En totes les coses hi ha una escletxa

Majken Bentzen, pedagoga danesa que treballa amb infants de 6 a 10 anys.

 

“En totes les coses hi ha una escletxa. Així és com entra la llum.”
Leonard Cohen

Infants i gossos jugaven plegats sota el sol a la plaça del Poble Romaní del barri de Gràcia de Barcelona. Els joves passaven l’estona i els adults descansaven als bancs. I nosaltres, els participants del ConCrit d’enguany, sèiem a l’ombra refrescant de les acàcies.

El ConCrit deu ser el congrés menys luxós a què he assistit mai. Els participants s’havien d’encarregar del seu propi transport, de l’allotjament, dels àpats i les begudes. Això sí, el congrés és totalment gratuït. No hi ha bolígrafs, carpetes brillants o impressionants presentacions de PowerPoint, però hi ha una cosa que altres congressos envejarien: uns entorns fantàstics i uns participants interessats, compromesos i entregats.

L’organització i el programa eren senzills. Era una combinació de presentacions, debats plenaris i debats en grup. Els debats en grup es feien en bars i cafès de la zona. Això creava un ambient informal, un ambient característic del ConCrit.

El tema d’aquest any era “La infància”. Les presentacions van ser variades. Pedro Nunes da Silva, de Portugal, va parlar d’implicar un poble en la tasca pedagògica. Gella Varnava va parlar de la llengua i del reconeixement de la pedagogia en les escoles infantils de Grècia. Søs Bayer va parlar sobre la infància com a construcció i sobre el que la gestió dels objectius provoca en la nostra percepció de la infància. Luis Ribeiro, de Portugal, va parlar d’acompanyar la curiositat dels infants en l’entorn proper i en el món sencer. La danesa HerdisToft va parlar sobre la cultura dels infants i la importància del joc per a l’educació democràtica. Francina Martí Cartes i Marta Guzman van ser les ponents locals d’Espanya. En un cinema local es va projectar la pel·lícula Barndom (“Infància”), una pel·lícula noruega de Margreth Olins que va donar lloc al debat més animat del congrés d’aquest any.

En el ConCrit d’enguany, a banda dels ponents de les presentacions, hi havia professors, pedagogs, mestres, estudiants, dirigents sindicals i molta altra gent. Tothom va participar als debats de grup. Això va possibilitar parlar sobre la curiositat amb Luis, debatre el reconeixement de la pedagogia amb Gella i l’educació amb Dorrit, o el que fos que tinguessis ganes de debatre amb altres participants.

A l’avió de tornada a Dinamarca, em sentia feliç. Tenia el cap ple de pensaments, idees i coneixements sobre la infància a diferents llocs d’Europa i sobre persones que volen realment millorar-ne les condicions.

L’any que ve, el ConCrit se celebrarà a Lisboa. Sens dubte hi seré, i portaré els meus col·legues al congrés menys luxós a què he assistit mai.

Si el ConCrit és l’escletxa, el compromís dels participants deu ser la llum que entra.

Majken Bentzen, pedagoga danesa que treballa amb infants de 6 a 10 anys.

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!