Bones pensades. La felicitat en les petites coses

Que bonic és ser un infant i gaudir de les petites coses de la vida. Sortir a passejar, córrer fins que se t’acabi l’alè, fer una broma a un company… Observant-los ens adonem que no és tan difícil ser feliç.

Vivim endinsats en un món adult, captius de les nostres obligacions, aquelles que ens hem imposat i que ocupen el nostre dia a dia de manera implacable, però el pitjor de tot és que, molt sovint, pretenem arrossegar els infants amb nosaltres a aquest «món del temps perdut».

No se sap com, a les escoles, on es predica el respecte pels ritmes dels infants i la importància del procés per sobre dels resultats, hem acabat essent víctimes del temps. I és que, el dia a dia a les aules és, moltes vegades, una cursa a contrarellotge. Omplim les hores d’un munt d’activitats programades amb les millors intencions: hort, ambients d’aprenentatge, consciència fonològica, llenguatge matemàtic… I passem d’una a l’altra amb tanta naturalitat que no ens hem plantejat si això que fem té algun sentit per als petits o respon més aviat a les nostres exigències.

Però és aquell dia que decidim sortir amb els infants al carrer, tot mirant com juguen a una plaça qualsevol del nostre poble, quan ens adonem que, en realitat, el que necessiten són aquestes estones. Necessiten sortir, passejar i compartir. Necessiten jugar, però no amb aquella joguina que li ha preparat la mestra perquè faci una activitat concreta durant una estona determinada, no. Necessiten crear, inventar, riure, descobrir el món i descobrir-se ells mateixos sense la pressió del rellotge de l’aula que ens marca implacable el temps.

És en aquest, quan per fi t’atures i veus els seus somriures, quan t’adones que la felicitat no era tan lluny com pensàvem sinó que la podem tocar amb les mans, la podem compartir amb els amics i la podem llançar enlaire i tancar els ulls, mentre esperem que ens caigui per sobre. És quan veus que la felicitat no és fer moltes coses sinó gaudir plenament d’allò que fem. Quina sort de tenir els petits tan a prop perquè ens ho ensenyin!

Estem tan ocupats i tan enfeinats que a vegades ens costa assaborir els moments bonics que ens regala la vida. Aprenem a gaudir-ne i deixem que els infants en gaudeixin també.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!