Mirades. Les àvies i els avis també són xarxa

A ca la iaia hi anàvem sempre els diumenges. A vegades ens hi quedàvem a dormir el cap de setmana. Havent dinat, un cop tot recollit, la iaia s’asseia a la seva cadira de vímet del menjador a reposar. Jo m’asseia a la cadira del costat i, quan tothom ja havia escampat la boira, ella

Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!

Fes-te soci/a!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!