Mirades. La formació inicial dels mestres a debat

Al seu document Accions Estratègiques del programa MIF (www.mif. cat) hi ha un seguit de pro­postes molt concretes que certs mitjans de comuni­cació van presentar com a controvertits, fonamental­ment per la interpretació que es feia de dos punts: la defensa del cos únic de mestres, i el que es presen­tava com el MIR obligatori per a les persones que vo­len exercir com a mestres. Al costat d’aquestes dues propostes, el document en recull fins a vuit, amb una concreció i síntesi que en facilita la lectura i també la reflexió i el debat.

Des de Rosa Sensat la nos­tra acció s’ha centrat més aviat en la formació con­tinuada de mestres, però sempre hem considerat molt important qualsevol aportació a la formació inicial. De fet hi ha hagut algun moment en què hem tingut un protagonisme ben clar, com ara en les edici­ons que vàrem cocoordinar amb la UVic del que es coneix com a Pla Especial per a Mestres d’Educació Infantil. Anteriorment, con­vé recordar que hi ha hagut un bon gruix de persones vinculades a l’Associació que han tingut una pre­sència molt important en la formació inicial de mes­tres, fonamentalment a la Universitat Autònoma de Barcelona, que en el mo­ment de la seva creació es va nodrir molt dels grups de treball i del bagatge educa­tiu de la nostra associació.

Enric Prats, un dels coor­dinadors del document, juntament amb Miquel Martínez, ens va situar el document. Seguidament, hi va haver intervencions per part de Pilar Benejam, mestra de mestres; Marta Comas, educadora social i antropòloga; Natalia Mayor, professora i membre del consell de formació de Rosa Sensat; Maite Pujol, mestra i professora associada de la UVic; i Antoni Tort, doctor en pedagogia i exdegà de la Facultat de Mestres de la mateixa universitat.

Les diferents aportacions dels convidats van anar obrint al­guns temes, i aprofundint-ne d’altres que intentem recollir en aquests punts que seguei­xen.

La identitat de la universitat: la distància entre l’escola i la universitat

Hi ha una visió força com­partida que la universitat és una institució excessivament burocratitzada, amb una forta inèrcia de funcionament que fa que en la formació inicial de mestres no acabi de ser del tot eficient per diferents raons.

El més comentat en el debat va fer referència als criteris de selecció del professorat uni­versitari, que cada vegada es­tan més centrats en la recerca i no tant en el coneixement de la realitat escolar. Això fa que els perfils de professors associats que treballen com a mestres i que intervenen en la formació inicial dels i de les estudiants sigui cada dia més difícil de trobar a les uni­versitats. Això —es comenta­va— és un drama perquè està aprofundint la distància entre escola i universitat en una do­ble direcció: d’una banda, el professorat universitari perd el coneixement de la realitat educativa i, de l’altra, l’escola no s’acaba de nodrir de les recerques universitàries que haurien de ser un recurs per a la innovació educativa.

En el currículum acadèmic dels graus d’Educació els crèdits de pràctiques no sempre es consideren com a fonamentals. Hi ha poca coordinació real entre mes­tres i professors tutors, no hi ha un criteri clar en la selecció dels centres que acullen els estudiants…

L’accés a la professió docent

El document MIF també fa un seguit de propostes concretes:

  • la millora del pràcticum, amb una proposta de postgrau professionalit­zador en el qual els estu­diants tindrien una doble tutorització universitat-escola amb un model de mestre-resident;
  • la incorporació d’altres maneres de valorar i de fer la selecció, a través també d’entrevistes i no només de proves escrites de coneixements;
  • donar més importància a la formació continuada, vinculant-la a la pròpia carrera professional.

 

Durant el debat es va co­mentar que caldria conside­rar en primer lloc les habi­litats comunicatives de les persones que volen esdeve­nir mestres, així com altres qualitats com la capacitat de treballar en equip o la capacitat de relacionar te­oria i pràctica. Una sèrie de qualitats que avui no s’acaben d’identificar prou bé a través de les Proves d’Aptitud Personal ni en els exàmens, massa centrats en els coneixements.

El cos únic

La proposta de cos únic és una de les que figuren en el document i que es presenta com a mobilitat funcional del professorat.

Aquesta proposta es vincula d’una banda a l’augment de població a l’educació secun­dària obligatòria i, per tant, a la necessitat creixent de poder formar docents amb experiència per a aquesta etapa. El document també fa referència al model d’institut escola que aquests anys aga­farà més presència al paisat­ge educatiu de casa nostra.

No es tracta, doncs, de fer una formació única creant un sol cos de mestres per a Primària i Secundària, sinó de trobar més flexibilitats en la formació inicial, amb continguts comuns i una progressiva especialització cap a àmbits concrets a una o l’altra etapa.

Aquesta proposta afavoriria sortir del biaix corporativista que avui emmascara aquest debat.

Un debat molt necessari que no està resolt i que de­manarà l’aportació de tot­hom per poder contribuir a aquesta necessària millora de la formació inicial per a la docència.

DAVID ALTIMIR
Secretari de l’Associació
de Mestres Rosa Sensat

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!