Perspectiva 428. L’Educació en la xarxa mediàtica
Títol
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
EDITORIAL. MITJANS I RAPIDESA, L’ACTUAL PARANY DE LA COMUNICACIÓ
Seguint la voluntat d’aquest editorial vull posar sobre la taula una paradoxa que ens interpel·la profundament i que evidencia la complexitat –i també els paranys– del moment que vivim. Ens trobem en una època en què la comunicació és constant, àgil i múltiple; una època en què mai no s’havia parlat tant d’educació, sigui al carrer, als mitjans, a les xarxes o en espais de debat diversos.
MAR HURTADO
SALA DE DOCENTS. REPENSAR L’EDUCACIÓ: LA DISCIPLINA A L’ESCOLA
Sense gens de ganes de ser alarmista, cal admetre que alguna cosa està fallant en el nostre sistema educatiu. El nivell de coneixements tendeix a baixar, les dades ho confirmen. Els comportaments de l’alumnat són més agressius que en el passat. Hi ha bastant malestar entre el professorat. I així podríem anar desgranant símptomes que ens diuen que cal fer alguna cosa per tornar a bastir una escola de gran qualitat.
MARINA SUBIRATS
Revista Perspectiva
Títol
SUMARI 428
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
EDITORIAL. MITJANS I RAPIDESA, L’ACTUAL PARANY DE LA COMUNICACIÓ
Seguint la voluntat d’aquest editorial vull posar sobre la taula una paradoxa que ens interpel·la profundament i que evidencia la complexitat –i també els paranys– del moment que vivim. Ens trobem en una època en què la comunicació és constant, àgil i múltiple; una època en què mai no s’havia parlat tant d’educació, sigui al carrer, als mitjans, a les xarxes o en espais de debat diversos.
Autor
MAR HURTADO
Títol
SALA DE DOCENTS. REPENSAR L’EDUCACIÓ: LA DISCIPLINA A L’ESCOLA
Sense gens de ganes de ser alarmista, cal admetre que alguna cosa està fallant en el nostre sistema educatiu. El nivell de coneixements tendeix a baixar, les dades ho confirmen. Els comportaments de l’alumnat són més agressius que en el passat. Hi ha bastant malestar entre el professorat. I així podríem anar desgranant símptomes que ens diuen que cal fer alguna cosa per tornar a bastir una escola de gran qualitat.
Autor
MARINA SUBIRATS
Títol
Vols comprar aquest exemplar ?
Autor
Revista Perspectiva
Títol
Autor
OBSERVATORI INTERNACIONAL. FORTALESES, FEBLESES I TENSIONS DEL SISTEMA EDUCATIU COLOMBIÀ
Al llarg dels darrers anys hem tingut ocasió d’observar la realitat educativa colombiana. L’una, colombiana de naixement, perquè ha tingut, per raons familiars i professionals, l’oportunitat de visitar innumerables centres educatius d’arreu del país. L’altre, català d’origen, perquè ha pogut participar en alguns processos de recerca i implementació educativa realitzats sobre el terreny.
LAURA FONTÁN DE BEDOUT, ERIC ORTEGA GONZÁLEZ
VE A LA MEMÒRIA. COMPROMÍS AMB L’EDUCACIÓ PÚBLICA
«La tesi és que el compromís dels poders públics per a l’educació, l’acció en la societat per complir aquest compromís, el que anomenem l’educació pública, progressa i s’implanta històricament i geogràficament, aquí i arreu, a través de la concepció i la realitat de l’escola pública, que s’erigeix com a resposta al dret a l’educació de tot infant, de tots i cada un dels infants. Que per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i cada un dels infants, amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món.»
Marta Mata. L’Educació Pública, l’Escola Pública. Discurs a l’acte d’investidura com a Doctora Honoris Causa, celebrat a la sala d’actes del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona el 5 de maig de 1999. Bellaterra.
Redacció Perspectiva Escolar
CONVERSA. MÒNICA TERRIBAS PERIODISTA
Quan un mitjà de comunicació ho és realment?
La comunicació només és possible quan el receptor admet que s’ha entrat en comunió amb ell. Quan això és possible, amb el llenguatge verbal o no verbal, llavors és possible que el mitjà de comunicació transmeti allò que vol. La transmissió informativa no és, per tant, sinònim de comunicació. Però el receptor com t’ho diu? No t’ho diu amb xifres quantitatives que es tradueixen en xifres d’audiències o nombre de persones que han clicat una notícia. Caldria saber si els cervells de les persones a les quals volem compartir la informació realment l’han assimilat o no. I aquesta resposta no és gens fàcil, però és important tenir-ho ben present per no traduir erròniament el nombre de contactes amb l’eficiència de la comunicació.
JORDI GARCIA FARRERO
DOSSIER. L’EDUCACIÓ EN LA XARXA MEDIÀTICA
L’Àlex Gutiérrez va formular, en una entrevista publicada en el diari Ara del passat 23 de novembre, una darrera pregunta molt pertinent: «La tele ens ha de fer millors persones?». Jordi González (Col·lapse, TV3) va respondre que «no, la tele ha de fer dues coses fonamentals, que són informar i entretenir. (… ) Ha de quedar clar d’una vegada que la tele no té la missió d’educar. S’educa a casa i a les escoles. Malament aniríem si ens ha d’educar un electrodomèstic». Són paraules que traspuen una definició molt limitada de l’acció educativa i una certa renúncia a la dimensió cultural dels mitjans de comunicació de masses. Sigui com sigui, no hi ha dubte que totes les institucions educatives existents (escola, institut, universitat, esplais, caus i altres entitats) han estat creades amb una consciència i intencionalitat pedagògica, alhora que els mitjans de comunicació de masses també representen una via informal per mitjà de la qual les persones adquireixen coneixements i maneres d’estar en el món. A més, això succeeix durant tota la vida d’una persona, ja que sempre disposa d’educabilitat i no queda restringit a cap espai en particular, sigui analògic o digital, cosa que encara se’n fa més palesa la importància. D’aquesta manera, es presenta un dossier que vol reflexionar sobre els mitjans de comunicació de masses, perquè esdevenen un canal de primer nivell que contribueix a percebre una determinada manera d’entendre el fet educatiu que sovint queda concentrat, sota el deixant d’una forma d’entendre l’espectacle, en tots aquells esdeveniments més vistosos (inici de curs, notes més altes de selectivitat, resultats de l’informe PISA). Tampoc podem oblidar-nos que avui dia els mitjans de comunicació dibuixen una xarxa confosa amb totes les parts separades entre si que fa ben necessària una alfabetització mediàtica molt sòlida.
Redacció Perspectiva Escolar
DOSSIER. L’ESCOLA EN EL PAISATGE MEDIÀTIC
Fa uns dies llegia en la crònica parlamentària d’un diari que el Congrés dels Diputats era com un pati de col·legi i que els debats havien estat de nivell de parvulari (podeu canviar-ho per nivell d’ESO i també funciona). Aquests símils es fan servir sovint. Tòpics que es mantenen encara que siguin absurds i injustos. Hi ha patis d’escola molt millors que els hemicicles on s’escridassen els pares de la pàtria. La hipocresia social és evident quan s’advoca per un bon sistema educatiu i es fa des d’un escenari públic que incrementa cada dia que passa la barroeria o l’elogi de la ignorància.
ANTONI TORT I BARDOLET
DOSSIER. EL QUÈ, EL QUI I EL COM DE L’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA
L’alfabetització mediàtica i informacional, altrament coneguda com a educació mediàtica, és un terme que ressona en l’imaginari col·lectiu dels qui ens dediquem professionalment als mitjans de comunicació o a l’educació sense saber –en moltes ocasions– a què ens estem referint exactament. És un concepte difús que es defineix en si mateix sense entrar en el fons del contingut i això fa que, sovint, ens sembli que ja sabem una mica de què va.
LAURA PINYOL PUIG
DOSSIER. L’EDUCACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Des de l’àmbit dels serveis informatius dels mitjans de comunicació, l’educació és una d’aquelles temàtiques que acostuma a funcionar bàsicament seguint un calendari que es va repetint any rere any: en parlem quan el govern debat i estableix quina és la data d’inici del proper curs escolar, i evidentment en parlem el dia d’inici de curs. També quan es publiquen les notes de nivell del sistema educatiu. I quan hi ha conflictes amb els col·lectius de mestres i professors. Altres moments en què la matèria educativa forma part de l’agenda informativa és quan se celebren els exàmens de selectivitat: tant amb els canvis que s’han introduït els últims anys com amb l’anunci de les dates i els dies en què es fan els exàmens. Fora d’aquesta calendarització, també es parla de temes educatius, o més ben dit que passen en entorn escolar, quan hi ha casos d’assetjament. Aquí s’ha d’anar encara amb molta més cura atenent la sensibilitat del tema del qual es parla i entren altres actors també en les informacions.
JOAN MARIA MORROS
A PEU D’AULA. TORNAR A CREURE EN LES NOTÍCIES
La Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional, un esdeveniment de caràcter global que cada any promou la UNESCO a finals d’octubre, va tornar a convocar experts de diferents àmbits per reflexionar sobre la desinformació, els discursos d’odi, la polarització i, en definitiva, tot allò que gira al voltant del consum responsable i crític de la informació, especialment entre els joves. L’anàlisi de la situació actual que es va fer des de diferents fòrums, també a Catalunya, ens fa arribar senyals d’alarma que reclamen actuar des de diversos fronts i d’una forma cohesionada. D’on venim?
FRANCESC CASTANYER
A PEU D’AULA. EXCAVACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS SIMULATS
L’Institut de Sils és un centre de secundària on es treballa per projectes i, dins de l’horari lectiu, es dediquen dues hores setmanals a matèries optatives. Són assignatures trimestrals que es duen a terme amb alumnat de 1r a 3r d’ESO i van destinats a treballar diferents competències. En aquest context, hem desenvolupat una optativa a 1r d’ESO en dues sessions setmanals d’una hora que porta el nom d’Arqueologia, entesa com la possibilitat de conèixer científicament la vida quotidiana i l’organització social del passat.
JOSEP FRIGOLA TRIOLA, NÚRIA TRESSERRAS BALDOYRA
SEMBLANÇA. CARME ORTOLL, DE L’AULA A L’ADMINISTRACIÓ
Aquesta dona de mar va enamorar-se de la feina pedagògica el primer dia en què va fer pràctiques i, tot i que la vida l’ha portada a ocupar diversos càrrecs importants de l’Administració catalana, sempre va tornar al lloc primigeni del mestre, l’aula.
PITU BASART
CLUB DE LECTURA. EL MESTRE I MARGARITA
Recordo veure aquesta novel·la a casa dels pares, fa molt de temps. No sé per quin motiu sempre em van atreure el títol i la coberta, i durant molts anys ha estat a la cua de les lectures a fer. Vaig pensar que havia de modificar aquesta cua quan es va presentar la programació del Teatre Lliure per aquesta temporada i, sobretot, després de llegir els comentaris que en fa Rob Riemen a la seva obra L’art d’esdevenir humans. El Mestre i Margarita, escriu Riemen, s’adreça a tota la humanitat, perquè allò que pretén Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov és advertir del desastre que es pot manifestar en qualsevol època.
MARTA CAVA, JULI PALOU, ANNA GÓMEZ
SEMPRE HI HA TEMPS. UNA NOVA MIRADA A L’ART
Sempre hi ha temps per fer un tomb pel barri del Born de Barcelona. Perdre’s per carrers i carrerons tot gaudint de l’oferta cultural, arquitectònica, comercial i gastronòmica que ens ofereix sempre és una bona proposta. Per això, ara us plantejo que la pròxima vegada que ho feu marqueu una parada en el vostre recorregut per gaudir d’una de les darreres incorporacions a l’oferta museística del carrer Montcada: el MOCO Museum. MOCO és l’acrònim de Modern Contemporary, i això ja ens dona pistes del que hi podem trobar.
DIMAS FÀBREGAS, JAUME CELA
CATALOGUEM? DE LA COL·LECCIÓ MINERVA A LA CULTURA LECTORA
Comencem per dues novetats de la casa que inauguren una col·lecció: la Minerva. El títol fa referència a la col·lecció del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, que després va editar la Mancomunitat i que tenia com a objectiu divulgar el coneixement de manera planera. Alguns dels llibres de la col·lecció antiga els custodiem al fons històric, però incorporem a la biblioteca dos d’aquests llibres breus, de coberta blanca, que despleguen amb precisió i senzillesa un tema transcendent en l’educació. El primer, de Xavier Besalú i amb el títol La renovació pedagògica ahir i avui, fa una retrospectiva de la renovació pedagògica a Catalunya. Una píndola que permet fer-se una idea de quin ha estat el camí de la renovació pedagògica en la història educativa a Catalunya. El segon, Per què és (tan) difícil escriure?, és la recuperació d’una obra imprescindible que Philippe Meirieu va publicar a França fa gairebé vint anys i que aborda l’aprenentatge de l’escriptura al llarg de la vida: dels primers gargots fins a les construccions de relats, cartes, poemes, textos de tota mena que ens permeten desxifrar el món i donar una oportunitat al possible.
QUERALT GIRBAU, PAU RAGA
LLEGIR PER LLEGIR. VIOLETES DE BOSC
Li agradava collir mores als estius. Resseguia els esbarzers del marge del tros on els besavis havien plantat ametllers quan es va acabar la guerra pensant que les collites els farien més amable el dia a dia a l’hivern. Hi anava amb l’àvia i de vegades amb la mare, i el cistell s’omplia d’aquelles boletes de color de vi i gust de mel amb què després farien confitura per endolcir els mesos més freds. Va ser més tard que hi va anar amb els de la colla de l’institut, amb el Pep, la Sònia, la Mia i el Ramon. Potser amb algú més que ja no recorda. Collien mores, en menjaven, i fins i tot s’inventaven guerres i combats de circ on les mores feien de balins de mentida fins que els dits els quedaven tacats d’un escampall difús de taques d’aquarel·la. De vegades tornava a casa amb unes esgarrinxades a la pell que aviat es convertien en caminets de crostetes que es divertia a anar arrencant en aquelles llargues tardes de xafogor intensa mentre mirava de tant en tant el cel i la terra encalitjada. Hi havia també els dies que hi anava sola. Té un àlbum petit amb els dibuixos que s’entretenia a fer-hi asseguda sota l’ombra d’un ametller.
ALBA SABATÉ
Títol
OBSERVATORI INTERNACIONAL. FORTALESES, FEBLESES I TENSIONS DEL SISTEMA EDUCATIU COLOMBIÀ
Al llarg dels darrers anys hem tingut ocasió d’observar la realitat educativa colombiana. L’una, colombiana de naixement, perquè ha tingut, per raons familiars i professionals, l’oportunitat de visitar innumerables centres educatius d’arreu del país. L’altre, català d’origen, perquè ha pogut participar en alguns processos de recerca i implementació educativa realitzats sobre el terreny.
Autor
LAURA FONTÁN DE BEDOUT, ERIC ORTEGA GONZÁLEZ
Títol
VE A LA MEMÒRIA. COMPROMÍS AMB L’EDUCACIÓ PÚBLICA
«La tesi és que el compromís dels poders públics per a l’educació, l’acció en la societat per complir aquest compromís, el que anomenem l’educació pública, progressa i s’implanta històricament i geogràficament, aquí i arreu, a través de la concepció i la realitat de l’escola pública, que s’erigeix com a resposta al dret a l’educació de tot infant, de tots i cada un dels infants. Que per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i cada un dels infants, amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món.»
Marta Mata. L’Educació Pública, l’Escola Pública. Discurs a l’acte d’investidura com a Doctora Honoris Causa, celebrat a la sala d’actes del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona el 5 de maig de 1999. Bellaterra.
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
CONVERSA. MÒNICA TERRIBAS PERIODISTA
Quan un mitjà de comunicació ho és realment?
La comunicació només és possible quan el receptor admet que s’ha entrat en comunió amb ell. Quan això és possible, amb el llenguatge verbal o no verbal, llavors és possible que el mitjà de comunicació transmeti allò que vol. La transmissió informativa no és, per tant, sinònim de comunicació. Però el receptor com t’ho diu? No t’ho diu amb xifres quantitatives que es tradueixen en xifres d’audiències o nombre de persones que han clicat una notícia. Caldria saber si els cervells de les persones a les quals volem compartir la informació realment l’han assimilat o no. I aquesta resposta no és gens fàcil, però és important tenir-ho ben present per no traduir erròniament el nombre de contactes amb l’eficiència de la comunicació.
Autor
JORDI GARCIA FARRERO
Títol
DOSSIER. L’EDUCACIÓ EN LA XARXA MEDIÀTICA
L’Àlex Gutiérrez va formular, en una entrevista publicada en el diari Ara del passat 23 de novembre, una darrera pregunta molt pertinent: «La tele ens ha de fer millors persones?». Jordi González (Col·lapse, TV3) va respondre que «no, la tele ha de fer dues coses fonamentals, que són informar i entretenir. (… ) Ha de quedar clar d’una vegada que la tele no té la missió d’educar. S’educa a casa i a les escoles. Malament aniríem si ens ha d’educar un electrodomèstic». Són paraules que traspuen una definició molt limitada de l’acció educativa i una certa renúncia a la dimensió cultural dels mitjans de comunicació de masses. Sigui com sigui, no hi ha dubte que totes les institucions educatives existents (escola, institut, universitat, esplais, caus i altres entitats) han estat creades amb una consciència i intencionalitat pedagògica, alhora que els mitjans de comunicació de masses també representen una via informal per mitjà de la qual les persones adquireixen coneixements i maneres d’estar en el món. A més, això succeeix durant tota la vida d’una persona, ja que sempre disposa d’educabilitat i no queda restringit a cap espai en particular, sigui analògic o digital, cosa que encara se’n fa més palesa la importància. D’aquesta manera, es presenta un dossier que vol reflexionar sobre els mitjans de comunicació de masses, perquè esdevenen un canal de primer nivell que contribueix a percebre una determinada manera d’entendre el fet educatiu que sovint queda concentrat, sota el deixant d’una forma d’entendre l’espectacle, en tots aquells esdeveniments més vistosos (inici de curs, notes més altes de selectivitat, resultats de l’informe PISA). Tampoc podem oblidar-nos que avui dia els mitjans de comunicació dibuixen una xarxa confosa amb totes les parts separades entre si que fa ben necessària una alfabetització mediàtica molt sòlida.
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
DOSSIER. L’ESCOLA EN EL PAISATGE MEDIÀTIC
Fa uns dies llegia en la crònica parlamentària d’un diari que el Congrés dels Diputats era com un pati de col·legi i que els debats havien estat de nivell de parvulari (podeu canviar-ho per nivell d’ESO i també funciona). Aquests símils es fan servir sovint. Tòpics que es mantenen encara que siguin absurds i injustos. Hi ha patis d’escola molt millors que els hemicicles on s’escridassen els pares de la pàtria. La hipocresia social és evident quan s’advoca per un bon sistema educatiu i es fa des d’un escenari públic que incrementa cada dia que passa la barroeria o l’elogi de la ignorància.
Autor
ANTONI TORT I BARDOLET
Títol
DOSSIER. EL QUÈ, EL QUI I EL COM DE L’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA
L’alfabetització mediàtica i informacional, altrament coneguda com a educació mediàtica, és un terme que ressona en l’imaginari col·lectiu dels qui ens dediquem professionalment als mitjans de comunicació o a l’educació sense saber –en moltes ocasions– a què ens estem referint exactament. És un concepte difús que es defineix en si mateix sense entrar en el fons del contingut i això fa que, sovint, ens sembli que ja sabem una mica de què va.
Autor
LAURA PINYOL PUIG
Títol
DOSSIER. L’EDUCACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Des de l’àmbit dels serveis informatius dels mitjans de comunicació, l’educació és una d’aquelles temàtiques que acostuma a funcionar bàsicament seguint un calendari que es va repetint any rere any: en parlem quan el govern debat i estableix quina és la data d’inici del proper curs escolar, i evidentment en parlem el dia d’inici de curs. També quan es publiquen les notes de nivell del sistema educatiu. I quan hi ha conflictes amb els col·lectius de mestres i professors. Altres moments en què la matèria educativa forma part de l’agenda informativa és quan se celebren els exàmens de selectivitat: tant amb els canvis que s’han introduït els últims anys com amb l’anunci de les dates i els dies en què es fan els exàmens. Fora d’aquesta calendarització, també es parla de temes educatius, o més ben dit que passen en entorn escolar, quan hi ha casos d’assetjament. Aquí s’ha d’anar encara amb molta més cura atenent la sensibilitat del tema del qual es parla i entren altres actors també en les informacions.
Autor
JOAN MARIA MORROS
Títol
A PEU D’AULA. TORNAR A CREURE EN LES NOTÍCIES
La Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional, un esdeveniment de caràcter global que cada any promou la UNESCO a finals d’octubre, va tornar a convocar experts de diferents àmbits per reflexionar sobre la desinformació, els discursos d’odi, la polarització i, en definitiva, tot allò que gira al voltant del consum responsable i crític de la informació, especialment entre els joves. L’anàlisi de la situació actual que es va fer des de diferents fòrums, també a Catalunya, ens fa arribar senyals d’alarma que reclamen actuar des de diversos fronts i d’una forma cohesionada. D’on venim?
Autor
FRANCESC CASTANYER
Títol
A PEU D’AULA. EXCAVACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS SIMULATS
L’Institut de Sils és un centre de secundària on es treballa per projectes i, dins de l’horari lectiu, es dediquen dues hores setmanals a matèries optatives. Són assignatures trimestrals que es duen a terme amb alumnat de 1r a 3r d’ESO i van destinats a treballar diferents competències. En aquest context, hem desenvolupat una optativa a 1r d’ESO en dues sessions setmanals d’una hora que porta el nom d’Arqueologia, entesa com la possibilitat de conèixer científicament la vida quotidiana i l’organització social del passat.
Autor
JOSEP FRIGOLA TRIOLA, NÚRIA TRESSERRAS BALDOYRA
Títol
SEMBLANÇA. CARME ORTOLL, DE L’AULA A L’ADMINISTRACIÓ
Aquesta dona de mar va enamorar-se de la feina pedagògica el primer dia en què va fer pràctiques i, tot i que la vida l’ha portada a ocupar diversos càrrecs importants de l’Administració catalana, sempre va tornar al lloc primigeni del mestre, l’aula.
Autor
PITU BASART
Títol
CLUB DE LECTURA. EL MESTRE I MARGARITA
Recordo veure aquesta novel·la a casa dels pares, fa molt de temps. No sé per quin motiu sempre em van atreure el títol i la coberta, i durant molts anys ha estat a la cua de les lectures a fer. Vaig pensar que havia de modificar aquesta cua quan es va presentar la programació del Teatre Lliure per aquesta temporada i, sobretot, després de llegir els comentaris que en fa Rob Riemen a la seva obra L’art d’esdevenir humans. El Mestre i Margarita, escriu Riemen, s’adreça a tota la humanitat, perquè allò que pretén Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov és advertir del desastre que es pot manifestar en qualsevol època.
Autor
MARTA CAVA, JULI PALOU, ANNA GÓMEZ
Títol
SEMPRE HI HA TEMPS. UNA NOVA MIRADA A L’ART
Sempre hi ha temps per fer un tomb pel barri del Born de Barcelona. Perdre’s per carrers i carrerons tot gaudint de l’oferta cultural, arquitectònica, comercial i gastronòmica que ens ofereix sempre és una bona proposta. Per això, ara us plantejo que la pròxima vegada que ho feu marqueu una parada en el vostre recorregut per gaudir d’una de les darreres incorporacions a l’oferta museística del carrer Montcada: el MOCO Museum. MOCO és l’acrònim de Modern Contemporary, i això ja ens dona pistes del que hi podem trobar.
Autor
DIMAS FÀBREGAS, JAUME CELA
Títol
CATALOGUEM? DE LA COL·LECCIÓ MINERVA A LA CULTURA LECTORA
Comencem per dues novetats de la casa que inauguren una col·lecció: la Minerva. El títol fa referència a la col·lecció del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, que després va editar la Mancomunitat i que tenia com a objectiu divulgar el coneixement de manera planera. Alguns dels llibres de la col·lecció antiga els custodiem al fons històric, però incorporem a la biblioteca dos d’aquests llibres breus, de coberta blanca, que despleguen amb precisió i senzillesa un tema transcendent en l’educació. El primer, de Xavier Besalú i amb el títol La renovació pedagògica ahir i avui, fa una retrospectiva de la renovació pedagògica a Catalunya. Una píndola que permet fer-se una idea de quin ha estat el camí de la renovació pedagògica en la història educativa a Catalunya. El segon, Per què és (tan) difícil escriure?, és la recuperació d’una obra imprescindible que Philippe Meirieu va publicar a França fa gairebé vint anys i que aborda l’aprenentatge de l’escriptura al llarg de la vida: dels primers gargots fins a les construccions de relats, cartes, poemes, textos de tota mena que ens permeten desxifrar el món i donar una oportunitat al possible.
Autor
QUERALT GIRBAU, PAU RAGA
Títol
LLEGIR PER LLEGIR. VIOLETES DE BOSC
Li agradava collir mores als estius. Resseguia els esbarzers del marge del tros on els besavis havien plantat ametllers quan es va acabar la guerra pensant que les collites els farien més amable el dia a dia a l’hivern. Hi anava amb l’àvia i de vegades amb la mare, i el cistell s’omplia d’aquelles boletes de color de vi i gust de mel amb què després farien confitura per endolcir els mesos més freds. Va ser més tard que hi va anar amb els de la colla de l’institut, amb el Pep, la Sònia, la Mia i el Ramon. Potser amb algú més que ja no recorda. Collien mores, en menjaven, i fins i tot s’inventaven guerres i combats de circ on les mores feien de balins de mentida fins que els dits els quedaven tacats d’un escampall difús de taques d’aquarel·la. De vegades tornava a casa amb unes esgarrinxades a la pell que aviat es convertien en caminets de crostetes que es divertia a anar arrencant en aquelles llargues tardes de xafogor intensa mentre mirava de tant en tant el cel i la terra encalitjada. Hi havia també els dies que hi anava sola. Té un àlbum petit amb els dibuixos que s’entretenia a fer-hi asseguda sota l’ombra d’un ametller.
Autor
ALBA SABATÉ
