Aprendre és adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi.
A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi:
• Aprendre a conèixer
• Aprendre a fer
• Aprendre a viure junts
• Aprendre a ser
Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Per obtenir resposta (o qui sap si per generar més preguntes) m’adreço a l’Àlex Nogués, un home amb una mirada plena de curiositat, escriptor i geòleg especialitzat en aigües subterrànies i paleontologia que ens ajuda a descobrir l’espectacle de la vida a través dels seus llibres plens de sorpresa i curiositat.
–Es pot encarrilar els infants fins als 6 anys a tenir curiositat amb l’ajut de bons llibres? –li pregunto.
–La curiositat és inherent a la vida –m’escriu l’Àlex–. L’exploració de l’entorn, dels seus límits, dels sabors, les textures, dels colors, de les nostres emocions i les dels altres… Qui s’atreviria a dir que els infants no són curiosos des del precís instant del seu naixement o fins i tot abans? El primer pas per aprendre és viure.
–Aquest llibre pot ser una bona mostra del que dius –li comento.
Rand, Ann: Sé muchas cosas, Albolote: Barbara Fiore, 2009.
–La nostra tasca, i gran oportunitat, és la d’obrir tantes portes com sigui possible o com siguin reclamades –segueix escrivint l’Àlex–. Acompanyar els més petits en la sorpresa, el misteri; meravellar-nos plegats de l’espectacle de la vida.
–Aquest altre llibre crec que va en la línia del que expliques –l’interrompo.
–I aquest meravellar-nos és imprescindible, ja que som éssers emocionals –segueix dient l’Àlex–. Els panys de les portes estan fets d’emocions. La nostra responsabilitat és no tancar-ne cap a la curiositat dels infants.
Garralon, Claire: Gato negro, gato blanco, Ciutat de Mèxic: Leetra.
I és aquesta una tasca difícil. Per molt diversos motius, els adults hem anat perdent aquesta capacitat. Sovint ja no veiem les portes o no sabem trobar la clau del pany. A vegades m’imagino un llibre com una porta, més clara, tan ben perfilada. Un dia la trobes o ella et troba a tu. L’obres, t’hi passeges i la tanques.
–Com aquest llibre que vas escriure tu i va il·lustrar Guridi? –li pregunto.
Nogués, Àlex, i Raúl Nieto (il·lustracions): Un pèl a la sopa, Barcelona: Flamboyant, 2018.
–Un pèl a la sopa! És un llibre divertit i surrealista que convida a satisfer la nostra necessitat de sorpresa. Amb els més petits, és fascinant veure com els agrada experimentar, una vegada rere una altra, l’emoció de la sorpresa des del punt de vista dels diferents personatges, com volen canviar la mirada sobre la mateixa història.
