Referents. Pere Darder

Pere Darder, primer per l’esquerra, amb Marta Mata i alguns dels altres fundadors de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. 

Text de Xavier Besalú Costa
Mestre i pedagog. Doctor en Ciències de l’Educació

El passat juliol ens deixava un pedagog apassionat, profundament humanista, que irradiava simpatia, proximitat i il·lusió. Va ser un dels fundadors de l’escola Costa i Llobera de Barcelona i de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

La vida professional de Pere Darder i Vidal (Barcelona, 1933-2022) va tenir dues seus fonamentals: l’escola Miquel Costa i Llobera i l’Escola de Mestres Sant Cugat. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona amb el catedràtic de Metafísica Jaume Bofill. Més endavant es va doctorar en Ciències de l’Educació. La seva docència, recerca, activitat i publicacions es van centrar en la formació inicial i permanent del professorat, en l’organització, gestió i avaluació dels centres educatius, en la renovació pedagògica i en la funció de les emocions en el desenvolupament personal i social. Un recorregut intensament viscut que culminaria amb la presidència del Consell Escolar de Catalunya entre els anys 2004 i 2011.

L’escola Costa i Llobera va néixer oficialment l’any 1959, a iniciativa d’un grup de famílies i mestres. La van fundar Pere Darder i Pau López Castellote, a qui ben prompte s’hi va sumar Enric Lluch. El 1989 s’integrà a la xarxa pública i va esdevenir el primer centre reconegut com a Institut-Escola de Catalunya.

El Costa i Llobera, des dels orígens, va ser un laboratori de pedagogia pràctica i un puntal de la renovació pedagògica. L’escola es concebia com un espai i un temps per a l’educació integral dels infants i joves; la pedagogia activa era el marc de referència plenament assumit. Un centre en què el treball en equip dels mestres i el seu desenvolupament professional era un tret definitori.

Una escola catalana en llengua i continguts. Amb la biblioteca com a punt neuràlgic, al servei d’una manera determinada d’entendre el paper de la lectura, sota la batuta d’Assumpció Lisson, la companya incondicional de Pere Darder. Una escola amb un gabinet psicosòciopedagògic (des del 1964!), amb la voluntat de conèixer a fons cadascun dels alumnes i d’ajudar-los i orientar-los personalment en el seu desenvolupament i aprenentatges.

Una escola que, des de mitjan anys seixanta, va posar en marxa una reflexió i unes pràctiques pioneres sobre pedagogia institucional, sobre no-directivitat, que van desembocar en un replantejament a fons de l’autoritat dels mestres, una experiència arriscada d’autogestió a càrrec de Joaquim Franch i la consideració que la classe havia de ser vista com a grup-classe amb vida i projectes propis.

La seva preocupació per l’educació integral d’infants i joves el va dur a treballar a fons l’educació emocional

Costa i Llobera va ser un dels embrions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, nascuda l’any 1965; Pere Darder en fou un dels fundadors i, com a tal, un formador present a les Escoles d’Estiu i un col·laborador habitual de Perspectiva escolar. El primer article que hi publica, del 1980, tracta justament del grup-classe: «El grup-classe és una cruïlla d’influències procedents dels individus que el formen —alumnes i mestres—, de l’ambient proper i més general. Volem subratllar que es tracta d’un grup i no d’una munió d’individus aïllats. Hi ha una dinàmica, unes interaccions entre els elements que el formen, que influeixen fortament en l’actuació de tots els alumnes, tant des del punt de vista personal com acadèmic. Hi ha conflicte de valors, relacions afectives, de prestigi, d’autoritat i, com a conseqüència, inhibicions, condicionaments…».
L’any 1972 es va posar en marxa l’Escola de Mestres Sant Cugat, en el si de la Universitat Autònoma de Barcelona. La idea era que el seu professorat hagués trepitjat escola i estigués compromès amb la renovació pedagògica, cosa que va fer que molts d’ells vinguessin de l’òrbita de Rosa Sensat. Fou així que, a mitjan dècada dels vuitanta, Pere Darder hi va fer cap, en una mena de transició natural.

Una de les seves aportacions més influents va ser el QUAFE 80, el Qüestionari d’Anàlisi del Funcionament de l’Escola, que va confegir, aplicar i divulgar amb José Antonio López, un instrument de 26 ítems per fer una avaluació interna dels centres educatius i que pivota sobre dos grans eixos: el projecte educatiu i l’estructura i funcionament del centre.

Formació racional versus educació emocional
I, com una derivada de la seva preocupació de sempre per l’educació integral d’infants i joves, a mitjan de la dècada dels noranta es posà a treballar a fons sobre l’educació emocional. Escriu l’any 2001: «Coneixement d’un mateix i dels altres, capacitat d’adaptació al canvi, capacitat d’iniciativa, d’establir relacions positives amb els altres i de col·laborar en tasques comunes, i elaboració i vivència dels valors ètics són característiques que han de permetre als individus de fer front als nous reptes socials… Paral·lelament a la formació racional, que és la preferent i gairebé exclusiva en el sistema educatiu, cal un plantejament seriós adreçat a la formació emocional, necessària per a la vida individual i social de les persones». És el tema també d’una de les seves darreres publicacions, La formació emocional del professorat, del 2017: «La qüestió és de la màxima importància en un moment de canvis socials profunds i accelerats que pressionen fortament sobre l’equilibri personal i la vida social: malestar, estrès, descontrol, depressió, confrontació, desqualificació, violència, agressivitat… Garantir la presència de la dimensió afectiva dins els canvis que s’estan realitzant en els sistemes educatius significa posar l’èmfasi en el ple desenvolupament de les persones i en la construcció d’una ciutadania activa i emprenedora.»

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!
Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!