Monogràfic. Entrevista a Pilar Vélez Directora del Museu del Disseny de Barcelona

Amb l’objectiu d’analitzar la importància dels objectes com a forma cultural de coneixement i saviesa, com aquests objectes determinen els moments evolutius de la humanitat i, a la inversa, com són generats i dissenyats partint de l’estadi evolutiu, les necessitats i les creences de cada moment, encetem un breu però sucós diàleg amb la doctora Pilar Vélez, actual directora del Museu del Disseny de Barcelona.

Pilar Vélez és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i va assumir el càrrec de directora del Museu del Disseny de Barcelona el 2012; des del 1986 fins al 1994 va ser directora del Museu d’Arts Gràfiques, i del 1995 al 2012, directora del Museu Frederic Marès. El 1997 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i des del 2009 forma part de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Sota el seu mestratge i el seu guiatge, mirarem d’aprofundir en el coneixement i la filosofia del Museu del Disseny de Barcelona, i en les seves possibilitats educatives; alhora, intentarem reflexionar sobre la importància dels objectes i el seu disseny per a la millora social.

Bon dia, Pilar. És obvi que en primer lloc cal que ens parlis del Museu i les seves possibilitats. Què vol i pot aportar el Museu del Disseny de Barcelona a la societat?

La principal missió o l’aportació fonamental del Museu és educar. En conseqüència, ha de generar un coneixement a partir del seu patrimoni i suscitar línies de reflexió crítica sobre els temes entorn de les col·leccions i el seu context.

El Museu del Disseny és un museu de l’objecte per viure, o, dit d’una altra manera, dels objectes producte de la capacitat humana de crear entorns artificials en funció de les necessitats i el marc sociocultural de cada etapa històrica.

Quines tipologies d’objectes hi podem trobar i quin és el seu patrimoni?

Les col·leccions del Museu pertanyen al món de l’«artefacte», o sigui, a la cultura material, als artificialia, els productes culturals, creacions de l’Homo sapiens al llarg del temps. L’objecte pot ser anònim o d’autor, únic o seriat. A partir del segle xx és prevalent l’objecte d’autor, tant pel que fa a l’àmbit del disseny com al de l’art.

El seu patrimoni se centra en l’objecte per viure, en el producte d’un procés i no en el procés o els productes intermedis. El fons documental que es conserva al Centre de Documentació és el recurs clau per entendre el procés de producció, difusió i incidència sociocultural: recull la innovació i la creativitat des del passat fins al present, tractant de saber descobrir, analitzar i difondre la innovació del passat i aquells camins de la innovació actual que poden convertir-se en un veritable patrimoni social i, en conseqüència, cultural.

Hi ha alguns trets identificadors i diferencials del Museu del Disseny de Barcelona respecte d’altres museus del disseny i de la tecnologia?

El Museu del Disseny de Barcelona enllaça el món de les arts decoratives i industrials amb el món del disseny, és a dir, ressegueix la història de l’objecte des de la producció artesana i semiindustrial fins a la industrial i postindustrial. Això ens permet analitzar i descobrir la innovació i la creativitat des del passat fins a l’actualitat. El Museu és més que un centre patrimonial en sentit estricte. La connexió amb tots els sectors del disseny –producte, gràfic, moda, digital…– i la participació en un projecte d’àmbit ciutadà coparticipat amb el BCD (Barcelona Centre de Disseny) i el FAD (Foment de les Arts i el Disseny) fan que sigui una veritable plataforma de trobada de tots els sectors –l’ensenyament, la indústria, els creadors… Alhora, és l’aparador del disseny català i espanyol de cara al món, atès que és l’únic museu del disseny a tot l’Estat perquè les col·leccions són d’àmbit estatal.

El Museu del Disseny reuneix les col·leccions dels antics museus de les Arts Decoratives, Ceràmica, Tèxtil i d’Indumentària i de les Arts Gràfiques, sota un nou projecte museològic comú i amb una museografia flexible. La seva singularitat és la integració de les col·leccions històriques d’arts decoratives i les arts d’autor contemporànies amb les col·leccions de disseny dels segles xx i xxi. El denominador comú de les col·leccions és el concepte de disseny entès de manera àmplia (idea, mètode projectual, innovació, procés de fabricació…). Avui Barcelona i disseny són dos termes indissociables, atès que el disseny és un valor clau per a la cultura, l’economia i la difusió internacional de la ciutat.

Quines són les bases essencials de la fonamentació científica del Museu del Disseny de Barcelona?

Les disciplines bàsiques en què ens fonamentem són la història de l’art (i especialment de les arts decoratives) i la història del disseny, sense oblidar, naturalment, el suport de la història econòmica, la història de la tècnica, l’antropologia, la sociologia…

Quina és la realitat en què es troba avui el Museu del Disseny de Barcelona? Quins són els seus punts forts i els reptes que ha d’entomar de cara al futur per poder tenir més incidència cultural socialment?

El Museu va inaugurar-se tot just fa tres anys i mig, i està en una fase de consolidació de la marca. És un procés llarg que es treballa dia a dia en les diverses àrees de l’entitat.

El punt fort del Museu és el seu patrimoni, les col·leccions, tant les objectuals –allò que normalment en diem les peces de les col·leccions– com les documentals, especialment les que contribueixen a construir la història dels objectes. És a dir, dels objectes, de les peces, no només ens n’interessa i en podem oferir el producte final, sinó també el seu procés, gràcies als arxius documentals conservats al Centre de Documentació i posats a l’abast de professionals, docents i tots aquells interessats en la matèria, tant de manera presencial com a través dels serveis digitals i d’Internet. El Centre de Documentació inclou una biblioteca dedicada a les arts de l’objecte i el disseny i un arxiu històric on es conserva la documentació –arxius personals o d’empresa, de dissenyadors, artesans o industrials, generalment representats en les col·leccions–, amb l’objectiu de poder reconstruir el procés de conceptualització i producció dels objectes que es conserven en els seus fons. Les col·leccions objectuals i el Centre de Documentació són els pilars del Museu.

El nostre repte principal és ser capaços de transmetre a tots els públics, de manera activa i participativa, el sentit del disseny present en les col·leccions. El disseny és a tot arreu, i avui ha de ser un instrument de millora de la vida social, aquí i arreu. La quotidianitat del disseny, la seva «presència oculta» arreu, fa que no es valori prou o que s’ignori, simplement. El Museu ha de saber fer parlar el patrimoni a través de tots els seus programes públics –exposicions, activitats, jornades, cursos, activitats, recerca…

Què o qui determina com es prioritza en la doble interrelació entre objecte i disseny? La funció o la tecnologia determinen el disseny o, a la inversa, és el disseny el que determina la funció?

El món actual viu immers en una transformació progressiva i constant, probablement més ràpida que en altres períodes històrics. Les noves tecnologies, sens dubte, hi han contribuït d’una manera decisiva.

Les constants i tan actuals reflexions sobre el futur del planeta, sobre la necessitat de la sostenibilitat en tots els terrenys de la vida tant domèstica com industrial i, per extensió, socioeconòmica, de l’accessibilitat per a tothom, tant física com intel·lectual, i un llarg etcètera, posen el disseny en primera línia, com un instrument per contribuir a fer realitat aquesta nova manera de concebre el món.

El disseny ja no es concep només des de la creació d’objectes per viure –cadires, llums, cartells, electrodomèstics, vestits…–, sinó com a disseny de serveis, de processos que permetin concebre nous sistemes d’organització dels col·lectius. Ara ja parlem de disseny social.

Com que el disseny determina l’objecte, la tecnologia i el disseny tindran una forta incidència per determinar el futur i, consegüentment, la base que construirà un nou model social. Com pot el disseny ajudar a la millora social?

Aquesta nova línia del disseny social, cada vegada amb més presència arreu del món, és un nou camí que el món de l’educació, des dels primers nivells fins als universitaris i formadors dels futurs dissenyadors, ha de tenir en compte i endinsar-s’hi. La reflexió sobre el rol del disseny i el dissenyador impulsada pel Museu des de la seva obertura, i iniciada amb l’exposició «Disseny per viure. 99 projectes per al món real», té com a objectiu contribuir a valorar el nou model social en vies de construcció i donar-hi suport.

D’altra banda, la línia dedicada a la reflexió sobre les relacions entre el disseny, l’artesania i l’art té en compte el paper de les noves tecnologies i la possibilitat de creació d’objectes a mesura que en sorgeix la necessitat, sense produccions desmesurades, amb materials a l’abast, fins i tot de reciclatge, de manera més respectuosa tant amb el creador com amb l’usuari, etcètera, enfront de les grans produccions i els seus resultats tradicionals. Saber valorar i respectar l’artesania tradicional i autòctona, i millorar-la amb les aportacions del disseny, és una altra via oberta de cara al present i el futur.

Pilar Vélez amb el dissenyador gràfic Peret

Certament, la intenció d’ajudar a generar una societat més racional, crítica, efectiva, és positiva, però no podem oblidar que el disseny està profundament lligat a la tecnologia i que aquesta direccionalitat no sempre el potencia, i fins i tot pot arribar a anar en contra dels valors humanístics i ètics de la societat. No és possible que el poder del disseny i la tecnologia ens encamini cap a una societat orwelliana o cap a una que s’assembli a l’Un món feliç d’Aldous Huxley?

El disseny ens hauria d’ajudar a entendre que «no cal produir més d’allò que fa falta», miratge que la societat global actual hauria de començar a fer-se seu…

Des d’aquesta perspectiva, les línies de reflexió crítica engegades actualment pel Museu se centren en alguns debats contemporanis entorn del disseny, especialment, com ja he comentat abans, en dues línies de reflexió:

El rol i la responsabilitat del disseny en l’actualitat, ja que el Museu vol avançar-se al futur seguint l’actualitat del disseny en les seves cada vegada més diverses àrees o els més sofisticats avenços tecnològics, com també parant atenció a tot allò que exigeix la societat global i la sostenibilitat del planeta, i reflexionant sobre quin ha de ser el veritable paper del disseny i del dissenyador en l’actualitat. El Museu ha de tenir un paper cabdal en la difusió del coneixement del disseny, el seu bon ús i la capacitat que té de millorar les condicions de vida, posant en pràctica els valors d’abast global, sostenibilitat, reciclatge, accessibilitat…

Les vies de la creativitat i la innovació. Relacions, paral·lelismes i divergències. Art, artesania i disseny. Al llarg de la història, la creació d’objectes ha partit de l’artesania, és a dir, dels oficis tradicionals que permeten donar forma a una necessitat. Des d’aquest punt de partida es poden analitzar diferents situacions contemporànies per entendre els lligams actuals entre tots tres marcs i el reconeixement de cadascun des de diferents perspectives.

Quins són els aprenentatges que es podrien considerar més importants que una visita escolar pot aconseguir al Museu del Disseny i quins consells donaríeu per tal que la visita sigui el més enriquidora possible?

Que els grups d’escolars se’n vagin del Museu havent-se adonat del valor dels objectes quotidians, de com darrere d’un objecte que fan servir a casa, a la cuina, a la taula, al bany o a la seva cambra hi ha un projecte i una aportació que fa que sigui més útil, més fàcil de fer servir, i que alhora també pot ser bonic. Pot haver-hi utilitat i bellesa alhora, la utilitat també pot fer bell un objecte. És a dir, que hagin fet un bon exercici d’observació i comprensió.

Per altra part, és important que agafin consciència per valorar i tenir sensibilització cap a l’objecte ben dissenyat, i que a través dels objectes més pròxims i més quotidians comprenguin la diferència entre el bon disseny i el mal disseny. Les visites, però sobretot els tallers i les diverses activitats participatives que ofereix el Museu, hi han de contribuir.

No obstant això, per obtenir el millor aprofitament és clau i del tot necessari que la relació entre escola i museu sigui el màxim d’estreta possible. Des del Museu, i amb aquest objectiu, es treballa en el sentit de portar el Museu a l’escola, i en aquesta direcció s’han fet diverses experiències amb molt bons resultats.

Però el que queda clar és que la participació i la interacció dels escolars, i en general de tots els públics, ha de ser real, per tal que més enllà de l’observació, tan necessària, pugui tenir lloc una acció, una experimentació, cabdal en el món escolar.

El Museu del Disseny «toca de peus a terra», és a dir, posa el punt de mira en el valor de les coses quotidianes, dels objectes d’ús, del present i del passat, i ajuda a qüestionar com han de ser en el futur.

Les noves tecnologies han de ser instruments complementaris per fer-lo més accessible al públic de tot tipus, i en especial al món educatiu. Però, per damunt de tot, el Museu ha de posar en relleu i fer valer el valor presencial del patrimoni. És aquest valor presencial el que permet descobrir l’inconegut, el que es coneix per referències, l’oblidat… El contacte directe amb l’objecte és insubstituïble.

Nous interrogants sobre les interrelacions dels objectes en la nostra vida i com a determinants del futur es van obrint a cada pas que anem fent en l’entrevista. La visita al Museu del Disseny, que té en aquests objectius alguns dels seus grans reptes, pot ajudar-nos a aclarir els dubtes que ens anem plantejant fruit de les paraules i reflexions de la seva directora, Pilar Vélez.

La visita al Museu del Disseny de Barcelona resulta, per tant, una molt bona teràpia cultural per entendre el valor de les nostres arrels i com configuren un present que obre mil i una portes al futur.

Moltes gràcies, Pilar.

 

Pilar Vélez amb el dissenyador gràfic Peret.

 

 

Josep Callís

Perspectiva Escolar

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!