A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Per obtenir resposta (o qui sap si per generar més preguntes) m’adreço per tercera vegada a l’Àlex Nogués, un home amb una mirada plena de curiositat, escriptor i geòleg especialitzat en aigües subterrànies i paleontologia, que ens ajuda a descobrir l’espectacle de la vida a través dels seus llibres plens de sorpresa i curiositat.
Roser Ros: Centrem-nos, ara, en un tipus de llibres que estan a l’ordre del dia, els de la descoberta. Uns objectes de paper generalment molt ben editats amb profusió d’imatges, pensats per encarrilar la curiositat dels infants, que aspiren a ajudar-los a adquirir consciència del que passa al seu voltant. Són libres força espectaculars, plens d’imatges, i conceptes.
Àlex Nogués: Com a lector, espero que m’ajudin a respondre les preguntes que han sorgit de l’observació del món o que m’obrin la porta a observar-lo amb unes ulleres noves i lluents. Això, però, serien dos tipus de llibres ben diferents. Un amb un caràcter més enciclopèdic, més informatiu…
R. R.: Com aquests, per exemple?
Bertolucci, Cristiano, text,
Ferruccio Cucchiarini, il·lustracions
Passat i present, Barcelona: Joventut, 2009.
Williams, Rachel, text
Freya Hartas, il·lustracions
Amb calma, Barcelona: Flamboyant, 2020.
À. N.: …i un altre tipus de llibre amb un caràcter més sintètic, més de coneixements. Com a escriptor, m’atreu molt aquest segon tipus de llibre, entès com una barreja de transmissió de coneixements a través de la literatura.
R. R.: Com ara aquest?
Albo, Pablo, text
Pablo Auladell, il·lustracions
Cargol, Mataró:
A Buen Paso, 2019.
À. N.: M’interessa escriure llibres literaris sobre la natura, llibres que convidin a observar mons que t’envolten i que no coneixies i a observar-te a través d’una nova fascinació.
R. R.: Parlant de fascinació, voldria que parlessis d’Aquest llibre no és per a tu. És sorprenent com vas fent que els lectors passin les pàgines moguts per la curiositat que generen tant el text com la il·lustració.
Nogués, Àlex, text
Bea Enríquez, il·lustracions
Aquest llibre no és per a tu, Barcelona: Takatuka, 2019.
À. N.: Aquest llibre no és per a tu és un exercici de desobediència. D’atrevir-se, malgrat els perills, que ningú decideixi en el teu nom, encara que al final el que descobreixis potser sigui sobre tu mateix i potser no t’acabi d’agradar. És un llibre que et convida a llegir llibres difícils per aprendre més coses sobre tu mateix. Un llibre trapella i humorístic.
R. R.: Com ha estat el treball entre tu, que n’ets l’escriptor, i la Bea, que n’és la il·lustradora?
À. N.: La Bea va entendre de seguida el to i va omplir el text d’uns personatges que no estaven pensats –la nena, el lloro i el gos– oferint una nova lectura. Un gran plaer treballar amb ella. Les bones il·lustradores saben fer-se seu el text i transformar-lo en quelcom més gran.
R. R.: Teniu alguna experiència de com ha estat rebut el llibre pels lectors?
À. N.: És molt curiós. Tots els lectors es desconcerten amb el final, que és l’objectiu. Els lectors més grans, a partir dels 10 anys, més o menys, s’ho prenen sovint com una falta de respecte. Els més petits riuen o somriuen lentament, com si entenguessin, a poc a poc, que el llibre els comprèn. Els adults tornen a riure.
