Perspectiva 420: La digitalització a l’aula

Perspectiva 420: La digitalització a l’aula
Perspectiva Escolar
1 de maig de 2023

Títol

Autor


Revista Perspectiva


Reportatge. L’Escola Tramuntana de Favàritx

Els tres grans pilars que sostenen el projecte educatiu d’aquesta escola menorquina són els grups reduïts multigrau, la comunitat d’aprenentatge i la relació amb l’entorn natural.

Clara Puig Carreras


Entrevista. Pilar Benejam Arguimbau

A l’hora d’entrevistar-la em vaig fer la mateixa pregunta que es va fer el periodista Carles Capdevila el dia que va anar a Cambridge a conversar amb el gran humanista George Steiner. Per què algú a qui has llegit et pot emocionar repetint-te les idees que li coneixes però mirant-te als ulls? Per què algunes frases tenen tanta força com si fos la primera vegada que les sentissis? Quan reviso la transcripció del que em va explicar Pilar Benejam, em tornen a sobtar sentències que, quan ella les formulava, semblaven plantejaments evidents, que potser el nostre sistema educatiu ja hauria d’haver assumit. I, per desgràcia, veus que no.

David Pujol


Propostes d’autor

En aquest número de la revista ens congratulem de poder presentar tres novetats del servei de publicacions de l’Associació, tres títols que engrandeixen encara més el servei de posar a l’abast textos que ajuden a tenir una mirada crítica, completa i formadora de la nostra tasca com a educadors. Esperem i desitgem que la lectura sigui del vostre gust.

Joan Portell Rifà


Revista Perspectiva

Títol


Sumari

Autor


Revista Perspectiva


Títol


Reportatge. L’Escola Tramuntana de Favàritx

Els tres grans pilars que sostenen el projecte educatiu d’aquesta escola menorquina són els grups reduïts multigrau, la comunitat d’aprenentatge i la relació amb l’entorn natural.

Autor


Clara Puig Carreras


Títol


Entrevista. Pilar Benejam Arguimbau

A l’hora d’entrevistar-la em vaig fer la mateixa pregunta que es va fer el periodista Carles Capdevila el dia que va anar a Cambridge a conversar amb el gran humanista George Steiner. Per què algú a qui has llegit et pot emocionar repetint-te les idees que li coneixes però mirant-te als ulls? Per què algunes frases tenen tanta força com si fos la primera vegada que les sentissis? Quan reviso la transcripció del que em va explicar Pilar Benejam, em tornen a sobtar sentències que, quan ella les formulava, semblaven plantejaments evidents, que potser el nostre sistema educatiu ja hauria d’haver assumit. I, per desgràcia, veus que no.

Autor


David Pujol


Títol


Propostes d’autor

En aquest número de la revista ens congratulem de poder presentar tres novetats del servei de publicacions de l’Associació, tres títols que engrandeixen encara més el servei de posar a l’abast textos que ajuden a tenir una mirada crítica, completa i formadora de la nostra tasca com a educadors. Esperem i desitgem que la lectura sigui del vostre gust.

Autor


Joan Portell Rifà


Títol


Vols comprar aquest exemplar ?

Autor


Revista Perspectiva

Títol

Autor


Columna. Omplir un forat o encendre un foc?

Un dels reptes importants que continua tenint l’escola –malgrat tots els cants de sirena que vulgueu– és la relació de l’alumne amb el saber, que el mestre ha de ser capaç d’estimular. Ho explica el filòsof i psicoanalista italià Massimo Recalcati a L’ora di lezione, traduït al castellà per Anagrama: si l’escola encara hi té algun paper, ¿no deu ser la possibilitat de transformar els objectes del saber en objectes de desig? No és aquesta –diu Recalcati– la competència principal que fa possible totes les altres? Si no animem les ganes de saber, ¿quina possibilitat tenim que s’aprengui de manera singular el coneixement que es transmet?

David Pujol i Fabrelles


Ve a la memòria. El grup escolar Lluís Vives de Barcelona

Façana principal del Grup Escolar Lluís Vives de la ciutat de Barcelona, al carrer de Canalejas, al barri de Sants, prop de la riera Blanca, al lloc conegut per can Rius. L’acte de col·locació de la primera pedra va tenir lloc el 25 de març de 1920 i es va inaugurar el 1931. És un exemple de les nombroses escoles construïdes a la ciutat durant aquells anys sota el lideratge de Manuel Ainaud, assessor tècnic de la Comissió de Cultura, i l’arquitecte Josep Goday, cap de la Secció de Construccions Escolars. Aquests modèlics centres van ser, i molts ho continuen essent encara, refugis de cultura i civisme, veritables palaus educatius.

Revista Perspectiva


Quan jo anava a estudi. La primera escolarització

De les monges de l’escola d’un poblet de Mallorca als mètodes de «memoritzar a cops de bastó» dels professors de l’escola pública franquista, el músic mallorquí recorda la seva etapa d’estudiant fins a arribar al Batxillerat de Lletres al Ramon Llull de Palma.

Biel Majoral


Observatori Internacional. El privilegi de l’educació a Xile

El sistema educatiu xilè és un dels més privatitzats i segregadors del món. Per abordar-lo cal parlar d’un passat recent de dictadura militar, d’una societat classista i d’un sistema públic precari. Alhora, cal esmentar els intents per trencar amb un model que ha donat senyals de poder-se transformar en les pròximes dècades.

Ana Maestre Sebastián


LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. El deliri tècnic a l’escola

La comunitat educativa és testimoni d’un creixement exponencial de la presència d’eines digitals en la quotidianeïtat escolar. D’ençà que la pandèmia va evidenciar la bretxa digital, sabem que prescindir-ne suposa privar l’alumnat d’unes competències indispensables en un mercat laboral altament tecnificat i competitiu. De la digitalització, però, cal veure’n tant la llum com les ombres: al costat de la igualtat d’oportunitats hem de posar-hi els nous reptes pedagògics i els dilemes ètics que suposa la irrupció de sistemes d’intel·ligència artificial com el ChatGPT, que és ara mateix un dels protagonistes del debat educatiu.

Enric Prats


LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Intel·ligència artificial i educació

Tot parafrasejant l’inici d’un cèlebre text, més ambiciós que el d’aquesta modesta reflexió, podríem dir que un fantasma recorre el món. Un «fantasma» no en el sentit usual de les ficcions de por, sinó en el sentit etimològic, és a dir, una «aparició», i una aparició d’extens i intens impacte social: la intel·ligència artificial.

Joan Manuel del Pozo


LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Eines i recursos per treballar a l’aula

Un programa informàtic que escriu textos i conversa amb nosaltres com si fos humà… Aquest és el nou gran impacte de la intel·ligència artificial, però no serà l’últim. Nous recursos i models de llenguatge alteren el món educatiu i obren, alhora, noves alternatives d’aprenentatge.

Miquel Àngel Prats


Experiència. Algú ens estima a tots

Fa 10 anys que Joan Margarit va ser presència, i veu i vida, a l’Institut Flos i Calcat de Barcelona, on jo treballava. Fa 10 anys que part de l’alumnat d’aquest institut va tenir una experiència que provaré de reconstruir. Els records i la memòria són una ficció, ho sé. Però el que nosaltres vam viure aquell dia va ser una realitat, que encara ara ens commou, ens interpel·la, ens acompanya i, sobretot, ens encoratja perquè ens va transformar i ens transforma.

Roser Domènech Oliva


Experiència. Montessori, més enllà dels materials

Maria Montessori va canviar la mirada del món educatiu i va posar l’infant com a protagonista de l’aprenentatge. Aquesta idea, 100 anys més tard, encara és força nova, ja que en moltes escoles qui segueix sent el protagonista de l’acció educativa és la mestra.

Cristina Garduño


Experiència. Els camins educatius de la ZER Empordà

El nou equip directiu d’aquesta zona escolar rural, juntament amb el claustre docent, desplega a cinc escoles públiques de l’Alt Empordà un projecte educatiu globalitzat que inclou l’aprenentatge significatiu mitjançant el treball amb el territori i la comunitat, i la integració de valors fonamentals per al desenvolupament dels infants.

Clara Puig Carreras


Reportatge. A l’escola acabem les classes a les dues

Un total de 25 centres públics tenen un horari lectiu compactat que finalitza al migdia. Es tracta d’un projecte pilot que es va iniciar fa més de 10 anys i que ha generat un alt grau de satisfacció. Hi ha veus, però, que consideren que no és una fórmula òptima perquè afavoreix les desigualtats socials. Quins arguments defensen uns i altres? En parlem amb els principals actors protagonistes.

Gemma Castanyer


Han fet història. Un dia a la colònia escolar de Vilamar

És una bona notícia la presentació recent del llibre Colònies de Vilamar. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936), en el qual he tingut el privilegi de poder redactar el pròleg. Un treball coral excel·lent, ben il·lustrat, amb una edició digna, que recull una experiència de república d’infants d’altíssim nivell educatiu.

Carme Ortoll Grífols


Referents. JOHN DEWEY

Va ser dels primers que es va plantejar, des d’una concepció filosòfica global, la necessitat d’una reforma en l’educació. Creia en la unitat del coneixement, que vinculava amb l’acció, i va tenir una gran influència en el moviment de renovació pedagògica catalana del primer terç del segle xx.

Xavier Besalú Costa


Sempre a punt!. L’abús sexual infantil

La pediatria social, més que una subespecialitat pediàtrica, és una actitud del professional envers les dificultats de les famílies per atendre correctament llurs nens, nenes i adolescents arran de les circumstàncies socials específiques i singulars que els toca viure. Saber gestionar els nombrosos factors que intervenen en els casos de maltractament greu i abús sexual infantil esdevé una tasca ingent, una càrrega massa pesant per poder ser assumida per un sol professional. Ens cal, doncs, treballar en xarxa i fer camí plegats. Si a un infant li falla la sort biològica, si li falla la família, no li pot fallar la tribu.

Francesc Domingo Salvany


Semblança. Glòria Llinàs i Carles Aulí

La Glòria i en Carles han estat i són pedagogs. Però no només a les aules. També a la vida: quan obren les portes de casa seva als amics, quan han gestionat recursos per a la gent menys afavorida, quan han acompanyat en el creixement els seus fills o els dels seus veïns en el moviment escolta, quan han participat en revistes i projectes locals… Aprendre i ensenyar –la pedagogia és això– han estat els seus motors vitals, que han assentat les bases del seu projecte comú.

Pitu Basart


Geografia de l’educació. Escultura d’homenatge a La Mútua Escolar Blanquerna

La Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939) va ser creada per un grup de pares durant la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera després que els mestres de l’Escola Graduada de la Mancomunitat de Catalunya fossin destituïts per haver signat un document d’adhesió al professor belga Georges Dwelshauvers, que, en aquells moments, havia estat cessat com a director del Laboratori de Psicologia Experimental. Alexandre Galí va ser l’assessor tècnic de l’Escola Blanquerna i va poder-hi aplicar, per primera vegada a Catalunya –i ell mateix diu: «…i potser a tot el món llatí»–, els mètodes de control del treball i els avenços escolars dels infants. Aquesta escultura que avui us proposem de visitar, obra de l’artista Núria Tortras i Planas (1926-2013), ens recorda aquest centre educatiu, del qual ella mateixa n’havia estat alumna.

David Pujol

Títol


Columna. Omplir un forat o encendre un foc?

Un dels reptes importants que continua tenint l’escola –malgrat tots els cants de sirena que vulgueu– és la relació de l’alumne amb el saber, que el mestre ha de ser capaç d’estimular. Ho explica el filòsof i psicoanalista italià Massimo Recalcati a L’ora di lezione, traduït al castellà per Anagrama: si l’escola encara hi té algun paper, ¿no deu ser la possibilitat de transformar els objectes del saber en objectes de desig? No és aquesta –diu Recalcati– la competència principal que fa possible totes les altres? Si no animem les ganes de saber, ¿quina possibilitat tenim que s’aprengui de manera singular el coneixement que es transmet?

Autor


David Pujol i Fabrelles


Títol


Ve a la memòria. El grup escolar Lluís Vives de Barcelona

Façana principal del Grup Escolar Lluís Vives de la ciutat de Barcelona, al carrer de Canalejas, al barri de Sants, prop de la riera Blanca, al lloc conegut per can Rius. L’acte de col·locació de la primera pedra va tenir lloc el 25 de març de 1920 i es va inaugurar el 1931. És un exemple de les nombroses escoles construïdes a la ciutat durant aquells anys sota el lideratge de Manuel Ainaud, assessor tècnic de la Comissió de Cultura, i l’arquitecte Josep Goday, cap de la Secció de Construccions Escolars. Aquests modèlics centres van ser, i molts ho continuen essent encara, refugis de cultura i civisme, veritables palaus educatius.

Autor


Revista Perspectiva


Títol


Quan jo anava a estudi. La primera escolarització

De les monges de l’escola d’un poblet de Mallorca als mètodes de «memoritzar a cops de bastó» dels professors de l’escola pública franquista, el músic mallorquí recorda la seva etapa d’estudiant fins a arribar al Batxillerat de Lletres al Ramon Llull de Palma.

Autor


Biel Majoral


Títol


Observatori Internacional. El privilegi de l’educació a Xile

El sistema educatiu xilè és un dels més privatitzats i segregadors del món. Per abordar-lo cal parlar d’un passat recent de dictadura militar, d’una societat classista i d’un sistema públic precari. Alhora, cal esmentar els intents per trencar amb un model que ha donat senyals de poder-se transformar en les pròximes dècades.

Autor


Ana Maestre Sebastián


Títol


LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. El deliri tècnic a l’escola

La comunitat educativa és testimoni d’un creixement exponencial de la presència d’eines digitals en la quotidianeïtat escolar. D’ençà que la pandèmia va evidenciar la bretxa digital, sabem que prescindir-ne suposa privar l’alumnat d’unes competències indispensables en un mercat laboral altament tecnificat i competitiu. De la digitalització, però, cal veure’n tant la llum com les ombres: al costat de la igualtat d’oportunitats hem de posar-hi els nous reptes pedagògics i els dilemes ètics que suposa la irrupció de sistemes d’intel·ligència artificial com el ChatGPT, que és ara mateix un dels protagonistes del debat educatiu.

Autor


Enric Prats


Títol


LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Intel·ligència artificial i educació

Tot parafrasejant l’inici d’un cèlebre text, més ambiciós que el d’aquesta modesta reflexió, podríem dir que un fantasma recorre el món. Un «fantasma» no en el sentit usual de les ficcions de por, sinó en el sentit etimològic, és a dir, una «aparició», i una aparició d’extens i intens impacte social: la intel·ligència artificial.

Autor


Joan Manuel del Pozo


Títol


LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Eines i recursos per treballar a l’aula

Un programa informàtic que escriu textos i conversa amb nosaltres com si fos humà… Aquest és el nou gran impacte de la intel·ligència artificial, però no serà l’últim. Nous recursos i models de llenguatge alteren el món educatiu i obren, alhora, noves alternatives d’aprenentatge.

Autor


Miquel Àngel Prats


Títol


Experiència. Algú ens estima a tots

Fa 10 anys que Joan Margarit va ser presència, i veu i vida, a l’Institut Flos i Calcat de Barcelona, on jo treballava. Fa 10 anys que part de l’alumnat d’aquest institut va tenir una experiència que provaré de reconstruir. Els records i la memòria són una ficció, ho sé. Però el que nosaltres vam viure aquell dia va ser una realitat, que encara ara ens commou, ens interpel·la, ens acompanya i, sobretot, ens encoratja perquè ens va transformar i ens transforma.

Autor


Roser Domènech Oliva


Títol


Experiència. Montessori, més enllà dels materials

Maria Montessori va canviar la mirada del món educatiu i va posar l’infant com a protagonista de l’aprenentatge. Aquesta idea, 100 anys més tard, encara és força nova, ja que en moltes escoles qui segueix sent el protagonista de l’acció educativa és la mestra.

Autor


Cristina Garduño


Títol


Experiència. Els camins educatius de la ZER Empordà

El nou equip directiu d’aquesta zona escolar rural, juntament amb el claustre docent, desplega a cinc escoles públiques de l’Alt Empordà un projecte educatiu globalitzat que inclou l’aprenentatge significatiu mitjançant el treball amb el territori i la comunitat, i la integració de valors fonamentals per al desenvolupament dels infants.

Autor


Clara Puig Carreras


Títol


Reportatge. A l’escola acabem les classes a les dues

Un total de 25 centres públics tenen un horari lectiu compactat que finalitza al migdia. Es tracta d’un projecte pilot que es va iniciar fa més de 10 anys i que ha generat un alt grau de satisfacció. Hi ha veus, però, que consideren que no és una fórmula òptima perquè afavoreix les desigualtats socials. Quins arguments defensen uns i altres? En parlem amb els principals actors protagonistes.

Autor


Gemma Castanyer


Títol


Han fet història. Un dia a la colònia escolar de Vilamar

És una bona notícia la presentació recent del llibre Colònies de Vilamar. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936), en el qual he tingut el privilegi de poder redactar el pròleg. Un treball coral excel·lent, ben il·lustrat, amb una edició digna, que recull una experiència de república d’infants d’altíssim nivell educatiu.

Autor


Carme Ortoll Grífols


Títol


Referents. JOHN DEWEY

Va ser dels primers que es va plantejar, des d’una concepció filosòfica global, la necessitat d’una reforma en l’educació. Creia en la unitat del coneixement, que vinculava amb l’acció, i va tenir una gran influència en el moviment de renovació pedagògica catalana del primer terç del segle xx.

Autor


Xavier Besalú Costa


Títol


Sempre a punt!. L’abús sexual infantil

La pediatria social, més que una subespecialitat pediàtrica, és una actitud del professional envers les dificultats de les famílies per atendre correctament llurs nens, nenes i adolescents arran de les circumstàncies socials específiques i singulars que els toca viure. Saber gestionar els nombrosos factors que intervenen en els casos de maltractament greu i abús sexual infantil esdevé una tasca ingent, una càrrega massa pesant per poder ser assumida per un sol professional. Ens cal, doncs, treballar en xarxa i fer camí plegats. Si a un infant li falla la sort biològica, si li falla la família, no li pot fallar la tribu.

Autor


Francesc Domingo Salvany


Títol


Semblança. Glòria Llinàs i Carles Aulí

La Glòria i en Carles han estat i són pedagogs. Però no només a les aules. També a la vida: quan obren les portes de casa seva als amics, quan han gestionat recursos per a la gent menys afavorida, quan han acompanyat en el creixement els seus fills o els dels seus veïns en el moviment escolta, quan han participat en revistes i projectes locals… Aprendre i ensenyar –la pedagogia és això– han estat els seus motors vitals, que han assentat les bases del seu projecte comú.

Autor


Pitu Basart


Títol


Geografia de l’educació. Escultura d’homenatge a La Mútua Escolar Blanquerna

La Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939) va ser creada per un grup de pares durant la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera després que els mestres de l’Escola Graduada de la Mancomunitat de Catalunya fossin destituïts per haver signat un document d’adhesió al professor belga Georges Dwelshauvers, que, en aquells moments, havia estat cessat com a director del Laboratori de Psicologia Experimental. Alexandre Galí va ser l’assessor tècnic de l’Escola Blanquerna i va poder-hi aplicar, per primera vegada a Catalunya –i ell mateix diu: «…i potser a tot el món llatí»–, els mètodes de control del treball i els avenços escolars dels infants. Aquesta escultura que avui us proposem de visitar, obra de l’artista Núria Tortras i Planas (1926-2013), ens recorda aquest centre educatiu, del qual ella mateixa n’havia estat alumna.

Autor


David Pujol

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!