 1a de l’article 28, sembla que aquesta educació hauria d’iniciar-se en el moment en què comença l’ensenyament primari. Però, si ens centrem en el punt 1a de l’article 29, sembla necessari que, per aconseguir els objectius que persegueix l’educació, aquest procés s’iniciï des de les primeres etapes de la vida, ja que és en aquests moments quan s’estableixen les bases del desenvolupament cognitiu, afectiu, social i emocional que duran els infants al màxim de les seves possibilitats en les etapes posteriors (Espinosa, 2018). A aquesta aparent contradicció caldria afegir el contingut de l’article 1 de la Con­ven­ció, en el qual s’estableix la definició d’infant, i l’article 3,¹ on s’afirma que tots els drets, i per tant el dret a l’educació, han de tenir en compte l’interès superior de l’infant. Sembla, doncs, que la resposta a la pregunta no és senzilla, ja que aborda una realitat complexa. Però en qualsevol cas aquesta resposta hauria de contemplar si la Convenció i els seus desenvolupaments respectius –atesos de manera detallada en les Obser­vacions Generals del Comitè de Drets de l’Infant–² ens permeten justificar que el dret a l’educació ha de garantir-se, per a totes les nenes i els nens, des de les primeres etapes de la vida, sent aquesta la millor inversió per assolir els objectius que l’educació pretén, tal com apareixen recollits en l’article 29 de la Convenció.

L’observació general núm. 7,³ sobre la Realit­za­ció dels drets de l’infant en la primera infància, estableix, sense deixar lloc per al dubte, que el dret de tots els infants a rebre educació està present des del moment del naixement, atès que aquest es vincula de manera directa amb el concepte de desenvolupament. Així, l’educació esdevé una eina fonamental per al desenvolupament infantil, en totes les esferes i, per tant, un instrument eficaç de compensació de les desigualtats socials i també d’atenció als infants que presenten algun tipus de discapacitat. L’observació general núm. 9,⁴ sobre els Drets dels infants amb discapacitat, reconeix el dret d’aquests infants a una educació infantil inclusiva per garantir el desenvolupament màxim de les seves capacitats. L’observació general núm. 14,⁵ sobre el Dret de l’infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial, aprofundeix en la idea que el dret a l’educació està present des del moment del naixement, ja que l’edat no pot ser utilitzada com a criteri de discriminació respecte del concepte d’interès superior. Així, doncs, sembla lògic concloure que tots els infants –al marge de qualsevol altra consideració– posseeixen els mateixos drets, tant si tenen capacitat suficient per reclamar-los com si no.

Quina educació?
Quant als objectius que hauria de perseguir l’educació en les primeres etapes de la vida, caldria assenyalar que l’observació general núm. 1,⁶ sobre Propòsits de l’educació, com el desenvolupament dels articles 28 i 29 de la Con­ven­ció, estableix que l’educació giri entorn de l’infant, li sigui favorable i el capaciti, i subratlla la necessitat que els processos educatius estiguin basats en aquests principis. Així mateix, a l’apartat 2, aquesta observació general emfatitza la idea que l’educació ha de ser l’eina que capaciti els nens i nenes per participar activament en la seva comunitat. Aquesta consideració de l’educació suposa entendre-la com un procés global en el qual es fomenten no només les capacitats d’aprenentatge dels infants, sinó també el desenvolupament de tot un conjunt d’habilitats que els permeten participar activament en la societat en què viuen i construir-se com a persones sanes i autònomes (Ochaíta i Espinosa, 2004 i 2012). Partint, per descomptat, de les característiques de la primera infància que apareixen recollides a l’apartat 6 de l’observació general núm. 7, sobre Realització dels drets de l’infant en la primera infància. Per tant, sembla que queda prou justificada la necessitat que els nens i les nenes rebin educació des de les primeres etapes de la vida i que, a més, el contingut d’aquesta s’orienti a satisfer les necessitats bàsiques que presenten en aquells moments.

Com ha de ser l’etapa 0-3?
Sobre la qüestió de com s’ha d’organitzar l’educació en l’etapa 0-3 anys, la resposta del Comitè de Drets de l’Infant torna a ser clara, ja que en l’apartat 23 de l’observació general núm. 7, sobre Realització dels drets de l’infant en la primera infància, estableix que aquesta educació ha de ser de qualitat.⁷ Així mateix, en l’apartat 79 de l’observació general núm. 14, sobre el Dret de l’Infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial, s’explicita que sigui gratuïta. Sota les premisses de qualitat i gratuïtat de l’educació a la primera infància, que asseguren l’accés universal a l’educació des de les primeres etapes de la vida en condicions d’igualtat, el Comitè estableix que aquesta educació ha de ser impartida per un conjunt de professionals adequadament capacitats, utilitzant mètodes didàctics que s’ajustin a les capacitats, interessos i motivacions dels infants d’aquestes edats i desenvolupada en espais adequats, mitjançant activitats educatives convenientment planificades.

I qui ha de garantir el dret a l’educació?
La Convenció, en l’article 18, respon de manera clara a la darrera de les preguntes plantejades: qui ha de tenir la responsabilitat de garantir l’accés al dret a l’educació? La responsabilitat és competència tant de l’Estat com de les famílies. Si bé són aquestes últimes les responsables de la cura i la protecció dels infants, en el sentit més ampli i des d’una perspectiva integral, és l’Estat qui ha de posar les condicions necessàries i proporcionar l’assistència apropiada a les famílies perquè puguin exercir aquesta responsabilitat (Espinosa, 2018). En aquest sentit, és important destacar que, atès que al nostre Estat les competències en matèria d’educació estan transferides a les comunitats autònomes, la responsabilitat de la garantia del dret a l’educació en aquesta etapa hauria d’estar compartida, igual que passa amb la resta de les etapes educatives. Ens referim concretament a la necessitat que existeixi un Reial Decret, de mínims, que reguli a tot l’Estat el primer cicle d’educació infantil, de naturalesa similar al de la resta d’etapes, i que, posteriorment, pugui ser desenvolupat en les normatives de les diferents comunitats autònomes.

En resum, de l’anàlisi de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant i de les Observacions Generals del Comitè de Drets de l’Infant, relacionades amb el dret a l’educació, sembla que es pot concloure que l’educació en l’etapa 0-3 anys és:

Ángeles Espinosa, professora titular de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, Facultat de Psicologia, Directora de l’Institut Universitari de Necessitats i Drets de la Infància i l’Adolescència (iundia), Universitat Autònoma de Madrid. mangeles.espinosa@uam.es

Notes

1. Aquest dret ha estat desenvolupat per l’Observació General núm. 14 sobre el Dret de l’infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial (2013), que s’estableix com una obligació intrínseca per als Estats, d’aplicació directa –aplicabilitat immediata– i que pot invocar-se davant els tribunals –apartat 6a de la Introducció.–
2. Per accedir a les Observacions Generals del Comitè de Drets de l’Infant vegeu www2.ohchr.org/spanish/bodies/crc/.
3. Observació General núm. 7, sobre la Realització dels drets de l’infant en la primera infància (2005).

www1.umn.edu/humanrts/crc/ Sgeneralcomment5.pdf 

4. Observació General núm. 9, sobre els Drets dels infants amb discapacitat (2006).

www1.umn.edu/humanrts/crc/
spanish/Sgeneralcomment9.pdf

5. Observació General núm. 14, sobre el Dret de l’infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial (2013).

www1.umn.edu/humanrts/crc/spanish/ Sgeneralcomment14.pdf

6. Observació General núm. 1, sobre Propòsits de l’educació (2001).

www1.umn.edu/humanrts/crc/spanish/ Sgeneralcomment1.pdf

7. Per a informació més detallada sobre els criteris de qualitat del primer cicle d’educació infantil, consulteu Espinosa, M. A. (2018). La garantía del derecho a la educación en la etapa 0-3 años: Una inversión necesaria y rentable. Madrid: Huygens-unicef.

Bibliografia

Alcrudo, P., et al.: Planteamiento, situación y perspectivas de la educación de 0 a 6 años. Informe Plataforma Estatal en Defensa del 0-6. Abril 2011. http://www.plataformademadrid06.blogspot. com.es.

– La educación infantil de 0 a 6 años en España, Plataforma Estatal de Defensa del 0-6, Madrid: Fantasía, 2015.

Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, Nova York: Assemblea General de Nacions Unides, 1989.

Espinosa, M. A.: La garantía del derecho a la educación en la etapa 0-3 años: Una inversión necesaria y rentable, iundia, Madrid: Huygens-unicef: 2018.

Euridyce-eacea: Educación y atención a la Primera Infancia en Europa: Un medio para reducir las desigualdades sociales y culturales. Edició 2010. Informe d’Euridyce i Eurostat. Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea.

ocde (2015). ¿Cuáles son los beneficios de la Educación Infantil?, Education indicators in Focus, núm. 42, 2015 (dic). www.mecd.gob. es/dctm/inee/indicator-in-focus-/edif-2016-42-esp.pdf.

Ochaíta, E. i M. A. Espinosa: Hacia una teoría de las necesidades infantiles y adolescentes: Necesidades y Derechos en el marco de la Convención de Naciones Unidas sobre los Derechos del Niño, Madrid: McGraw-Hill-unicef, 2004.

– «Los derechos de la infancia desde la perspectiva de las necesidades», Educatio Siglo xxi, vol. 30 (2), 2012 (pàg. 25-46).

unicef: «The child care transition», Innocentti Report Card, núm. 8, unicef: Office of Research-Innocentti, 2008.