Monogràfic. Impulsant un esport a l’abast de tothom

Què té de bo l’esport?

El Llibre Blanc sobre l’Esport de la Comissió Europea constitueix la primera iniciativa global en matèria d’esport i activitat física que en destaca el potencial en la millora de la cohesió social, la importància del paper de l’esport en l’educació, la millora de la salut pública a través de l’activitat física, l’impuls de les activitats de voluntariat i la ciutadania activa, la millora de la dimensió econòmica de l’esport, l’aprofitament del potencial de l’esport per a la inclusió social, la integració i la igualtat d’oportunitats, el reforç de la prevenció i la lluita contra el racisme i la violència i l’intercanvi de valors amb altres parts del món, entre molts altres.

Quina pràctica fisicoesportiva estem fent?

Segons dades de l’Observatori Català de l’Esport, a Catalunya el 45,6% de les persones d’entre 16 i 75 anys practiquen actualment algun esport. Un 51% són homes i un 40,2% són dones.

En edat escolar, la pràctica fisicoesportiva és d’un 72,8% amb una diferència del 10% entre nois (78%) i noies (68%). A més, aquesta pràctica creix dels sis als onze anys, i decreix dels dotze als divuit, especialment en les noies. La freqüència de pràctica setmanal és superior en els nois que en les noies.

A mesura que els infants i joves creixen, cada cop practiquen més esport en instal·lacions fora de l’escola (d’un 45% als sis-set anys a un 62% als setze-divuit anys) i, en canvi, la pràctica en el medi urbà i natural es manté.

Dels escolars que practiquen activitat fisicoesportiva organitzada, el 71% fa una modalitat esportiva on hi ha competició i la participació per sexes és molt similar, tot i que lleugerament menor en el cas de les noies. Majoritàriament els infants i joves competeixen via federacions esportives (49%) o contra altres escoles (22%). La participació en la competició augmenta dels sis als tretze-quinze anys, moment en el qual decreix significativament.

El nombre de llicències federatives es manté força regular a la darrera dècada i el nombre de llicències femenines és molt menor que les masculines (138.196 de femenines i 459.777 de masculines, l’any 2016). La pràctica federada puja conforme augmenta l’edat (passant del 21% entre els sis-set anys al 75% entre els setze-divuit anys).

Qui promou l’esport escolar a Catalunya?

Atenent a la normativa vigent les entitats promotores de l’esport escolar a Catalunya són les següents:

  • Els centres educatius constitueixen el principal motor de l’esport escolar, ja que a més a més de l’educació física curricular s’encarreguen de promoure, normalment a través de les AMPA o les AEE, i principalment a Primària, les activitats fisicoesportives extraescolars.
  • Les AMPA garanteixen que les famílies puguin agrupar-se en associacions que fomentin la participació a les activitats del centre i poden adscriure-les a una secció esportiva escolar (SEE) al Re­gistre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport.
  • Les Associacions Esportives Escolars (AEE) són entitats creades i regulades a partir del Pla Català d’Esport a l’Escola que tenen com a principal característica la participació dels adolescents, a partir dels catorze anys, en les estructures de govern, conjuntament amb les famílies i els representants del centre, i tenen re­presentació dins dels consells esportius.
  • Els clubs i les federacions esportives te­nen representació dins dels òrgans de govern dels consells esportius i formen part de les seves assemblees.
  • Els ajuntaments i les administracions locals promouen, de manera general, l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial i fomenten, especialment, les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius que marca la Generalitat de Catalunya.
  • Els Consells Comarcals són els òrgans de govern i d’administració de la co­marca i els correspon promoure i difon­dre l’activitat física i l’esport al territori respectiu, coordinant i cooperant amb els municipis i les entitats esportives, participant en l’elaboració i l’execució dels programes de la Generalitat de Catalunya.
  • Les Diputacions col·laboren en el desen­volupament de les activitats dels dife­rents municipis o consells esportius de la demarcació territorial corresponent.
  • Els Consells Esportius aglutinen tots els agents promotors esmentats abans. La Llei de l’Esport els defineix com a agru­pacions esportives (entitats privades d’interès públic i social, sense afany de lucre i que tenen per objecte el fo­ment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar). La mateixa llei diu: «L’activitat esportiva d’àmbit escolar ha d’ésser promoguda pels consells esportius establerts (…) els quals gaudeixen del suport de l’Administració esportiva de la Generali­tat per al compliment de llurs objectius».

Els Consells s’agrupen en la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) i són un dels eixos fonamentals de l’esport escolar a l’hora d’impulsar i col·laborar en el desenvolupament dels programes que la Secretaria General de l’Esport els encarrega. La Llei de l’Esport també diu que «Pertoca a l’Administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l’ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una variable de formació física i esportiva encamina­da a l’educació integral de la persona».

Alguns programes i ajuts impulsats per l’Administració

La Secretaria General de l’Esport, en col·laboració del Departament d’Educació, han impulsat, fins a dia d’avui, els següents programes d’esport escolar:

  • Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Pro­grama que pretén impulsar un model d’esport escolar educatiu, participatiu, recreatiu i competitiu.
  • Pla Català d’Esport a l’Escola. Programa que pretén posar a l’abast de tots els alumnes la pràctica d’activitats físiques i esportives que fomentin la participació per damunt de la competitivitat, contri­buint a la formació en valors i fomen­tant l’adquisició d’hàbits saludables i la cohesió social, amb una incidència especial als col·lectius d’alumnes de Secundària, noies i alumnat amb risc d’exclusió social.
  • Fitjove. Programa de promoció d’exercici físic en l’adolescència, promogut per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), i el Consell Català de l’Esport (CCE), amb la coordinació tècnica de la Fundació Esportsalus. Aquest programa té com a objectius prevenir el consum de drogues en adolescents mitjançant la promoció d’activitats esportives, crear una oferta atractiva d’exercici fí­sic i acompanyar en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari fomentant, també, la participació d’aquells que no practiquen esport escolar.
  • Esport blanc escolar. Programa de promo­ció i popularització dels esports d’hivern adreçat a l’alumnat de les comarques del Pirineu. El programa busca ajudar en l’educació integral dels alumnes, iniciar-los en coneixements dels esports d’hivern, i educar, mitjançant l’esport, a respectar, gaudir, conviure i estimar la muntanya.
  • Supercurses. Curses familiars que tenen com a objectiu promocionar l’esport en família i els valors associats a la pràctica esportiva.
  • Campionats d’Espanya en edat escolar. Programa elaborat amb el Consejo Supe­rior de Deportes, que convoca anualment els campionats estatals.
  • Activitats internacionals d’esport escolar. Mitjançant la Federació Internacional d’Esport Escolar, es promou la partici­pació en competicions internacionals.

La Diputació de Barcelona disposa d’un programa de suport a la dinamització d’ac­cions i projectes esportius locals com són:

  • Prevenció del risc d’exclusió. Ajuts econòmics adreçats a persones en risc d’exclusió social amb l’objectiu d’afavorir l’accés i/o el manteniment de la pràctica.
  • Sensibilització. Exposició «Jocs del Món».
  • Esport, salut i qualitat de vida. Desenvolu­pament de projectes adreçats a gaudir de més benestar físic, psicològic i social mit-jançant la pràctica d’activitats físiques i esportives. Es dona suport a accions que tenen com a objectiu dinamitzar activitats fisicoesportives per als dife­rents grups de població (joves, persones adultes i gent gran) i que promoguin la inclusió de persones amb discapacitat a les activitats esportives.
  • Projectes de prescripció d’activitat física. Reeducació postural, natació terapèuti­ca, projectes per combatre els efectes del sedentarisme, programa PAFES, etc.
  • Cicle de passejades adreçades a la gent gran.
  • Jornades adaptades de vela i d’equitació. Esport, educació i valors. Ajuts destinats a potenciar accions en valors que inci­deixin en la capacitat educativa i social de l’esport, per afavorir el respecte per les normes i la reflexió al voltant del joc net i les actituds esportives de tots els agents implicats. Ús esportiu i social dels espais escolars. Patis oberts o dinamització d’activitats esportives per a famílies i per fomentar l’activitat física i l’esport.
  • Convocatòria dels Premis ‘compta fins a tres…’
  • Jornades Recreatives.

Els ajuntaments també treballen per­què tothom tingui accés a la pràctica esportiva. L’objectiu és facilitar aquest accés a totes les persones i, especialment, a aquelles que més ho necessitin i que més dificultats puguin tenir.

  • L’Ajuntament de Barcelona, per exem­ple, que considera que l’esport és una eina fonamental a l’hora de transmetre valors positius i que, sovint, és la millor manera de cohesionar el teixit d’una societat, ofereix als seus ciutadans ajuts, beques i subvencions, sobretot, per ga­rantir que cap menor no pugui resultar exclòs de la pràctica esportiva per raons econòmiques i tots puguin accedir a l’esport extraescolar i a la campanya de vacances d’estiu. També hi ha una es­pecial sensibilitat per donar suport a les persones aturades, persones refugiades i persones amb discapacitat.

Programes i iniciatives de clubs i federa-cions esportives

Alguns clubs, en el seu projecte esportiu, aprofiten l’esport per formar part d’un canvi social o d’una formació integral de l’esportista.

També, algunes federacions ordinàries estan començant a acollir esportistes amb una discapacitat (esport adaptat), la qual cosa implica un pas endavant cap a la socialització i la normalització.

Hi ha federacions que han engegat cam­panyes per mirar de promoure un model esportiu més educatiu i en la formació en valors. Per exemple:

  • La Federació Catalana de Futbol ha impul­sat campanyes com Joc Net, Respecte, Insults Zero, +Kesport! o #Orgullosa.
  • La Federació Catalana de Basquetbol pro­mou les campanyes de BQNet, BQVa­lors, BQSolidari o Capitalitat del Bàsquet Femení.
  • La Federació Catalana de Vela té una secció de compromís social on participa en programes subvencionats de vela per a persones en risc d’exclusió social, vela adaptada per a persones amb alguna discapacitat, tractament comunitari de salut o prevenció de conductes de risc en joves i adolescents.
  • La Federació Catalana de Tennis té els programes La Laia juga a tennis, Tennis i salut mental, Tennis als centres peni­tenciaris o Tennis adaptat.
  • La Federació Catalana de Hockey ha apos­tat pel Hockey Plus.
  • La Federació Catalana de Ball Esportiu inclou el Ball inclusiu.
  • La Federació Catalana d’Esports de Per­sones amb Discapacitat Física organitza anualment a Barcelona la jornada in­clusiva L’esport inclou oberta a tothom.

Programes impulsats pels Consells Esportius

Alguns Consells Esportius aposten per un model de competició que no es basi úni­cament en els resultats esportius, sinó que valori també els valors en joc. Per exemple:

  • El Juga Verd Play del CE del Baix Llo­bregat.
  • La Targeta verda pel joc net del CE de l’Alt Penedès.
  • La Targeta verda! Nosaltres… Joc Net! del CE del Baix Camp.
  • El CEB-Net! del CE del Bages.
  • La Festa dels valors del CE de l’Hospitalet.
  • El Valors i Joc Net del CE del Berguedà.
  • El Joc Net i Valors del CE del Montsià.
  • El Tots juguem! del CE d’Osona.
  • La Trobada capacitats o el Taller Joc Net del CE del Pla de l’Estany.
  • El Valors en acció de l’Agrupació Terri­torial de CE de Girona.

Amb el convenciment i l’orgull que la nostra societat té molt clar que l’activitat física i l’esport són una eina de transformació social i personal que permet la millora de la qualitat de vida de les persones, cal seguir emplaçant-nos a assegurar que aquest bé i aquesta oportunitat estigui a l’abast de tothom.

ENRIC M. SEBASTIANI
Professor de Blanquerna,
Universitat Ramon Llull
JOSEP CAMPOS-RIUS
Professor de Blanquerna,
Universitat Ramon Llull
SARA SUÁREZ PUBILL
Professora d’Educació Física,
Departament d’Educació

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!