Montserrat Fons
Universitat de Barcelona
Rosa Gil
Universitat Autònoma de Barcelona
El dissabte 16 de desembre del 2017 l’AM Rosa Sensat va organitzar una jornada amb el títol Complexitats i reptes en l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura.
La gestació de la jornada es va fer amb molt d’entusiasme, tot i dubtar de la resposta que es podria obtenir per oferir-se en una data compromesa de finals del trimestre escolar. La nostra sorpresa va ser constatar que l’aforament de la sala, i per tant la possibilitat d’inscripció a la trobada, havia de penjar el cartell de complet just al cap de pocs dies d’haver-ne fet la difusió. Constatàvem, una vegada més, que l’aprenentatge inicial del llenguatge escrit és un tema que segueix generant inquietud i interès en el col·lectiu docent.
Després de la benvinguda inicial a càrrec de la presidenta de l’AMRS, Francina Martí, i la presentació de les conferenciants –les que escrivim aquest article–, es va donar pas a la conferència inaugural: Canvis i trajectòries en l’ensenyament i aprenentatge de la lectura i escriptura inicials. La conferència havia estat preparada com una exposició dialògica entre dues professionals apassionades del tema que des de fa força anys es dediquen a la formació inicial de mestres i a activitats diverses de formació permanent relacionades amb l’assessorament sobre l’aprenentatge inicial del llenguatge escrit.
El contingut de la conferència diàleg tenia la voluntat de convidar els assistents a transitar per tres itineraris que volien relacionar-se i complementar-se.
El primer itinerari tenia per objectiu mostrar els canvis en la perspectiva sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que s’han anat produint al llarg de les darreres cinc dècades. Es van destacar tres perspectives: la que se centra en l’ensenyament per separat dels components de la lectura i l’escriptura, la que posa el focus en com aprèn l’infant i, finalment, la que parteix de l’activitat en context.
El segon itinerari volia ressaltar el valor que les aportacions de la neuroeducació estan tenint a les escoles, i com aquestes aportacions haurien de poder transferir-se també a l’aprenentatge inicial del llenguatge escrit. Aconseguir que les activitats siguin més contextualitzades, que la relació amb els materials reals generi emoció i, per tant, ganes d’aprendre
–com la lectura d’àlbums il·lustrats de qualitat als infants–, reconèixer la relació entre motivació i atenció, entre capacitat de decisió de l’alumnat i el seu compromís amb les activitats, i que l’aprenentatge del llenguatge escrit es produeix en interacció amb els que en saben una mica més, són les consideracions més essencials que es varen exposar.
El darrer itinerari pretenia compartir amb els assistents quines eren les experiències que es consideraven necessàries per ensenyar i aprendre a llegir i a escriure des de la postura socioconstructivista de l’aprenentatge que s’estava proposant: mirar, fer, reflexionar i comunicar.
Al col·loqui posterior, les aportacions dels assistents van deixar palesa la voluntat de les escoles de seguir millorant en aquest tema, les dificultats dels equips per aconseguir avançar en una mateixa direcció i reflexionar sobre la pròpia pràctica, la necessitat de conèixer millor el corpus de literatura infantil o les novetats que els experts recomanen, o bé el desig que àlbums il·lustrats de qualitat com els que es mostraven a les diapositives de la conferència arribessin a les aules i als infants.
Algunes preguntes dels assistents també van posar en evidència que la visió més simplificada sobre l’aprenentatge, la que emfasitza el treball per components descontextualitzats o el que es considerarien prerequeriments per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, segueix vigent, i com de difícil segueix sent modificar concepcions docents tan summament arrelades.
David Altimir va introduir la segona part de la jornada amb algunes reflexions ben interessants sobre la necessitat que l’escola repensi les exigències sobre el llenguatge escrit que es fan als infants, sovint desajustades i contraproduents.
La presentació d’experiències va anar a càrrec de tres escoles de trajectòria educativa consolidada: l’escola El Martinet de Ripollet, l’escola Cesc Aldea de Terrassa i l’escola Bellaterra. Totes tres van presentar experiències en què s’apreciava el valor extraordinari que donen a les potencialitats d’aprenentatge dels infants. Amb propostes de treball ben diferents ens van fer pensar en diferents necessitats: la dels infants de nodrir-se dels intercanvis que facilitem en el context de l’escola, la de posar la literatura al cor de l’escola i deixar-se guiar pels seus batecs, i la del treball en equip dels mestres per compartir i reflexionar sobre les actuacions dels infants i seguir millorant cada dia.
La part final de la jornada havia estat pensada per poder fer una taula rodona amb les mestres de les escoles que presentaven experiències. Malauradament, però, el que havia de ser un debat va esdevenir només la visualització ràpida i en pantalla d’alguns reptes de futur en relació amb l’aprenentatge del llenguatge escrit que crei-em que té l’escola i que volíem debatre i compartir amb els assistents. Us els anotem tot seguit per si us semblen prou suggeridors:
Aconseguir que l’escola es converteixi en un context lletrat cada vegada més ric (on circulin llibres i textos, n’entrin de fora, se’n parli críticament, se n’elaborin per la comunitat, que el mateix context creï la necessitat de llegir i escriure…).
Potenciar una manera de viure a l’escola que ofereixi seguretat emocional i confiança perquè els infants puguin explorar, pensar, perseverar i formular preguntes sobre el llenguatge escrit.
Incrementar els coneixements sobre les capacitats i les necessitats de cadascun dels infants, per tal d’acompanyar cada procés d’aprendre a llegir i a escriure de manera respectuosa i engrescadora.
Ampliar la nostra capacitat per interpretar les lògiques infantils, les aproximacions i els errors (imprevisibles i previsibles) que fan els infants en procés d’adquisició i d’aprenentatge, a fi de respondre-hi convenient-ment.
Adequar millor els suports i els recursos que s’ofereixen als infants durant el procés, és a dir, mentre llegeixen i escriuen.
Nodrir constantment el bagatge cultural i literari propi per poder convidar i fer viure als petits el goig de participar de la cultura escrita.
Ajudar els infants a estimar el llenguatge escrit amb tota la seva complexitat i que el trobin un instrument útil en les seves vides.
