Sumari

Columna. Crear comunitats lectores a l’escola

Vanesa Amat Castells

Ve a la memòria. Caramelles escolars de Navàs, al Bages

Revista Perspectiva

Quan jo anava a estudi. Tots els colors de l’Arc Iris

Eren els anys setanta i en aquella petita i modesta escola municipal s’hi respiraven les ganes de transformar-ho tot. Les classes eren mixtes i no hi havia repressió, més aviat era un entorn de descoberta.

Mònica Terribas

Reportatge. Un centre amb talent

El Col·legi El Carme, de Lleida, coordina un projecte Erasmus+ K201 TALENT (Teaching and Acquiring Learning European Network Tools) de formació del professorat al voltant del món de les altes capacitats. També en formen part la Universitat de Lleida i escoles i universitats de Polònia, Itàlia, Portugal i Romania.

Jaume Cortada

Observatori Internacional. L’educació escolar al Brasil context històric, reptes i urgències

Aquest text tracta qüestions d’educació escolar al Brasil, tot tenint en compte els reptes, les urgències, els avenços interromputs i els molts retrocessos, en un context de lluites a favor de l’educació pública.

Revista Perspectiva

Dossier. El català a l’escola

En aquest número dediquem el dossier de la revista a un tema per desgràcia ben actual: l’ensenyament en català. Després de més de 40 anys de democràcia, i quan ens pensàvem que aquesta era una conquesta consolidada, encara hem de tornar a lluitar perquè no ens discuteixin el dret a tenir una escola en la llengua del país.

Revista Perspectiva

El català a l’escola. El model lingüístic educatiu a Catalunya: de l’estabilitat a la resistència

La conflictivitat que està vivint l’àmbit educatiu en bona part del territori catalanòfon exigeix una anàlisi rigorosa. En situacions de contacte de llengües més o menys conflictives, la definició

dels models lingüístics educatius és determinant.

No en va la planificació de l’adquisició de la llengua, d’una banda, té com a objectiu l’increment d’usuaris i, de l’altra, la creació de vincles emocionals amb els codis apresos i amb una ideologia respectuosa amb la diversitat lingüística.

Miquel Àngel Pradilla Cardona

El català a l’escola. Caminem cap a l’assimilació lingüística

Als països on va néixer i créixer la llengua catalana, res més no ens fa diferents de les altres regions espanyoles o occitanes. Sense la llengua, quina cosa important ens particularitza respecte de la Provença o de la Toscana? Doncs, com a poble, res més de rellevant.

Joan Ferrerós

El català a l’escola. El català a l’escola, ahir i avui

Tot i aquesta situació d’emergència lingüística que pateix la llengua catalana encara hi ha ciutadans a Catalunya que exigeixen l’escolarització en castellà, i els tribunals de l’Estat responen obligant a més hores d’aprenentatge en castellà a les escoles.

Enric Larreula Vidal

El català a l’escola. La formació en llengües dels mestres

La formació dels mestres l’entenem des del triangle que formen l’experiència viscuda, el saber dels centres educatius i el saber acadèmic. Exposarem aquí com articular els vèrtexs del triangle quan pensem en l’ensenyament de llengües i el lloc concret del català.

Juli Palou i Montserrat Fons

El català a l’escola. L’escola catalana, avui plurilingüe en una societat multicultural

És l’escola de Catalunya en llengua, continguts i actituds per a tots els petits ciutadans. És resultat de l’evolució de la immersió lingüística i la voluntat de cohesió social, que adopta la intercomprensió com a mètode per a l’ensenyament de les llengües vives. A través de les llengües els alumnes s’inicien en el diàleg intercultural i esdevenen ciutadans competents per viure en un món globalitzat. Ho llegim a la declaració de la Societat Catalana de Pedagogia del 2018.

Martí Teixidó

El català a l’escola. Arrelarreu

Un projecte d’aprenentatge-servei d’Òmnium Cultural del Gironès, amb estudiants d’aules d’acollida de secundària. L’alumnat prepara i escenifica un conte a escoles vinculades i a la biblioteca més propera del centre educatiu.

Revista Perspectiva

El català a l’escola. Eines per fomentar l’ús del català a l’escola

Són nombrosos els projectes d’instituts i escoles que fa temps que treballen per impulsar l’ús del català a les aules, no només perquè esdevingui un canal de comunicació més, sinó com a element d’identificació col·lectiva i cohesió social, i com una manera única d’interpretar la realitat. En repassem alguns d’interessants, que es vehiculen a través de la música, les xarxes socials o la glosa. Espais cada dia més necessaris en un moment de davallada en picat de l’ús social de la nostra llengua.

Gemma Castanyer Mora

Entrevista. Marina Subirats

«Un problema d’ara és la manca de lideratge i de direcció pedagògica capaç de vestir un projecte educatiu integral, coherent i cvic.»

Revista Perspectiva

Reportatge. Educació, arts i emergència climàtica

Educar sempre ha estat una tasca difícil, especialment en un entorn econòmic i social com l’actual, que insisteix en el relat de la distopia i el no-futur. L’emergència climàtica és un fet cada vegada més evident en el qual convergeixen bona part dels reptes plantejats a l’agenda 2030 de les Nacions Unides. Per fer-hi front ens calen habilitats específiques.

Gemma Carbó

Experiència. Cuines, un projecte de l’escola Octavio Paz

El projecte Cuines apropa infants, mestres i famílies a l’ampli món alimentari i culinari des de diferents perspectives, inquietuds i necessitats. Ho fa amb l’ajuda d’experts en el tema com són la Fundació Alícia, el restaurant Semproniana, els mercats de Barcelona, la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso.

Xavier López, Carme Rodríguez, Elena Guillén

Han fet història. Angeleta Ferrer

L’educació és una obra de ciència, però també, i sobretot, d’amor

Joan Soler i Mata

Publireportatge. Noves oportunitats contra l’abandó prematur

La Diputació de Barcelona invertirà durant l’actual mandat 3,9 milions d’euros en el projecte NOE 4.10 contra l’abandonament prematur

Xavier Martínez-Celerrio

Referents. Les germanes Rosa i Carolina Agazzi

Afirma el pedagog Giuseppe Zago que els fonaments de la pedagogia de Rosa Agazzi (1866-1951) i Carolina Agazzi (1870-1945), les germanes Agazzi, no provenen pas de la ciència i la recerca científica, sinó de la pràctica educativa, del contacte directe amb els infants. De manera que es podria dir que la seva contribució principal és el testimoniatge que la millor pedagogia neix dels problemes educatius reals i de l’exercici continuat de la pràctica professional.

Xavier Besalú Costa

Sempre a punt! Aura Fundació

Des del 1989, aquesta fundació treballa per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Si el 1992 el centre comptava amb 35 participants, ara ja en són més de 300. Pioners en el seu àmbit, Aura ha estat crucial en la difusió de la metodologia del treball amb suport a la resta del territori.

Queralt Castillo Cerezuela

Reportatge. La síndrome de Gilles de la Tourette

De què parlem quan sentim a dir que hi ha un infant amb el trastorn neurològic anomenat síndrome de Tourette? Aquí us ho volem explicar i també fer-vos saber com veuen i viuen les famílies afectades els processos d’educació escolar dels seus fills i de les seves filles.

Ramon Pujades

Vull ser pedagoga. Clara Puig

«Soc un cul inquiet i un dels meus objectius vitals és conèixer

i compartir coneixement amb persones d’arreu del món»

Joan Toledo

Semblança. Pilarín Bayés de Luna. Tot el món en un dibuix

Pilar Bayés de Luna és la quarta de cinc germans. Va fer l’ensenyament primari i secundari a Vic i va llicenciar-se en Belles Arts a Barcelona. És mare de quatre fills i ha dedicat tota la vida a fer de ninotaire. Ens ha rebut a casa seva, a Vic, i ens ha explicat la seva vida des de la senzillesa. I amb unes pinzellades d’ironia.

Pitu Basart

Propostes d’autor

Amb un curs 2021-2022 que ja s’acaba, on semblaria que es tanca la porta a uns anys convulsos per causa de la Covid, afrontem els pròxims anys amb canvis importants pel que fa a l’organització i al contingut del món educatiu. És per això que val la pena aprofitar aquest parèntesi entre tempesta i tempesta per prendre’ns temps per llegir, per aprofitar les tardes d’estiu per alimentar-nos i agafar força amb noves idees que ens ajudin a afrontar el futur amb il·lusió. Feu passada per aquesta petita selecció de títols, que de ben segur que hi trobareu respostes a algunes de les vostres preguntes.

Joan Portell Rifà

Geografia de l’educació. la biblioteca Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella

L’any 1920 l’advocat i polític català Narcís Pla i Deniel (1867-1934) va fer una important donació econòmica al poble de Caldes de Malavella, que va servir per construir un edifici que era alhora escola i biblioteca popular. Cassià Costal se’n va fer ressò al diari El Autonomista: «En aquests temps d’egoismes desenfrenats, d’acoblaments individuals de riqueses, gairebé mai legítimament adquirides, d’una mostració de luxe escandalós i fastigós, d’un expandiment de tota mena de vicis i corrupcions, de lluites cruentes en què els homes ja no semblen homes, vós, Narcís Pla i Deniel, doneu un grandiós exemple de civilitat i altruisme». Actualment, l’edifici és la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia, un centre actiu en el qual es desenvolupen tota mena d’activitats. L’antic pati de l’escola, on cada alumne hi tenia un tros d’hort, ara és escenari de concerts i d’altres esdeveniments. La Mercè Barnadas, que fa 30 anys que hi treballa i que és la responsable de l’equipament, el dia que vam fer-hi la visita ens va explicar que l’Ajuntament ja ha aprovat unes obres que ampliaran considerablement l’espai disponible, amb la incorporació en el conjunt d’un edifici veí. Aquella petita escoleta-biblioteca de Pla i Deniel s’haurà convertit, 100 anys després, en un centre cultural amb tots els serveis, vet-ho aquí.

David Pujol

 

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!