Monogràfic. Educació emocional a l’aula d’Educació Física

El paper de l’Educació Física

En el moment que es canvia el paradigma i es posa el punt de vista sobre la persona i no sobre la tasca, és quan l’EF pot con­tribuir a educar les diferents dimensions de la personalitat, entre les quals es troba la dimensió emocional. Cada una de les experiències que es proposa a l’aula d’EF, proporciona aprenentatges profunds, pro­ducte també de l’empenta afectiva que suposa cada vivència.

És aquí on entra en joc el concepte de conducta motriu, que fa referència al conjunt d’accions i reaccions de caire motriu, carregades de significació, que cada persona viu de forma conscient o inconscient generant una unitat entre l’acció i la vivència. Entendre l’EF com la pedagogia de les conductes motrius suposa prendre en consideració la persona com una globalitat; ser conscient que qualsevol alumne o alumna que participa d’un joc motor, d’una activitat gimnàstica, d’un exercici de condicionament físic… activa tota la seva personalitat (dimensió orgànica, cognitiva, relacional i emocional).

L’aula d’EF és un espai perfecte en què nois i noies poden deixar sorgir el seu món emocional i aprendre a conviure amb el món emocional de companys i companyes. Des d’aquest punt de vista,

l’Educació Física Emocional suposa donar a l’EF una orientació cap a l’adquisició de competències emocionals que permetin comprendre i gestionar aquest complex sistema de relacions.

Un dels recursos més àmpliament utilitzats pels professionals de l’EF és el joc motor. Tot joc motor dibuixa un escenari particular, amb un seguit de normes que regulen i limi­ten les possibles relacions que s’estableixen entre tots els agents que hi participen i condicionen les possibilitats d’intervenció. És imprescindible que les normes siguin reconegudes i acceptades per tots i totes. L’escenari que dibuixen aquestes normes dirigeix els comportaments dels i les parti­cipants i és una poderosa eina per construir una intervenció pedagògica intencionada­ment orientada cap a objectius concrets. Jocs psicomotors on no hi ha interacció amb altres participants permeten el repte personal, la superació; jocs de cooperació obliguen al pacte i a la generositat; jocs d’oposició generen un espai de relacions de rivalitat; jocs de cooperació i d’oposició ofereixen un complex espai de relacions dicotòmiques que cal gestionar.

La presència de competició, és a dir, quan es pren en consideració el resultat del joc, altera de forma important la vivència i permet mesurar la idoneïtat de les deci­sions preses i dels rendiments aportats. També origina l’aparició de conflictes en les relacions amb companys i/o adversaris i origina sentiments de frustració quan es perd o d’excessiva eufòria quan es guanya. La competició dibuixa un espai particular molt propici per poder treballar conceptes emocionals relacionats amb el respecte i la tolerància.

Davant aquest ventall de possibilitats que ofereix el joc motor, els i les professionals de l’EF han de prendre consciència de les possibilitats que s’obren davant els seus ulls. Han d’utilitzar intencionalment cada una de les característiques del joc, coneixent els diferents comportaments que provocaran cada una de les situacions proposades, entenent la manera en què la lògica interna del joc fa emergir conductes i reaccions emocionals particulars.

S’obre davant nostre la possibilitat de proposar activitats que permetin als nois i a les noies experimentar tot un ventall d’experiències emocionals diferents en funció de les característiques de la lògica interna del joc proposat. Cal que tots i totes els i les professionals que intervenim a l’aula coneguem aquestes possibilitats i siguem conscients del potencial formatiu que tenen; cal que tots i totes assumim el compromís que suposa no proposar acti­vitats sense sentit pedagògic o únicament amb sentit «motor». Cal que obrim els ulls davant el potencial formatiu global que suposa l’EF i treballem en la construcció d’un currículum més reflexiu.

L’adquisició de competències emocionals

El sistema educatiu actual posa l’ac­cent en l’adquisició de competències, algunes de les quals són instrumentals i altres estan associades a conceptes més transversals, orientades a dotar els nois i les noies de recursos perquè es puguin desenvolupar adequadament en el seu entorn, associant l’adquisició d’aques­tes competències a estats de benestar individual i social. Algunes d’aquestes competències pertanyen al terreny de les competències emocionals.

L’educació emocional se centra en l’adqui­sició de competències emocionals i es va desenvolupant en un continu que va des del reconeixement de les pròpies emocions i de les dels altres a l’adquisició d’habilitats per gestionar-les de forma adequada.

Les emocions constitueixen el nucli cen­tral de les competències emocionals i es configuren a partir de la resposta que cada una de les persones ofereix com a reacció a diferents estímuls, tant de caràcter intern com extern. Les emocions se situen en un punt concret entre el positiu i el negatiu, entre el plaer i el desplaer. Aquesta forma d’entendre la realitat dona lloc a les emoci­ons positives i les emocions negatives i en aquells casos en què el context determina l’orientació de l’emoció, a les emocions ambigües.

Lavega i altres (2013), contextualitzen les emocions en relació amb el joc motor i descriuen les emocions positives com aquelles que ens acosten al benestar quan es participa del joc, i com a negatives aquelles que ens apropen al malestar. Les emocions ambigües poden posar-se de manifest en funció de la situació particular que es dona en el joc.

El joc motor i les emocions

Conèixer la lògica interna del joc, les se­ves característiques més internes, el seu ADN, permet als professors i professores preveure les conductes motrius que se suscitaran amb la seva pràctica. Si a més a més podem tenir informació sobre com poden influir les variables individuals (gè­nere, edat, experiència…) sobre aquestes respostes, estem en disposició d’oferir als nostres alumnes experiències ajustades i precises.Tenir aquesta mena d’informació ens ha de permetre identificar quins tipus de relacions emergiran de cada joc, quins tipus d’afectes es donaran, quin tipus de conflictes poden aparèixer. En definitiva, es pot «manipular» la lògica interna del joc per provocar reaccions determinades susceptibles de ser educades quan es ma­nifesten. La persona que mostra conductes motrius ajustades és una persona capaç d’interpretar tant les emocions pròpies com les emocions dels altres i és capaç també d’ajustar-se a les exigències de l’entorn en què viu.

Les recerques portades a terme pel GIAM pretenen donar llum sobre les reaccions emocionals que susciten els jocs motors en nois i noies de diferents edats i amb diferents tipus d’experiència en activitats esportives. Els resultats més rellevants sempre condueixen a concloure que el joc motor desencadena reaccions emocionals positives, i per tant, genera benestar en els participants. Malgrat això, en determi­nades ocasions es pot preveure l’aparició de conflictes producte de les relacions interpersonals que es donen en el joc; aquestes reaccions responen a una vivència afectiva de caire negatiu i suposen un espai pedagògic interessant en el terreny de la gestió de conflictes.

El més interessant de tot aquest planteja­ment és oferir als i les docents recursos amb els quals poder intervenir en l’educació de les competències emocionals, a través de la gestió de les reaccions emocionals que es manifesten quan posem els nois i les noies a jugar sota determinades lògiques internes. I això és possible en el moment que les recerques mostren evidències que existeixen determinades constants que rela­cionen la lògica interna, les característiques dels participants i les reaccions emocionals.

Relació entre lògica interna, característiques personals i reaccions emocionals

La premissa més potent que els professors i professores han de tenir present a l’hora de decidir les característiques dels jocs a proposar és que tots ells, independentment de la seva lògica interna i de les característi­ques dels participants, provoquen reaccions emocionals positives més intenses que no pas negatives. Per tant, els nois i les noies, quan juguen, es troben immersos en un estat de benestar.

Aquesta situació és especialment rellevant en el cas dels jocs sociomotors (on exis­teixen relacions de cooperació i/o oposició entre els jugadors), que generen reaccions emocionals més intenses que els jocs psicomotors (on cada un participa del joc individualment). Tant les noies com els nois, independentment de la seva edat i de la seva experiència anterior, gaudeixen més quan juguen en companyia d’altres que quan ho fan en solitari. Les noies mostren preferència pels jocs cooperatius, on són més rellevants les relacions d’ajuda, de complicitat, de pacte, relacionades gene­ralment amb el sexe femení.

Les emocions negatives són les que s’han manifestat d’una forma menys intensa (per darrere de les emocions positives i de les emocions ambigües). És en el cas dels jocs amb competició, és a dir, aquells on es pren en consideració el resultat final i s’estableix una jerarquia entre guanyadors i perdedors, on es mostren les emocions negatives amb més intensitat.

Aquesta tendència respecte a les emo­cions negatives és més manifesta en el cas dels jocs amb cooperació i oposició amb competició, fet que s’explica per la complexitat del sistema de relacions que s’estableixen entre tots els participants, i pren rellevància en el cas del gènere mas­culí. Les reaccions emocionals negatives dels nois en situacions de jocs competitius ha estat més intensa que la manifestada per les noies.

Una proposta per als professionals de l’Educació Física

No crec que sorprengui a ningú si afirmo que les directrius institucionals respecte als plans d’estudis de l’assignatura d’EF dels diferents nivells educatius han estat producte de poca reflexió. S’han anat orde­nant i distribuint els continguts sense un criteri clar, sense respondre objectivament a un posicionament teòric que pugui dotar de sentit aquesta ordenació. Els continguts s’han plantejat com una llista descontex­tualitzada d’activitats i/o recursos pràctics i especialment orientats per models espor­tius, a causa de la formació rebuda per la gran majoria dels professionals implicats. L’avaluació de l’assignatura d’EF se centra en el mesurament de prestacions físiques o fisiològiques basades en anàlisis del mo­viment o del rendiment, cosa que afavoreix els estereotips masculins, competitius i mecanicistes.

El canvi de plantejament que proposem posa l’alumne en el centre de l’equació i desbanca d’aquesta posició la tasca, i orienta l’EF cap a la pedagogia de les con­ductes motrius. Cal que els i les docents prenguin consciència de la necessitat d’observar els nois i les noies com una entitat global, que no només es mou sinó que també es relaciona amb l’entorn, el material, els altres… i que s’emociona.

Identificar i poder preveure les emocions que experimenten els nois i les noies quan participen d’un joc, possibilita transformar l’aula d’EF en un laboratori d’aprenentatge i gestió de conductes emocionals. Ens permet millorar l’autoestima proposant jocs que condueixin al benestar; ens permet proposar una EF integradora programant jocs en els quals les noies no se sentin discriminades; ens permet plantejar jocs competitius per fer emergir conflictes sobre els quals desenvolupar accions de gestió emocional.

Aquest és un capital poc explotat però extremadament ric, que permet orientar l’EF no només a la millora i l’enriquiment dels comportaments motors, sinó també a l’educació i la transformació dels compor­taments emocionals. Les emocions formen una part indivisible de la persona que es mou i juga.

Animem els i les professionals de l’EF a reflexionar sobre aquest punt de vista i afrontar el repte que suposa des del nos­tre espai de treball, un espai on també es desenvolupen competències emocionals.

Per saber-ne més

Duran, C.; Lavega, P.; Salas, C.; Tamarit, M.; Invernó, J. (2015). «Educación Física emocional en adolescentes: Identificación de variables predicti­vas de la vivencia emocional». Cultu­ra, Ciencia y Deporte (CCD), 10(28), p. 5-18.

Lavega, P.; Mateu, M.; Lagardera, F.; File­lla, G. (2010). «Educar emociones positivas a través de los juegos de­portivos». A M. A. Torralba; M. de Fuentes; J. Calvo; J. F. Cardozo (eds.). Docencia, innovación e inves­tigación en educación física (p. 111-139). Barcelona: INDE Publicaciones.

Lavega, P.; Filella, G.; Agulló, M. J.; Sol­devilla, A.; March, J. (2011). Conocer las emociones a través de juegos: Ayuda para los futuros docentes en la toma de decisiones. Electronic Jour­nal of Research in Educational Psy­chology, 9(2), p. 617-640.

Lavega, P.; Filella, G.; Lagardera, F.; Ma­teu, M.; Ochoa, J. (2013). «Juegos motores y emociones». Cultura y edu­cación, 25(3), p. 347-360.

CONXITA DURAN DELGADO
INEFC Centre de Lleida; GIAM
(Grupo de Investigación en Acción Motriz)
cduran@inefc.es

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!