Propostes d’autor. Lectures

Publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Darreres novetats

 


BREU PANYELLA, Ramon
TràvelingCAT
Col·lecció Dossiers, núm. 86

BLANCO, Vicente; CIDRÁS, Salvador
Dibuixar el món
Col·lecció Premis, núm. 16

 

CELA, Jaume (ed.)
Veus des del confinament
Col·lecció Testimonis, núm. 19

 

GERTRÚDIX, Sebastián; BERNAL, Sergi
Els vaig prometre el mar
Col·lecció Referents, núm. 17

 

VALERI, Maria Eulàlia; RIFÀ, Fina
Notxa
Col·lecció Mars


Joan Portell Rifà
Pedagog, escriptor, crític literari
i docent a la UdG i a la UAB

Enfoquem l’esdevenir normalitzat del curs escolar amb una perspectiva més optimista i d’acord, gairebé, amb els paràmetres de cursos prepandèmics. És per això que, ara que comencem a viure moments de calma després de la tempesta, cal que ens guardem temps per a la reflexió, la lectura i la mirada introspectiva. Proposem-nos, doncs, aquests mesos que resten del curs, de planificar la nostra vida, a buscar noves estratègies a les nostres experiències. De ben segur que les lectures que us proposem a continuació ens hi ajudaran.

 


DOMÈNECH, Joan (2021).
Atreveix-te. Qualitats, subtilitats i intangibles de l’ofici de mestre. Barcelona: Graó
(Micro-macro referències, núm. 20)

«No intento proposar certeses ni dogmes, sinó millorar la nostra professió, millorar el nostre fer i desfer de cada dia, que passa per atrevir-se a pensar, per atrevir-se a reflexionar, per atrevir-se a comprometre’s, per atrevir-se, si cal, a desobeir, tot apostant per aquest compromís per l’escola i l’educació». Són paraules de Joan Domènech, mestre de referència que ha compilat un gran repertori de reflexions en aquest llibre. Sense cap mena de dubte un text necessari per anar més enllà de l’obsessió per avaluar constantment i fer una mirada introspectiva, de reflexió i anàlisi, de la tasca com a educadors. Potser que ens tornem a preguntar si l’escola està fent tot allò necessari per esdevenir, per a tots els alumnes, la institució que acull tots els infants en condicions d’igualtat i dret a l’emancipació. Només que hi hagi un cert dubte en la nostra resposta seria bo de fer una passada per les pàgines d’aquest llibre.

 

JUNYENT, M. Carme (ed.) (2021).
Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou.
Vic: Editorial Eumo
(Col·lecció Testimonis, núm. 19)

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Doncs, per trobar la resposta a aquesta pregunta, la lingüista Carme Junyent, professora de la Universitat de Barcelona, ha reunit en un sol volum articles de 70 dones que han fet aportacions diverses –del món de l’ensenyament noms tan rellevants com Elisabet Vila, Carme Vilà, Maria del Mar Vanrell, Júlia Llompart, Alba Granell, Carla González, Laura Fomara, Rosa Estopà, Maria Carme Bernal, entre d’altres–, les quals ens expliquen com enfoquen elles la qüestió des de la seva pràctica professional, i també els efectes d’aquestes propostes que poden observar en els alumnes. Un llibre que ens posa un mirall al davant per, tal com diu l’editorial, «fer-nos adonar que sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria». Com bé diu el subtítol del llibre, canviem el món i canviarà la llengua.

 



JUNYENT, M. Carme (ed.) (2021).

Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou.
Vic: Editorial Eumo
(Col·lecció Testimonis, núm. 19)

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Doncs, per trobar la resposta a aquesta pregunta, la lingüista Carme Junyent, professora de la Universitat de Barcelona, ha reunit en un sol volum articles de 70 dones que han fet aportacions diverses –del món de l’ensenyament noms tan rellevants com Elisabet Vila, Carme Vilà, Maria del Mar Vanrell, Júlia Llompart, Alba Granell, Carla González, Laura Fomara, Rosa Estopà, Maria Carme Bernal, entre d’altres–, les quals ens expliquen com enfoquen elles la qüestió des de la seva pràctica professional, i també els efectes d’aquestes propostes que poden observar en els alumnes. Un llibre que ens posa un mirall al davant per, tal com diu l’editorial, «fer-nos adonar que sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria». Com bé diu el subtítol del llibre, canviem el món i canviarà la llengua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PORTELL, Sebastià (2021).
Les nenes que llegien al lavabo. Barcelona: Ara Llibres

En Jaume Cela, col·laborador d’aquesta revista durant anys, explicava que el millor lloc per asseure’s a llegir era el lavabo: l’espai de la casa on hi havia millor llum i on ningú no et molestava. I Sebastià Portell, a partir d’aquesta idea inicial de lectura en llibertat i sense crosses, desenvolupa un bell assaig sobre la lectura i les seves múltiples facetes com a procés de llibertat. Un document autobiogràfic ple d’anècdotes ben sucoses. A partir de la seva mirada personal l’autor ens parla de cànons, d’esnobisme, de la temerària obligatorietat de la lectura, i del plaer. També de clàssics, de veus dissidents i de les escletxes que es poden dibuixar entre càtedres i lectura. Un document de bon passar que ens retornarà a la nostra infantesa, quan descobrírem que ja sabíem llegir. I que, a voltes, havíem de recórrer al lavabo per gaudir de la tranquil·litat i la seguretat de la seva balda per assegurar-nos estones de lectura íntima.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LÓPEZ, Xavier (2021).
Mestres d’un mestre.
Barcelona: Columna

Desenvolupar la tasca d’educar en un entorn com l’escola Octavio Paz de Barcelona no és una tasca fàcil, però quan hom llegeix la passió i dedicació que Xavier López, el director, destil·la en les seves paraules, no deixa de ser una dosi d’optimisme tan mancada avui dia. López es reconeix com a malalt de l’educació i, a més, deutor de tots i cada un dels companys i de les companyes amb qui comparteix l’entusiasme, la convicció i la valentia d’acompanyar els nostres infants en la construcció d’un món millor. Com diu el prologuista del llibre, Eduard Vallory, «l’estima del Xavier pels infants no ve del paternalisme, del sentiment de superioritat, sinó de la confiança, el respecte i l’esperança». Un llibre necessari per als qui volen reafirmar-se en la seva tasca docent i, molt especialment, per als qui han perdut la il·lusió, una píndola d’optimisme que ens referma en les nostres conviccions que l’educació pot canviar el món.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ESTEVE RÀFOLS, Mar (2021).
Aventures d’aprenentatge. Construir escola amb el treball per projectes.
Vic: Eumo

La doctora en pedagogia Mar Esteve Ràfols ens ofereix un llibre on «no trobareu un plantejament prescriptiu de què és i com s’ha de dur a la pràctica el treball per projectes; de fet, ni tan sols se’n fa una definició acotada. S’hi tracta el treball per projectes més com una perspectiva que com una tècnica o mètode tancats, i s’intenta aprofundir-hi i reflexionar-ne la pràctica i la teoria, però sempre des del lloc d’una experiència educativa real i concreta». Així, doncs, Esteve posa a les nostres mans més que un llibre de receptes un document d’anàlisi i reflexió sobre aquesta tasca educativa que s’ha de vincular a una realitat concreta més que no a l’aplicació d’unes estratègies metodològiques tancades, i aquesta és la gran virtut del document. Els canvis en l’educació no poden esdevenir receptes sinó perspectives innovadores adaptades a cada entorn, i aquesta mirada és la que ens regala la doctora Esteve.

 

LLUÍS i REVERTÉ, Pere (2021). L’educació com a metàfora.
Barcelona: Universitat de Barcelona (Pedagogies UB)

Un dels principals objectius de l’escola és la de vetllar per formar ciutadans crítics, responsables i amb criteri. Però ho estem aconseguint? A partir d’aquesta pregunta el professor Lluís i Reverté ens ofereix una mirada històrica i actual de la necessitat de valorar si les institucions educatives, els educadors i el medi en general ajuden a fer que les noves generacions de ciutadans tinguin criteri per actuar en el si de les societats democràtiques. Com diu l’autor: «Protegir l’infant dels missatges contradictoris nega la diversitat i pot limitar la llibertat d’expressió». Potser comença a ser hora de posar damunt la taula si determinades línies d’intervenció educatives asseguren o no l’enfortiment de les democràcies representatives? Aquest llibre ens pot ajudar a observar, valorar i prendre decisions entorn de si els valors que avui es transmeten van en la direcció correcta, més enllà de donar la culpa a la globalització, a l’accés de la informació o a l’inexorable destí.

 

TEATRE

La Víctor C (2021).
Direcció: Carme Portaceli. Lloc: Teatre Nacional de Catalunya, de gira pel país. Guió: Anna Maria Guitart a partir de Víctor Català. https://www.tnc.cat/ca/la-victor-c

S’obre el teló i, dominant l’escenari, un gran llit d’estil barroc. L’objecte esdevindrà, en molts moments de l’obra, el centre de les mirades de l’espectador, que, portat amb mà de seda, coneixerà la vida de Víctor Català –o Caterina Albert–, que ressuscitarà en l’espatarrant posada en escena de l’actriu Rosa Renom, i la seva obra més enllà de Solitud. El Teatre Nacional de Catalunya recupera, mercès a aquesta obra de producció pròpia, la figura d’una de les autores catalanes de capçalera del segle xx, i en reivindica la contemporaneïtat deixant-nos les ganes de llegir els seus contes o passar per obres tan significatives com Mosaic. Sigui on sigui que la representin, acosteu-vos al teatre per gaudir de dues llargues hores de dramatúrgia en majúscules, i descobrir també uns secundaris de luxe que no beuen necessàriament de les xarxes habituals dels culebrots de la televisió catalana.

 

WEB

 

Fundació Bofill
https://fundaciobofill.cat/

Fundada el 1969, la Fundació Bofill ha agafat volada aquests darrers anys i ha esdevingut un autèntic pol d’opinió, estudi i formació entorn de l’educació. A l’entrada de la seva pàgina web deixa clars quin són els seus propòsits: «Som un Think and Do Tank que promou recerques debats i iniciatives per generar oportunitats educatives i combatre les desigualtats socials. Actuem amb llibertat i amb plena independència amb relació a les administracions públiques, els partits polítics, les confessions religioses i els agents socials i econòmics. La Fundació Jaume Bofill, d’acord amb el mandat dels seus fundadors, no defuig cap de les qüestions que poden contribuir a bastir una societat més justa i democràtica». La seva tasca s’esdevé en més de 100 projectes diversos que van des de la transformació digital a l’escola fins a la promoció i l’acompanyament lector, passant per publicacions, estudis i recerca d’àmbits diversos.

 

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!