Editorial. Una oportunitat perduda?

Els darrers mesos s’ha parlat molt de les ràtios, amb la sensació que ha estat un tema de mercat i de cotitzacions i quotes a l’alça. En aquest editorial ja arribem tard, però no per això volem deixar de parlar-ne. I fer-ho significa esmentar també els grups estables, de convivència o bombolla. Tant se val el terme que utilitzem per designar un nombre fix d’infants per a un sol mestre perquè en tingui cura i eviti que es relacioni de manera presencial amb d’altres grups. Del nombre d’infants per mestra, d’aquesta ràtio, és del que volem parlar.

El primer que cal comentar és que no ens hem de deixar convèncer per les estadístiques. Des del Departa-ment d’Educació es mostren els indicadors d’escola-rització del sistema educatiu respecte de les ràtios a partir del càlcul del nombre d’alumnes per nombre d’unitats. El curs 2019-2020, al 1r cicle d’educació infantil han estat 6 a la franja de 0-1 any (segons el Decret 282/2006, el nombre màxim d’infants per grup pot arribar a 8 infants), 11,5 (13 infants) a la franja d’1-2 anys, 15,9 (20 infants) a la franja de 2-3 anys, i al 2n cicle, juntament amb educació primària, l’estadística informa d’aproximadament 13 alumnes per mestre (segons el Reial decret 132/2010, un màxim de 25 infants). La realitat és que la ràtio a les escoles bressol municipals se situa just en el nombre màxim. I els infants per mestra al segon cicle és de 25, i inclús se supera aquest nombre si la inspecció dona el vistiplau per augmentar la matrícula.

Amb aquest panorama, sabut i viscut pels nostres lectors, les notícies primeres de formar grups estables per al curs 2020-2021 amb un nombre força inferior a la ràtio actual, va ser ben acollida, encara que amb escepticisme. Aquest desgreuge va durar poc, perquè a les Instruccions per al curs 2020-2021 dels centres educatius de Catalunya les directrius per a l’organitza-ció de les escoles estipulen el ja conegut nombre màxim d’infants per grup, a fi de respectar les mesures de prevenció i seguretat sanitària que es vagin establint durant el curs.

Quan no s’hauria d’arribar a aquest nombre màxim d’infants? El curs que comencem és el moment idoni per tenir grups on es redueixi de manera important i proporcional el nombre d’infants, a semblança de com ho han fet a Noruega i Dinamarca. Aquesta reducció permet, més que mai, treballar des d’una educació de qualitat amb un acompanyament el més individualitzat possible i cobrint les necessitats bàsiques dels infants. També comporta tenir en compte els principis de l’educació inclusiva i coeducadora atenent la diversitat dels infants, la detecció precoç i la intervenció en les dificultats en el desenvolupament. I sobretot, cal defensar-ho perquè els infants no poden defensar els seus drets i són els adults (famílies, mestres, polítics…) qui ho hem de fer.

Perquè creiem en una educació compromesa amb l’equitat i amb la salut de tothom, necessitem ràtios que no arribin al màxim. Recuperem el personal indispensable per formar grups d’infants, de forma assenyada i digne. En aquest context és responsabilitat de les administracions invertir en nòmines de professorat, des de les escoles bressol fins als instituts. I així, la responsabilitat dels mestres s’assumirà justament i amb determinació.

No es pot fer recaure en la vocació dels mestres la gestió d’aquesta tornada a l’escola després de tot el que hem viscut. I si mirem altres països, veurem que, un cop més, no n’hem après.

 

 

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!