L‘escola a cel obert

Sarah Wauquiez, Suïssa
Mestra, psicòloga, pedagoga de l’educació a l’aire lliure

  

Una lliçó passada per aigua

Sota la pluja del matí, en un aparcament al bosc. Sona una campaneta. Una classe d’infants de 4-6 anys, ben protegits amb la roba de pluja, i els seus dos acompanyants, la Sarah i en Christian, es reuneixen al voltant del carro. La Sarah explica: “Sabeu quin rondaire ha passat pels nostres boscos aquest matí? La tardor! Amb el sac ple de coses de tardor, ha passat com un corrent d’aire. I el sac foradat ha deixat caure part del contingut al nostre bosc. Ep, estic segura que pel camí trobarem alguns d’aquests objectes. A més, avui és el seu aniversari!”

El camí és ple de descobertes. La Caroline arriba corrents, amb les dues mans plenes de fulles de tardor: “Mira, Christian, la tardor ha perdut tot això!” L’Anissa i en Nicolas salten alegrement als bassals d’aigua. “Gràcies, pluja, gràcies”, canta en Luca. Quan la Sarah li pregunta per què li dona les gràcies a la pluja, ell li explica: “Pels bassals d’aigua, és clar!” En Manuel s’enfila per les piles de llenya. En Mikaël i la Sophie amaguen caragols sota una soca vella. En Linus ha trobat uns bolets petits molt divertits que desprenen un núvol de fum quan hi salta al damunt. I tots els altres infants ho volen provar. En Martin i l’Alex estiren tots sols el carro, que avança a batzegades pel camí forestal, després giren a la dreta, a través de les romegueres. Voregen el marge del camp i arriben al camp base.

Un cop per setmana, la classe d’infantil de la Caroline, l’Anissa i en Nicolas es desenvolupa fora de les quatre parets, a l’entorn proper a l’escola. Els infants juguen amb el material que els proposa la natura, exploren i descobreixen l’entorn amb tots els sentits, es belluguen. La major part del temps el dediquen al joc lliure, acompanyats per dos professionals. Durant aquests períodes, observen els infants, i els ofereixen els estímuls necessaris perquè cada infant estigui incentivat al màxim en els seus aprenentatges, i que es preservi la tendència natural dels infants a aprendre. Un ritual d’entrada i de sortida, així com una breu activitat dirigida, estructuren la jornada; ajuden els infants a orientar-se en el temps i els proporcionen idees d’activitats.

 

Ensenyar totes les matèries a l’exterior

L’aprenentatge interdisciplinari és adequat a la natura, atès que, a partir d’un tema o d’un element, es poden treballar fàcilment els objectius de diferents àmbits d’aprenentatge. Agafem l’aigua, i la franja d’edat dels 4 als 12 anys, i passem d’exercicis simples a tasques complexes:

Llengües: descriure les sensacions que evoquen les mans dins l’aigua, escriure el propi nom amb aigua damunt ciment, inventar o continuar la història d’un element natural que s’endú el rierol, gravar sons relacionats amb verbs i adjectius entorn de l’aigua, treballar proverbis sobre el tema de l’aigua.

Matemàtiques: comptar el nombre de gotes de pluja que cauen a la mà en un minut, mesurar la mida d’un bassal i saltar-hi per damunt sense caure-hi, transvasar aigua amb diferents recipients, classificar-los segons la quantitat d’aigua que hi cap, observar les simetries i les formes geomètriques de cristalls de glaç amb lupa, calcular la velocitat d’un rierol.

Biologia, geografia, història: descobrir qui viu dins l’aigua, explorar l’aigua en estats diferents, d’on ve?, on va? Dibuixar un plànol del curs del rierol, ús de l’aigua en altres èpoques, avui i demà, en diferents indrets del món, visitar una estació depuradora, estudiar el propi consum d’aigua quotidià i preguntar-se d’on ve i a qui pertany.

Art, música: subjectar l’extrem d’un pal prop de l’orella, posar l’altre extrem dins l’aigua i escoltar la música del rierol, cantar cançons sobre i sota la pluja, construir vaixells i molins d’aigua, crear un còmic sobre el tema de l’aigua, fabricar i afinar un copòleg.

Esport: posar una fulla dins l’aigua i córrer més ràpid que ella, saltar d’una pedra a l’altra, fer curses de relleu transportant aigua dins closques de caragols, curses d’orientació al llarg del rierol.

 

L’escola a l’aire lliure – d’on ve, on va

A Noruega i a Dinamarca, l’escola a l’aire lliure es va estendre amb força com a concepte pedagògic d’ensenyament a partir dels anys 1990. Nombrosos projectes aïllats organitzats per ensenyants motivats van propiciar una reforma de l’escola, amb la integració de l’ensenyament a l’aire lliure (“outdoor learning”) dins els plans d’estudi, amb suport econòmic, formacions continuades, eines pedagògiques i projectes de recerca. En l’Udeskole –l’escola a l’aire lliure a Dinamarca–, l’ensenyament té lloc regularment en l’espai natural i cultural de l’entorn. S’hi treballen totes les matèries, sovint de manera interdisciplinària. Al centre d’aquest ensenyament s’hi troba l’estimulació de competències essencials per a la vida –com ara, la condició i la resistència física, la gestió de l’estrès i les estratègies d’adaptació, les competències personals i la resistència psíquica, la creativitat, la cooperació i la comunicació–. A Dinamarca, al voltant d’una de cada cinc escoles practica l’Udeskole almenys mitja jornada cada dues setmanes. I la tendència és a l’alça (Barfor et al., 2016). Més del 70% de l’ensenyament de les Udeskole té lloc al bosc, a la vora de l’aigua o en patis verds de l’escola. Els mestres integren cada vegada més l’entorn cultural: sortides a museus, als carrers de la vila, les fàbriques, els tallers d’artesans, els edificis (Bentsenet al., 2012). Gairebé un 70% dels mestres solen anar sempre, o majoritàriament, al mateix indret natural amb el grup-classe.

L’evolució en altres països escandinaus, així com a Anglaterra i a Escòcia, mostra un desenvolupament similar. Aquest model també va guanyant espai a Alemanya (Gräfeet al., 2016). Segons les meves pròpies observacions, l’escola a l’aire lliure s’està infiltrant cada vegada més en els països llatins, tot i que més en l’educació infantil que en la primària. Publicacions com Trésors du dehors (“Tresors de l’exterior”), de Bèlgica, o L’école à cielouvert (“L’escola a l’aire lliure”), de Suïssa, donen testimoni d’aquestes pràctiques i ofereixen als mestres de primària les eines necessàries per ensenyar fora de les quatre parets.

Arribada al camp base, el sofà forestal, la Sarah i el Christian despleguen el tendal. “Avui farem un pastís d’aniversari per a la tardor”, diu la Sarah. La Flavia i la Hanna agafen uns recipients i comencen ja a barrejar la massa: terra, aigua, molsa i fages. En Linus, en Martin i la Carla ajuden en Christian a collir llenya i encendre un foc. La Sophie li demana a la Sarah un ganivet per tallar una fletxa. En Luca i en Manuel han descobert una pinya  rosegada. L’observen amb una lupa i busquen al llibre dels animals per trobar qui l’ha rosegat. Potser la guineu? Pregunten a la Sarah si poden anar a veure els caus de la guineu. En Robin intenta hissar la seva motxilla a un arbre al qual es vol enfilar. Lliga la motxilla a una corda i l’estira. La Caroline li explica a l’Anissa que el bolets no s’han d’arrencar ni dur-los a les mans, i després finalment marxen juntes a buscar-ne. En Nicolas i en Mikaël es deixen caure de cul per un talús i després es posen a construir un túnel per als ratpenats cansats de volar.

 Mentrestant en Christian ha encès el foc amb els infants i prepara el berenar. Llesques amb mel i melmelada feta a l’escola amb gavarrons, rodanxes de poma i nous esperen damunt la taula de fusta sota el tendal. En Nicolas i en Mikaël torren la seva llesca al foc. La Caroline, l’Anissa i en Linus trenquen les nous amb una pedra.

 

Els beneficis de la classe verda…

L’escola que es practica de manera regular a la natura té efectes positius per al desenvolupament físic, psíquic i social, per als aprenentatges, per a una educació encarada a un desenvolupament durador i el desenvolupament de valors (Malone &Waite, 2016; Natural England, 2016 ; Raith&Lude, 2014). En resum, millora la relació amb l’entorn proper i el coneixement d’aquest, augmenta el benestar, la salut i la motivació per aprendre, els infants col·laboren més i són menys agressius, desenvolupen la creativitat, les competències lingüístiques, una autoimatge més realista i la motricitat.

 

Ensenyar fora permet aprendre en una situació real:«És només a través del contacte directe amb l’aigua que arribo a copsar que l’aigua és molla. Sentir-la alhora murmurar o gotejar, veure ones i reflexos, sentir potser l’olor del mar o de la vegetació de ribera. Tot això m’aporta una impressió global que –juntament amb moltes altres experiències semblants– em porta a una representació complexa i diferenciada del que és l’aigua.» (Manfred Spitzer, metge i psicòleg, 2007, pàg. 225)

 

…millora les competències socials i l’ambient de classe: per als mestres que ensenyen regularment a l’exterior, un dels aspectes positius més importants és la millora de les relacions entre els infants i entre l’infant i el mestre. A llarg termini, aquest reforç de les bases socials fa que es guanyi temps i facilita la quotidianitat amb el grup, tant a l’interior com a l’exterior.

 

…és bo per a  la salut: fora de les parets, els infants es mouen més, cosa que contribueix a disminuir les conductes agressives i a augmentar la capacitat de concentració, la condició física i la confiança en el propi cos i esperit. Les sortides regulars a la natura milloren el benestar i redueixen l’estrès.

 

…a la llarga us descarrega: al principi, ensenyar a l’exterior és una aventura que comporta cert esforç. Els mestres que continuen malgrat tot i cada vegada practiquen més l’ensenyament a l’aire lliure informen que, amb el temps, gaudeixen dels mateixos beneficis que els infants: tenen més llibertat, se senten satisfets i amb millor salut; al vespre, tornen a casa més relaxats; la seva pràctica educativa en resulta enriquida. Amb el temps i la regularitat de l’ensenyament a l’exterior, els infants es tornen també més independents, més creatius, més motivats i més atents.

 

…i els inconvenients

Evidentment, hi ha també inconvenients per als mestres:

«La natura no es troba directament a tocar de l’edifici escolar, ensenyar a l’aire lliure exigeix una organització considerable.» De debò? No hi ha cap prat, cap parc urbà, cap rierol, cap tanca vegetal a l’entorn que puguem explorar? El pati de l’escola és també un lloc d’aprenentatge que ens ofereix tresors amagats.

«Perdem temps en el camí d’anada i tornada, podem ensenyar menys matèria en el mateix temps.» És veritat, però l’ensenyament a l’aire lliure no és precisament més global i profund? Sens dubte avancem menys ràpidament, però el que s’aprèn s’integra millor. Aprenem moltes coses inesperades, que no figuren als objectius pedagògics de la lliçó i que amplien les competències socials i personals. A més, també s’aprèn pel camí.

«A l’aire lliure no puc planificar tan bé el que passarà, i és complicat.» És cert, però això també us pot ensenyar a gestionar de manera espontània i creativa els estímuls d’aprenentatge que proposa la natura, i a integrar-los en el vostre ensenyament.

«Els infants tenen més dificultats per concentrar-se.» Això també és veritat ja que, sovint, no els interessa el que heu planificat, sinó que troben més atractius els estímuls de la natura. Però, si seguiu aquests impulsos, els objectius d’aprenentatge no s’assoliran igualment al final? I no s’estimularan les competències essencials per a la vida?

«Els infants no van ben equipats i per tant no gaudeixen de ser a l’aire lliure.» Això és un problema real; en aquest cas, algunes mudes de recanvi poden ser de vegades una solució. Expliqueu a les famílies que els infants tenen dret, i per què tenen dret, d’embrutar-se a l’aire lliure, i que cal que els vesteixin per a això.

«Al principi els infants no estan gens motivats a sortir.» En aquest cas, la vostra perseverança és necessària. Gràcies a la regularitat, els infants s’acostumaran finalment a les lliçons a l’aire lliure, i potser fins i tot aprendran a apreciar-les. També han hagut d’acostumar-se a l’espai de la classe.

 

«Ja hem acabat per avui, marxem», canta en Christian. Els infants es fan la motxilla. Amb la Sarah, recullen i endrecen els estris. Comença a plovisquejar de nou. Tots s’estiren mirant enlaire i observen si el bosc té o no té més colors que al matí, gràcies als colors que s’han enlairat quan ha esclatat el globus d’aniversari de la tardor. Abans de marxar, els infants busquen el tros de pastís que havien amagat. Igual que alguns animals afamats en el rigor de l’hivern, no tots el troben. L’Alex deixa caure algunes llàgrimes pel seu tresor perdut, i el Manuel el consola donant-li una mica del seu tros.

Uns gnoms petits, molls i enfangats, esgotats però contents, surten del bosc. Quins secrets, quines experiències se n’emporten?

 

Als responsables dels ministeris i els serveis de la infància i la joventut

En moltes escoles, cada vegada són més estrictes les normes de seguretat, cosa que crea pors i dificultats afegides als mestres que practiquen l’escola a l’aire lliure. Seguiu la guia de reflexions globals i a llarg termini, i creeu les bases per a un ensenyament sa i assenyat per als infants i els mestres. Què és més perillós, les conseqüències indirectes del sedentarisme dins de quatre parets i l’allunyament del nostre entorn proper o un tall de tant en tant, una mossegada de paparra o uns dits dels peus gelats?

Si es possibiliten, pel que fa als reglaments, les escoles a l’aire lliure, podreu, d’una banda, fer més lleuger per als professionals motivats els tràmits administratius, la tasca de convicció i de realització, perquè puguin invertir més energia i passió en la feina amb els infants. I, d’altra banda, contribuireu a millor el desenvolupament, el benestar i la salut dels nostres infants.

Els continguts i les fotos d’aquest article es basen en les obres Les enfants des bois (“Els infants del bosc”) i L’école à ciel ouvert (“L’escola a l’aire lliure”).


Per a més informació:

Wauquiez, S. (2014): Les enfants des bois. Pourquoi et comment sortir en nature avec de jeunes enfants. París : Books on Demand.

www.silviva-fr.ch/enseigner-dehors/

SILVIVA (Ed., 2018): L’école à ciel ouvert. La Salamandre.

www.tousdehors.be

Grup de treball «Tous dehors» (Ed., 2017): Trésors du dehors. Auprès de nos arbres enseignons heureux. Es pot descarregar gratuïtament de: www.criesthubert.be.

www.reseauecoleetnature.org

Dynamique «Sortir!»: encontres i recusos pedagògics

 

Bibliografia: 

Barford, K. Ejbye-Ernst, N., Mygind, L. & Bentsen, P. (2016): Increased provision of udeskole in Danish schools: An updated national population survey. A: Urban Forestry & Urban Greening, 20, pàg. 277- 281.
Bentsen, P. & Jensen, F. (2012): The nature of udeskole: outdoor learning theory and practice in Danish schools. A: Journal of Adventure Education & Outdoor Learning, 12, pàg. 199-219.
Gräfe, R., Gillessen, C., Harring, M., Sahrakhiz, S., Witte, M. (2016): Bildungsräume anders denken. Das Modellprojekt Draussenschule. A: Von Au, J. & Gade, U. (Hrsg., 2016): Raus aus dem Klassenzimmer. Outdoor Education als Unterrichtskonzept, pàg. 70-78. Weinheim: Beltz.
Malone, K. & Waite, S. (2016): Students outcomes and natural schooling. Pathways from evidence to impact report 2016. Plymouth: Plymouth University.
Natural England (Ed. 2016): Natural Connections Demonstration Project 2012-2016: Final Report. Natural England.
Andreas Raith & Armin Lude (2014): Startkapital Natur. Wie Naturerfahrung die kindliche Entwicklung fördert. Munic: oekom.
Renz-Polster, H. & Hüther, G. (2013): Wie Kinder heute wachsen. Natur als Entwicklungsraum. Ein neuer Blick auf das kindliche Lernen, Fühlen und Denken. Basilea: Beltz.
Spitzer, M. (2007): Lernen: Gehirnforschung und die Schule des Lebens. Munic: Spektrum.


Sarah Wauquiez, Suïssa
Mestra, psicòloga, pedagoga de l’educació a l’aire lliure

 

 

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!