Educar de 0 a 6 anys. L’ús de mascaretes. Efectes en el llenguatge i l’afectivitat dels infants

L’ús de mascaretes que cobreixen la boca i el nas és una de les millors mesures per prevenir, o si més no per reduir, els contagis de sars-cov-2, el virus responsable de la pandèmia de covid-19. Els infants menors de sis anys estan exempts de l’obligació d’utilitzar-les en espais públics o dins de l’escola, però els seus mestres sí que n’han de dur. La manca de contacte visual amb la boca dels mestres pot alterar la percepció emocional que va vinculada al llenguatge i pot dificultar l’adquisició de noves paraules i construccions sintàctiques. S’han proposat dues possibles solucions complementàries: utilitzar pantalles o mascaretes transparents i conscienciar els pares de la importància que parlin amb els seus fills i filles.

Des de l’inici de la pandèmia de covid-19, molts països han establert mesures que obliguen a utilitzar mascaretes que cobreixin la boca i el nas en espais públics o en llocs de treball on hi hagi diverses persones que es trobin relativament properes. La lògica d’aquesta mesura, altrament necessària per no dir imprescindible per disminuir l’índex de contagi social de la malaltia, és clara: segons la majoria d’estudis realitzats, si dues persones usen mascareta homologada i una és portadora del sars-cov-2, la probabilitat de contagi es redueix més d’un 98 %. Els infants menors de 6 anys, tanmateix, n’estan exclosos, ateses la incomoditat que els podria causar i la dificultat que podrien tenir els adults per vetllar que les portessin correctament posades en tot moment. Però, quan són a l’escola, els seus mestres sí que l’han de dur posada, la qual cosa fa que part del rostre quedi ocult als infants.

Com pot afectar que els mestres hagin de dur mascareta als aprenentatges dels infants, especialment els més menuts i, en concret, pel que fa a l’adquisició del llenguatge? Comença a haver-hi alguns treballs científics que han analitzat aquesta qüestió, que té implicacions molt importants en educació infantil. Segons aquests estudis, els canvis que comporta dur mascareta en la manera de parlar poden endarrerir i dificultar l’aprenentatge de la llengua, a més d’alterar altres patrons bàsics de comportament associats a la parla, especialment els emocionals.

És fàcil adonar-se de les limitacions que implica l’ús de mascareta. Els primers dies o les primeres setmanes d’haver-ne de dur, molts ens sentíem incòmodes. D’una banda, ens feia l’efecte que respiràvem pitjor, malgrat les proves que s’han fet indiquen que, si més no amb les homologades, el flux d’aire és suficient per no notar cap sensació d’ofec, llevat de quan es fa un esport exigent. A més, el so de la veu s’esmorteix i no podem veure clarament l’expressió facial de les persones amb qui parlem, la qual cosa fa que, de manera instintiva, sovint exagerem la gesticulació que acompanya la parla per mantenir la comunicació no verbal. Aquestes són precisament les causes principals que poden afectar l’aprenentatge lingüístic i socioemocional en els infants, segons han detectat els treballs que s’han publicat fins ara. Analitzem-ho per parts.

D’una banda, el fet que la mestra se senti incòmoda duent mascareta pot afectar la percepció que els infants tenen dels aprenentatges en general i de l’escola en particular. El motiu és el següent. Quan cal parlar molta estona seguida o quan s’ha d’impostar la veu, una estratègia pedagògica molt comuna que ajuda a captar i mantenir l’atenció dels alumnes, la incomoditat que la mascareta pot causar es trasllueix en la mirada, en el to de veu i en els gestos que acompanyen la parla. També es reflecteix en l’expressió del rostre, però aquesta queda parcialment oculta rere la mascareta. Aquesta incomoditat és captada pels infants de manera preconscient, a través de l’anomenat sistema de neurones mirall. Les neurones mirall permeten reflectir internament allò que veiem fer a les altres persones, per la qual cosa es troben a la base dels aprenentatges per imitació. També permeten captar l’estat d’ànim i emocional de les altres persones. En aquest context, hi ha la possibilitat que el cervell dels infants relacioni la incomoditat que pot generar la mascareta en les mestres amb el fet d’haver d’estar amb ells o de trobar-se dins l’escola, no de dur la mascareta, la qual cosa els pot generar una concepció equivocada sobre l’estima i el respecte que les mestres tenen i han de tenir cap als infants. Dit d’una altra manera, preconscientment poden tenir la sensació que el que resulta incòmode per a les mestres és la seva presència o el fet d’estar dins una escola, la qual cosa podria afectar la percepció futura que tindran respecte dels aprenentatges.

“Quan un infant veu com es mou
la boca d’una persona per dir
una paraula o construir
una frase, el seu cervell
integra amb molta més facilitat
aquests moviments i
el significat de la paraula.”

Tornem a l’adquisició del llenguatge, que és una de les activitats cognitives més importants dels infants. Quan un infant veu com es mou la boca d’una persona per dir una paraula o construir una frase, el seu cervell integra amb molta més facilitat aquests moviments i el significat de la paraula, per simple imitació, a través de la funció de les neurones mirall. El cervell relaciona els sons de cada paraula i de cada frase amb els moviments de la boca, i també amb l’expressió facial i la gesticulació general. Per tant, com indiquen els autors d’aquestes investigacions, el fet que les mestres duguin mascareta pot dificultar l’aprenentatge correcte de vocabulari i d’expressions noves, atès que no podran relacionar amb tanta facilitat els sons amb els moviments de la boca. Per posar un exemple que possiblement tots hàgim vist, és molt habitual que els infants, en l’etapa preverbal o quan aprenen a parlar, mirin atentament la boca de les persones que parlen i fins i tot intentin tocar-la amb els ditets, per interioritzar de forma preconscient aquests moviments i relacionar-los amb els sons i els significats corresponents. És una activitat instintiva, però molt important per al desenvolupament del llenguatge.

Com he dit, l’adquisició d’un vocabulari bàsic, que es va ampliant constantment i progressiva, i també l’aprenentatge de tota una sèrie d’estructures gramaticals, que permeten expressar conceptes cada cop més complexos, van acompanyats d’un llarg elenc d’expressions facials, gesticulacions i tons de veu que no només afecten el significat precís de cada paraula o expressió sinó que, sobretot, matisen i transfereixen emocionalitat i significativitat a allò que s’està dient. En aquest sentit, l’ús de mascaretes esmorteeix la veu, per la qual cosa es poden perdre subtileses de l’entonació que dificultin la integració de les noves paraules i estructures gramaticals amb l’emocionalitat que acompanya l’expressió oral. També dificulta, com s’ha dit diverses vegades, visualitzar les expressions facials, que són molt importants per a la comprensió global del significat de les paraules i de les frases, a través del llenguatge no verbal. I això inclou les gesticulacions corporals, que quan portem mascareta tendim a exagerar de manera preconscient com a mecanisme compensatori, la qual cosa pot fer que, per imitació, també esdevinguin més exagerades en els infants. A més, com indiquen de manera explícita alguns d’aquests treballs, tots aquests efectes poden ser especialment importants en els infants que presenten algun tipus de dèficit auditiu. Tanmateix, el que encara no se sap és fins a quin punt aquests possibles efectes tindran conseqüències en el temps o si es podran disminuir. Per saber-ho cal esperar que passi el temps.

“El que encara no se sap és
fins a quin punt aquests
possibles efectes tindran conseqüències
en el temps o si es podran
disminuir. Per saber-ho
cal esperar que passi el temps.”

Per això, per intentar compensar-ho des del primer moment, s’han proposat dues alternatives complementàries. La primera és que els mestres puguin dur una mascareta transparent dins l’escola, sabent que no és ni de bon tros tan efectiva per evitar la transmissió del sars-cov-2 com les que cobreixen el nas i la boca, però que permetria als infants captar amb més claredat les subtileses de l’expressió facial, els moviments de la boca i l’entonació, al mateix temps que disminuiria la sensació d’incomoditat del professorat. O, alternativament, utilitzar mascaretes que tinguin la part central transparent. I, en paral·lel, conscienciar els pares de la gran importància que té que parlin amb els fills en un ambient relaxat, mirant-los a la cara, per suplir la manca de contacte visual que poden tenir amb les mestres a l’hora d’ampliar el vocabulari i les construccions gramaticals, per treballar el llenguatge i l’emocionalitat que du associat.

David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació ub-edu1st,
professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva
i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona.

Bibliografia
Charney, S. A., S. M. Camarata i A. Chern: «Potential impact of the covid-19 pandemic on communication and language skills in children”, Otolaryngol. Head Neck Surg., 194599820978247, 2020.
Goldin, A., B. E. Weinstein i N. Shiman: “How do medical masks degrade speech perception?», Hear Rev., núm. 27(5), 2020.
Scott, L. S.: “Clear masks for caregivers mean young children can keep learning from adults’ faces”, The Conversation, 139432, 2020.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!